Major continuat de corrupció agreujada - Abús d'informació privilegiada i revelació de secrets (6000154/2021)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 00000099/2022 Núm. de Causa: 6000154/2021

SENTÈNCIA 4-2023

PARTS:

Apel·lants: Sra. Corbacho

Advocada: Sra. Bernatza

Sr. Arcos

Advocat: Sr. Sancho

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, el tres de març de dos mil vint-i-tres.

En els recursos d’apel·lació interposats contra la sentència de data 30 de setembre del 2022 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pels delictes menors continuats de corrupció comès per autoritat o funcionari, d’abús d’informació privilegiada per part d’una autoritat o funcionari i pel delicte menor continuat de corrupció comès per particular. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s’han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 30 de setembre de 2022 amb la següent part dispositiva:

DECIDEIX

“Primer.- Absoldre la processada Corbacho del delicte major continuat de corrupció agreujada comès per autoritat o funcionari de què venia acusada.

Segon.- Absoldre el processat Arcos del delicte menor continuat de corrupció agreujada comès per particular de què venia acusat.

Tercer.- Varescmnar la processada Corbacho, com autora responsable del delicte menor continuat de corrupció comès per autoritat o funcionari, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a les penes de DIVUIT MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de DOS ANYS, i SUSPENSIÓ PER A L’EXERCICI DE CÀRREC PÚBLIC per un període de DOS

ANYS, així com a la pena complementària de MULTA en la quantia de TRENTA-MIL EUROS,

Quart.- Varescmnar la processada Corbacho com autora responsable delicte menor continuat d’abús d’informació privilegiada per part d’una autoritat o funcionari, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de TRES ANYS D’INHABILITACIÓ PER A L’EXERCICI DE CÀRREC PÚBLIC i

MULTA en la quantia de CINQUANTA-MIL EUROS,

Cinquè.- Varescmnar el processat Arcos, com autor responsable del delicte menor continuat de corrupció comès per particular, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de SIS MESOS D’ARREST NOCTURN CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de DOS ANYS, així com a les penes complementàries de MULTA en la quantia de TRENTA-MIL EUROS i INHABILITACIÓ PER A L’EXERCICI DE DRETS PÚBLICS I DE

CÀRREC PÚBLIC per un període de DOS ANYS,

Sisè.- Varescmnar els processats Corbacho i Arcos al pagament solidari de les despeses processals, no havent-hi lloc a responsabilitat civil,

Setè.- Acordar el comís dels 48.000 € pagats pel processat M. i cobrats per la processada M., quin comís s’executarà de forma directa o, en cas que no sigui possible, per equivalència,

Vuitè.- Acordar la publicació de la present Sentència al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en un diari de premsa escrita dels de major tirada al Principat d’Andorra, a càrrec dels processats Corbacho i Arcos, de forma solidària entre ells”.

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

En data no determinada durant l’any 2010, la processada Corbacho, nascuda el xx de xxx del xxx, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, envià el seu currículum vitae a l’entitat bancària BANCA PRIVAAmador D’ANDORRA (BPA) en busca de noves oportunitats laborals.

Subsegüentment a l’anterior, a finals de l’any 2010 el processat Arcos, nascut el xx de xxx del xxx, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, en la seva qualitat de conseller delegat i director general de la referida entitat bancària ORG_0, contactà a la processada M., mantenint amb ella una entrevista on li explicà que, si bé el seu perfil professional li interessava, en aquell moment no tenia cap projecte on la pogués encabir i que, eventualment, ja la contactaria amb posterioritat.

En data 28 d’abril del 2011, la processada Corbacho assumí el càrrec de Consellera General en la Sessió Constitutiva del Consell General, després d’haver estat escollida com a tal en les eleccions generals celebrades en data 3 d’abril del 2011, exercint la processada M. les seves funcions de Consellera General a ple temps, a diferència de la majoria de consellers del seu grup parlamentari. En el mateix període temporal, a comptar dels mesos de març a juny del 2011, el processat Arcos s’interessà en la materialització d’un projecte empresarial privat d’evident interès econòmic per ORG_0 consistent en la implementació a Andorra d’un hub de gestió, que consistiria en la creació d’una plataforma que permetés la constitució a Andorra de societats filials d’empreses multinacionals com ALLIANZ i IMC per contractar treballadors a Andorra però que prestarien els seus serveis fora del Principat, en qualitat d’expatriats o “détachés” entre altres, requerint l’execució d’aquest projecte privat l’aprovació de diverses modificacions legislatives a Andorra, de la Llei Qualificada d’Immigració i de la Llei de la Seguretat Social, principalment.

Així doncs, en data no determinada entre els mesos de novembre i desembre del 2011, el processat M. contactà amb la processada i aleshores ja Consellera General Corbacho, amb la qual acordà que aquesta utilitzaria el seu càrrec de Consellera General per facilitar-li informació no pública ni divulgada, així com per impulsar a fi d’aconseguir l’aprovació de les reformes legislatives necessàries per a la materialització a Andorra del referit projecte privat, pactant els processats M. i M. una contraprestació a canvi de l’anterior de 6.000 € trimestrals que el processat M. anà pagant a la processada M. entre el 25 de gener del 2012 i el 2 de gener del 2013, fins a l’import total de 48.000 €, així com la promesa que M. esdevindria Directora del hub de gestió una volta aquest es creés.

En busca doncs del reeiximent del projecte per a la creació dels hubs de gestió, en data 9 de febrer del 2012, el processat M. es reuní, juntament amb personal de l’empresa ALLIANZ, amb diversos alts càrrecs del Govern, identificant ja en aquell moment la necessitat de modificar la Llei qualificada d’immigració per implantar aquell projecte i, en particular, a fi de crear la figura del “treballador no resident”.

En seguiment del seu pacte amb el processat M., en data 12 de setembre del 2012, la processada M. comunicà al processat M., juntament amb certs potencials inversors estrangers, entre altres, el següent:

“(...) De mon côté je travaille (out of the records) avec le ministre de l’Intérieur et les membres de mon Groupe au parlament pour analyser la meilleure option à court terme pour modifier la loi d’Immigration afin de la rendre compatible avec le projet de mobilité internationale et la loi sur les investissements étrangers en vigueur depuis la mi juillet.. Les difficultés les plus compliquées se trouvent à la CASS, pour les cotisations des "détachés" (…)“

En data 28 de desembre del 2012, i per encàrrec del Govern d’Andorra, un bufet d’advocats del Principat emeté una Nota-Informe jurídic on concloïa que la implementació del projecte dels hubs de gestió a Andorra requeria la modificació de la normativa en matèria d’immigració, entre altres, indicant que era “imprescindible” modificar la Llei qualificada d’immigració per crear un nou tipus d’autorització (“autorització de treball sense residència”), havent tingut aleshores coneixement els processats M. i M. de les reformes legislatives concretes que caldria impulsar per materialitzar la implementació del referit projecte empresarial privat anomenat dels “hubs de gestió”.

Així les coses, i en execució del pacte que havia conclòs amb el processat M. a canvi d’una contraprestació econòmica i d’una expectativa laboral futura, la processada M. es prevalgué de la seva condició de Consellera General per impulsar, moure i treballar les reformes legislatives de la normativa en matèria d’immigració i de seguretat social, efectuant M. aquests actes tant dins del seu Grup Parlamentari al Consell General, com en el sí del propi Consell General, com davant l’opinió pública.

Pel que fa a la normativa en matèria d’immigració: en data 8 de gener del 2013, la processada M. presentà, mitjançant un powerpoint, davant el (seu) Grup Parlamentari Demòcrata, les grans línies de modificació de la Llei qualificada d’immigració necessàries per implementar els hubs de gestió, exposant davant el seu Grup Parlamentari que això es faria mitjançant la creació d’una categoria específica d’autorització d’immigració, i informant puntualment el mateix dia, d’aquesta reunió i del seu contingut, al processat M.

Posteriorment, en data 28 de febrer del 2013, la processada M., juntament amb els també Consellers Generals i companys de Grup Parlamentari Srs. Morillo i Garzón - els quals desconeixien les vinculacions de la processada M. amb ORG_0 i el processat M.- i sempre en la seva condició de Consellera General, presentà davant l’opinió pública en roda de premsa celebrada a la seu del Consell General, la Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, exposant la processada M. el següent, tot interactuant amb la premsa:

“(...) s’han creat tres noves categories i se n’han modificat dues.

Les tres noves categories que s’han creat, d’una banda, és una autorització de treball sense residència, què pot semblar una mica incongruent, però és una categoria que s’ha fet dintre del marc de l’obertura del país.

Què vol dir això? Això vol dir de que des d’Andorra una empresa andorrana podrà gestionar personal que serà ubic...que dependrà d’aquesta empresa andorrana però que treballarà a tot arreu del món. I això, aquesta, aquest tipus d’autorització permetrà que es puguin fer aquest...desenvolupar aquest tipus d’empreses o de societats al país.

Desprès, que és com una mena, en parlen, de hubs de gestió per alguns que... són noves tipus de, nous tipus de societats que ja s’estan creant en altres punts del món i nosaltres pensaven de que, tenint en compte de tot el que ha generat com canvi l’obertura econòmica, no solament inversió estrangera sinó del fet de que Andorra pugui sortir a l’exterior, s’ha previst aquest tipus d’autorització (...)” PERIODISTA: “Pel que fa a aquestes tres noves modalitats que es creen, teniu constància de que hi hagi demanda o empreses que estiguin a l’espera d’aquesta...de fer aquestes autoritzacions i si ens podeu dir una mica...”

