Procedència d'una alta mèdica (0081/06)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0030-1/05 TSA: 45/06

S E N T È N C I A NÚM. 81-2006

PARTS:

Apel·lant: Martin

Representant: Rius

Advocat: Hoyos

Apel·lada: CASS

Representant: Amador

Advocat : Morales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 15 de desembre de 2006.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0030-1/05.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Martin va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 18 de maig de 2005, confirmant en alçada la decisió del 15 d'abril anterior, tot sol·licitant la reposició en situació de baixa.

2.- En la sentència del 24 de maig del 2006, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Martin

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 7 de juliol del 2006, la Sra. Martin manifesta principalment que:

- queda provat que és la malaltia, i no altre motiu, la causa que impedeix a la Sra. Martin exercir una activitat laboral.

En el seu escrit de conclusions de data 22 de setembre de 2006, la Sra. Martin precisa que la malaltia no ha desaparegut i que persisteix la impossibilitat de reemprendre el treball (qualsevol treball) per raons de salut.

4.- En la seva contesta de data 28 de juliol del 2006, la CASS manifesta principalment que:

-la Sra. Martin no està incapacitada per a qualsevol altra activitat laboral.

En el seu escrit de conclusions de data 22 de setembre del 2006, la CASS precisa « tampoc resulta dels autes la prova de la impossibilitat absoluta per a treballar, ni del caràcter progressiu de la patologia. Tot al contrari: la impossibilitat sembla relativa (associada a un concret empleador), i la depressió està estabilitzada ».

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La Sra. Martin es troba en atur de treball des del dia 7 de gener de 2003 per una síndrome depressiva.

Per carta de data 15 d'abril de 2005, la CASS informa a l'assegurada que «a proposta del servei de control mèdic, la CASS la dóna d'alta el dia 20 d'abril de 2005 » (veure foli 9). La Comissió Contenciosa de la CASS ha confirmat aquesta decisió per una carta de data 25 de maig del 2005 (veure foli 7).

El litigi consisteix en saber si la Sra. Martin està o no en condicions de reprendre un treball.

Tercer.- La Sra. Martin pateix un trastorn depressiu que es va iniciar com a procés d'adaptació a una situació adversa de l'entorn laboral, que no s'acaba de solucionar » (veure foli 41, l'informe del metge de l'assegurada, de data 19 de novembre de 2003).

L'origen de la malaltia és conseqüència de les relacions de treball difícils que ha tingut des de que treballa pel Govern. Ara bé el contracte de treball subscrit en 15 de gener de 1974 « per la Sra. Martin amb el Govern ha quedat extingit i acabat en haver transcorregut el termini màxim d'un any de baixa per malaltia que permet el citat article » (carta del Secretari d'Estat de la Funció Publica de data 12 de gener de 2004, veure foli 44). A més, com ja ho menciona la sentència recorreguda, el plet laboral mantingut amb el Govern ja ha estat resolt per sentència ferma; la sentencia conclou encertadament, « que sembla il·lusori que la Sra. Martin pugui reincorporar- se a la seva antiga feina ».

Cal apreciar si la interessada pot o no reprendre un altre treball, diferent d'aquell que exercia amb el Govern.

El Dr. Farré, metge tractant, escriu « pot realitzar activitats fora del seu domicili ja que és millor la no reclusió en el seu domicili i afavorir i mantenir relacions socials (informe de data 11 de juliol de 2005, foli 13).

El perit nomenat pel Batlle conclou que « el trastorn està estabilitzat » i afegeix « Crec que una vegada resolta la situació laboral conflictiva la Sra. G. podria reprendre la seva tasca laboral que feia anteriorment sempre i quan quedin resolts i ben definits els aspectes concernents a les relacions laborals, ja que si no fos així una represa de la feina agreujaria el seu estat » (veure foli 84).

Podem concloure amb aquests elements mèdics que la interessada pot reprendre un treball amb la condició que es prenguin un cert nombre de precaucions, que podria establir el seu metge tractant.

En aquestes condicions, la situació de baixa laboral queda justificada

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Martin

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la resolució de la Comissió Contenciosa de la CASS de data 18 de maig del 2005, confirmant en alçada la decisió del 15 d'abril del 2005, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer: De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.