Incompliment contractual. CompetËncia deslleial. IndemnitzaciÛ per perjudicis.

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000100/2023 ORIGEN: 1000005/2017 - 0

NIG: 5300542120160003665

PARTS:

Apel·lant: Salcedo

Representant: Sra. Cano

Advocada: Sra. Marcos

Apel·lat: Srs. Mercader i Plaza

Representant: Sr. Catalá

Advocada: Sra. Estany

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

OBJECTE: Incompliment contractual. Competència deslleial. Indemnització per perjudicis.

SENTÈNCIA 000041/2024

Andorra la Vella, el 20 de març del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal de la societat Salcedo va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra els Srs. Mercader i Plaza, en què sol·licitava que :

"[...] condemnant als defenents a satisfer a la meva principal la quantitat principal que en concepte de perjudici que -encara avui en dia perdura que resulti acreditada en període probatori com a conseqüència única i directa de l'actuació de l'incompliment contractual i per tant de competència deslleial prohibida per contracte de data 1 de febrer de l'any 2011 formalitzat entre les parts avui litigants, juntament amb els interessos devengats per l'esmentada suma, compatibilitzats al tipus legal a partir de la data de la resolució del contracte laboral entre les parts avui litigants, i subsidiàriament a partir de la contesta a la demanda, amb imposició als defenents del pagament de la totalitat de les costes del litigi, amb expressa inclusió dins d'elles dels honoraris d'advocat, procuradora i perit d'aquesta part."

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 3 de març del 2023 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar la demanda formulada per part de la societat Salcedo contra els Srs. Mercader i Plaza.

Segon.- Fer imposició a la part agent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

3.- El 21 d'abril del 2023, la representació processal de la societat Salcedo ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments exposats en el seu escrit demana que es revoqui la sentència d'instància i que s'imposin les costes processals de primera i segona instància a la part apel·lada incloent els honoraris d'advocat i procurador.

4.- El 27 de juny del 2023, la representació dels Srs. Mercader i Plaza s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, fent expressa condemna en costes processals de primera i segona instància incloent les derivades d'advocat i procurador a la part apel·lant.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Salcedo reclama front la part defenent Srs. Mercader i Plaza en demanda en la que sosté una petició de condemna pels danys i perjudicis per competència deslleial en incompliment de contracte.

La sentència d'instància desestima la demanda amb imposició de les costes a la part agent.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

Segon.- Consideracions prèvies

Convé fer dues precisions prèvies abans d'entrar el la valoració de la prova que qüestiona la part apel·lant perquè tindran incidència en aquesta valoració. En primer lloc, que no estem davant d'una sanció laboral contra dos treballadors per incompliment de les seves obligacions laborals, sinó que del que aquí es tracta és si aquests dos defenents quan eren treballadors de la part agent varen tenir unes conductes il·lícites per competència deslleial amb la patronal i que a més aquestes conductes li han ocasionat un perjudici econòmic. És a dir, cal determinar si ha existit una relació de causalitat entre la conducta i el perjudici que es reclama (que ja l'ha concretat la part agent en 54.083EUR). Això vol dir que no basta en si els treballadors varen tenir una conducta il·lícita per competència deslleial amb Salcedo (quedant-se material adquirit i pagat per la seva empresa; si feien reparacions fora de l'horari laboral en benefici propi; si varen comunicar a la clientela que es posaven pel seu compte) com si aquesta conducta fos mereixedora d'alguna sanció disciplinària. No es tracta d'això perquè els defenents treballadors varen deixar de ser-ho per mutu acord amb l'empresa en 31.10.12. Del que aquí es tracta és si la seva conducta en horari laboral va causar un dany directa i avaluable econòmicament a l'empresa. Afegirem que totes les actuacions posteriors a la data de 31.10.12 dels defenents en la posta en marxa de la societat SATBN SL (SATBN SL) ja no resulten d'interès al present procés perquè no consta que cap dels dos tingués cap clàusula de no concurrència en un futur posterior a la data de cessament. El que aquí interessa és si els dos defenents mentre varen ser treballadors de la part agent varen tenir una conducta de deslleialtat amb aquesta i si fos així que li hagi causat un perjudici econòmic com efectes directes d'aquella conducta.

