Prescripció extintiva de les accions derivades d'accident de circulació: computació del termini (0049/04)
- Resolució
- Sentència · 23/09/2004
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 131/2004
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2004:131
- Recurs
- 49/04
- Ponent
- Joan Manel Abril Campoy
- Magistrats
- Joan Manel Abril Campoy, Antoni Bruguera Manté, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil
- Descriptors
- PRESCRIPCIÓ RESPONSABILITAT EXTRACONTRACTUAL DANY ADVOCAT COSTES PROCESSALS RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la companyia asseguradora ORG_2, S.A., contra la sentència de primera instància que havia desestimat la seva demanda de reclamació de quantitat contra els Srs. Herrera i Caro per raó de prescripció. La companyia asseguradora havia argumentat que el termini de prescripció havia començat a córrer des del moment en què es va conèixer l'entitat dels danys, que era el dia 30 d'abril de 2001, quan es va emetre la factura de reparació. No obstant això, el tribunal va considerar que el dies a quo del termini de prescripció era el moment en què es va produir el dany, que era el dia 28 de desembre de 2000, i que la valoració pericial dels danys havia estat realitzada el dia 6 d'abril de 2001, per la qual cosa el termini de prescripció havia expirat quan es va presentar la demanda el dia 16 d'abril de 2002. El tribunal també va imposar les costes processals a la companyia asseguradora.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin
SENTÈNCIA DE 23 DE SETEMBRE DE 2004
Prescripció extintiva de les accions derivades d'accident de circulació: computació del termini.- Prescripció extintiva de les accions derivades de la llei Aquília: inclou tant el dany material com el dany moral
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- La representació processal de la mercantil ORG_2, S.A. va interposar demanda de reclamació de quantitat, de data 14- 5-2002, contra els Srs. Herrera i Caro, en virtut de la qual sol·licitava la condemna dels defenents a l'abonament de la quantitat de 3.890,20 EUR, amb més els interessos legals des de la data d'emissió de la factura de reparació i amb imposició de les costes processals.
La representació processal dels Srs. Herrera i Caro va oposar-se a la demanda, segons escrit de data 11-6-2002, i sol·licità que es dictés sentència d'acord amb les peticions del seu escrit de contesta.
II.- L'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, va dictar sentència, de data 24-2-2004, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX Que ha de desestima i desestima, per raó de prescripció, la demanda presentada el dia 14 de maig de 2002 per la representació processal de la ORG_2, S.A. contra els Srs. Herrera i Caro, fent expressa imposició de les costes processals a la part actora, inclosos els honoraris d'Advocat i Procurador".
III.- Contra l'esmentada sentència la part agent va formular recurs i, en data 18-5-2004, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual, i pels arguments continguts en el mateix, demanava la revocació de la sentència dictada a la instància.
Per el contrari, la part apel·lada va formular escrit de contesta a les conclusions, de data 10-6-2004, pel qual sol·licitava la confirmació de la sentència i la imposició de les costes processals a la part recurrent.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.
FONAMENTS DE DRET
I.- L'eix sobre el qual pivota tot el recurs d'apel·lació de la part recurrent rau en l'apreciació per part de la sentència d'instància de l'excepció peremptòria de prescripció. En aquest sentit, la part recurrent considera que com que l'accident de circulació es va produir el 28-12-2000, els danys es van peritar el dia 6-4- 2001 i la factura de reparació es va emetre el dia 30-4- 2001, al presentar-se la demanda de citació el dia 16-4- 2002 no es pot apreciar l'excepció de prescripció perquè, al seu parer, quan es perita el vehicle el dia 16-4-2001 encara que no es coneixia l'entitat dels danys causats al vehicle assegurat a la Companyia agent i no fou fins el dia 30-4-2001 que es van conèixer l'entitat real dels danys. Afirma, per tant, que el termini de prescripció de l'acció comença a córrer des de la producció del dany o bé des del coneixement de l'entitat dels mateixos.
Abans d'examinar les al·legacions de la part recurrent, convé precisar, atesa que la recurrent menciona ambdues dates, que la valoració pericial no s'efectuà en data 16-4-2001, sinó en data 6-4-2001 per part de la Asseguradora Agent (cfr. foli 24) i amb segell d'entrada a ORG_0 el dia 10-4-2001.
