Preferents- vici del consentiment (1000218/2019)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000228/2020 ORIGEN: 1000218/2019 - 00

NIG: 5300542120190001251

PARTS:

Apel·lant : A SA

Procurador : Sr. Ribes

Advocat : Sr. Montenegro

Apel·lat : Sra. Ferreras

Procurador : Sra. Soriano

Advocat : Sr. Coll

SENTÈNCIA 078-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Campillo

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El dia 17-06-2019, la representació processal de les Sres. Ferreras i Caro, formulava demanda exercitant una acció en nul·litat de la subscripció d'accions preferents i reclamació de quantitat contra la societat B, ORG_0, a través de la qual sol·licitava que fos dictada Sentència amb els següents pronunciaments :

Declarant la nul·litat de ple dret dels contractes de compra de les accions preferents PREF B EUR3M i B CAPITAL FUNDING realitzada per la senyora Ferreras en nom propi i en nom de la seva filla menor d'edat Caro, en data 06.06.2014;

Condemnant a l'entitat bancària B ORG_0 a retornar i pagar a la senyora Ferreras :

. l'import total de 401.494,53 euros que foren emprats en l'adquisició de les accions preferents PREF B EUR3M

. l'import total corresponent a totes i cadascuna de les comissions de compravenda i despeses de gestió i custòdia de valors que hagi pogut cobrar el banc a la meva mandant, les quals seran degudament acreditades i quantificades en període probatori;

. més els interessos legals meritats pels ressenyats imports i conceptes des de la data en que fou efectuada la compra de les accions preferents, així com des de la data en que foren cobrades pel banc les comissions de compravenda i despeses de gestió i custòdia de valors;

Condemnant a l'entitat bancària B ORG_0 a retornar i pagar a la senyora Caro :

. l'import total de 75.268,77 euros que foren emprats en l'adquisició de les accions preferents ja referenciades o l'import total corresponent a totes i cadascuna de les comissions de compravenda i despeses de gestió i custòdia de valors que hagi pogut cobrar el banc a la meva mandant, les quals seran degudament acreditades i quantificades en període probatori ;

. més els interessos legals meritats pels ressenyats imports i conceptes des de la data en que fou efectuada la compra de les accions preferents, així com des de la data en que foren cobrades pel banc les comissions de compravenda i despeses de gestió i custòdia de valors.

Condemnant a l'entitat bancària B ORG_0 al pagament de les costes judicials ocasionades a les senyores Ferreras i Caro, inclosos honoraris d'advocat, procurador i perits.

Segon.- El dia 9-9-2019, la representació processal de B, ORG_0 contestava la demanda articulada de contrari oposant-se a les pretensions de la part demandant, sol·licitant es dictés Sentència desestimant-les i imposant a la part demandant el pagament de les costes ocasionades amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador.

Tercer.- Les parts han replicat i duplicat reproduint les seves pretensions inicials.

Quart.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts litigants que han estat declarats necessaris per l'òrgan judicial d'instància i una volta evacuada la fase de conclusions, en data 2-4-2020, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"1.- Estimar la demanda i donar lloc a la nul·litat absoluta del contracte d'adquisició per import total de 75.268,77 euros de les participacions preferents B CAPITAL FUNDING EURIBOR 3M +1,725% - de l'aleshores menor d'edat Caro , per no tenir l'autorització judicial preceptiva, així com declarem la nul·litat del contracte d'adquisició per import total de 401494,53 euros de les participacions preferents B CAPITAL FUNDING EURIBOR 3M +1,725% per part de l'agent Ferreras per manca d'informació clara i suficient i adaptada al perfil de la demandant, condemnant a l'entitat demandada B SA a reintegrar la inversió esmentada, disminuïda de les quantitats que per dividends/interessos s'hagin cobrat. Que ensems, l'entitat defenent haurà de retornar a la part agent les comissions relatives a la custòdia, adquisició i gestió inherents a la compravenda que quedarà anul·lada.