La segona qüestió a tenir present des de l'inici de la valoració de la prova no és de caràcter accessori o complementari sinó de caràcter processalment transcendent: les dues resolucions de la jurisdicció penal rebutjant la querella que en data 23.1.13 va interposar l'empresa en contra seva pels delictes de: apropiació indeguda (art. 213 del Codi Penal) descobriments de secrets d'empresa (art. 233 CP); delicte de furt amb abús de confiança (art. 198 CP); delicte d'administració deslleial (art. 215 CP) i del delicte d'estafa (208 CP). Tant l'Aute de la instrucció de l'especialitzada 2 de 15.6.16 (foli 216) com el del Tribunal de Corts de 18.10.16 (foli 39) donen per acreditats determinats fets que ara resulten vinculants per a la jurisdicció civil.

Dèiem en la nostra STJC 388/20 que:

"Davant la dificultat que podria suposar que un conjunt de fets comuns a un proces penal i un proces civil es substanciessin de manera simultania, el nostre ordenament preten, assegurar l'harmonia necessaria per a la seguretat jurídica (art. 3.2 de la Constitució), establint que el procediment civil, amb carácter general, es suspendra fins a definitiva resolució del procediment penal (art. 8 de la LQJ), solució aquesta inspirada de la maxima francesa "le penal tient le civil en l'etat" que per regla general ha destenyit en els ordenaments dels Estats del nostre entorn.

En relació a la mateixa hem pogut sostenir de manera reiterada (entre altres vegi's l'Aute de 30-7-2019 dictat en el rotlle TSJC-20/2019) que la prejudicialitat penal es dóna "(···)quan es necessari un pronunciament previ al de l'organ judicial competent per resoldre el litigi objecte del proces. Es a dir que si existeix prejudicialitat, la mateixa s'ha de poder constatar al moment on es presenta la qüestió, i aleshores la suspensió es obligatoria ja que de la resolució de la qüestió prejudicial depèn la resolució del plet afectat.

Hem de recordar els principis i els criteris aplicables a la matèria tal com estan fixats pels articles 8 de la LQJ del 2 i 3 de setembre del 1993 i 19 de la LTPJ del 21-12-1993 i interpretats per la jurisprudència andorrana. La prèvia resolució de la qüestió prejudicial penal ha de ser imprescindible per a la resolució del judici civil i el moment processal a partir del qual una qüestió penal pot suspendre el procediment es l'admissió a tramit d'una querella i denúncia, o el moment en què un organ judicial incoi sumari de conformitat amb l'article 8 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Quant al caracter imprescindible de la resolució prèvia de la causa penal, vam poder recordar que per a que prosperi la qüestió de prejudicialitat penal, s'apliquen criteris restrictius i s'ha d'establir que la solució del procediment penal en curs condicioni de manera directa la resolució del judici civil i no es suficient l'existència d'una connexió entre els dos procediments"·

Això ens porta a la conclusió que els fets declarats tractats per la jurisdicció penal ens vinculen a la jurisdicció civil (no les qualificacions jurídics-penals sobre aquests fets que només corresponen a l'altra jurisdicció). En conseqüència, no podem partir de fets diferents dels que ja s'ha pronunciat la jurisdicció penal.

Tercer.- Valoració de la prova

Aquest és el motiu de la part apel·lant per impugnar la sentència d'instància que no entra en cap contradicció amb les dues resolucions penals esmentades sinó en plena coincidència. Fem nostres els fets declarats provats en la sentència d'instància amb l?únic matís que no resulta decisiu que el Sr. Plaza va començar a treballar en el mes d'abril de 2009 (segons l'informe de la CASS) i no en l'1.2.2011 en que va signar un nou contracte sense solució de continuïtat amb el primer. Tenint en compte que la jurisdicció penal ja va reiterar que: 1) el Sr. Mercader (nom complet segons el document del foli 513) tenia autorització del soci únic de l'empresa (el Sr. ENTITY_12) per accedir a les dades de l'empresa de caràcter comptable des de casa (els caps de setmana) i d'aquí que es derivés al seu correu personal diferents dades que li permetien treballar des de casa; que el Sr. Romeu era un empleat administratiu a les ordres del Sr. Álvarez que portava els temes de la comptabilitat supervisat per la Sra. Codina que era de la firma AR contractada externa per fer la supervisió; que no resulta acreditat que el Sr. Romeu s'hagués endut material facturat per l'empresa sense haver reemborsat el seu cost a l'empresa Salcedo la qual permetia als seus treballadors comprar material que necessitessin per ús privat en nom de la empresa per aprofitar els descomptes que aquesta tenia amb els seus proveïdors, però que després ho havien de pagar. En aquest procediment civil també la prova testifical de dos extreballadors ho ha confirmat.