M.: “Sí, tenim constància en els tres supòsits que...els tres supòsits s’han fet arran de demandes que...eh...que havien arribat al Govern o que, a través d’organitzacions empresarials, pues teníem, en teníem constància. Hi han empreses, com us he explicat abans per la primera categoria, que ja estan...eh...que ja estan fent aquest tipus de...de gestió de personal amb...amb d’altres països i que s’havien interessat per poder-ho fer a Andorra. Lo que us deia del hub de gestió, és a dir, una multinacional crea...crearia... eh... la societat, doncs multinacional, a Andorra i, a partir d’aquí, doncs ubicaria tots els seus treballadors que tindrien aquest permís de treball sense residència. Gestionaria tota la qüestió del personal des d’aquí, tot i que els treballadors doncs viurien allà on aquesta multinacional té les seves sucursals”.

PERIODISTA: “I en aquest sentit, a qui cotitzarien, per exemple, amb el tema de la CASS o més endavant si hi ha un futur IRPF?”

M.: “Doncs, per lo que fa la CASBonet.. eh...si la CASS, la Llei de la CASS de moment no ho preveu. Si ho preveiés la llei de la CASS podrien cotitzar a la CASS, però en aquí també es preveu de que puguin tenir el seguro privat. Aquestes multinacionals normalment tenen totes un seguro... unes assegurances privades dels seus...específiques pels seus treballadors, perquè són treballadors que treballen en llocs totalment diferents. No parlem solament de la Unió Europea. I per lo que fa al tema de la...de la...de la cotització d’un futur IRPF, de moment no es planteja, perquè al...estem parlant de treball sense residència, és a dir, que hem de mirar una mica cap a on anem. Normalment es cotitza en al lloc on resideixes, ja sigui la residència física o la residència fiscal”.

PERIODISTA: “Entenc, per tant, que aquests treballadors no cotitzarien a la CASS ni...” M.: “Podrien si la... si hi ha una modificació de la CASS en aquest sentit, podrien cotitzar a la CASBonet Els que sí que cotitzaran a la CASS són els que...els...la categoria que us ha parlat el Andrade, que són treballadors que ja estan a empreses andorranes actualment i que se’ls hi demana... aquesta empresa andorrana te... eh... treballs a l’exterior...eh...i que se’ls hi demana de marxar. Aquests continuaran...cotitzaran aquí i, com ha dit el Espada ara, no perdran els drets de residència per al fet de tenir que anar a treballar per compte d’aquesta empresa andorrana fora del país. Són dos categories diferents, eh”.

Subsegüentment a l’anterior, en data 18 d’abril del 2013, la processada M., i sempre en la seva qualitat de Consellera General, presentà davant el Consell General i als efectes de la seva presa en consideració formal per part del Parlament, la referida Proposició de llei, manifestant en particular el següent:

“L’origen d’aquesta iniciativa legislativa del Grup Parlamentari Demòcrata (...) En aquest sentit s’ha cregut oportú crear tres noves categories d’autorització. La primera és l’Autorització de treball sense residència, on empreses de dret andorrà podran contractar a l’estranger personal forà que formarà part integrant de l’empresa mare tot i treballant, pel compte d’aquesta, fora de les nostres fronteres. Val a dir que, seguint el que existeix en altres països, aquest tipus d’autorització cerca impulsar la creació al Principat de centres de gestió de recursos humans d’empreses amb alta vocació internacional, que gestionin des d’Andorra tot el personal que te ubicat arreu del món. (...)”

Pel que fa a la normativa en matèria de seguretat social: la implantació efectiva dels hubs de gestió a Andorra requeria també una modificació legal de la normativa relativa a la seguretat social, pretenent els processats M. i M. la introducció en seu parlamentària d’esmenes -que impulsà la pròpia M. com a Consellera General i ocultant sempre la seva vinculació amb ORG_0 i el projecte privat dels hubs de gestió- al projecte de llei de modificació de la llei de la seguretat social que a l’any 2013 es trobava en tràmit parlamentari per permetre la materialització del projecte privat pretès per M.

A tal fi, durant el mes de novembre del 2013, la processada M. contactà en la seva condició de Consellera General amb el Sr. Vélez -que també era membre del Grup Parlamentari Demòcrata i alhora President de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient del Consell General- per comentar-li el projecte legislatiu relatiu a la implantació dels hubs de gestió a Andorra i les corresponents esmenes al projecte de llei de la seguretat social en tràmit a la Comissió que presidia M., proposant-li diverses reunions i contactes, tot ocultant la processada a aquest la seva vinculació amb M. i ORG_0 i el referit projecte privat.

Així mateix, un altre objectiu de la contractació de la processada M. per part del processat M. era d’anar facilitant-li, i sempre a canvi d’una contraprestació econòmica i de la promesa d’una expectativa laboral futura, informació tant a ell com als inversors privats, relacionada amb la normativa d’immigració, seguretat social i de sectors econòmics diversos com el financer o l’energètic, així com la corresponent tramitació parlamentària i governamental dels projectes i proposicions de llei incloent els seus esborranys- a la qual M. tenia accés privilegiat mercès a la seva qualitat de Consellera General, i quina informació no era encara pública ni havia estat divulgada ni notificada, no essent els debats en el sí de les Comissions i dels Grups Parlamentaris públics.

D’aquesta manera:

en data 18 de maig del 2012 (foli 744) la processada M. informà al processat M., entre altres, que el Govern encara no havia contestat, que provaria de parlar-los però que pensava que es podia preveure una signatura d’aquest (el Memorandum of Understanding que havia de segellar la col·laboració entre el Govern i els privats referent a la creació dels hubs de gestió) en breu en data 31 de maig del 2012 (foli 728) la processada M. informà al processat M. que el dia anterior s’havia parlat del MOU a Govern, afegint que faria una nota resum de l’evolució del projecte els darrers tres mesos i que els hi enviaria, afegint que, pel que fa la llei d’inversió estrangera, aquell dia s’havia tancat el treball en comissió i s’aprovaria en data 21 de juny (del 2013)

en data 19 d’octubre del 2012 (foli 835), la processada M. escrigué al processat M., entre altres, dient que havia estat informada “out of records” que el Govern preveia firmar el Conveni Iberoamericà de Seguretat Social els dies 16 i 17 de novembre següents, que la CASS i en concret la Sra. Bonet havia donat el seu acord “avec la petite bouche”, però que l’acord en principi hi era en data 8 de gener del 2013, la processada M. informà el processat M. de la presentació que ella mateixa havia realitzat davant el seu Grup Parlamentari del Consell General en relació amb les grans línies de modificació de la Llei qualificada d’immigració per implementar els hubs de gestió -la reforma de la Llei Qualificada d’Immigració no es publicaria fins el 15 de maig del 2013-

en data 20 de març del 2013 (foli 520) la processada M. informà a Bonet -empleat de ORG_0 i subordinat del processat M.- de l’estat “estancat” en què es trobava tot el relacionat amb la CASS i el Conveni Iberoamericà de Seguretat Social; que ella n’havia parlat amb alguns membres de Govern i que aquests reconeixien la impotència; però que el que sí avançava era la modificació de la Llei d’immigració on s’havia creat una nova categoria d’autorització de treball sense residència -la reforma de la Llei Qualificada d’Immigració no es publicaria fins el 15 de maig del 2013-

en data 29 d’abril del 2013 (foli 365) la processada M. informà al processat M., entre altres, que s’havia avançat en la llei d’immigració, que creava una categoria específica d’autorització de treball sense residència, i que si tot anava bé s’aprovaria abans de l’estiu, afegint que la llei de la CASS “encara està verda” -les reformes de la Llei de la Seguretat Social i de la Llei Qualificada d’Immigració no es publicarien respectivament fins el 16 de juliol del 2013 i el 15 de maig del 2013-

en data 6 de maig del 2013, la processada M. informà el processat M. dels resultats del treball de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost del Consell General en relació amb la modificació d’una banda, de la Llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra; i, d’altra banda, de la Llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat i els acords de garantia financera - la reforma relativa a aquesta llei no es publicaria fins el 7 de maig del 2013-

en data 8 de maig del 2013, la processada M. informà el processat M. dels resultats del treball de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost del Consell General en relació amb la modificació de la Llei de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF, actual AFA)

en data 13 de juny del 2013, un dels possibles inversors estrangers es posà en contacte amb ORG_0 manifestant que la implementació del projecte dels hubs de gestió requeriria la modificació de la normativa relativa a la CASS en certs aspectes, demanant el processat M. a la processada M. “Com ho veus M. ??”, contestant en aquella mateixa data la processada M. en els termes següents:

“Bon vespre J.P., ho he vist per sobre quan estava al Consell, però abans voldria contrastar amb l’esborrany de projecte d llei d la CASS q ens ha enviat el Govern. M’ho miro demà, i us dic el què! Fins ara, M.”.

Complint amb el que avançà el dia anterior, en data 14 de juny del 2013 (foli 689), la processada M. informà el processat M. del següent:

“[...] El ministeri de Salut encara no ens ha passat el text definitiu de la reforma de la CASS però del que he pogut saber amb les fitxes que tenen els meus companys de grup de la comissió de sanitat, és que no s’ha previst un règim especial pels “expatriats”. Amb tot, s’està mirant que els expatriats dels hub de gestió i de les empreses andorranes que operen a l’estranger, cotitzin igual que qualsevol altre treballador adscrit a la CASS [...].

No obstant això, preferiria de veure el text de la CASS (que tindrem, en principi, la setmana vinent) abans de contestar a Allianz i a IMC”.

