Ordinari - demanda no quantificada en cap moment processal - costes (7900072/2014)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000446/2017 ORIGEN: 7900072/2014 - 00

NIG: 5300542120140003104

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'abril del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Prèvia petició de citació del 20-11-2014, per escrit de data 09-01- 2015, la Sra. Duque va presentar davant de la Batllia demanda a tramitar pel procediment ordinari contra l'E d'Andorra (E) reclamant, d'una part, la declaració de nul·litat de l'acord de l'Associació acordant la seva baixa i que s'ordenés la seva alta amb efectes el dia 28-10-2014, i d'altra part, la condemna de la defenent a pagar-li la indemnització que correspongui per danys i perjudicis pel període que ha estat privada de la central i feina amb l'Associació, així com les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- El president i legal representant de l'E d'Andorra es va aplanar parcialment a les pretensions de l'agent admetent la nul·litat de la decisió acordant la baixa de l'Associació, i per tant reconeixent la qualitat de sòcia a la Sra. Duque, però es va oposar a la demanda en concepte de danys i perjudicis i va demanar la condemna en costes de l'agent.

Les parts van replicar i duplicar, totes dues mantenint les seves pretensions, i després que s'hagin practicat les proves, van formular els seus escrits de conclusions.

III.- Per Sentència de data 09-10-2017, l'Hble. Tribunal de Batlles, Secció Civil, va decidir :

"Que donant lloc parcialment a la demanda interposada, ha de declarar la nul·litat de l'acord pres per l'E D'ANDORRA de 28 d'octubre de 2014 pel qual es va donar de baixa de la referida associació a la Sra. Duque, havent-se-la de donar novament d'alta en el si de la referida associació, si encara no és el cas. El tot sense fer especial condemna en costes."

IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació però per Aute d'aquesta Sala del 25-01-2018 es va declarar desert el de l'E d'Andorra.

La Sra. Duque demana la revocació parcial de la Sentència i l'estimació íntegra de totes les seves pretensions inicials.

La representació processal de l'E d'Andorra demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes a la part apel·lant.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que la Sra. Duque exerceix la professió de taxista, sota la denominació "TAXI T", amb la llicència nº ***, i que és sòcia de l'E (E d'Andorra). També era membre de la central de reserves telefòniques de taxis de la qual dita Associació és propietària (Y).

Per carta del 28-10-2014, l'E li va comunicar que la donava de baixa de l'Associació pel fet d'haver-se adherit a una altra associació i/o Y.

És així que va néixer el present plet, presentant la part agent dos peticions, a saber: la declaració de nul·litat de l'acord de l'Associació acordant la seva baixa i la condemna de la defenent a pagar-li la indemnització que correspongui per danys i perjudicis.

La part defenent es va aplanar a la petició de nul·litat de la decisió de baixa i que s'ordenés la seva alta amb efectes al 28-10-2014 tot i sostenint que aquest fet era desvinculat de la condició de membre de la Y, i es va oposar a pagar qualsevol indemnització.

El tribunal va considerar que l'aplanament era processalment perfecte i que calia per tant donar lloc a la petició de nul·litat de la baixa i ordenar l'alta. Aquest aspecte no és objecte de recurs.

Pel que fa a la indemnització, el tribunal ha jutjat que no se li podia donar lloc atès la manca de precisió en el període d'al·legacions dels conceptes que es pretenia reclamar -lucrum cessans i/o damnum emergens- i de la base de càlcul a emprar, puix del contrari s'estaria vulnerant el dret a la defensa així com el principi de contradicció.

La part agent no accepta tal conclusió i formula recurs d'apel·lació.

II.- El primer aspecte del recurs de la part agent concerneix els Fonaments III.- i V.- de la Sentència d'instància que porten a desestimar la seva segona petició d'indemnització per danys i perjudicis. Sosté que és injust i inacceptable retreure-li de no haver precisat els conceptes que pretenia reclamar quan va indicar clarament en la demanda que reclamava danys i perjudicis pel fet d'haver-la privat de treballar amb la central de taxistes i que aquests danys no els podia calcular ella sinó que havien de ser avaluats per un comptable. Argumenta a més que no podia reclamar un import mal calculat i que és per això que va proposar la prova pericial corresponent que va concretar la suma de 20.216,45.-euros. Considera que ha complert tots els seus deures processals. Afegeix que la decisió de la instància de desestimar la seva petició empara l'acció il·legítima de l'E.

