Valoració d'una carta com a contracte o precontracte i la seva força obligatòria; excepció de manca de legitimació passiva(1100697/2013)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira

TSJC.- 0000380/2019 ORIGEN: 1100697/2013 - 00

NIG: 5300542120150001495

PARTS:

Apel·lant : Sr. Gomila

Procurador : Sra. Moliner

Advocat : Sr. Querol

Apel·lat : A Sarabia,

Espada SA i Carretero SA

Procurador : Sr. Rius

Advocat : Sra. Garzón

SENTÈNCIA 089-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

Andorra la Vella, el 21 de juliol del 2020. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Per escrit de data 11-11-2013, la representació processal del Sr. Gomila, va formular demanda de reclamació de quantitat a tramitar pel procediment ordinari contra les societats Sarabia, Espada SA i Carretero SA, sol·licitant :

declarar resolt el precontracte de 28 d'octubre de 2010 per incompliment de les societats defenents,

condemnar solidàriament a les societats demandades a :

indemnitzar-lo pels perjudicis ocasionats a aquest per l'incompliment del precontracte de 28 d'octubre de 2010 que li ha impedit la realització dels treballs professionals com projectista i Director d'Obra en el marc de la reactivació definitiva del projecte immobiliari "X", amb la precisió que aquests perjudicis vindran determinats essencialment pel lucre cessant a causa de la impossibilitat de l'agent de realització dels nous treballs professionals i ascendeixen a l'import total de 277.581,11.-euros o subsidiàriament a qualsevol altra quantitat que l'Hble. Batllia consideri procedent per indemnitzar el perjudici,

pagar els interessos legals guanyats des de la data de contesta a la demanda i fins que dit import sigui íntegrament abonat,

abonar les despeses processals i extrajudicials causades inclosos honoraris d'advocat i de procuradora.

Segon.- Per escrit del 16-12-2013, la representació processal de les demandades es va oposar a la demanda aixecant sengles excepcions peremptòries de manca de legitimació passiva en relació a la societat Sarabia, i de prescripció de l'acció, i sobre el fons sol·licitant la seva íntegra desestimació, el tot amb imposició de les costes processals a la part agent, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Tercer.- Degudament evacuats tots els tràmits processals del procediment ordinari, el Tribunal de Batlles va dictar sentència del 17-05-2019 decidint

"Que donem lloc a l'excepció de manca de legitimació passiva de la societat demandada Sarabia i desestima íntegrament la demanda presentada per l'agent Gomila contra les defenents Sarabia, Espada SA I Carretero SA , amb imposició a l'agent de les costes processals incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador de les tres defenents, a acreditar en període d'execució de sentència."

Quart.- Contra aquesta resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Gomila, demanant la seva revocació i l'estimació de les seves pretensions inicials, el tot amb imposició de les costes a les societats codefenents.

La representació processal de les demandades reclama la seva confirmació en tots els seus extrems i la condemna del recurrent a pagar les costes.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- Ha quedat establert que al 2008, el Sr. Gomila va realitzar un projecte d'excavacions del solar "X" que li havien encomanat les societats demandades Espada SA, i Carretero SA, propietàries del terreny en qüestió, essent precisat que la societat Sarabia tenia com a funció de gestionar el projecte.

El Sr. Gomila va presentar factures per import total de 49.176,01.-euros, les quals li va ser satisfetes per les societats Espada SA, i Carretero SA a l'abril del 2008.

Degut a diverses peripècies, en particular administratives, el projecte immobiliari de les defenents no es va dur a terme i va quedar aturat.

No apareix cap treball per part del Sr. Gomila en relació al projecte immobiliari desprès del 2008 sigui en relació a l'excavació o sigui en relació a qualsevol altre aspecte.

Ningú discuteix que és en data del 28-10-2010 que fou adreçada al Sr. Gomila una carta que es refereix al projecte immobiliari « X» i que queda redactada com segueix :

«Benvolguts,

Per la present tenim el plaer de comunicar-vos que les societats Espada SA, i Carretero SA actuant com a promotor del projecte immobiliari a desenvolupar en els terrenys X, han pres la determinació d'adjudicar les tasques de PROPIETAT DELEGADA ("Project management") a la societat S SLP, representada pels enginyers de camins Sr. XV i Sr. AJ.