2.- Imposar les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador, a la part defenent"

Cinquè.- Contra aquesta resolució s'alça la representació processal de B, SA i per escrit de conclusions presentat en el registra d'aquesta Sala el dia 10-11-2020 interessa la seva revocació parcial, només pel que fa referència al contracte de compravenda d'accions preferents, per un import de 401.494,53.- EUR, atorgat per part de la Sra. Ferreras, condemnant aquesta darrera al pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Sisè.- La representació processal de la Sra. Ferreras s'ha oposat al recurs d'apel·lació plantejat, interessant la íntegre confirmació de la Sentència dictada amb imposició de les costes ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part demandant persegueix front a B, ORG_0 (en endavant B), la nul·litat de ple dret dels contractes de compra de les accions preferents PREF B EUR3M i B CAPITAL FUNDING subscrites per la Sra. Ferreras actuant per compte propi i en interès de la seva filla llavors menor d'edat, Sra. Caro. Tanmateix interessa la condemna de la demandada a retornar els imports satisfets en les operacions amb abonament de les comissions pagades i dels interessos produïts des de la data d'adquisició del producte i d'abonament de les comissions.

La Sentència dictada pel Tribunal de Batlles estima íntegrament la demanda, disposant tanmateix la restitució recíproca de les prestacions, amb imposició a la demandada de les costes causades.

I és contra aquest pronunciament que s'alça la representació processal de B.

Segon.- La part recurrent basteix la pretensió revocatòria que en aquesta alçada articula, al tomb de dos motius essencials.

En primer lloc nega que en el procediment d'adquisició dels productes de constant referència, la Sra. Ferreras hagués patit aquell vici en el consentiment per manca d'informació que considera el Tribunal de Batlles. En aquest sentit recorda que l'agent treballava per compte de B, que el seu espòs era l'advocat de la mateixa entitat i que per tant coneixia perfectament el producte de les accions preferents abans d'adquirir-les. Afegia en tot cas que el banc va facilitar informació clara, precisa i especialment l'assessorà sobre els riscos que podien existir, de tal manera que l'eventual error en que podia haver incurregut no esdevenia excusable i li era exclusivament atribuïble. En definitiva sosté que la Sra. Ferreras pretenia prevalerse de la decisió d'un tercer (AREB) per pretendre una nul·litat del contracte pretextat un error que mai havia existit.

En segon lloc denúncia que la Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància pronunciava la nul·litat radical del contracte d'adquisició dels productes, obviant però que la sanció del vici en el consentiment esdevenia la seva anul·labilitat. D'altra banda refereix que en aplicació de la regla de la congruència de les resolucions judicials, tampoc la Sentència podria pronunciar l'anul·labilitat del contracte atès que en cap cas la part demandant ho havia reclamat.

Tercer.- Abans de procedir a l'abordatge del present recurs d'apel·lació, ressaltarem que B no articula recurs d'apel·lació al respecte del pronunciament de la Sentència d'instància quan declara la nul·litat radical de l'adquisició efectuada per compte de la menor Caro (avui major d'edat), en no haver intervingut autorització judicial en la mateixa. Aquest pronunciament no podrà per tant ser revisat en aquesta alçada i ha esdevingut ferm i definitiu.

Quart.- Pel que es refereix al primer motiu del recurs que s'articula, la Sentència d'Instància, en el seu fonament de dret 4rt, recorda de manera detallada quina és la doctrina de la Sala en els casos de revisió dels contractes d'adquisició de productes bancaris complexos (i el de les accions preferents examinades ho és indiscutiblement) i que en l'esfera de la perfecció del contracte exigeix que la voluntat exterioritzada pel client minorista en la seva adquisició, intervingui amb ple coneixement de causa sobre els riscos i costos que els mateixos poden comportar per a la seva economia personal. En aquest sentit recordarem que una interpretació actual dels conflictes derivats de l'adquisició de productes financers passa per reconèixer la posició diferent que es dóna entre les parts contractants en el coneixement d'aquests tipus de productes (l'hem pogut qualificar d'"asimetria informativa"); també venim recordant que la normativa MIFID, fruit de la directiva de l'UE 2004/39, era d'aplicació al Principat d'Andorra ja abans de l'entrada en vigor de la Llei 14/2010, i s'arrelava en els comunicats tècnics de l'INAF (especialment el 163/05) i s'incardinava en les pautes de bona fe o equitat que ha de presidir tota relació negocial. En mèrits d'aquests paràmetres, recordàvem la necessitat de practicar al client minorista un test de conveniència sempre i quan la contractació no anés precedida d'un servei d'assessorament per part de l'entitat financera sinó que era el propi client qui havia decidit la contractació del producte financer i que en canvi el test havia de ser d'idoneïtat quan si que havia existit un assessorament previ personalitzat que havia convençut el client en l'adquisició del producte.