La reforma de la Llei de la Seguretat Social no es publicaria fins el 16 de juliol del 2013.

en data 19 de juny del 2013 (foli 446) M. trameté a M., entre altres, “una nota sobre la evolució del projecte Allianz” explicant que a partir de la tardor, un cop la modificació de la llei d’immigració entrés en vigor, l’únic pas que mancaria seria la signatura del Conveni Iberoamericà de Seguretat Social, afegint que adjuntava “una nota de la Q.Bonet que romana confidencial, pel que agrairia que no se’n fés difusió en data 17 de setembre del 2013 (foli 716), M. responia un anterior e-mail de M. dient- li que l’únic que li feia ballar el cap era la llei de la CASS, que ni la ministra ni la Presidenta de la CASS havien dit res als Consellers de Amador que treballaven en la llei, que tenien encara 15 dies per presentar esmenes i que esperava que el Govern fes alguna cosa, perquè el Sr. X.M. (president de la comissió de sanitat) ni els altres consellers de Amador concernits en sabien res en data 17 de setembre del 2013, a pocs dies d’aprovar-se la Llei qualificada d’immigració impulsada en primera persona per la processada M., aquesta informà l’entorn dels possibles inversors estrangers sobre l’estat de tramitació de la Proposició de Llei de modificació de la Llei d’immigració i els hi avançà que “en ce qui concerne la loi de la CASS, le trevail en comission est toujours en cours”.

El dia següent, 18 de setembre del 2013, la processada M. informà el processat M. de l’estat en què es trobava la tramitació d’una reforma legislativa de la qual tenia exclusiu coneixement per raó del seu càrrec de Consellera General:

“[...] m’he informat i a hores d’ara els consellers de Amador que estan treballant les esmenes del projecte de llei de la CASS no saben absolutament RES d’una cotització reduïda pels “détacchés”. Ni la CASS, ni Govern els ha comentat alguna cosa sobre això... El termini d’esmenes s’acaba d’aquí 14 dies”.

A la qual cosa el processat M. respongué d’immediat per mail enviat a les 16h19:

“Qui son els consellers ??”

en data 15 de novembre del 2013 (foli 833), la processada M. informà el processat

M. de les gestions fetes prop del seu Grup Parlamentari i del Govern per aconseguir les reformes legislatives de la normativa en matèria de seguretat social preteses per M. i ORG_0, explicant en particular que havia parlat amb la ministra Sra. Varesc, demanant-li que anés al Consell General a defensar el projecte de llei, i que havia parlat novament amb el Sr. X.M. sobre la possibilitat d’introduir una esmena a la llei de la CASS, de cotització reduïda pels assalariats dels hubs.

en data 9 de desembre del 2013 (foli 792) M. envià un e-mail a M., entre altres, informant-lo que en relació al tema de la mobilitat salarial, Amador (Demòcrates per Andorra) no havia presentat cap esmena i que la ministra no havia defensat el projecte al Grup, explicant que no hi hauria a curt termini, un tipus reduït del 3% pels assalariats dels hubs de gestió, explicant-li que el Sr. X.M. mantenia que el Govern entrés un nou projecte de la llei de la CASS específic i limitat per aquests col·lectius, explicant-li també que pel que fa l’energia, el Govern i FEAmador estaven preparant un projecte de llei d’obertura energètica que podria ser interessant per als inversors que li havien presentat, que si els hi presentaven (als parlamentaris) algun projecte de llei durant el primer semestre del 2014 no es començaria a tractar fins al març 2014 i que ella “seguiria atenta”

Pel que fa la publicació i divulgació de tota aquesta informació, aquesta es produí de forma oficial i mitjançant els canals previstos a tal efecte, i en concret:

L’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en relació al Projecte de llei sobre els requisits organitzatius i les condicions de funcionament de les entitats operatives del sistema financer, la protecció de l’inversor, l’abús de mercat o els acords de garantia financera, així com l’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en relació al Projecte de llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, foren publicats al Butlletí del Consell General núm. 22/2013, en data 7 de maig del 2013.

L’informe de la Ponència i l’informe de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost en relació al projecte de llei de l’Institut Nacional Andorrà de Finances, i la Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, així com les esmenes a l’articulat presentades a la Comissió Legislativa d’Interior, foren publicats al Butlletí de Consell General núm. 25/2013, en data 15 de maig del 2013.

L’admissió a tràmit i publicació del Projecte de llei de modificació de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i l’obertura del termini de presentació d’esmenes, foren publicats al Butlletí del Consell General núm. 36/2013, en data 16 de juliol del 2013.

Com a contraprestació a prevaldre’s del seu càrrec públic de Consellera General per dur a terme les accions anteriorment descrites, consistents en impulsar, seguir i treballar unes reformes legislatives que es desenvolupaven a favor d’interessos privats i alhora trameten a aquests privats informació no pública ni encara divulgada al respecte, la processada M. rebé el pagament per part del processat M., des del dia 25 de gener del 2012 fins el 2 de gener del 2013, de l’import total de 48.000 €, en abonaments trimestrals de 6.000 €, que M. rebia mitjançant ingressos en efectiu al seu compte bancari núm. AD70.0006.0011.8712.0024.9851, que havia obert a l’entitat ORG_0 en data 23 de desembre del 2011.

En efecte, aquests pagaments els efectuava personalment el processat M., a través de la societat de dret panameny LANDSTREET INTERNATIONAL, SA, amb accions al portador i de la qual M. era soci majoritari, alimentant-se financerament aquesta societat panamenya dels diners de ORG_0, i mitjançant la següent operativa bancària: M. retirava els diners en efectiu del compte bancari de LANDSTREET -el qual mantenia un important saldo negatiu-, per desprès realitzar un ingrés en efectiu al compte bancari de la processada M., trencant així la traçabilitat dels fluxos de diners per tal d’amagar el vincle econòmic existent entre la processada M. i el processat M., ocultant tanmateix aquests pagaments als òrgans de gestió i control de la pròpia entitat bancària BPBernatza

III.- RESULTANT: que la defensa de Arcos formula recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència del Tribunal de Corts, al·legant la inexistència del pacte de corrupció entre el Sr. M. i la Sra. M. en: a) la legalitat de la seva contractació amb la finalitat de mantenir una relació fluida amb els inversors estrangers partícips en el projecte -ALLIANZ i IMC-, seguir les seves inquietuds i consolidar el lligam incipient que s’havia creat, feina aquesta per la que era competent degut a la seva experiència en fòrums internacionals i el seu coneixement de la llengua francesa i el món francòfon; b) el desconeixement per part del Sr. M. de la necessitat de realitzar reformes legislatives quan va contractar a la Sra. M., perquè aquesta necessitat va ser identificada en una reunió mantinguda el 9 de febrer del 2012 entre representants del Govern i els inversors privats; i c) el manteniment per part del Sr. M. de relacions fluides amb membres del Govern, de forma que no necessitava a la Sra. M. per establir contactes amb aquest organisme.

Sol·licita l’absolució del seu defensat i subsidiàriament la condemna a una pena no superior a un mes d’arrest nocturn condicional i que no es procedeixi a la publicació de la sentència.

IV.-RESULTANT: que també interposa recurs d’apel·lació la defensa de Corbacho contra l’esmentada sentència del Tribunal de Corts, en el que impugna la declarada existència d’un pacte de corrupció entre ella i Arcos considerant: a) que la contractació de la Sra. M. no es va fer per la seva condició de parlamentària ni perquè utilitzés el seu càrrec per a afavorir els interessos del Sr. M. en relació a la implantació en Andorra dels hubs de gestió, b) que la actuació de la Sra. M. en relació a les reformes legislatives necessàries per la viabilitat del projecte era la que li corresponia realitzar per raó del seu càrrec; i c) que el projecte de hubs de gestió era un projecte d’Estat i de Govern.

Sol·licita l’absolució de la seva defensada i subsidiàriament que s’imposi una pena màxima de 3 mesos de presó condicional, que no s’imposi la multa complementària pel delicte de corrupció, i que es procedeixi a imposar una multa màxima de 2.500 euros pel delicte d’abús d’informació privilegiada, així com tampoc es procedeixi a imposar la publicació de cap de les sentències que puguin recaure en els presents autes.

V.-RESULTANT: Que contra la referida resolució del Tribunal de Corts també interposa recurs d’apel·lació el Ministeri Fiscal, impugnant la sentència que absol als dos processats del delicte continuat de corrupció agreujada perquè considera que, a banda dels actes propis de l’exercici del seu càrrec realitzats per la Sra. M., la transmissió continuada per aquesta, d’informació reservada, al Sr. M. sobre l’estat de la tramitació parlamentària i a nivell governamental de les reformes legislatives necessàries per la viabilitat dels hubs de gestió, constitueix l’actuació injusta o, en la redacció actualment vigent del precepte, l’actuació contrària a la seva funció requerida per l’article 381 del Codi Penal. Observa el Ministeri Fiscal que aquesta actuació no necessàriament ha de ser constitutiva de delicte sinó simplement “injusta” en el sentit, establert pel rapport explicatif del Conveni penal sobre la corrupció, fet a Estrasburg el 27 de gener de 1999, que transgredeixi certes regles o sigui arbitrària.