En aquest sentit, i d'ara en endavant, tota comunicació entre la seva empresa i la PROPIETAT serà canalitzada i gestionada a través de la societat S SLP a tots els efectes.

Els volem notificar que dita societat actuarà en nom i interès de la PROPIETAT en tant que Propietat Delegada, motiu pel qual les indicacions que en aquest sentit puguin rebre de la seva part seran considerades com a indicacions de la PROPIETAT.

La PROPIETAT vetllarà per tal que l'equip de PROJECT MANAGEMENT pugui desenvolupar les tasques que li són pròpies -sense interferències i garantirà que TOTS els equips i empreses contractades en relació al Projecte del "X" facilitin la transferència de tota la informació i dades que els hi sigui requerida per a dur a terme les tasques de control.

En cap cas, les possibles propostes i/o esmenes d'aspectes tècnics que el PROJECT MANAGER pugui fer als projectes i/o decisions dels equips tècnics facultatius, podran ser enteses com a decisions finals, sinó que seran "propostes i/o suggeriments" i per tant el PROJECT MANAGER no assumeix en cap cas i sota cap condició cap responsabilitat pel que fa als aspectes tècnics dels projectes i de la direcció executiva de les obres. Quedarà a decisió dels equips tècnics 'a consideració o no de les propostes i/o esmenes de caràcter tècnic i/o projectual fetes per el PROJECT MANAGER Malgrat això els equips tècnics hauran de traslladar degudament els arguments justificatius de les seves decisions finals.

En el cas que els comentaris, propostes i/o suggeriments del PROJECT MANAGER facin referència a aspectes de caràcter econòmic, de qualitat i/o de planificació., els equips tècnics tenen la responsabilitat d'adequar els projectes a les indicacions que rebin per part del PROJECT MANAGER en tant que representant de la propietat davant els equips tècnics.

No obstant això, les adequacions i/o modificacions que en resultin, seran íntegrament assumides per part dels equips redactors dels projectes, sense que per això se'n traslladi cap responsabilitat cap al Project Manager.

En el cas que qualsevol de les indicacions rebudes per part del Project Manager, a criteri de l'equip tècnic pugui condicionar, lesionar, i/o danyar el conjunt del projecte de tal forma que l'equip tècnic no es pugui considerar responsable total o parcialment, aquest emetrà un informe raonat dels motius i el traslladarà en un termini no superior als 5 dies (des de la data en que li hagin estat traslladades les indicacions esmentades) al Project Manager, el qual analitzarà el seu contingut i en consens amb la Propietat prendrà les decisions oportunes?

L'equip de Project Management actuarà com a assessor extern a la Propietat en qualitat de gestor i en cap cas com a equip tècnic.

Els equips tècnics assumiran la seva plena col*laboració i/o predisposició als efectes que les propostes emeses pel Project Manager que hagin de permetre assolir els objectius de cost/qualitat/preu siguin integrades degudament en els seus respectius projectes. Per donar sortida al punt anterior, es determinarà de forma certa, quins són aquests objectius (cost/qualitat/termini), per a cada un dels projectes sectorials.

Per tot això en breu, l'equip de S SLP, es posarà en contacte amb vostès als efectes de donar inici formalment a les activitats que siguin requerides per tal de reactivar definitivament el projecte immobiliari que ens ocupa.

Agraint per endavant la seva col*laboració...".(la negreta és nostra).

Ningú discuteix tampoc que després d'aquesta carta, no es va entrar més en contacte amb el Sr. Gomila i que són unes altres persones que la propietat va escollir per dur a terme la direcció d'obra.

En data 05-06-2013, quan ja havien passat més de cinc anys des del pagament de les factures, el Sr. Gomila va reclamar a les societats Espada SA, i Carretero SA el pagament d'honoraris relatius al projecte d'excavació, per import de 115.860,54.-euros. No hi ha constància de la resposta però és evident que les mateixes es van negar a pagar.