Quant a la informació sobre el producte en qüestió a dispensar per l'entitat comercialitzadora al client, referíem que havia de ser personalitzada, compressible i adequada i que havia d'incloure un advertiment específic i clar sobre els riscos que en podien resultar.

En un altre ordre d'idees i en relació a la figura de l'error vici en el consentiment, també recorda la Sentència recorreguda amb remissió a la nostra decisió de 29-5-2018 (TSJC-489/2017), que ha de recaure sobre un extrem rellevant (caràcter aleatori del contracte, riscos que s'assumeixen ···); que aquest vici s'hagi produït en el en el moment de perfeccionar-se el contracte i no a posteriori i finalment que sigui excusable, en el sentit que amb una diligència mínima, el client minorista hauria pogut conèixer exactament la naturalesa real del producte que pretenia contractar.

Cinquè.- fets provats

En el present supòsit, l'objecte fonamental del present recurs passa per examinar una circumstància doble. D'una banda haurem de determinar si la Sra. Ferreras en atenció a la seva condició personal, gaudia d'un coneixement suficient del món de les accions preferents, de naturalesa a excloure un qualsevol error en la perfecció del contracte subscrit. En cas de resposta negativa a aquest interrogant, haurem de centrar la nostra anàlisi en el dèbit informatiu específic, que va ser dispensat en el concret supòsit examinat per l'entitat B, a fi de decidir si aquest va ser l'adequat o si pel contrari resultava insuficient, negligent.

En aquestes alçades ha quedat definitivament acreditat que en data 6-6- 2014, la Sra. Ferreras atorgava una ordre de compra a través de la qual adquiria 400 accions preferents del producte anomenat PREF B EUR3M + 1,725%-2,038% a raó de 1.003,7363333.- EUR cadascuna. Pel que es refereix al dèbit informatiu efectuat al respecte del concret producte adquirit, només es troba contemplat en el document d'adquisició del producte, en que es precisa d'una banda: "les participacions preferents s'emeten per un temps indefinit. No obstant això, l'emissor podrà amortitzar anticipadament l'emissió, parcialment o totalment, coincidint amb el pagament, sempre que hagi transcorregut un període mínim de 5 anys des de la seva emissió, i sempre que es disposi d'autorització prèvia de l'òrgan regulador andorrà.

L'emissor farà el possible per donar liquiditat via mercat secundari. Per la seva banda, el client haurà de pagar la comissió de compravenda sobre el nominal segons les condicions que B tingui establertes amb cada client". Més endavant i de manera més precisa es sosté:

". L'inversor assumeix el risc de l'emissor.

. La valoració diària que pugui proporcionar B no pot interpretar-se com a compromís de preu en cas de realització fora de les dates d'amortització. Aquest producte no és pignorable.

. L'inversor declara que l'import de la seva subscripció és inferior el 25% del total del seu patrimoni financer i que el pes del total de productes B és inferior al 40%.

. Aquesta contractació no està subjecte a cap tipus d'assessorament per part de l'entitat. La decisió de contractar ha estat promoguda pel client i l'entitat queda eximida de qualsevol tipus de responsabilitat derivada de la contractació del producte.

.El client declara conèixer, entendre, valorar i acceptar els termes i condicions del producte, així com el seu riscos".

