Expulsió 10 anys. STB rebaixa a 7. Tràfic de drogues. No disposa d'autorització. Dos fills andorrans dels que te la custòdia.

Sentència

Magistrats

ELSA PUIG MUÑOZ VINCENT ANIERE ALEXANDRA CORNELLA SOLA

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000030/2026

ORIGEN.- 2000042/2025 - 0

NIG: 5300545320250000081

SENTÈNCIA 32-2026 DE 02/06/2026

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 02/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000030/2026

Nig : 5300545320250000081

IU : ECLI : AD: TSJA:2026:00032

SENTÈNCIA 32-2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Claudi

Representant i Advocat: Sr. Octavi

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Míriam

Advocat: Sra. Ingrid

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL :

Presidenta : Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats : Sr. Vincent ANIÈRE

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Objecte: Expulsió 10 anys. STB rebaixa a 7. Tràfic de drogues. No disposa d'autorització. Dos fills andorrans dels que te la custòdia.

Andorra la Vella, el 2 de juny de 2026.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000042/2025.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, que expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Claudi va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Govern, de data 16 de juliol de 2025, i referenciada amb número 436438/2025, que va confirmar en via de recurs administratiu la resolució de la ministra de Justícia i Interior, de data 4 de juny de 2025, per la qual s'acordà l'expulsió del Sr. Claudi del territori nacional durant el període de deu anys.

2.- En la sentència núm. 20/2027, de data 20 de març, el Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, ha estimat parcialment la demanda promoguda per la part agent, tot rebaixant el temps d'expulsió dels deu anys acordats per l'Administració a set.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Claudi estima, en substància, que:

- Cal acordar la nul·litat d'actuacions, compte tingut que es va acceptar la prova II.- DOCUMENTAL PER REQUERIMENT, consistent en que es requereixi a la Secció de menors 2 - civil 2, la causa de menors en risc que va afectar als menors Felisa i Santi, però no consta en autes la causa sol·licitada a l'expedient electrònic, degudament digitalitzada, segons preveu la Llei 7/2022, del 31 de març, d'accés electrònic de l'Administració de justícia.

- El lletrat va fer les seves conclusions el darrer dia del termini, per la tarda (consta que entra l'escrit a les 18:47:02 hores), quan la secció Contenciós-Administratiu 2 ja esta tancada -tanca a les 15-, no podent consultar l'expedient.

- També es va acceptar la prova III.- DOCUMENTAL PER REQUERIMENT, consistent en que es requereixi al Ministeri d'afers socials i igualtat, àrea d'atenció a la infància i a l'adolescència, per tal que aportin a la present causa els expedients dels menors Felisa i Santi, però no es va aportar als autes els expedients i informes de valoració i/o avaluació des de l'any 2016, aportant-se únicament el darrer informe psicosocial, de 16 de gener de 2026, l'Informe de derivació del cos de policia, de 18 de juny de 2025, i el formulari 365 de notificació d'un situació de risc d'un infant o adolescent (PAS), de 4 de novembre de 2024.

- Manca de motivació de l'ordre d'expulsió.

- No es fa una valoració precisa de la proporcionalitat de la mesura tenint en compte les circumstàncies familiars i personals del Sr. Claudi i de la seva família.

- Tota la família resideix al Principat: els dos fills, l'esposa, la mare, les germanes, excepte el pare, que el va abandonar i va renunciar a la pàtria potestat quan Claudi tenia 8 mesos d'edat.

- Si va marxar a Espanya a treballar va ser per tal d'obtenir uns majors ingressos i en interès de la família.

- Ha residit legalment Andorra de manera ininterrompuda durant 18 anys, no residint en els següents 3 anys durant 19 mesos de 36 mesos.

- Els fills vivien i viuen amb el propi agent i la Sra. Florinda qui ha actuat de mare en els darrers 7 anys, restant els menors sota la seva guarda i custòdia quan el pare va anar a treballar a Espanya.