És en aquestes condicions que el Sr. Gomila va instar el present plet a l'octubre del 2013.

El tribunal ha desestimat les seves pretensions al considerar que la carta del 2010 no era un precontracte com ell ho pretenia.

SEGON.- El demandant s'alça en contra d'aquesta conclusió en base a les consideracions següents.

El primer aspecte del recurs que cal mencionar és relatiu a l'estimació de l'excepció de manca de legitimació passiva de la societat Sarabia, tota vegada que l'agent no accepta la consideració del tribunal que aquesta societat no apareix en cap de les relacions amb l'agent quan, segons ell, el tribunal no hauria tingut en compte que era la societat gestora del projecte immobiliari, que és ella que li va encomanar el projecte d'excavacions, ni que les dues altres societats són socis de la societat en qüestió, ni que es podria incórrer en manca de litisconsorci passiu necessari.

El segon aspecte del recurs qüestiona la valoració de la prova ja que considera que la sentència fa un relat parcial dels fets pacífics que han resultant acreditats i afirma que el dia 28 d'octubre de 2010, pocs dies abans de la notificació de la sentència que estimava la impugnació del pla parcial on es troba la finca d'autes, les societats Carretero SA i Espada SA li varen adreçar la carta en la qual s'indica que l'equip de S SLP, es posaría en contacte amb ell per tal de reactivar definitivament el projecte immobiliari, precisant que se li agraïa per endavant la seva col*laboració ; que del context d'aquesta carta se'n desprenia que s'havien superat els obstacles que en el seu dia havien determinat la paralització de les obres d'urbanització de la finca i que li encarregaven la continuació dels treballs de projecte i direcció d'obra que s'havien interromputs arran de la impugnació del pla parcial ; que no el van contactar i la situació d'incertesa es va perllongar fins el dia en que va tenir coneixement de que havien encomanat a una tercera persona.

D'altra banda s'oposa a la interpretació efectuada pel tribunal de la carta del 28-10-2010 i sosté al respecte que el fet que dita carta sigui la mateixa que hagin rebut altres intervinents en el projecte no li resta valor ; que el fet d'haver-la enviat ha generat una vinculació contractual i comporta obligacions per les societats remitents com se'n dedueix del text de la pròpia missiva, i que pretendre el contrari és actuar contra els seus propis actes.

Afegeix que el tribunal no ha valorat correctament els termes de la carta que fan una referència implícita al contracte inicial, ni que els seus arguments segons els quals els pagaments del 2008 eren un compliment parcial del contracte ja que en aquest moment s'havien interromput els treballs de la parcel*la, però que els mateixos es van reiniciar ; que la carta no tenia altra finalitat que reactivar el contracte que inicialment havien establert de forma verbal, que és l'únic contracte que varen convenir, i que havia quedat vigent, encara que interromput en la seva execució ; que el Tribunal d'instància no ha tingut en compte tampoc que les defenents han exposat que la carta constitueix una oferta a establir amb ell un contracte per a « reactivar definitivament el projecte que ens ocupa".

Manifesta també que les manifestacions del testimoni del Sr. Bonet havien de ser valorades amb molta cautela ja que la seva societat participava del projecte immobiliari i que al tenir un interès en el mateix, no es podria considerar com testimoni idoni.

En darrer terme exposa que no és cert que cap perjudici se li ha causat puix l'incompliment de les obligacions contractuals per part de les societats codemandades li comporta un perjudici clar i evident que es concreta en la pèrdua de la possibilitat de percebre els seus honoraris professionals.

Tercer.- Abans d'aportar una resposta directa als greuges de la part apel*lant, hem de presentar quin va ser el seu plantejament durant la primera instància tota vegada que el mateix revela certa complexitat que considerem significativa.

En efecte, l'agent no ha presentat la seva demanda com una reclamació d'honoraris impagats del projecte inicial.