Interessa el Ministeri públic la revocació parcial de la sentència objecte de recurs en el sentit de:

“Varescmnar la Sra. ENTITY_6:

Pel delicte menor CONTINUAT de CORRUPCIÓ COMÉS PER AUTORITAT O FUNCIONARI, (18) MESOS DE PRESÓ; de DOS (2) ANYS DE SUSPENSIÓ DE CÀRREC PÚBLIC DE CONSELLERA

GENERAL; així com a les penes complementàries de DOS (2) ANYS D’INHABILITACIÓ PER A L’EXERCICI DE DRETS PÚBLICS, de DOS (2) ANYS DE PROHIBICIÓ DE CONTRACTAR AMB LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, DIRECTAMENT O INDIRECTA, i de

VINT-ICINC MIL (25.000) EUROS DE MULTA, de conformitat amb l’establert a l’article 38 del Codi penal; així com la PUBLICACIÓ DE LA SENTÈNCIA AL SEU CÀRREC, de conformitat amb l’establert als articles 386 ter i 71 del Codi penal;

Pel delicte major CONTINUAT de CORRUPCIÓ AGREUJAAmador COMÈS PER AUTORITAT O FUNCIONARI, en concurs medial amb el delicte menor CONTINUAT D’ABÚS D’INFORMACIÓ PRIVILEGIAAmador PER PART D’UNA AUTORITAT O FUNCIONARI, les penes de TRES (3) ANYS DE PRESÓ; de CINC (5) ANYS D’INHABILITACIÓ PER A L’EXERCICI DE CÀRREC PÚBLIC DE

CONSELLERA GENERAL; així com les penes complementàries de SIS

(6) ANYS D’INHABILITACIÓ PER A L’EXERCICI DE DRETS PÚBLICS, de SIS (6) ANYS DE PROHIBICIÓ DE CONTRACTAR AMB LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, DIRECTAMENT O INDIRECTA, i de

CENT MIL (100.000) EUROS DE MULTA, de conformitat amb l’establert a l’article 38 del Codi penal; així com la PUBLICACIÓ DE LA SENTÈNCIA AL SEU CÀRREC, de conformitat amb l’establert als articles 386 ter i 71 del Codi penal; i al pagament de les despeses processals causades.

- Al Sr. Arcos, pel delicte menor CONTINUAT de CORRUPCIÓ COMÈS PER PARTICULAR i pel delicte menor CONTINUAT de CORRUPCIÓ AGREUJAAmador COMÈS PER

PARTICULAR, a la pena única de DOS (2) ANYS DE PRESÓ; i de QUATRE (4) ANYS DE PROHIBICIÓ DE CONTRACTAR AMB LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, DIRECTAMENT O INDIRECTA; així com a les penes complementàries de TRES (3) ANYS D’INHABILITACIÓ PER A L’EXERCICI DE DRETS PÚBLICS, i de QUARANTA-VUIT MIL

(48.000) EUROS DE MULTA, de conformitat amb l’establert a l’article 38 del Codi penal; així com la PUBLICACIÓ DE LA SENTÈNCIA AL SEU CÀRREC, de conformitat amb l’establert als articles 386 ter i 71 del Codi penal; i el pagament de les despeses processals causades.

Subsidiàriament, i si decideix mantenir la qualificació jurídica dels fets de la Sentència d’instància, interessa que es revoqui parcialment la Sentència dictada en data 30 de setembre del 2022 pel Tribunal de Corts, i es condemni:

A la Sra. ENTITY_6:

Pel delicte menor CONTINUAT de CORRUPCIÓ COMÈS PER AUTORITAT O FUNCIONARI, les penes de DIVUIT (18) MESOS DE PRESÓ (FERMA); de DOS (2) ANYS DE SUSPENSIÓ DE CÀRREC

PÚBLIC DE CONSELLERA GENERAL; així com les penes complementàries de DOS (2) ANYS D’INHABILITACIÓ PER A L’EXERCICI DE DRETS PÚBLICS, de DOS (2) ANYS DE PROHIBICIÓ DE CONTRACTAR AMB LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, DIRECTAMENT O INDIRECTA, i de VINT-ICINC MIL (25.000) EUROS

DE MULTA, de conformitat amb l’establert a l’article 38 del Codi penal; així com la PUBLICACIÓ DE LA SENTÈNCIA AL SEU CÀRREC, de conformitat amb l’establert als articles 386 ter i 71 del Codi penal;

Pel delicte menor CONTINUAT D’ABÚS D’INFORMACIÓ PRIVILEGIAAmador PER PART D’UNA AUTORITAT O FUNCIONARI, la pena de TRES (3) ANYS D’INHABILITACIÓ PER A L’EXERCICI DE

CÀRREC PÚBLIC DE CONSELLERA GENERAL; així com les penes complementàries de DOS (2) ANYS D’INHABILITACIÓ PER A L’EXERCICI DE DRETS PÚBLICS, de DOS (2) ANYS DE PROHIBICIÓ DE CONTRACTAR AMB LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, DIRECTAMENT O INDIRECTA, i de CINQUANTA-MIL (50.000) EUROS

DE MULTA, de conformitat amb l’establert a l’article 38 del Codi penal; així com la PUBLICACIÓ DE LA SENTÈNCIA AL SEU CÀRREC, de conformitat amb l’establert als articles 386 ter i 71 del Codi penal; i el pagament de les despeses processals causades.

Al Sr. Arcos, pel delicte menor CONTINUAT de CORRUPCIÓ COMÈS PER PARTICULAR a la pena de SIS (6) MESOS D’ARREST

NOCTURN (FERM); així com les penes complementàries de TRES (3) ANYS D’INHABILITACIÓ PER A L’EXERCICI DE DRETS PÚBLICS, de TRES (3) ANYS DE PROHIBICIÓ DE CONTRACTAR AMB LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES, DIRECTAMENT O INDIRECTA i de

QUARANTAVUIT MIL (48.000) EUROS DE MULTA, de conformitat amb l’establert a l’article 38 del Codi penal; així com la PUBLICACIÓ DE LA SENTÈNCIA AL SEU CÀRREC, de conformitat amb l’establert als articles 386 ter i 71 del Codi penal; i el pagament de les despeses processals causades”.

VI.-RESULTANT: que per escrit de data 21 de novembre de 2022 la representació lletrada de Corbacho, contesta als recursos formulats de contrari, s’adhereix al recurs formulat pel Sr. Arcos, tot oposant-se al recurs formulat pel Ministeri Fiscal, pel qual demana la seva desestimació total.

VII.-RESULTANT: que per escrit de data 28 de novembre de 2022 la representació lletrada de Arcos s’oposa rodonament al recurs formulat pel Ministeri Fiscal, sol·licitant la desestimació del mateix.

VIII.-RESULTANT: el Ministeri Fiscal en el seu informe de contesta de data 29 de novembre de 2022, en el qual s’oposa als recursos d’apel·lació interposats per les representacions lletrades dels condemnats en primera instància Srs. Corbacho i Arcos, interessa la seva íntegra desestimació i que, en línia amb l’exposat al recurs d’apel·lació formulat en data 25 d’octubre del 2022, es dicti Sentència que estimi aquest i revoqui parcialment la Sentència dictada en data 30 de setembre del 2022 pel Tribunal de Corts, en el marc de la present causa, en el sentit exposat al recurs d’apel·lació formulat, tot això mantenint-se la resta de pronunciaments de la Sentència d’instància no impugnats pel Ministeri Fiscal.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

RECURS DE Arcos

I.-CONSIDERANT: que la representació de Arcos impugna la sentència que el condemna com autor d’un delicte continuat de corrupció de l’article 380.2 del Codi Penal, precepte que en el moment de la comissió dels fets sancionava al “particular que ofereixi, lliuri o prometi a l’autoritat o el funcionari, per al seu profit o el d’un tercer, avantatges indeguts amb la finalitat que realitzi un dels actes descrits a l’apartat anterior”, apartat nº 1, en el qual es sancionava la conducta de l’autoritat o funcionari públic “que en profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per una persona interposada, avantatges indeguts o accepti oferiment o promesa amb la finalitat de realitzar o d’ometre un acte propi del seu càrrec”.

Amb independència de la possible aplicació del tipus agreujat de la corrupció tipificat a l’article 381 del Codi Penal demanada pel Ministeri Fiscal en el seu recurs contra la sentència que serà objecte d’un anàlisi posterior, Arcos i Corbacho són condemnats pel delicte de corrupció bàsica, per haver contractat el Sr. M. -en aquells moments director general de BPA- a finals de l’any 2011, a la Sra. M. -en aquells moments Consellera General- amb la finalitat de que aquesta utilitzés el seu càrrec de consellera general per facilitar-li informació no pública ni divulgada i per impulsar diverses reformes legislatives necessàries per la materialització d’un projecte de creació a Andorra d’un Hub de gestió, pagant el Sr. M. a la Sra. M. una contraprestació de 48.000 euros, a raó de 6.000 euros trimestrals durant 2 anys, així com prometent-li que esdevindria Directora del Hub de gestió quan es constituís.

La part recurrent sustenta la inexistència del pacte de corrupció entre el Sr. M. i la Sra. M. en: a) la legalitat de la seva contractació amb la finalitat de mantenir una relació fluida amb els inversors estrangers partícips en el projecte

-ALLIANZ i IMC-, seguir les seves inquietuds i consolidar el lligam incipient que s’havia creat, feina aquesta per la que era competent degut a la seva experiència en fòrums internacionals i el seu coneixement de la llengua francesa i el món francòfon; b) el desconeixement per part del Sr. M. de la necessitat de realitzar reformes legislatives quan va contractar a la Sra. M., perquè aquesta necessitat va ser identificada en una reunió mantinguda el 9 de febrer del 2012 entre representants del Govern i els inversors privats; i c) el manteniment per part del Sr. M. de relacions fluides amb membres del Govern, de forma que no necessitava a la Sra. M. per establir contactes amb aquest organisme.

La sentència considera acreditat que la necessitat d’efectuar reformes legislatives - de la Llei Qualificada d’Immigració i de la Llei de la Seguretat Social, principalment- per a poder implementar a Andorra un Hub de gestió - consistent en la creació d’una plataforma que permetés la constitució a Andorra de societats filials d’empreses multinacionals per contractar treballadors al Principat que prestarien els seus serveis per aquestes empreses a l’estranger, principalment a països iberoamericans i cotitzarien a la CASS- va ser identificada pel Sr. M. abans de contractar el serveis de la Sra. M., la qual es va produir cap al mes de novembre del 2011.