Però, si bé ha exposat en la seva demanda que reclamava pels danys i perjudicis a ella provocats pel fet de no haver pogut treballar com a taxista al no poder gaudir dels serveis de la central de reserves, en cap moment de l'escrit de demanda ha indicat que reclamava per lucre cessans i dany emergent, ni tampoc quin import reclamava, ni tan sols un mínim a ajustar segons el resultat de les proves, ni va donar cap element per calcular-ho, ni tampoc va aportar cap document al respecte.

No ho va fer més en el seu escrit de rèplica, malgrat la part defenent hagi sostingut que no existia cap perjudici i s'hagi queixat que l'agent no fonamentava ni fàcticament ni jurídicament la seva pretensió. Per consegüent, la part defenent va indicar en el seu escrit de dúplica que "Reitera aquesta part el fet que la demandant no fonamenta ni fàcticament ni jurídicament la reclamació de danys i perjudicis, fet que situa aquesta part en situació d'indefensió, no podent exercir els seus drets de defensa i contradicció."

La part defenent va reiterar aquesta queixa en el seu escrit del 27-06- 2016 en resposta a la providència del 30-05-2016 requerint-la d'indicar si desitjava participar en la prova pericial.

En el seu escrit de proposició de proves, la part agent no va aportar cap document relacionat amb el perjudici econòmic sinó que va sol·licitar una pericial comptable.

Després de la pràctica d'aquesta pericial, l'agent va indicar que considerava que els perjudicis reflectits per l'informe eren molt minsos en relació als realment ocasionats, però sense explicar per què i sempre sense donar cap xifra, i va indicar que no obstant això acceptava les conclusions del mateix.

Finalment, tampoc va indicar en el seu escrit de conclusions que demanava l'import de 20.216,45.-euros determinat pel pèrit sinó que va indicar que aquest darrer havia xifrat en aquest import els seus perjudicis i que ella havia provat totes les seves al·legacions.

Quant a la part defenent, es va reiterar en la seva posició de que l'actuació de la part agent li havia produït i li produïa indefensió.

III.- Exposada amb precisió de quina manera les parts van presentar les seves pretensions, escau recordar que en virtut de l'encara vigent article 1 del Decret de procediment per l'administració de la Justícia del 01-05- 1922, l'actor té l'obligació de consignar clarament i concretar els fets i els títols en què fonamenta la demanda així com la quantia litigiosa.

Així, en la demanda no només cal exposar els fets i els fonaments sinó també indicar de manera precisa el que es demana i la quantia reclamada o almenys com aquesta es pretén determinar.

Fins i tot va podem acceptar una demanda d'indemnització relativa a uns perjudicis que només s'havien quantificat en l'escrit de rèplica ja que l'estudi de l'escrit de demanda i dels certificats mèdics manuscrits adjunts permetia constatar que si bé dits documents no permetien determinar amb tota precisió els danys i els perjudicis, sí que eren suficients per tal que el defenent pogués conèixer quins eren els danys que pretenia que li fossin indemnitzats i quin era el seu abast (veure TSJC 142/13).

Relativament a aquestes obligacions que la part agent ha de respectar, en la nostra Sentència 364/07 motivàvem:

"Si l'exigència de l'acompanyament dels documents que fonamenten les pretensions de l'actor és imprescindible, en canvi pel que fa a la quantificació de les mateixes pretensions, aquesta pot ésser indeterminada en la demanda, perquè al moment de l'inici de l'acció en justícia, el demandant no té la possibilitat de determinar amb precisió el quantum de la seva reclamació. És el cas quan es tracta de conceptes tècnics que necessiten la pràctica de proves particulars, com en cas d'autes, d'un informe pericial",

mentre que en el nostre Aute 169/09 exposàvem que:

"el fet de formular una demanda deixant que es determini la suma reclamada d'acord amb les proves que es portin a terme en les actuacions sols està justificat quan en el moment de formular-la no sigui possible fer aquesta valoració pel fet de desconèixer l'abast concret del dany. No obstant, el que és imprescindible per entendre correctament formulada la demanda és que el quantum que es sol·licita sigui com a mínim determinable en virtut dels paràmetres que en ella es fixin per tal de no produir indefensió en l'adversa que, en cas contrari, no tindria arguments per oposar-se a una reclamació que no coneix.".

IV.- D'altra banda, no es pot deixar a la decisió discrecional de l'òrgan jurisdiccional la fixació del perjudici sense petició prèvia i quantificada de la part que reclama (petita) sinó que dit òrgan ha d'estatuir sobre una pretensió determinada i quantificada, i en funció dels elements debatuts i objecte de prova. Tal petició és imprescindible per determinar si el jutge ha respectat el principi de congruència i no ha jutjat infra o ultra petita.

Des d'aquest punt de vista, tal obligació de fixar el valor de la demanda troba la seva traducció en un dels aspectes de la litispendència que és la perpetuatio valoris que obliga al tribunal a mantenir el valor de l'objecte litigiós al final del mateix.

