Reclamació d'un crèdit comunal (0046/07)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0094-1/06 TSA: 12/07

S E N T È N C I A NÚM. 46-2007

PARTS:

Apel·lant: Montenegro Representant: Barberá Advocat: Pera

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ENCAMP

Representant: Rius Advocat : Andrade

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Calatayud Advocat: Villalba

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 14 de setembre de 2007

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0094-1/06.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet. el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Montenegro va interposar recurs contra la desestimació tàcita del Govern en relació amb el recurs d'alçada formulat per l'agent contra la resolució comunal del 13 de juliol del 2006, sol·licitant, a títol principal, la declaració de prescripció de la quantitat reclamada.

2.- En la sentència del 12 de febrer del 2007, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Montenegro.

.- En el seu recurs d'apel·lació de data 29 de març del 2007, el Sr. Montenegro manifesta principalment que:

-l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP no ha procedit a retirar o deixar sense efecte els actes administratius anteriors datats els dies 6 d'agost i 31 de desembre de l'any 2002 i per tant l'objecte processal no pot haver desaparegut;

-Estimar el recurs d'apel·lació hauria de tenir la conseqüència de tornar a obrir el debat sobre l'excepció de prescripció oposada pel Sr. Montenegro i subsidiàriament considerar la contesta al fons

-el Tribunal de Batlles no s'ha pronunciat respecte a la devolució de la fiança prestada pel Sr. Montenegro.

-que es condemni en costes de la segona instància a l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP.

4.- En la contesta de data 18 d'abril del 2007, l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP manifesta principalment que:

-el Comú d'Encamp ha desistit de la tramitació en via administrativa del rebut, compte tingut que el conflicte era competència de la jurisdicció civil i no de la jurisdicció administrativa (l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP ja ha presentat una demanda en reclamació de quantitat davant de la Secció Civil de la Batllia).

-demana la condemna al pagament de les costes judicials ocasionades al Cou d'Encamp en aquesta segona instància.

5.- En la seva contesta de data 19 d'abril del 2007, el MI M.I. GOVERN manifesta principalment que:

-l'objecte processal ha desaparegut i no s'escau pronunciar sobre la prescripció de la suma reclamada en la via administrativa per l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP.

-que es condemni en costes de segona instància al Sr. Montenegro.

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Abans d'examinar les qüestions jurídiques exposades en el present litigi, convé d'exposar breument el context sobre el que s'ha intervingut:

Desprès d'una reunió, de data 28 de juliol de 1999, « relativa a l'arranjament dels serveis provisionals del Carrer de la Vena », els propietaris afectats, entre ells el Sr. Montenegro, decideix: « s'accepta el pressupost presentat per l'empresa Montané de l'arranjament de serveis provisionals del carrer de la Vena de data 13 de juliol de 1999 » i « els afectats efectuaran els pagaments segons les certificacions d'obra presentades per TP M., segons el percentatge estipulat en el quadre annex » (veure foli 55).

Desprès d'una reunió de data 2 de setembre de 1999, l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP pren acta de les decisions preses arran de la reunió del 28 de juliol de 1999 i precisa que l'import « serà assumit pels propietaris afectats seguint el percentatge estipulat en el quadre annex a l'acta que es va aixecar aquell dia » veure foli 46). En data 22 d'octubre de 1999, es va concloure un contracte entre l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP i els propietaris, en el qual es va estipular principalment: « Immediatament desprès d'haver-se liquidat la Certificació, l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP, que assumeix al seu carrer una quota del 25,597 % d'acord amb el desglossament que figura al quadre adjunt a l'Annex 1,

procedirà a presentar a cadascun dels propietaris signants, la factura corresponent al seu percentatge d'afectació » (veure foli 59).

L'acta de recepció definitiva dels treballs succeeix en data 19 de juny de 2001 (veure foli 77). Segons la repartició de la càrrega fixada arran de les reunions mencionades més amunt, la part corresponent al Sr. Montenegro és de 1 378 016 Ptas, és a dir 8282,04 euros (veure foli 51).

En resulta d'aquesta relació dels fets que el litigi referent al pagament d'aquesta suma es situa en un quadre de dret privat i no suscita qüestions rellevants del dret administratiu. Aquest litigi dona lloc per tant a la competència de les jurisdiccions civils.

L'HBLE. COMÚ D'ENCAMP, per error ha engegat un procediment administratiu pel recobrament d'aquesta suma.

En conseqüència la fiança prestada pel Sr Montenegro s'ha d'aixecar.

Tercer .- Efectivament, l'HBLE. COMÚ D'ENCAMP ha reconegut el seu error en la seva contesta a la demanda presentada davant el Batlle pel Sr. Montenegro : « per consegüent, aquesta part ha desistit de la tramitació en via administrativa » (veure foli.40). L'HBLE. COMÚ D'ENCAMP ja ha presentat una demanda de reclamació de quantitat davant de la Secció Civil de la Batllia (veure foli 157).

Per tant el litigi s'haurà de resoldre per les jurisdiccions civils, en aplicació de les regles de dret privat, en particular la que concerneix a les regles relatives a la prescripció. Les jurisdiccions administratives, són incompetents per a conèixer d'aquest litigi, no podent per tant pronunciar-se sobre les qüestions de procediment i de fons.

En aquestes condicions, convé de confirmar la sentència del Tribunal de Batlles que han considerat que el recurs havia perdut sobrevinguda del seu objecte processal, davant les jurisdiccions administratives.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Montenegro.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la demanda ha perdut sobrevinguda del seu objecte processal davant la jurisdicció administrativa.

Tercer: La fiança prestada pel Sr. Montenegro s'ha d'aixecar.

Quart : De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.