Conflicte de competències (0079/06)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0134-1/04 TSA: 78/05

S E N T È N C I A NÚM. 79-2006

PARTS:

Apel·lant: COMÚ D'ORDINO

Representant: E.C.C.

Advocat: Galván

Apel·lada: QUART D'ORDINO

Representant: Gibert

Advocat : Salas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 23 de novembre de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0134-1/04.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Comú d'Ordino va aprovar en sessió ordinària de Consell de 5 d'agost de 2004, la Ordinació de preus públics (BOPA d'11 d'agost) i a partir d'un recurs formulat pel Quart d'Ordino contra la part de l'articulat que fa referència a les concessions per a la utilització d'un lloc d'enterrament als cementiris de la parroquial, la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència 104-2005, de 22 de novembre de 2005, va anul·lar l'article 18 de la disposició esmentada.

2.- El Comú interposa un recurs d'apel·lació contra la sentència demanant-ne la revocació amb l'argument de que no s'està discutint l'establiment de preus públics per la utilització privativa del domini públic sinó per la prestació de serveis públics funeraris, que li corresponen a ell i no al Quart.

3.- Del recurs d'apel·lació se n'ha donat trasllat a la representació del Quart d'Ordino, que afirma que la qüestió litigiosa no es pot tractar des del punt de vista de la prestació dels serveis sinó de la de la propietat de l'espai ocupat pels nínxols i columbaris, i com aquesta correspon als Quart la sentència és ajustada al Dret.

4.- El dia 24 de maig de 2005 ha tingut lloc la celebració de la vista oral, en la que les parts han pogut fer les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La sentència del Tribunal de Batlles anul·la l'article 18 de l'Ordinació comunal de preus públics del Comú d'Ordino, de data 5 d'agost de 2004 i tot i que aquesta Ordinació ha estat expressament derogada per la Disposició derogatòria de l'Ordinació del mateix comú de 28 de desembre de 2004, aquesta Sala es pronunciarà sobre el fons del debat, que ve plantejat en termes anàlegs als que se'ns van posar a consideració en ocasió del recurs contra la Ordinació de desembre, i que va ser resolt per aquesta Sala en la sentència 64-2006, de 25 d'octubre de 2006 que confirmava l'anul·lació decretada pel Tribunal de Batlles dels articles 10.A.8 i 18 de l'ordinació, disposicions que tenen un text totalment coincident.

Tercer.- Com diem en la sentència citada,

Aquesta Sala ha examinat en diverses ocasions la problemàtica que planteja la determinació del marc de competències dels Quarts, un cop entrada en vigor la Constitució.

Com recorda la sentència núm. 73-2005, de 16 de desembre, l'article 84 de la Constitució estableix que "les lleis tindran en compte els usos i costums per determinar la competència dels Quarts i dels Veïnats, així com les seves relacions amb els Comuns".

Ja en la sentència núm. 2000-21, de 20 de juny, es va declarar que aquest precepte constitucional no determina les competències que han de tenir els Quarts, ni tant sols comporta que s'hagi congelat la situació existent quan va entrar en vigor la Constitució, sinó que es limita a deferir al legislador la delimitació d'aquestes competències, encara que caldrà tenir en compte els usos i costums que s'han vingut observant.

D'aquesta manera, els Quarts han mantingut el seu àmbit tradicional de competències fins al moment en què s'han anat aprovant o es promulguin en el futur les successives lleis sectorials reguladores dels diferents àmbits de l'actuació administrativa. En aquest sentit, la sentència d'aquesta Sala núm. 2001-03, de 9 de febrer, va examinar l'actuació urbanística d'un dels Quarts de la Parròquia d'Ordino, en el marc de la normativa anterior a la promulgació de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

Ara bé, el marc de competències dels Quarts es veu successivament afectat per l'acció del Consell General quan, com s'ha dit, es procedeix a dictar la legislació sectorial que incideix en l'àmbit d'actuació de les Administracions locals. Així va succeir en el supòsit examinat en la sentència núm. 2000-21, abans esmentada, en què la legislació aplicable no donava cap tipus de competències als Quarts en matèria tributària.

Tanmateix, resulta evident que els Quarts conserven en tot cas les facultats relatives a la gestió, administració i conservació dels béns i drets que integren el seu patrimoni, en virtut de la titularitat que ostenten sobre els mateixos.

Quart.- Els articles 10.A.8 i 18 de l'ordinació que s'impugna en aquest cas estableix els preus públics que s'han satisfer com a contrapartida per la concessió atorgada per a utilitzar un lloc d'enterrament als cementiris de la parròquia. No es tracta, doncs, de la prestació d'un servei públic, sinó de la utilització privativa d'un bé de domini públic, com posa de relleu el mateix enunciat de l'article 10.A de l'ordinació impugnada.

Ara bé, si el preu públic constitueix en aquest cas la contraprestació deguda per la utilització privativa d'un bé públic, la conseqüència necessària és que únicament està facultat per a percebre aquest preu el titular del bé, que és qui atorga al particular la concessió que l'autoritza per utilitzar una part d'un immoble de la seva propietat. En definitiva, es tracta en aquest cas de l'aplicació de les facultats de gestió i administració que corresponen a les persones públiques sobre el béns de que són titulars.

Per tot això, s'ha de concloure que el Comú no disposa de facultats per a percebre els preus públics que es meriten per la utilització privativa d'un bé immoble que pertany al Quart, de manera que no resulta ajustada a dret la redacció dels preceptes impugnats, que atribueixen a la Corporació comunal la percepció dels preus públics derivats de les concessions d'utilització dels llocs d'enterrament a tots els cementiris de la parròquia, amb independència de la seva titularitat.

En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Comú d'Ordino i confirmar íntegrament la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'Hble. Comú d'Ordino contra la sentència número 104-2005, de 22 de novembre de 2005, de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.