Aquesta conclusió es sustenta de forma raonable, a criteri de la Sala, en:

a) les presentacions empresarials del projecte realitzades al mes de març del 2011 (doc núm.1 adjuntat a la qualificació de la defensa del Sr. M., foli 1748 i s.) en les quals ja es fa referència a la necessitat per a la implantació del projecte de “une legislation du travail simple”, “choix de la legislation applicable” així com a la importància de tenir “autorités proches et accessibles”; b) la carta, de data 14 de juny del 2011 (aproximadament un mes desprès de constituït el nou Govern) que el Sr. M. envià a la Ministra de Salut i Benestar -Sra. ENTITY_14- i al Ministre d’Economia i Territori -Sr. Bernatza per informar sobre el projecte empresarial dels Hubs de gestió o portatge salarial, indicant el Sr. M. que “ens permetem de fer-vos arribar un dossier explicatiu del funcionament i del marc legal escaient per fer-ho realitat” (foli 156); i c) la declaració escrita aportada pel Sr. M. a la Batllia (foli 104), després d’acollir-se al seu dret a no declarar, en la que exposa que “la contractació de la Sra. M. va ser una decisió meva a finals del 2011 [...]. ORG_0 feia mesos que discutia amb el Govern els necessaris canvis legislatius per poder ser competitius a nivell internacional i atreure nous inversors d’aquestes característiques, i convertit Andorra en una plaça adient per instal·lar “hubs” de gestió per la mobilitat salarial d’empreses multinacionals. A tal efecte, jo mateix vaig explicar el Ministre Bernatza i la Ministre Varesc a l’estiu del 2011, els canvis legislatius necessaris per ser competitius com Singapur o Suïssa”.

D’aquestes dades es pot concloure de forma raonable que el Sr. M. era conscient de la necessitat d’efectuar diverses modificacions legislatives per materialitzar el projecte empresarial relatiu a la implantació dels Hubs de gestió a Andorra, i això amb independència de que posteriorment, en desembre del 2012, i per encàrrec del Govern d’Andorra, s’emetés un informe identificant concretament les reformes que havien de dur-se a terme.

Respecte als contactes i la relació fluida que el Sr. M. tenia amb membres del Govern, tal circumstància no exclou que, una vegada detectada la necessitat de que es realitzessin reformes legislatives, volgués aconseguir tenir un lligam directe amb el poder legislatiu, que és el que hauria d’aprovar aquestes reformes, a través de la contractació de la Sra. M., la qual en la seva condició de Consellera General podria impulsar i treballar en aquestes reformes i informar sobre l’estat de l’activitat parlamentària i governamental en relació a les mateixes.

És cert que no existia cap problema legal per contractar a la Sra. M. per no existir incompatibilitat entre l’exercici de la seva funció pública i desenvolupar una feina en l’àmbit privat, però quan, segons es declara en la sentència, l’objecte de la contractació era fonamentalment, utilitzar el seu càrrec de Consellera General per impulsar i aconseguir l’aprovació de les reformes legislatives necessàries per a la materialització a Andorra del projecte empresarial del Hubs de gestió, així com facilitar al Sr. M. informació no pública ni divulgada sobre la tramitació de les reformes a canvi d’una contraprestació econòmica de 48.000 euros i del compromís de que la Sra. M. esdevindria directora del Hub de gestió quan es creés, en aquest cas es comet el delicte de corrupció pel qual han estat condemnats els dos processats.

D’altra banda, el delicte es comet encara que la finalitat pretesa, la implantació dels Hubs de gestió, pogués ser de l’interès del Govern i beneficiós pel país i la Sra. M. es limités a realitzar funcions pròpies del seu càrrec, perquè per fer-les no havia de cobrar cap quantitat addicional, ja que el delicte de corrupció protegeix el prestigi i eficàcia de l' Administració Pública, garantint el principi d'imparcialitat dels seus funcionaris i la conseqüent eficàcia i absència d'interferències en l’adopció de decisions públiques, les quals únicament han d'estar guiades per les finalitats que legalment justifiquen el seu desenvolupament.

Es nega per la part recurrent que la finalitat de la contractació de M.M. fos impulsar les reformes legislatives necessàries pel projecte dels hubs de gestió, sinó que el motiu va ser mantenir una relació fluida amb els inversors estrangers partícips en el projecte -ALLIANZ i IMC-, seguir les seves inquietuds i consolidar el lligam incipient que s’havia creat, feina aquesta per la que era competent degut a la seva experiència en fòrums internacionals i el seu coneixement de la llengua francesa i el món francòfon.

No és aquesta la conclusió a la que s’arriba en la sentència, en base a tota l’activitat que va realitzar la Sra. M. per impulsar les reformes en matèria d’immigració i seguretat social, necessàries per l’èxit del projecte dels hubs de gestió, la qual es detalla en la resolució, així com pel contingut dels correus enviats i rebuts pel Sr. M. i la Sra. M. que es reprodueixen també en la resolució recorreguda. Cap esment es fa en el recurs ni a l’activitat parlamentària de la Sra. M. ni al contingut dels correus per impugnar la conclusió a la què s’arriba en la sentència sobre la veritable finalitat de la seva contractació, com tampoc a quines concretes feines en l’àmbit de les relacions amb els inversors estrangers va dur a terme, omissió que seria suficient per a desestimar el recurs. No obstant, com la representació de Corbacho en el seu recurs aborda abastament aquesta qüestió, serà posteriorment analitzada.

El primer motiu d’impugnació, per tot el que s’ha exposat, es desestima.

II.-CONSIDERANT: que amb caràcter subsidiari es demana la imposició d’una pena proporcionada a l’època dels fets, a la seva gravetat i incidència en la societat, que no sigui superior a un mes d’arrest nocturn i que no es procedeixi a la publicació de la sentència, qüestions que s’analitzaran en l’últim fonament jurídic.

RECURS DE Corbacho

III.-CONSIDERANT: que la representació de Corbacho, impugna la declarada existència d’un pacte de corrupció entre ella i Arcos considerant: a) que la contractació de la Sra. M. no es va fer per la seva condició de parlamentària ni perquè utilitzés el seu càrrec per a afavorir els interessos del Sr.

M. en relació a la implantació en Andorra dels hubs de gestió, b) que l’actuació de la Sra. M. en relació a les reformes legislatives necessàries per la viabilitat del projecte, era la que li corresponia realitzar per raó del seu càrrec; i c) que el projecte de hubs de gestió era un projecte d’Estat i de Govern.

Tal com ja s’ha exposat al resoldre el recurs del Sr. M., el delicte de corrupció no exigeix que l’actuació de l’autoritat o funcionari implicat sigui il·lícita o que la finalitat a aconseguir també ho sigui, de forma que el delicte quedaria igualment constituït encara que l’actuació l’hagués fet la Sra. M. sense percebre cap contraprestació, perquè el què es tracta de protegir és el prestigi i eficàcia de l'Administració Pública, garantint el principi d'imparcialitat dels seus funcionaris i la conseqüent eficàcia i absència d'interferències en l’adopció de decisions públiques, les quals únicament han d'estar guiades per les finalitats que legalment justifiquen el seu desenvolupament.

Amb independència de que algunes de les actuacions realitzades per la recurrent puguin ser considerades delictives -extrem que serà objecte d’un anàlisi posterior- o contràries al seu càrrec, el sol fet d’haver percebut una remuneració per fer la seva feina, encara que sigui de forma lícita, constitueix el delicte de corrupció de l’article 380.1 del Codi Penal.

Admesa la contractació de la Sra. M. pel Sr. M. i el cobrament d’un total de 48.000 euros en el període comprés entre desembre de 2011 i octubre de 2013 -i no de març com per error es diu en la sentència- així com el compromís de dirigir el hub de gestió quan es creés, la qüestió és determinar si la finalitat de la contractació va ser que la Sra. M. utilitzés el seu càrrec per afavorir els interessos de ORG_0, impulsant l’aprovació de les reformes legislatives necessàries per a la implementació dels hubs de gestió a Andorra i informant de l’estat de la seva tramitació tant a nivell del grup parlamentari, comissions i, en general, de l’activitat parlamentària en relació a aquelles reformes, o si, pel contrari, la finalitat de la contractació va ser que la Sra. M. se’n cuidés dels inversor estrangers, de les relacions amb els mateixos.

El Tribunal de Corts considerem que arriba a la conclusió raonable de l’existència del pacte de corrupció, tot i que hagés pogut realitzar alguna actuació en l’àmbit de les relacions amb els inversors privats, en base als següents elements:

1.-La identificació per part del Sr. M. de la necessitat d’efectuar reformes legislatives - de la Llei Qualificada d’Immigració i de la Llei de la Seguretat Social, principalment- per a poder implementar a Andorra un hub de gestió, abans de contractar el serveis de la Sra. M., tal com s’ha exposat en el primer considerant amb uns arguments que donem per reproduïts per evitar repeticions innecessàries;

2.- el fet de que la contractació es realitzés una vegada identificada la necessitat d’efectuar les reformes legislatives i després que la Sra. M. assumís el càrrec de Consellera General en abril del 2011;

3.- el contingut d’alguns correus creuats entre la Sra. M., el Sr. M. i altres directius de ORG_0, com el Sr. Andrade i la Sra. Alfaro, reproduïts als folis 23, 24 i 25 de la sentència, que evidencien que les funcions de la Sra. M. anaven més enllà de cuidar-se de les relacions amb els inversors. És cert, com exposa la part recurrent, que el contingut d’algun d’aquests correus fa referència a actuacions que no formen part de la seva activitat parlamentària, però sí que estan relacionades amb la mateixa, en quant que el seu càrrec li va poder permetre accedir a determinades informacions, a banda de la que pogués aconseguir per la seva relació personal amb el Ministre Sr. Bernatza, i, en qualsevol cas, el que demostren aquests correus és que la seva funció a ORG_0 no es limitava a les relacions amb els inversors i que transmetia informació de l’evolució a nivell governamental i parlamentari de les mesures que havien d’adoptar-se per la realització del projecte dels hubs de gestió.