Del propi escrit de demanda del Sr. Gomila ressurt que el mateix considera que el correu del 20-10-2010 s'havia lliurat durant una fase precontractual, i que havia de rebre la qualificació de precontracte que va generar una expectativa de ser contractat com a projectista i director d'obra en la reactivació definitiva del projecte immobiliari "X", i que la seva manca de compliment (que justificaria la seva resolució) li va provocar un perjudici consistent en la pèrdua de benefici (lucrum cessans) sia 2,25% del cost inicialment previst de l'obra.

En el seu escrit de rèplica manifestava tanmateix que ell havia acceptat aquest encàrrec de forma implícita ateses les relacions contractuals anteriors, i afirmava, de forma contradictòria amb l'afirmació que ens trobem en front d'un nou contracte o precontracte, que es volia en realitat "reactivar" definitivament el contracte inicial els efectes del qual haurien quedat suspesos.

En el seu escrit de conclusions va mantenir les dues sèries d'explicacions i va insistir en que les defenents no havien complert la seva obligació "de comptar amb ell com projectista i director d'obra en la reactivació definitiva del projecte immobiliari".

Continua en la mateixa línia en aquesta alçada quan la mateixa comporta una contradicció intrínseca ja que les obligacions de les quals es reclama la sanció de l'incompliment no poden haver nascut a la vegada d'un contracte anterior del 2007 que s'hauria "reiniciat" i d'un precontracte nou perfeccionat al 2010.

QUART.- En tot cas, la qüestió de la legitimació passiva de la societat Sarabia ressona amb el plantejament "complex" que fa l'agent que acabem d'exposar.

En efecte, o bé el fonament de les seves pretensions és el "precontracte" formalitzat al 2010, i aleshores no hi pot haver legitimació passiva puix aquesta societat no ha intervingut de cap manera després del 2008 i en particular no apareix en el correu del 2010.

O bé el fonament de les seves pretensions és la continuació del contracte del 2007 i es podria plantejar la possible legitimació passiva.

Però, queda clar que el que pretén finalment l'agent és el reconeixement de la força obligatòria com a precontracte de la carta del 28-10-2010. Per tant, la motivació del tribunal segons la qual la societat codemandada Sarabia, no apareix en cap de les relacions entre l'agent i les defenents, és cert i coherent.

Per conseqüent, l'estimació de l'excepció s'ha de confirmar.

CINQUÈ.- Sobre el fons, el present afer qüestiona la mateixa natura dels contractes i precontractes i de la seva força obligatòria.

Al respecte, cal tenir present que el contracte és l'acord de la voluntat de dues o més persones destinat a crear, modificar, transmetre o extingir obligacions i drets. De manera molt clàssica el contracte es presenta com un lligament, nexe i vincle lliurament acceptat i per conseqüent voluntàriament imposat.

Tot contracte comença amb una fase de negociacions, més o menys complicades, però suposa com a mínim una oferta seguida d'una acceptació per a poder considerar una voluntat comuna dels contractants. Aquesta voluntat no ha de ser equivoca.

Pel que fa al precontracte o contracte preparatori, es tracta d'un veritable contracte i ha de respondre a les mateixes exigències, i tant el precontracte com el contracte definitiu requereixen la concurrència dels seus elements essencials que són el consentiment, la causa i l'objecte.

A més, en el precontracte han de constar els elements del contracte definitiu.

Quan manquen aquests elements no es pot parlar de precontracte sinó eventualment de fase de negociació o de tractes preliminars que no crea cap obligació contractual.

Així és totalment aplicable al present la jurisprudència d'aquesta Sala 155/02 del 26 de febrer de 2003 evocada pel tribunal i que diu :

"és a dir, que ens trobàvem dins de la fase precontractual o de tractes preliminars, quan realment constitueix un precontracte, entès com aquell contracte on les parts dissenyen el contracte definitiu que portaran a terme, existint ja entre les mateixes vinculació contractual, per la qual cosa, des d'aquell moment, no es poden deslligar de la relació convinguda sense incidir en responsabilitat".