Per tant, a les imputacions en aquest procediment que es continuen formulant contra els defenents sobre si la compra de material en nom de l'empresa per benefici propi ja queden resoltes en la jurisdicció penal; igual la imputació d'haver-se apropiat de material de l'empresa de manera indeguda. També la imputació d'haver sostret documentació de l'empresa en benefici propi tampoc té cap fonament probatori com indica la jurisdicció penal doncs ja hem vist que es declara que el Sr. Álvarez ho va autoritzar per treballar des de casa.

Pel que fa a que en una ocasió una clienta (Apartaments CB) va demanar que fos el Sr. Romeu personalment el que anés a solucionar una avaria, resulta que era per un problema de fusibles en el subministrament d'electricitat a la finca i a causa que es coneixien des de feia temps, però res a veure amb cap reparació d'electrodomèstics que era la feina del Sr. Romeu.

La qüestió relativa a la facilitació a la clientela de l'empresa del mòbil de l'empleat que li permetia fer feines al marge de l'horari laboral, cal dir que s'ha donat per acreditat en la jurisdicció penal que el propi amo de l'empresa (soci únic, aleshores) va autoritzar al Sr. Mercader a quedar-se el número de mòbil de l'empresa quan van cessar els dos defenents en data 31.10.12.

Quart.- El perjudici ocasionat pels defenents

I si tot el que hem dit compartim plenament els raonaments detallats i precisos de la sentència d'instància, resulta que el suposat perjudici atribuït a la conducta dels dos extreballadors no està mínimament acreditat. En efecte, la part agent gràcies a l'informe de la Sra. Codina que ja hem dit que era la supervisora externa contractada per la part agent (i encara ho és) és limita a fer una comparativa numèrica de la facturació de l'empresa i detecta que l'exercici 2012 va ser en 54.083EUR inferior al de l'exercici de 2011. I d'aquí la part agent ja ho atribueix a que un dels seus reparadors ja no treballava a ple rendiment per ella sinó que ho feia per compte propi i "d'amagat". Francament resulta molt agosarada la conclusió quan no s'analitza cap més dada econòmica de l'empresa (si han augmentat els preus dels proveïdors reduint el marge de beneficis o no; si la plantilla ha estat la mateixa; si d'altres marques els hi ha tret l'exclusivitat de l'assistència tècnica durant aquest exercici; si ha tingut problemes de tresoreria i les seves causes, si els defenents es van dur una llista de clients, així com d'altres circumstàncies que hagin pogut variar en l'esdevenir econòmic de l'empresa). Per tant, davant de totes aquestes mancances econòmiques no es pot dir que hi hagi el més mínim suport per atribuir cap perjudici als dos defenents. En altres paraules, encara que les conductes dels dos extreballadors que després de sortir de l'empresa de mutu acord amb ella (no se'ls va fer cap acomiadament causal o disciplinari) no haguessin estat lícites, resultaria que el nexe entre elles i els resultats econòmics de l'empresa ha estat inexistent i la demanda hauria de ser desestimada igualment. Ja hem dit a dalt que no estem davant d'un procediment disciplinari sinó d'una reclamació civil de suposats perjudicis que no s'han acreditat.

També afegirem que l'incident amb la representació exclusiva d'assistència tècnica de les marques E i A que va generar una denúncia verbal del Sr. Álvarez (el qual per cert no ha declarat en aquest procediment i desconeixem la causa) davant l'Àrea de Comerç, Competència i Consum (foli 459 i seg.) va tenir lloc en el mes de novembre de 2013, és a dir, un any després de la sortida dels treballadors de l'empresa (31.10.12) i que ja no resulta transcendent per a la resolució d'aquest litigi.

El motiu ha de decaure.

Cinquè.- Les costes de la instància

Finalment la part apel·lant impugna la imposició de les costes de la instància. Considera que no hi ha hagut temeritat ni mala fe, però el cert és que el criteri del nostre legislador en la imposició de les costes és el del venciment objectiu i en haver-se desestimat la demanda, la imposició de les costes és inevitable, llevat de que hi concorri iusta causa litigandi, com ja hem dit en altres ocasions. Però en aquest cas no hi concorre aquesta excepció doncs després d'haver obtingut dues resolucions de la jurisdicció penal que resultaven decisives envers a circumstàncies rellevants per a neutralitzar l'èxit de l'acció exercitada, no era raonable la interposició de la demanda. Es desestima el motiu i amb ell el recurs.

Sisè.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi de Procediment Civil en el seu article 354.2 darrer incís.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Salcedo contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 3 de març de 2023, que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposar el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.