Donem per reproduït el contingut d’aquest correus i només transcrivírem el d’aquells més significatius com són:

el correu que en data 29 de juny del 2012 (foli 767), J.Andrade envia a la Sra.

M. on li demana, en relació amb la signatura del MOU -Memorandum of Understanding- entre els inversors privats i Govern: “et prego de fer les gestions corresponents per poder tancar finalment un dia de signatura”;

l’e-mail que la Sra. M. envia en data 12 de setembre del 2012 (foli 777) als inversors privats i al Sr. M. explicant que “De mon coté je travaille out of records avec le Minitsre de l’Intérieur et les membres de mon Groupe au parlament pour analyser la meilleure option à court terme pour modifier la loi d’Immigration afin de la rendre compatible avec le projet de mobilité internationale (...)”. La expressió anglesa “off de records” significa de forma confidencial, extraoficialment sense que es divulgui, dient en un correu de data 14 de setembre del 2012 que està “d’incògnit als ulls del Govern”, en clara referència al desconeixement pel Govern de la seva tasca;

el correu que el Sr. M. envia al Sr. Amorós i als inversors privats en data 19 d’octubre del 2012 (foli 835), on explica: “j’ai été informée out of records que le Gouvernement prévoit de signer la Convention Ibéroaméricaine de sécurité sociale (...) la CASS, Mme Bonet en particulier, a donné son acord avec la petite bouche (...) le ministre des Affaires Etrangères andorran a déjà commencé les démarches nécessaires afin que le ministre Bonet puisse signer la Convention le mois prochain comme prévu”;

un correu que la Sra. M. envia en data 19 de juny del 2013 (foli 446) al Sr. M., entre altres, on li diu i adjunta “una nota sobre la evolució del projecte Allianz, on veureu que a partir del principi d’aquesta tardor (un cop la modificació de la llei d’immigració entri en vigor) l’únic pas que mancarà és la signatura del Conveni iberoamericà de seguretat social (...)”, afegint la Sra. M.: “he adjuntat una nota de la

Q.Bonet que romana confidencial pel que agrairia;

un correu que li envia en data 20 de març del 2013 (foli 520), el Sr. M. on demana a la Sra. M. que li prepari “un petit resum màxim 1/2 folis amb els antecedents més rellevants i els objectius del projecte i el compromís del Cap i del Govern amb Allianz. Li donaré com a meu a T.Varesc i parlarà amb el Cap.”

el correu que la Sra. M. envia, entre altres, al Sr. M. el 15 de novembre del 2012, on diu “Així, durant la presentació de les esmenes a la CASS que farà el Grup Parlamentari demòcrata, aquest dimarts dia 19 de novembre ha demanat que la ministra Varesc vingui al Grup a defensar el projecte de llei i expliqui ella en “vivo i directe” la possibilitat de fer aquesta esmena així com la oportunitat d’introduir-la ara per no endarrerir el projecte.

El ministre Bernatza ha tramés al X. la proposta d’esmena de cotització reduïda pels assalariats dels hubs que va redactar la Q.Bonet a principis d’octubre. L’objectiu és que la ministra Varesc defensi la idoneïtat d’aquesta esmena i expliqui el projecte Allianz al Grup argumentant que és un projecte avalat i recolzat per Govern des de fa temps.

Així que ja veurem.

A mi només em queda el dubte de saber veritablement si dimarts la ministra jugarà el joc al Grup a fi que aquest doni el seu vist i plau a dita esmena.

“Affaire à suivre”, dimarts us dic el què ... creuant els dits.”

el correu data 19 d’octubre del 2012 enviat pel Sr. M. on es presenta a la Sra. M. als inversors i s’evidencia que la seva funció estava relacionada amb l’àmbit legislatiu: “Us presento la M., ella col·labora amb nosaltres amb gestió de projectes i inversions.

Si us plau (...) explica-li una mica l’oportunitat que creus que pot existir en el procés de liberalització de la producció i/o distribució d’energia a Andorra, i la M. ens mantindrà puntualment informats de l’evolució legislativa al respecte, moltes gràcies a tots (...)”i h)- el correu de data 12 de març del 2014 dirigit al Sr. M. demostra clarament quina era la veritable finalitat de la contractació de la Sra. M. al parlar de que “no havia assolit els objectius” en referència a que les reformes legislatives necessàries per a la implantació dels hubs de gestió no s’havien pogut fer

“Bona tarda J.P.

(...) Fa un mes vaig anar a veure a la Andrade i en aquell moment estaven esperant una resposta per part dels dos T., el Cap de Govern i el Ministre Varesc sobre com reconduir el projecte, tenint en compte de la realitat andorrana actual.

Tanmateix i honestament, jo amb la configuració de la normativa vigent a Andorra i tenint en compte les premisses d’Allianz, no hi veig una sortida a curt o mitjà termini...i prego que creguis que m’agradaria molt equivocarme!

Així voldria saber si et podria venir a veure, quan ho creguis convenient, per parlar d’aquest objectiu, que malauradament no he assolit, i si, tot i amb això hi cabria la possibilitat o no d’encara una col·laboració professional amb vosaltres i la vostra entitat, (...)

Cordialment, M.!”

4.- L’ocultació per part de la Sra. M. als seus companys del Grup Parlamentari de la vinculació amb ORG_0, havent només comunicat al seu President -Sr. ENTITY_22- que estava col·laborant amb l’entitat bancària en una qüestió d’assessorament en l’àmbit des recursos humans en torn a la creació d’un hub de gestió al Principat;

5.- la manca de transparència tant pel que fa a la contractació de la Sra.

M. en no haver-se documentat per escrit el contracte, com al mètode de pagament, perquè no es feia un traspàs d’un compte de ORG_0 al compte obert per la Sra. M. en l’entitat, sinó que les quantitats abonades eren reintegrades del compte AD14.0006.0006.3412.4610.1435, titularitat de la societat panamenya LANDSTREET INTERNATIONAL INC, per part del Sr. M., el qual era titular al 50% d’aquesta societat, i posteriorment abonades al compte de la Sra. M., mecànica aquesta que dificultava la traçabilitat dels diners.

Una vegada constatada la veritable finalitat de la contractació de la Sra. M., en l’exercici del seu càrrec com a parlamentària, la sentència declara acreditat, i no és objecte de controvèrsia, que va realitzar les següents actuacions :

presentació al seu Grup Parlamentari de la reforma de la Llei qualificada d’immigració, en data 8 de gener del 2013, la qual contemplava, entre altres, la creació d’un nou tipus d’autorització i treball anomenada “autorització de treball sense residència”, la qual era d’imprescindible creació per al reeiximent del projecte privat dels hubs de gestió;

presentació també la referida Proposició de reforma de la Llei Qualificada d’Immigració en roda de premsa, celebrada a la seu del Consell General en data 28 de febrer del 2013:

presentació en data 18 d’abril del 2013 formalment davant el Consell General de la Proposició de llei de modificació de la Llei 9/2012, del 31 de maig, Qualificada d’Immigració, als efectes de la seva presa en consideració per part del Parlament;

al voltant del mes de novembre del 2013 contactà amb Vélez, que en aquell moment era membre del Grup Parlamentari Demòcrata i president de la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient del Consell General, per comentar-li la possibilitat, per donar viabilitat als hubs de gestió, d’introduir esmenes al projecte de llei de la seguretat social que en aquells moments estava en tràmit a la Comissió que presidia el Sr. M., proposant-li diverses reunions i contactes.

No es qüestiona l’adequació d’aquestes actuacions a l’activitat parlamentària de la Sra. M. ni que la implantació dels hubs de gestió no pogués ser beneficiosa pel Principat, tenint en compte també l’interès demostrat pel Govern en el projecte, però quan per dur a terme aquestes actuacions, tal com hem considerat correctament establert en la sentència, s’ha obtingut un benefici econòmic, es comet el delicte de corrupció pel qual ha estat condemnada la Sra. M.

IV.- CONSIDERANT: que respecte al delicte menor d’abús d’informació privilegiada tipificat a l’article 393 del Codi Penal, coincidint amb el criteri de la part recurrent, la Sala considera que aquest precepte ha estat indegudament aplicat en quant que els fets declarats provats no són constitutius d’aquest delicte.

No és qüestió controvertida, doncs resulta documentalment acreditat pel continguts dels correus enviats per la Sra. M., que aquesta va anar passant, enviant i lliurant al Sr. M., als seus col·laboradors i als inversors privats, informació relativa a l’estat de la tramitació parlamentària i a nivell governamental de les diferents reformes que s’havien de dur a terme per a implementar els hubs de gestió. D’aquestes informacions la Sra. M. tenia coneixement per la seva condició de Consellera General, tant per participar en les reunions setmanals del seu Grup Parlamentari, en les quals s’informava dels treballs de les comissions i es debatia sobre les línies d’actuació en relació a aquestes reformes, com també per la relació fluida que tenia amb els membres del Govern, al qual el grup parlamentari al que pertanyia la Sra. M. -Demòcrates per Andorra- donava suport i així mateix per la relació sentimental que tenia amb el Ministre Sr. Bernatza

Aquestes informacions, tal com consta als fets provats de la sentència, anaven referides al parer del Govern sobre la firma del MOU i la reforma de la CASS així com sobre les previsions de firma del Conveni Iberoamericà de Seguretat Social; al contingut de les reunions del seu grup parlamentari sobre la reforma de la Llei d’Immigració i sobre les esmenes a la Llei de la CASS relatives a la mobilitat dels treballadors; i sobre els resultats dels treballs de la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost i la de Sanitat. Aquestes informacions la Sra. M. les transmetia quan encara no s’havien fet públiques ni havia estat divulgades ni publicades, per la qual cosa tindríem la consideració d’informacions privilegiades, en la definició que de les mateixes fa l’article 393.3 del Codi Penal.