II.- Fixades les anteriors consideracions, aquesta Sala ja ha assenyalat (STSJA 25-4-2002, 30-11-2000 i 29-4-1999) que la prescripció anyal derivada de la Lex Aquília és vigent al Principat d'Andorra (Codi 9,35,5), i que la mateixa inclou tant el dany material com el dany moral. En el cas objecte de recurs el que es tracta de determinar és el dies a quo o còmput inicial de l'esmentat termini. I des d'aquesta òptica, convé establir que el dia inicial (dies a quo) del termini de prescripció es determina en el moment en el qual l'acció es va poder exercitar i, en aquest cas, s'ha d'optar per una determinació subjectiva del còmput, entesa la mateixa com el moment en el qual es va conèixer l'existència del dany per la part perjudicada. I aquesta fita temporal que marca l'inici del termini en ocasions pot coincidir amb la data de l'accident de circulació i en altres no. Així en supòsits de danys continuats el termini no s'iniciarà fins que el dany estigui consolidat; si apareixen amb posterioritat nous danys desconeguts en el moment d'iniciar-se el procés, s'obrirà un nou termini per a l'obtenció del seu rescabalament o bé, en supòsits de danys corporals, fins que les seqüeles de l'accident no restin estabilitzades i es pugui concretar quines disminucions físiques o psíquiques ha patit el damnat no s'iniciarà tampoc el termini de prescripció. En canvi, en supòsits com el que ens ocupa es tracta de l'existència d'un dany material ocasionat en el moment de l'accident i perfectament determinat i concretat en aquell moment, sense que es pugui diferir l'inici del termini a un moment posterior amb fonament en la manca de determinació econòmica de la reparació, tota vegada que aquest fet es podria determinar fins i tot en el procés, no essent cap obstacle pel coneixement del dany i la seva reclamació.
I, en aquest darrer sentit, s'ha d'asseverar a més que qui porta a terme la valoració pericial és un perit per encàrrec de la Companyia agent, com així resulta del document que es troba al foli 24, on consta l'informe pericial en un full, amb el logotip de la Companyia agent, i, per tant, d'atendre l'argument de l'agent seria tant com deixar a la part actora la determinació del dies a quo de la prescripció de l'acció de rescabalament, tota vegada que estaria a la seva mà la fixació del moment per a la concreció econòmica dels danys produïts.
III.- Però, fins i tot, en línia d'hipòtesi, de seguir-se el raonament de la Asseguradora agent tampoc podria triomfar el seu recurs. En efecte, si s'admetés que fins el dia 6-4-2001 no es va concretar, de forma provisional, l'entitat econòmica del dany i que l'abast exacte es va conèixer el dia 30-4-2001, no es pot admetre el diferir al dia 30-4-2001 la fixació econòmica del dany i el seu concret abast, atès que des de la valoració pericial que consta al foli 24 de les actuacions es coneix la valoració dels danys que presenta el vehicle i signa l'esmentat full no solament el perit sinó també es dóna la conformitat per part del taller que ha de reparar el vehicle, essent irrellevant als efectes del termini que la factura de la reparació sigui al voltant de 28.000 Ptes més barata.
Per consegüent, si s'adopta el criteri, repetim solament en línia d'hipòtesi, de la part agent, s'hauria d'entendre que en la data de la valoració pericial (6-4-2001) ja s'havien determinat econòmicament els danys, pels raonaments anteriorment esmentats, i, aleshores, la demanda s'havia d'haver formulat amb anterioritat a aquest termini, mentre que com resulta a les actuacions, i així ho constata la sentència d'instància, la demanda de citació es va fer en data 16-4-2002 i, per tant, també des d'aquesta òptica un cop escolat el termini anyal de la prescripció derivada de la responsabilitat extracontractual.
IV.- Les consideracions que s'han efectuat en els precedents fonaments de dret justifiquen el refús del recurs de la Companyia Asseguradora i, en mèrits del que es preveu al Codi 7,51,5, la imposició de les costes processals d'aquesta alçada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de la mercantil ORG_1, S.A. contra la sentencia de data 24-2-2004, dictada per l'Honorable Batlle, i confirmar en la seva integritat la part decisòria de la mateixa. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.