També resulta acreditat que el dia 3-1-2013, és a dir un any i mig abans d'adquirir les accions preferents que han originat el present litigi, es sotmetia la Sra. Ferreras a un test d'idoneïtat (folis 48 i ss) i a un test d'adequació (folis 51 i ss) . En ambdós documents es classifica la clienta de minorista, i en ser preguntada pels tipus d'inversió sobre els quals té coneixement, consta: "comptes corrents, imposicions a termini fix o dipòsits (no estructurats), renda fixa (bo o obligació format bàsic) o deute públic. Accions o renda variable cotitzada en mercats organitzats (no sicav), fons d'inversió i/o SICAV (excepte IICIL, hedge funds, IICIICIL), estructurats amb capital garantit, la resta de renda fixa (no bàsica), participacions preferents". No obstant en l'apartat immediatament posterior del qüestionari que fa referència a les inversions assumides els darrers anys, no consta cap tipus de resposta al respecte d'aquest darrer producte en el primer test i en canvi en el segon es mencionen inversions en els darrers dos anys. Aquests test, malgrat haver estat atorgats el mateix dia, assoleixen una conclusió diferent quant al perfil inversor de la clienta: en el test d'idoneïtat s'atribueix a la Sra. Ferreras un perfil monetari equilibrat, amb uns coneixements i experiència inversora mitjana; en canvi en el test d'adequació se'n destacava un "coneixement i experiència inversora alts".

Finalment entre les parts no es discuteix que la Sra. Ferreras desenvolupava una activitat assalariada per compte de B.

Sisè.- Quant a la condició personal de la Sra. Ferreras.

La part recurrent efectua especial èmfasi en el coneixement que la Sra. Ferreras tindria en l'àmbit financer que atribueix al fet que treballava per compte del propi banc i que el seu espòs era l'advocat de l'entitat bancària.

El principal argument revocatori de B es planteja al respecte de la condició professional de la Sra. Ferreras. Aquesta, admet obertament, ja des del seu escrit rector que en el moment de l'adquisició del producte treballava per compte de la societat demandada. Ara bé, la prestació que desenvolupava prop del banc no intervenia en l'àmbit bancari o financer, sinó que aquesta es desenvolupava exclusivament en l'àmbit de la responsabilitat social corporativa primer i després dirigint la fundació de l'entitat. Aquesta realitat no ha estat qüestionada (molt menys contradita fefaentment) per la representació processal de B i a la pràctica resulta rellevant per el que aquí interessa. En efecte, el treball per una fundació d'un banc passa per promocionar la imatge de l'entitat mitjançant el suport (normalment econòmic) que pot oferir a iniciatives i entitats socials. Aquesta activitat no requereix d'amplis coneixements del sector financer i menys encara les necessàries per a comprendre adequadament un producte complex tal i com són les accions preferents adquirides amb uns riscos importants (no es garantia la rendibilitat al cap dels temps ni tampoc la devolució del capital invertit, es trobaven vinculats a un mercat secundari sense que aquest tingui relació amb l'emissor o la seva solvència···). En conseqüència, el treball desenvolupat per la Sra. Ferreras prop de la societat defenent no permet presumir-li un coneixement directe i personal sobre el producte adquirit suficient com per a descartar qualsevol error, vici del consentiment, en la seva contractació.

Pel que es refereix a la condició professional de l'espòs de la Sra. Ferreras, aquesta resulta intranscendent. En efecte, al marge que no s'aprecia cap intervenció del mateix en l'operació qüestionada, no podem obviar com el producte va ser adquirit per la part agent amb el seu peculi personal, i en conseqüència era ella qui esdevenia tributària del dèbit informatiu específic sobre el producte que en que va invertir per part del banc. Accedir a la postura de la part recurrent, suposaria desplaçar la càrrega de la prestació informativa del banc a un tercer, tot exonerant B de la mateixa en detriment de la clienta i benefici del banc.

Setè.- Deure d'informació dels bancs.

En la recent Sentència de 30-11-2020 (TSJC-138/2020) efectuem una exposició detallada al respecte del deure d'informació de les entitats financeres i bancàries. En la mateixa recordem que la Llei 14/2010 de règim jurídic de les entitats bancàries i règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financers transposava les previsions de la directiva coneguda per MIFID (2004/39/CEE) al Principat d'Andorra, si bé les seves previsions ja havien estat implementades amb anterioritat, a través de comunicats de l'INAF (fonamentalment el 163/05).

