Laboral-acomiadament disciplinari no justificat-necessari falta molt greu (0049/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 0049/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Somoza va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Palmer, en reclamació de la quantitat de 9.111 EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, 2.083,33 EUR en concepte de salari del mes de gener de 2009, 70,96 EUR en concepte de paga extraordinària per l'any 2009, 173,61 EUR en concepte de vacances amb els interessos legals a comptar de la sentència, i cotització prop de la CASS de l'import reclamat, així com en condemna de l'adversa a pagar les costes judicials, incloent-hi els honoraris d'advocat i procurador.

II.- La societat Palmer va oposar-se a totes les pretensions de la part actora, contestant que l'acomiadament de la treballadora s'ha fet de manera totalment justificada i cadascuna de les causes al·legades són llargament demostrables.

III.- Per sentència de data 14 de desembre del 2010, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, estimant substancialment la demanda de l'agent, va condemnar a la societat Palmer a pagar a la Sra. Somoza la suma de 8.830,75 EUR més els interessos legals produïts a comptar de la data de fermesa de la resolució, i a l'abonament de les costes judicials ocasionades, inclosos honoraris d'advocat i procurador.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Palmer ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que el Tribunal no pot al·legar que els fets que es reproven en la carta d'acomiadament en el punt primer no han quedat acreditats en autes; que de la lectura de la carta d'acomiadament queda clar que la reiteració que al·lega l'empresa es produeix en haver-se comes 3 faltes greus diferents en un termini de 30 dies.

II.- El dia 6 de març del 2006 la Sra. Somoza va començar a treballar pel compte de la societat Palmer en qualitat d'administrativa del departament de compres. Per carta de data 12 de juliol del 2010 l'empresa va notificar a la treballadora el seu acomiadament disciplinari pels motius següents: "1) El passat dia 6 de juliol el Sr. Gálvez li va encarregar la tasca de confeccionar els expositors de les propietats que estan en venda a l'oficina immobiliària X., però vostè no va manifestar cap interès en realitzar-los i a dia d'avui no n'ha fet cap ni un, fent cas omís a les instruccions del Sr. ENTITY_6; 2) Com no desconeix, el passat dia 15 de juny de 2010 vostè ja va ésser formalment advertida i sancionada amb una suspensió de feina i de sou de 10 dies per haver fet cas omís a les instruccions del seu superior el Sr. Gálvez. Aquella sanció disciplinaria tenia per objecte que redrecés la seva actitud i obeís a les ordres dels seus superiors; 3) El 30 de juny de 2010 vostè va ésser amonestada per incomplir novament amb les instruccions de l'empresa respecte a l'indret on podia efectuar les pauses per fer un cafè."

III.- La carta d'acomiadament imputa a la treballadora el fet d'haver incomplert tres vegades les ordres i instruccions de l'empresa en l'exercici regular de les seves facultats directives. L'article 103 del Codi de les Relacions Laborals estipula que són faltes greus incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa en l'exercici regular de les seves facultats directives. Si l'incompliment és reiterat, si implica pèrdua evident per al treball o si provoca un perjudici notori a l'empresa o altres treballadors, pot ser qualificat com a falta molt greu. Nogensmenys l'incompliment exposat en l'apartat 3 de l'avís de comiat, que es va produir el dia 30 de juny del 2010 va ésser sancionat per l'empresa, per l'amonestació escrita prevista a l'article 105 del Codi de les Relacions Laborals per les faltes lleus, el que estableix que l'empresa va considerar que els fets no corresponien a la falta greu d'incomplir les ordres i les instruccions de l'empresa, de l'article 103.5 del referit Codi, sinó a la falta lleu de l'article 102.1, més concretament a la descurança o la demora en l'execució de qualsevol feina que no produeixi una pertorbació important en el servei encomanat. Dit això, no tan sols aquest fet no pot de cap manera fonamentar un acomiadament disciplinari per constituir del propi punt de vista de l'empresa una falta lleu, sinó que tampoc no es pot tenir en compte per acomiadar la treballadora, atès que ja fou sancionada per una de les sancions disciplinàries de l'article 105 del Codi de les Relacions laborals. En efecte, no es pot sancionar dues vegades un treballador pels mateixos fets, d'acord amb els principis genèrics del Dret penal, i tal com ho posa de manifest l'article 104.11 del Codi de les Relacions Laborals. Per tant, tampoc no es pot tenir en compte per justificat el comiat de la Sra. Somoza, el motiu segon de la carta d'acomiadament per referir-se el mateix a una falta ja sancionada per una suspensió de feina i de sou. En conseqüència, l'empresa només pot reprotxar a la treballadora l'incompliment a les seves ordres i instruccions contingut en l'apartat primer de la carta d'acomiadament, insuficient per justificar una mesura de comiat per correspondre només a una falta greu i no molt greu, falta molt greu imprescindible per poder resoldre disciplinàriament el contracte de treball.

IV.- S'ha doncs de confirmar la resolució apel·lada amb expressa imposició de les costes de segona instància a la part recurrent en virtut del principi de venciment.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 14 de desembre del 2010 en tots els seus extrems; fent imposició de les costes judicials de segona instància a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.