SISÈ.- Si apliquem aquestes consideracions al cas d'autes, no podem arribar a una altra conclusió que la del tribunal de primera instància tota vegada que la interpretació de la carta no pot ser la que el Sr. Gomila li vol donar.

En efecte, i en primer lloc, no es discuteix que al 2007 va realitzar un projecte d'excavacions.

Com ho reconeix l'agent l'obligació que tenia al 2007 era redactar un projecte d'excavació de la parcel*la. Ara bé, ha complert amb aquesta obligació i en va rebre el pagament, havent per tant quedat extingides les obligacions recíproques de les parts.

Apareix que si bé el projecte immobiliari ha continuat a partir del 2010 (s'ha reiniciat) el projecte dut a terme és diferent del concebut pel Sr. Gomila i difícilment pot aquest pretendre que la reactivació a la qual es refereix la carta seria la del treball iniciat al 2007.

En segon lloc, el sol fet d'enviar aquesta carta del 25-10-2010, no podia fer néixer una relació obligatòria obligant a les societats a confiar al seu destinatari la direcció de l'obra.

No és cert que les societats li van encomanar la tasca en qüestió a traves d'aquesta carta sinó que només es van posar en contacte amb ell per tal d'organitzar els contactes que podien portar a confiar-li dita feina.

Com el tribunal d'instància ho ha remarcat de manera molt encertada la carta no estava destinada exclusivament al Sr. Gomila sinó a tots aquells que podrien participar en l'obra.

D'aquí la formula d'entrada "Benvolguts" i la sèrie de consideracions i precisions que conté la carta sobre el "make how" que es pretenia seguir a partir de la data (intervenció de PROJECT MANAGEMENT i principis d'aquesta intervenció) que guarden el caràcter general propi d'una carta tipus o circular, i de caire informatiu.

L'agent dona molta importància a l'últim paràgraf ("Per tot això en breu, l'equip de S SLP, es posarà en contacte amb vostès als efectes de donar inici formalment a les activitats que siguin requerides per tal de reactivar definitivament el projecte immobiliari que ens ocupa. Agraint per endavant la seva col*laboració...") ja que traduiria la seva contractació com a director d'obra i projectista.

Al contrari, aquest paràgraf no es pot deslligar artificialment de la resta de la carta i constitueix una manifestació clara que en aquest moment res estava decidit pel que és de la contractació.

Quan al fet d'agrair per endavant la seva col*laboració es tracta abans de tot d'una formula de cortesia.

D'altra banda és de constatar que aquesta carta no comporta cap mena de referència als elements constitutius d'un contracte de prestació de serveis (missió, preu, terminis...).

En tercer lloc, hom podria considerar l'eventual existència d'una culpa extracontractual ja que si bé la fase de tractes preliminars no fa néixer cap obligació contractual, pot no obstant esser generadora de responsabilitat si una de les parts actua de mala fe i de forma perjudicial a l'altra.

Però tal supòsit, no ha quedat ni invocat ni establert en el present cas.

Al respecte, hem de ressaltar que l'agent no pot seriosament invocar el fet que a partir del correu del 2010 es va trobar durant dos anys en una situació d'incertesa fins al moment on hauria descobert que s'havien contractat un altre projectista quan, al veure que no s'entrava més en contacte amb ell, li era fàcil verificar que la propietat seguia el seu projecte sense ell.

Per acabar, en relació al testimoni Sr. Bonet, és el propi demandant que va proposar la seva citació, i sorprèn que pretengui ara que el tribunal hauria degut valorar amb més cautela les seves manifestacions i que no es tractaria d'un testimoni idoni.

SETÈ.- Pet tot l'exposat, el recurs s'ha de desestimar íntegrament.

La desestimació del recurs justifica la imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent vençuda.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- Desestimar el recurs de la representació processal del Sr. Gomila, contra la Sentència del Tribunal de Batlles del 17-05-2019 que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposar al Sr. Gomila les costes judicials d'aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

Primer.- Desestimar el recurs de la representació processal del Sr. Gomila, contra la Sentència del Tribunal de Batlles del 17-05-2019 que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposar al Sr. Gomila les costes judicials d'aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.