Al respecte dels deures d'informació i transparència establerts per la Llei destacàvem en la resolució assenyalada: "A continuació, la Llei 14/2010 ja esmentada en la seva Exposició de Motius llegim "Així, el capítol primer estableix els requisits que s'exigeixen de totes les entitats referides, destacant com a novetats els requisits relatius a les obligacions de transparència amb la clientela, alguns dels quals figuren actualment regulats mitjancant comunicats vinculants de l'INAF, i, sobretot, l'aplicació dels requisits exigits a les entitats financeres d'inversió també a les entitats bancàries i a les societats gestores d'organismes d'inversió col·lectiva."

En el seu article 37.1 ja disposa que "1. Qualsevol informació que les entitats operatives del sistema financer dirigeixin als seus clients, actuals o potencials, o difonguin de tal manera que probablement sigui rebuda pels mateixos clients ha de ser transparent, imparcial, clara i no enganyosa i ha de resultar comprensible per a qualsevol integrant mitjà del grup al que es dirigeix o per als probables destinataris."

Per acabar, l'article 39 de la mateixa llei preveu "Article 39 Normes de conducta.

Les entitats operatives del sistema financer han de vetllar pel bon funcionament i estabilitat del sistema financer i, a aquest efecte, estan obligades a evitar qualsevol pràctica que pugui infringir els bons usos i costums que puguin posar en perill els principis ètics i de conducta acceptats a escala internacional.

L'INAF dicta els comunicats específics dirigits a definir les regles ètiques i de conducta aplicables a les entitats operatives del sistema financer andorrà d'acord amb els principis establerts pels reguladors internacionals."

No es pot discutir en aquesta alçada atesa la data en que intervenien tot el conjunt d'operacions descrites, la plena vigència i aplicació al cas de les prescripcions que davallen de la Llei 14/2010. En aquesta situació, "la doctrina consolidada de la Sala (sentències de dates 15.11.2012 i 29.10.2013 (rotlles 155/12, 125/13 i 175/13) i més recentment en la 436/16 de 30.5.2017 i d'altres posteriors, segons la qual el deure d'informació i comunicació que correspon a les entitats financeres envers els seus clients, encara que no estigui previst explícitament en el contracte es justifica en el deure de bona fe o d'equitat. O sigui que en tot contracte -sigui bancari o no ho sigui- les parts han d'actuar amb bona fe i això es dona quan s'informa de manera completa i exhaustiva sobre un producte financer a un client que no té especials coneixements financers. Això significa que calia deixar constància dels riscos de les accions preferents que són especialment elevats perquè posen en risc el capital invertit, cosa que allunya a tot inversor conservador. I si s'hagués fet aquell assessorament complet calia deixar constància escrita d'haver-ho fet per no veure's en el futur amb dificultats per demostrar-ho".

En el supòsit que aquí s'examina, i atès el que hem pogut assenyalar en el fonament de dret anterior, no es pot considerar que el perfil inversor de la Sra. Ferreras fos el propi d'un inversor professional ni que ostentés uns coneixements reforçats en l'àmbit de la finança o la banca assolits a través de l'activitat professional que desenvolupava per compte de B. En aquest sentit ja hem pogut recordar que la seva tasca intervenia en un àmbit que res tenia a veure amb l'operativa bancària o financera de la banca, sense que per tant es pugui presumir que tenia uns coneixements importants en aquest tipus de contractació per aquesta raó.

És cert que en els tests d'idoneïtat i d'adequació, es precisa que la Sra. Ferreras tindria coneixements d'un ampli ventall de productes bancaris i financers amb risc divers, entre les quals les accions preferents, però també és cert que en el test d'idoneïtat s'indica que no constava cap resposta quan a les inversions efectivament realitzades en aquells que presenten un risc més important (estructurats, preferents···), d'on s'ha de presumir que aquestes inversions serien inexistents, tal i com la part demandant ho sostenia al llarg del procediment en la instància. I si bé en el test d'adequació es mantenia una inversió determinada en aquest tipus de productes en els darrers dos anys (cfr. Foli 51), cap prova obra en les actuacions que avali aquestes previsions, amb el benentès que aquesta mancança probatòria sols pot perjudicar B atesa la plena facilitat probatòria que tenia per a fer-ho en tractar-se d'informació inclosa en els seus fitxers. En tot cas, no podem obviar com en aquests documents es qualifica la Sra. Ferreras de client minorista tractant-se d'aquell que segons l'ordenament vigent mereix el major grau de protecció atès que posseeix uns menors coneixements i experiència financera, el que s'havia de traduir amb una informació precontractual reforçada en relació al producte que en definitiva adquiria.