- Hi ha obert un nou expedient al Ministeri d'afers socials referent als menors per maltractament de la Sra. Santi -la seva mare-, qui es va emportar els menors en el moment posterior a la detenció del pare, 16 d'octubre de 2024, sense el consentiment del Sr. Claudi, ni el de la Sra. Florinda, ni manament judicial, havent mostrat la Sra. Florinda la seva voluntat de fer-se càrrec dels menors i que se li atorgui la guarda i custòdia, en tant que madrastra i perquè ha cuidat als menors des de que és la parella del Sr. Claudi, any 2017, com si fossin propis.

- La mare dels menors no compleix el dret de visites de forma regular, ni el pagament de la pensió d'aliments, intervenint les assistentes socials.

- En base a l'informe psicosocial s'ha obert l'expedient Menor en risc 2000002/2026, per mitjà d'Aute 28 de gener de 2026, on havia de declarar la menor Felisa, acompanyada del seu pare, en data 6 de març de 2026, declaració que es va suspendre, no havent citat l'Hble. Batlle altre cop a filla i pare.

- La solució més idònia, i única, per a la protecció de l'interès superior dels menors és que aquests estiguin amb el Srs. Florinda i Claudi, tal i com a succeït fins ara, però això no podrà ésser si el Sr. Claudi és expulsat.

- L' article 124 de la Llei Qualificada d'Immigració impedeix l'expulsió d'un estranger que hagi residit més de vint anys al Principat.

4.- En la seva contesta, el Govern al·lega que:

- L'objecte de la causa no es centra en discutir l'atribució al Sr. Claudi de la guarda i custòdia o tutela legal dels seus fills menors d'edat, en tot cas, la causa civil es va unir per corda fluixa, sense que la no inclusió a l'expedient electrònic hagi de tenir major incidència.

- Mai s'ha negat el fet que la guàrdia i custòdia dels menors va ser atribuïda al pare, sense que sigui necessari l'aportació a les actuacions de l'expedient complert dels menors des de l'any 2016.

- La situació familiar, i en concret, la situació dels fills menors d'edat del Sr. Claudi, ja ha estat degudament valorada per part del tribunal de primera instància, a la vista de la reducció de la durada de la mesura d'expulsió acordada.

- La decisió administrativa està abasta i convenientment motivada.

- Anteriorment es va anul·lar l'autorització de residència i treball de l'agent pel fet de no residir en territori andorrà durant la vigència de la mateixa, atès que durant més de la meitat de l'any residia a Espanya per treballar, tot i tenir la seva família més propera -parella i fills- residint a Andorra.

- Ha estat el propi agent qui ha desatès voluntària i conscientment als seus fills i qui, a l'ensems, els ha situat en una situació familiar si més no complicada des del moment en què va decidir encaminar la seva activitat lucrativa al tràfic de droga tòxica.

- L'ordre d'expulsió afecta única i exclusivament al Sr. Claudi, no fent-se extensiva a la resta de membres de la seva família, els quals poden continuar residint, treballant i estudiant en territori andorrà.

- L' article 124 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració (en endavant LQI) no impedeix l'expulsió del recurrent.

- L'interès superior del menor, en els termes previstos pel Conveni dels drets dels infants, no es pot considerar com una carta en blanc que permeti esmenar situacions administratives fraudulentes i/o la comissió de delictes d'evident gravetat.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l' article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració .

Segon.- Anàlisi dels motius invocats per la part agent per pretendre que s'acordi la nul·litat d'actuacions

Amb caràcter previ a analitzar els motius de fons invocats al recurs d'apel·lació, s'ha de resoldre la petició de nul·litat d'actuacions formulada per la part apel·lant.