Però la transmissió d’aquestes informacions, encara que cobrés per fer- la, no constitueix el delicte pel qual ha estat condemnada la Sra. M.

L’article 393.1 del Codi Penal castiga “L’autoritat o el funcionari que faci ús d’un secret del qual tingui coneixement per raó del seu ofici o càrrec, o d’una informació privilegiada, amb ànim d’obtenir un benefici econòmic per a ell o un tercer”.

La conducta típica consisteix en fer ús d’un secret o d’una informació privilegiada, és a dir, servir-se del seu coneixement, al que s’ha tingut accés per l’ofici o càrrec, per obtenir un benefici econòmic per a sí mateix o per a un tercer. L’ús suposa, per tant, un aprofitament del secret o de la informació privilegiada per obtenir un benefici econòmic, de forma que el què es castiga no és la mera comunicació del secret o de la informació reservada a canvi d’un preu, sinó la seva explotació, personalment o per un altre, per obtenir un benefici econòmic, la utilització del secret o de la informació per prendre una decisió i posar-la en pràctica en l’assumpte o matèria al que es refereixen directa o indirectament.

El secret o la informació han de ser idonis per produir un benefici econòmic quan són usats, mentre que la revelació de secrets o informacions tipificat a l’article 377 del Codi Penal no exigeix aquest requisit, el qual no pot ser confós, com succeeix en el cas examinat, amb l’obtenció d’un benefici econòmic o altre tipus d’avantatges a canvi de la revelació del secret o de la informació reservada. No és el mateix percebre una remuneració per donar la informació que treure un profit econòmic de l’ús de la informació.

El que protegeix l’article 393 del Codi Penal és la prestació dels serveis pels poders públics amb objectivitat i de conformitat amb els principis d’igualtat i imparcialitat, principis que es violen quan qui ha de prestar els serveis, fa ús de secrets o informacions que té pel seu càrrec en benefici propi o d’un tercer amb el conseqüent crebantament de la credibilitat que el col·lectiu social ha de tenir en les institucions i els funcionaris que les representen.

La transmissió por part de la Sra. M. de la informació sobre l’estat de la tramitació parlamentària i governamental de les reformes legals necessàries per la implementació a Andorra dels hubs de gestió no es va fer perquè es pogués obtenir un benefici econòmic directe de la utilització d’aquestes informacions, sinó per tenir al dia al Sr. M. i als seus col·laboradors e inversor privats dels avanços en la tramitació de les reformes. Tot i que a canvi d’aquestes informacions es va rebre una contraprestació econòmica, aquest benefici és diferent de l’obtingut per la utilització de les informacions, que és el que castiga l'article 393 del Codi Penal.

D’altra banda, per tal de determinar si la revelació de les informacions ha de tenir o no transcendència penal, s’ha de valorar també la rellevància de les informacions revelades, la importància i conseqüències de les mateixes, tenint en compte que el fet d’equiparar la revelació i us del secret i de la informació privilegiada, exigeix que la informació tingui prou importància com per merèixer la mateixa protecció penal que el secret i la seva divulgació ha de causar un perjudici per a la causa pública.

En el cas examinat, les informacions revelades van ser posteriorment publicades i divulgades en el Butlletí del Consell General, tal com s’exposa en la resolució recorreguda, ja que, conforme l’article 90 del Reglament del Consell General de data 3 de setembre del 1993 en vigor en el moment dels fets - precepte que manté la mateixa redacció en el Reglament actualment vigent de data 7 de febrer del 2019- El Butlletí del Consell General publicarà tots els projectes i proposicions de llei, les esmenes ordenades pel Ponent i l’informe de les Comissions legislatives amb les esmenes i vots particulars que hagin de debatre’s en el Ple, els acords de les Comissions i del Ple, les propostes de resolució, les preguntes i les respostes, les comunicacions i els acords que el Govern trameti al Consell General, i qualsevol altre text o document que exigeixi aquest Reglament o que ordeni el Síndic General, atès el seu interès en la tramitació parlamentària.

Si les informacions trameses van ser després fetes públiques i divulgades i l’única finalitat de la seva revelació va ser donar-les a conèixer per mantenir a ORG_0 al dia de les activitats parlamentàries i governamentals en torn a les reformes necessàries per la viabilitat dels hubs de gestió, no s’adverteix cap perjudici, més enllà de l’ocasionat genèricament al prestigi de les institucions públiques i al deure d’imparcialitat del seus membres, per la causa pública derivada de la comunicació anticipada de la informació per rebre una compensació econòmica per dur a terme aquesta activitat, així como la de impulsar l’aprovació de les reformes legislatives necessàries per a la implementació dels hubs de gestió.

Més enllà del natural deure deontològic de discreció i reserva dels Consellers en torn als debats de les reunions dels seus grups parlamentaris i els assumptes dels que tingui coneixement per raó del seu càrrec, en el Reglament del Consell General, quan regula els deures del Consellers, només s’estableix a l’article 7 que “Tenen també l’obligació de guardar secret sobre les actuacions o resolucions que tinguin aquest caràcter, d’acord amb la Constitució i aquest Reglament”, no establint una obligació general de guardar reserva sobre els assumptes de l’Administració en general i del seu treball en particular com establia la Llei de la Funció Pública vigent en el moment de les comissions dels fets -Llei de 15 de desembre del 2000- per al personal al que és d’aplicació.

Finalment, en relació a la possible aplicació de l’article 377 del Codi Penal, amb independència de que no va ser objecte d’acusació, són reproduïbles els arguments sobre la rellevància de la informació tramesa i, a més, aquest article exigeix que la informació no hagi de ser divulgada i en el cas examinat, la informació sobre l’estat de la tramitació parlamentària, tal com s’ha vist, havia de ser publicada en el Butlletí del Consell General.

RECURS DEL MINISTERI FISCAL

VI.-CONSIDERANT: que el Ministeri Fiscal, en primer lloc, interessa la correcció de l’error material en què incorre la sentència en fixar como data final del període del pagaments que va rebre la Sra. M. el 2 de gener del 2013 quan va ser la de 2 d’octubre del 2013.

Efectivament es constata l’error referit pel Ministeri Fiscal ja que tant la Sra. M. com el Sr. M. van admetre que l’últim pagament es va fer el 2 d’octubre del 2013 y així resulta també dels informes del Servei de Policia que consten en la causa i no han estat impugnats, i, per tant, s’ha de corregir l’error i modificar el relat fàctic de la sentència en aquest extrem.

VII.- CONSIDERANT: que la sentència absol als dos processats del delicte continuat de corrupció agreujada de l’article 381 del Codi Penal i el Ministeri Fiscal impugna aquest pronunciament perquè considera que, a banda dels actes propis de l’exercici del seu càrrec realitzats per la Sra. M., la transmissió continuada per aquesta, d’informació reservada al Sr. M. sobre l’estat de la tramitació parlamentària i a nivell governamental de les reformes legislatives necessàries per la viabilitat dels hubs de gestió, constitueix l’actuació injusta o, en la redacció actualment vigent del precepte, l’actuació contrària a la seva funció requerida per l’article 381 del Codi Penal. Observa el Ministeri Fiscal que aquesta actuació no necessàriament ha de ser constitutiva de delicte sinó simplement “injusta” en el sentit, establert pel rapport explicatif del Conveni penal sobre la corrupció, fet a Estrasburg el 27 de gener de 1999, que transgredeixi certes regles o sigui arbitrària.

L’article 381 del Codi Penal en la redacció vigent en el moment de la comissió dels fets sancionava “l’autoritat o funcionari que, en profit propi o d’un tercer, demani o rebi, personalment o per una persona interposada, avantatges indeguts o accepti oferiment o promesa per realitzar o per haver realitzat, en l’exercici del seu càrrec, una acció o omissió injusta, per retardar tràmits o per adoptar un acte de natura política”.

La reforma del Codi Penal efectuada per la Llei 17/16 de 30 de novembre qualificada de modificació del Codi Penal, va introduir una nova redacció al precepte substituint “una acció o omissió injusta, per retardar tràmits o per adoptar un acte de natura política per una acció o una omissió contrària a la seva funció, o per retardar tràmits”, quedant inclosos dintre de la primera conducta les actuacions injustes i els actes de natura política a què feia referència l’anterior redacció, tal com vam posar de relleu la Sala en la sentència de data 19 de juny del 2020.

Per acte injust o contrari a les funcions del càrrec, s’ha d’entendre aquell que entra en contradicció amb els deures inherents al càrrec, amb les normes que regulen l’exercici de les funcions del càrrec o servei, tant les genèriques com les específiques, sense que hagi de constituir una infracció penal o administrativa, sent suficient que es produeixi una contradicció material i rellevant amb l’ordenament jurídic.

D’altra banda, com ja assenyalàvem en la nostra sentència, el tipus penal exigeix que l’acció o omissió que es pretén efectuï l’autoritat o funcionari sigui “en l’exercici del seu càrrec” i no requereix que l’autoritat o funcionari sigui l’encarregat de l’acte que es pretén obtenir, essent suficient que el mateix pugui facilitar-lo. S’admet, per tant, una interpretació àmplia del concepte, que compren tant els actes que són competència de l’autoritat o funcionari per tenir-los legalment atribuïts, com els que, sense ser de les seves competències, estan relacionats amb les mateixes i troben en aquesta relació una major facilitat en l’execució de l’acte que es realitza.