Quant a la informació específica dispensada en relació a les accions preferents adquirides, aquesta es limita a la que figura en l'ordre de compra. Aquesta informació (que amb anterioritat hem pogut transcriure) és de naturalesa genèrica, limitada i en tot cas no ofereix una claredat, transparència i intel·ligibilitat mínima per a permetre a un client minorista mig, al respecte del qual no s'han acreditat uns coneixements específics en l'àmbit financer, els pogués entendre de manera adequada. En aquesta situació l'absència d'informació específica i adequada permet presumir l'existència d'error vici en el consentiment, error que intervenia en el moment de formació de la voluntat del contracte i que endemés esdevenia excusable en derivar de l'incompliment de l'entitat bancària de la seva obligació.

Tampoc resulta rellevant que la part demandant no es queixés sobre les característiques del producte fins a que B resultés intervinguda per l'AREB. En efecte, fins aquella data l'evolució del producte transcorria en uns paràmetres de normalitat i en tot cas coincidents amb les expectatives inversores de la Sra. Ferreras. A partir però del moment en que aquesta circumstància va intervenir, els riscos associats al producte es van materialitzar perdent la cartera de la demandant tot el seu valor, risc aquest al respecte del qual no va ser informada adequadament tal i com amb anterioritat hem pogut establir.

El primer motiu del recurs haurà de ser rebutjat.

Vuitè.- En el segon motiu del recurs es denuncia la incongruència interna existent en l'escrit de demanda quan malgrat articular una acció en nul·litat per vici del consentiment es reclama la nul·litat radical del contracte obviant que la sanció esdevenia la seva anul·labilitat, sense que el Tribunal de Batlles pogués modificar la pretensió de la part.

Ningú qüestiona en aquesta alçada que l'acció principal articulada per la Sra. Ferreras fos la de nul·litat del contracte d'adquisició de les accions preferents de constant referència per error vici en el consentiment derivat d'una manca d'informació per part de l'entitat bancària comercialitzadora i alhora expedidora, bastint-se el relat de fets al tomb de l'acció articulada. No obstant, en la pètita de l'escrit de demanda interessa la nul·litat radical, de ple dret i això malgrat que la invalidesa del contracte per vici en el consentiment es troba sancionada per la seva anul·labilitat o nul·litat relativa com es declara en la Sentència dictada.

En el concret supòsit en que ens situem no podem compartir els arguments de la part recurrent. En efecte, i si bé les categories de la nul·litat absoluta i de la nul·litat relativa (també anomenada anul·labilitat) tenen per finalitat expressar la situació diferent en que es troben els actes que infringeixen l'ordenament jurídic (l'acte nul de ple dret és aquell que no té cap mena de valor en dret per incórrer en una infracció greu de l'ordenament jurídic, mentre que l'acte anul·lable no és invàlid "ab initio", sinó que ho pot arribar a ser, sempre i quan la part perjudicada pel vici ho sol·liciti expressament), una volta la invalidesa de l'acte declarada, els efectes que en deriven resulten comuns per ambdues i es regeixen per la regla ("quod nullum est, nullum producit effectum").

Es tracta per tant d'un argument d'un rigor tècnic exacerbat, que difícilment trobaria encaix amb el dret a la tutela judicial efectiva de la part demandant, especialment quan amb la irregularitat que es denúncia no ha comportat cap mena d'indefensió a la part recurrent que s'ha pogut defensar amb ple coneixement dels fets i de l'acció que s'articulava.

En conseqüència també aquest motiu del recurs es veurà abocat a fracassar.

Novè.- La desestimació del recurs s'haurà de traduir amb la íntegre confirmació de la Sentència dictada, amb imposició a la part recurrent, en mèrits de la regla del venciment objectiu, de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de B, ORG_0 contra la Sentència 37/2020 dictada en data 2-4- 2020 pel Tribunal de Batlles, secció civil, que confirmem íntegrament.

Imposem a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-