Doncs bé, aquesta considera que la causa tramitada per la Secció de menors 2 - civil 2 relativa als menors Felisa i Santi, havia de constar a l'expedient electrònic, degudament digitalitzada, segons preveu la Llei 7/2022, del 31 de març, d'accés electrònic de l'Administració de justícia, i que no ho està, cosa que va comprovar el darrer dia del termini concedit per presentar les conclusions, i a la tarda, quan la Batllia ja estava tancada i no va poder consultar aquella causa, i que aquesta circumstància li ha causat indefensió.

No podem compartir aquest plantejament. En efecte, és cert que l'exposició de motius de la Llei 7/2022 indica que aquesta llei regula un nou sistema de comunicació i gestió processal mitjançant els nous sistemes informàtics que permeten la comunicació, la notificació, la consulta i l'arxivament de tots els documents processals que formen l'expedient electrònic al qual poden accedir totes les parts i els tribunals.

Tanmateix, la Disposició transitòria primera de la referida norma regula la coexistència de processos judicials:

"El registre electrònic, la xarxa i el sistema informàtic iniciaran la seva activitat en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei. No obstant això, els processos judicials ja iniciats continuaran tramitant-se seguint el sistema tradicional d'expedient i comunicacions judicials fins que finalitzi la fase processal de primera instància, segona instància o execució en què es trobin. L'eventual fase següent es tramitarà per mitjà del sistema informàtic. La documentació dels procediments judicials pendents en l'entrada en vigor d'aquesta Llei quedarà constituïda per l'expedient en paper custodiat a l'oficina judicial corresponent a la primera o la segona instàncies i l'expedient electrònic custodiat als servidors i repositoris de dades de l'Administració de justícia corresponent a la segona instància o, si escau, a l'execució. Es garantirà el principi d'unitat de l'expedient mitjançant les degudes referències que permetin identificar les dos parts. En qualsevol cas, en els assumptes en tramitació els tribunals poden acordar, amb audiència de les parts, continuar les fases següents fins a la finalització del procés judicial segons el sistema tradicional d'expedient i comunicacions judicials, quan per les circumstàncies el considerin més adient per als interessos de la justícia.la causa de menors sol·licitada no estava digitalitzada."

Això suposa que les causes que no estaven digitalitzades, no s'han de digitalitzar, encara que sigui per incorporar-les amb corda fluixa a un altre procediment que s'hagi iniciat desprès de l'entrada en vigor de la Llei 7/2022.

Endemés, a la providència de data 18/02/2026, es deia:

"ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Per escrit enregistrat en data 25 de juliol de 2025, la representació processal del Sr. Claudi, va presentar recurs contenciós administratiu contra el GOVERN D'ANDORRA.

Segon.- Per escrit enregistrat en data 14 d'octubre del 2025, la representació processal del GOVERN D'ANDORRA, va contestar la demanda judicial interposada pel Sr. Claudi.

Tercer.- Per aute de data 8 de novembre de 2025 es van admetre totes les proves proposades per les parts a excepció de les proves II.- Documental per Requeriment i III.- Documental per Requeriment de les proposades per la part demandant que es declaren innecessàries.

Quart.- En data 28 de novembre de 2025 la representació de la part demandant formula recurs de reposició contra l'Aute de valoració de prova de data 8 de novembre de 2025. De dit escrit es dona trasllat a la part demandada per tal que es manifesti en el termini de 13 dies.

Cinquè.- Per Aute de data 2 de febrer de 2026 s'estima el recurs de reposició interposat per la part demanant contra l'Aute de data 8 de desembre de 2025, tot declarament necessàries les proves II.- i III.- DOCUMENTAL PER REQUERIMENT.- proposades per la part demandant.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'

article 159 de la Llei qualificada d'immigració

disposa que:

"- Acabada la pràctica de les proves, el batlle ponent atorga a les parts un termini de vuit dies hàbils per examinar els autes, demanar-ne còpies, si escau, i formular els escrits de conclusions respectius."