En el present cas, constatem que en cap moment s'ha formulat una petició xifrada.

A més, la part recurrent diu que no és comptable i que no podia calcular l'import del seu perjudici. Però li era del tot possible donar elements per a la futura determinació del mateix, per exemple, referir-se al resultat d'explotació dels anys anteriors i aportar la documentació relativa per avaluar el perjudici sofert encara que fos necessari una prova pericial per determinar el mateix amb certesa i precisió.

Notem que en la reclamació de consum que la Sra. Duque hauria presentat a Govern el 02-11-2014 (ha aportat una còpia no signada i sense segell d'entrada), la mateixa va indicar que els serveis que feia per la central representava 60% de la seva "recaudació" (foli 45). Per tant, s'ha de suposar que en aquell moment tenia uns elements suficients per xifrar d'una manera prou precisa les seves pèrdues però que no va donar cap indicació al respecte ni en la demanda ni després.

Així les coses, sí que existeix la indefensió al·legada per la defenent ja que l'actuació de l'agent va limitar de manera substancial el seus drets puix que ha hagut de defensar-se d'una reclamació que es limitava a demanar una indemnització per danys i perjudicis sense donar cap element per saber quin import la mateixa podria abastar ni com es pretenia justificar i calcular-la, i que és només al moment de practicar la pericial que es van plantejar qüestions tan importants com el fet de que el marit de l'agent també fa servir el vehicle per a dur a terme una activitat de taxista però sense aportar cap facturació detallada que permeti distingir-ho de l'activitat pròpia de la Sra. Duque la qual a més va ser determinada pel pèrit en base a una comparació amb les declaracions de l'IGI a partir del 2011 i de la facturació dels anys 2011-2014 (la qual integra l'activitat pròpia de l'espòs en el marc de "Taxis Z"...) quan aquests elements s'haurien pogut aportar o invocar al moment de la demanda.

Al no fer-ho es va privar la part defenent de discutir útilment tots aquests extrems.

Per tot l'exposat, hem de concloure que és de manera ajustada a dret que el Tribunal ha refusat d'entrar en l'examen del fons d'aquesta pretensió d'indemnització.

V.- El segon aspecte del recurs és en relació a les costes. Sosté que seria injust no imposar les costes a la defenent quan és l'acció il·legal d'aquesta que va originar els Autes i, contràriament al que recull la sentència, sí que va reclamar extrajudicialment de ser readmesa a l'E.

El tribunal va motivar que donat la jurisprudència d'aquesta Sala en matèria de costes en cas d'aplanament i donat que no constava en Autes que la part agent requerís de forma extrajudicial la part defenent per a la satisfacció del seu dret subjectiu, no es podia donar lloc a la petició de condemna en costes, havent de sufragar cada part les pròpies i les comunes per meitats.

Tal plantejament és efectivament conforme als criteris fixats per aquest Tribunal Superior en cas d'aplanament.

A més, no només ens trobem front a un aplanament pel que fa a la primera petició sinó també front a la desestimació de la segona petició.

Quant a l'existència d'un requeriment previ, l'únic element que queda acreditat en relació a les reclamacions de la Sra. Duque són les manifestacions del Sr. G., president de l'E, que va admetre que l'Associació havia tingut contactes amb el lletrat de la Sra. Duque per "arreglar la situació". Però també ha explicat que havia donat l'oportunitat a aquesta d'explicar-se i que la mateixa li havia dit que era el seu marit i no ella qui havia adherit a la nova E competidora (l'U).

El tresorer de l'E, el Sr. N., va precisar que se li havia demanat a la Sra. Duque de portar un justificant conforme no treballava per una altra Y però que no ho havia fet.

Només cal precisar que malgrat les peripècies administratives que han pogut existir al respecte, és un fet que a un cert moment el marit de la Sra. Duque va aparèixer com a taxista fundador de l'U i amb el número de llicència *** de la seva esposa (folis 202 i 520), i que el mateix senyor va reconèixer que des del 01-11-2014 era soci de l'U treballant amb el vehicle de la seva esposa.

Per tant, no existeix cap motiu per revocar la decisió del Tribunal sobre la no imposició de les costes.

VI.- En virtut del principi del venciment objectiu que regeix la imposició de les costes en matèria civil, la desestimació del recurs justifica imposar a la recurrent vençuda les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs interposat per la Sra. Duque, contra la Sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 09-10-2017 que confirmem íntegrament.

Imposar a la Sra. Duque les costes judicials de segona instància inclosos els honoraris de procurador i d'advocat.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-