La sentència recorreguda, tot i considerar que la transmissió d’informació per part de la Sra. M. és constitutiva de delicte, descarta la aplicació del tipus de “la corrupció agreujada perquè els actes realitzats per M. a petició de M. no són accions ni omissions contràries a la seva funció de Consellera General, ni consistiren tampoc en retardar tràmits, tractant-se sempre d’actes propis del seu càrrec de parlamentària”, argument que la Sala, compartint el criteri del Ministeri Fiscal no pot assumir, malgrat entendre que la transmissió d’informació que va fer la Sra. M. no és constitutiva de delicte.

Així, en primer lloc, si bé impulsar i aconseguir l’aprovació de les reformes legislatives necessàries per a la materialització a Andorra del projecte empresarial dels hubs de gestió, és una funció o acte propi del càrrec de Consellera General i, per tant, de la seva competència, no ho és facilitar informació relativa a l’estat de la tramitació parlamentària i a nivell governamental de les diferents reformes que s’havien de dur a terme del projecte abans de que es fes pública; però sí que és una actuació relacionada amb les competències del càrrec, ja que és a través del seu exercici que la Sra. M. va poder tenir coneixement de les informacions per després transmetre’ls.

En segon lloc, tot i que la transmissió de les informacions no sigui una actuació delictiva, sí que és injusta i contrària a les funcions del seu càrrec perquè vulnera, no només el natural deure deontològic de reserva i discreció que ha de tenir tota autoritat i funcionari respecte als assumptes dels que tingui coneixement per raó del seu càrrec, sinó també la prohibició establerta a l’article 8 del Reglament del Consell General, tant a la redacció vigent en el moment dels fets -Reglament de data 3 de setembre del 1993- com a l’actual -Reglament de data 7 de febrer del 2019-, d’utilitzar la condició de Consellera General per l’exercici d’activitats comercials, industrials i professionals. La Sra. M. va utilitzar la seva condició de Consellera General per la prestació dels serveis per als quals va ser contractada pel Sr. M., entre ells el de transmetre informacions encara no publicades ni divulgades sobre l'estat de la tramitació parlamentària i governamental de les reformes necessàries per la viabilitat dels hubs de gestió, per afavorir interessos particulars a canvi d’una contraprestació econòmica, amb la conseqüent vulneració dels principis d’objectivitat e imparcialitat que han d’observar el personal al servei de les institucions públiques.

És per tot el que s’ha exposat, que considerem que els fets provats són també constitutius del delicte major continuat de corrupció agreujada de l’article

381.1 del Codi Penal respecte a Corbacho i del delicte major continuat de corrupció agreujada de l’article 381.2 del Codi Penal respecte a Arcos

VIII.-CONSIDERANT: que malgrat l’existència del delicte major continuat de corrupció agreujada i del delicte menor continuat del tipus bàsic de corrupció, procedeix estimar un únic delicte continuat integrat per tots delictes en aplicació de l’article 59 del Codi Penal, ja que els preceptes infringits són de la mateixa naturalesa i responen al mateix pla d’actuació, en el qual es van anant intercalant actes constitutius del tipus bàsic i de l’agreujat del delicte de corrupció. La pena serà lògicament la corresponent al delicte més greu i en una extensió que valori la pluralitat d’actuacions delictives.

Les penes principals per tots dos condemnats s’han de fixar d’acord amb la redacció de l’article 381 del Codi Penal vigent en el moment de la comissió dels fets que és també la més favorable. Aquesta redacció va ser la introduïda per l’article 16 de la Llei 18/12 d’11 d’octubre, qualificada de modificació del Codi Penal i va estar vigent del 15 de novembre del 2012 al 15 d’octubre del 2014.

Les penes accessòries s’han de fixar també en aplicació de l’article 38 del Codi Penal en la seva redacció introduïda per la Disposició Final Primera de la Llei 19/14 de 18 de setembre qualificada de partits polítics i finançament. Aquest text va estar vigent del 31 d’octubre del 2013 al 15 de desembre del 2015 i resulta d’aplicació perquè els fets delictius es van perllongar, segons els fets provats de la sentència, fins el 9 de desembre del 2013, data en la què es va transmetre l’última informació, de forma que és la data en la que cessa el delicte la que determina la legislació aplicable, havent-se també produït en data 15 de novembre del 2013 una altra transmissió d’informació.

En relació a Corbacho procedeix la imposició de les penes següents:

-DOS ANYS I SIS MESOS de presó condicional amb un termini de suspensió de DOS ANYS i TRES ANYS d’inhabilitació per a l’exercici del càrrec públic de Consellera General. Per a fixar l’extensió de la pena hem atès a l’entitat i duració en el temps de les conductes delictives però també el llarg temps transcorregut des del moment dels fets -deu anys- i que malgrat l’atac de la conducta de la Sra. M. al prestigi de les institucions públiques i als principis d’imparcialitat i objectivitat que han de regir les actuacions dels servidors públics, el projecte dels hubs de gestió era de l’interès del Govern, de forma que la finalitat última perseguida, a banda de ser beneficiosa pels interessos privats, també ho podia ser pels públics, i per això no s’ha produït un perjudici per a la causa pública més enllà de l’atac al prestigi de les institucions.

-MULTA de 20.000 euros com a pena complementària en aplicació de l’article 38.4 del Codi Penal, coincidint la Sala amb el Tribunal de Corts, en la necessitat de la seva imposició per l’ànim de lucre que va guiar l’actuació de la Sra. M., resultant aquesta quantia proporcionada a l’entitat del benefici que es va obtenir, a la gravetat del fets, al temps transcorregut des de la comissió dels fets i a les seves circumstàncies personals -en tant que mare de quatre fills, sense patrimoni conegut i treballant com a professora interina- tenint en compte també que abans del 31 d’octubre del 2013 aquesta pena no estava contemplada en el Codi Penal i que, per tant, en la pràctica totalitat del període de comissió dels fets no hagués estat aplicable aquesta sanció.

En relació a Arcos procedeix la imposició de les penes següents:

-UN ANY I TRES MESOS de presó condicional amb un termini de suspensió de DOS ANYS i prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període de DOS ANYBonet Per a fixar l’extensió de la pena hem atès a l’entitat i duració en el temps de les conductes delictives però també el llarg temps transcorregut des del moment dels fets -deu anys-.

- MULTA de 30.000 euros com a pena complementària en aplicació de l’article 38.4 del Codi Penal, pel pagament de diners a la Sra. M. per a corrompre- la, resultant aquesta quantia proporcionada a la quantia pagada, a la gravetat del fets, al temps transcorregut des de la seva comissió i a les seves circumstàncies personals, tenint en compte també que abans del 31 d’octubre del 2013 aquesta pena no estava contemplada en el Codi Penal i que, per tant, en la pràctica totalitat del període de comissió dels fets no hagués estat aplicable aquesta sanció.

Procedeix adoptar també la mesura de publicació d’aquesta sentència al seu càrrec, en modificar-se la de primera instància- en aplicació de l’article 386 ter en relació amb l’article 71 del Codi Penal, la qual resulta necessària per potenciar les finalitats de prevenció general i especial de les penes, fent la major difusió possible dels fets delictius i la seva sanció, a l’hora que implica també posar en coneixement de la ciutadania que aquest tipus de conductes són perseguides i castigades, reforçant la confiança en el correcte funcionament de les institucions.

No procedeix imposar la resta de penes accessòries de naturalesa potestativa demanades pel Ministeri Fiscal, atenent la concreta entitat dels fets i el període de temps transcorregut des de la comissió dels fets, considerant la Sala que les penes imposades són suficients i proporcionades per sancionar els fets delictius.

Finalment, el comís acordat en la sentència dels 48.000 euros pagats pel Sr. M. a la Sra. M. no ha estat impugnat i, per tant, es manté.

IX.-CONSIDERANT: que la desestimació del recurs interposat per la representació de Arcos determina la imposició de la meitat de les costes de l’apel·lació, declarant-se d’ofici l’altre meitat en haver-se estimat parcialment el recurs interposat per l’altra recurrent.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,

DECIDIM

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació de Arcos

2.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació de Corbacho

3.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat pel MINISTERI FISCAL

4.- REVOCAR PARCIALMENT la sentència dictada en data 30 de setembre del 2022 pel Tribunal de Corts en la causa núm. 6000154/2021 i, en conseqüència:

1- CORREGIR l’error material en què incorre la sentència del Tribunal de Corts, en el sentit de substituir la data final del període dels pagaments que va rebre la Sra. M., essent el 2 d’octubre del 2013 i no el 2 de gener del 2013.

2.- ABSOLEM Corbacho del delicte d’abús d’informació privilegiada pel qual ha estat condemnada;

3.- CONDEMNEM Corbacho com autora d’un delicte major continuat de corrupció agreujada comès per autoritat o funcionari - integrat per un delicte menor continuat de corrupció bàsica i un delicte major continuat de corrupció agreujada- sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les penes de DOS ANYS I SIS MESOS de presó condicional amb un termini de suspensió de DOS ANYS, i TRES ANYS

d’inhabilitació per a l’exercici del càrrec públic de Consellera General, així com a la pena complementària de MULTA de 20.000 euros.

4.- CONDEMNEM Arcos com autor d’un delicte major continuat de corrupció agreujada comès per particular -integrat per un delicte menor continuat de corrupció bàsica i un delicte major continuat de corrupció agreujada- sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, a les penes d’UN ANY I TRES MESOS de presó condicional amb un termini de suspensió de DOS ANYS i prohibició de contractar amb les administracions públiques per un període de DOS ANYS, així com a la pena complementària de MULTA de 30.000 euros.

5.- ACORDEM la publicació d’aquesta sentència a càrrec dels condemnats en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i en un dels diaris de major tirada al Principat d’Andorra.

6.- CONFIRMEM la resta dels pronunciaments de la sentència que no han estat modificats per aquesta resolució.

7.- IMPOSEM el pagament de la meitat de les despeses processals causades pel recurs a la representació de Arcos i declarem d’ofici l’altra meitat.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.