Practicada la prova testifical notificada a les parts en dates 13 i 14 de gener de 2026, procedeix donar-ne trasllat de la prova III.- Documental per Requeriment i II.- Documental per Requeriment per a la seva consulta a la secció, i concedir un termini de 8 dies hàbils a les parts per tal que formulin els seus respectius escrits de conclusions.

Atès tot el que s'ha exposat, aquest Tribunal Unipersonal, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX

Primer.- Concedir a les parts un termini de 8 dies hàbils per tal que formulin els seus respectius escrits de conclusions.

Segon.- S'han lliurat a les parts en data 13 i 14 de gener de 2026 la prova testifical, restant donar trasllat de la prova III.- Documental per requeriment proposades per la part demandant i la prova II.- Documental per requeriment que resta a disposició de les parts per consulta en aquesta secció."

(el subratllat no és de l'original)

Això demostra que el Lletrat de la part agent va ser informat que la causa delictestramitada per la Secció de menors 2 - civil 2 relativa als menors Felisa i Santi estava a la seva disposició per a consulta a la pròpia Batllia que tramitava el recurs contenciós, però no va anar a consultar-la. De fet, com ell mateix reconeix, no va ser fins l'últim dia de termini per formular conclusions que se'n va adonar de la indicació que li havia fet el Tribunal. En tot cas, d'aquesta circumstància és responsable únicament el propi Lletrat, sense que pugui al·legar-se indefensió, compte tingut que ha disposat del termini previst per consultar la prova i no ho va fer. A més, si la part agent no estava conforme amb la inclusió de la causa de menors a aquest procediment en la forma que es va fer, el què hauria d'haver fet és recórrer la providència de data 18/02/2026, tanmateix, no ho va fer i la providència va guanyar fermesa.

D'altra banda, pel que fa la prova III.- DOCUMENTAL PER REQUERIMENT, consistent en que es requereixi al Ministeri d'afers socials i igualtat, àrea d'atenció a la infància i a l'adolescència, per tal que aportin a la present causa els expedients dels menors Felisa i Santi, el retret de la part agent és que no es va aportar als autes els expedients i informes de valoració i/o avaluació des de l'any 2016, sinó únicament: el darrer informe psicosocial, de 16 de gener de 2026, l'Informe de derivació del cos de policia, de 18 de juny de 2025, i el formulari 365 de notificació d'un situació de risc d'un infant o adolescent (PAS), de 4 de novembre de 2024.

Però tampoc aquest fet pot motivar que s'acordi la nul·litat d'actuacions. En efecte, en primer lloc perquè l'agent no va sol·licitar l'expedient des de l'any 2016. A més, segons consta al foli 4 de l'informe psico-social número NUM000, en data 12/10/2016 l'Àrea d'Atenció a les Persones i a les Famílies (AAPF), va derivar el cas al Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència Àrea d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (SEAIA). En data 15/05/2017 el Batlle de Menors va atorgar la custòdia dels nens a l'Estat, si bé per Aute de data 17/04/2019, desprès de constatar-se l'evolució favorable del Sr. Claudi, es va deixar sense efecte l'anterior i es va restituir a l'agent la custòdia dels seus fills. D'aquestes dades en resulta que l'Estat es va fer càrrec dels menors durant casi dos anys, compte tingut que en aquells moments cap dels progenitors estava en condicions de fer-ho.

D'altra banda, en data 30/03/2021 ambdós progenitors realitzen modificació parcial de l'aute civil de mesures paterno-filials de data 17/04/2019 mitjançant el Servei de Mediació, on acordaven que la guarda i custòdia dels menors Felisa y Santi l'ostentaria el pare, i que la progenitora realitzaria visites amb els seus fills, els caps de setmana alterns, des del divendres a les 19'30h que els aniria a buscar al domicili patern, fins el dilluns al matí, que la mare els portaria a la parada d'autobús. La setmana que la mare no tingués els nens el cap de setmana, estaria amb els fills els dimarts i dijous des de les 19'00h o 19'30h que els aniria a buscar al domicili patern fins a les 21'30h que els retornaria al mateix, dutxats i sopats.

Finalment, en data 21 de juny de 2021, el SEAIA va sol·licitar l'arxiu de l'expedient administratiu i judicial d'ambdós menors. Per això, l'expedient (en singular) que va sol·licitar l'agent com a prova no podia ser l'iniciat l'any 2016, sinó un altre posterior i actual, i que, en definitiva, permeti valorar la situació familiar en el moment d'adoptar-se la mesura d'expulsió, que és quan s'ha de valorar.

Amb tot, s'ha d'insistir que l'objecte d'aquesta causa és la resolució que acorda l'expulsió de l'agent per un període de deu anys -reduït a set per la sentència ara apel·lada-, però evidentment no pot discutir-se aquí la custòdia dels menors. A més, la representació de Govern no ha posat en dubte que la custòdia dels nens la te el Sr. Claudi. Una altra cosa és conèixer les circumstàncies familiars actuals, i per això és suficient la informació aportada pel SEAIA.

Tercer.- Normativa d'aplicació

L' article 122 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d'immigració , regula l'expulsió administrativa com a mesura de prevenció d'ordre públic en els termes següents:

"1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura.

2. L'expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l'enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.

3. La durada de la mesura d'expulsió com a mesura de prevenció s'estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys".

L'expulsió com a mesura de prevenció, com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol), te per finalitat la salvaguarda de l'ordre i seguretat públiques, i no revesteix caràcter sancionador:

"...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".

Així, segons la jurisprudència d'aquesta Sala, la legalitat de les ordres d'expulsió està sotmesa a tres condicions: l'acreditació dels fets que s'imputen a l'interessat; si els mateixos poden ser qualificats com una amenaça per a la tranquil·litat, pau o seguretat públiques; i la necessària proporcionalitat que ha d'existir entre la conducta que s'atribueix al ciutadà estranger i les conseqüències perjudicials que deriven de l'expulsió.

D'altra banda, l' article 124 de la LQJ , en la versió vigent per raons temporals, disposava:

"Article 124. Limitacions a la mesura d'expulsió administrativa

No poden ser objecte d'una mesura administrativa d'expulsió:

a) L'estranger menor d'edat.

b) L'estranger major d'edat que ha nascut a Andorra i que hi resideix des del seu naixement de manera ininterrompuda.

c) L'estranger que resideix legalment a Andorra de manera ininterrompuda des de fa almenys vint anys, excepte en cas de necessitat imperiosa per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic."

Quart.- Fets rellevants, qualificació d'aquests fets com una amenaça per a la seguretat de l'Estat de les persones o dels bens o per a l'ordre públic, i proporcionalitat de la mesura d'expulsió

En relació a la proporcionalitat de la mesura d'expulsió, cal recordar que a la sentència de data 10 de juliol de 2003 AFFAIRE BENHEBBA c. FRANCE, el Tribunal Europeu dels Drets Humans (STEDH) ha definit els principis directors de l'apreciació en cas d'una mesura d'allunyament d'un estranger arribat a l'edat d'adult (paràgraf 32 de la sentència). I la STHDH de 9 d'abril de 2019 (I.M. c. Suisse), amb cita d'altre anteriors, detalla els criteris que s'han d'avaluar a l'hora d'analitzar la proporcionalitat de l'expulsió d'un estranger (apartat 69 de la referida sentència):

- la naturalesa i la gravetat de la infracció

- la durada del sojorn en el país

- el període de temps transcorregut entre la infracció i la conducta del demandant en aquest període

- la nacionalitat de les persones afectades

- la situació familiar de l'interessat, per exemple, la durada del casament, i altres elements acreditant el caràcter efectiu de la vida familiar de la parella

- si el cònjuge tenia coneixement de la infracció en el moment del casament

- si el matrimoni tenia fills i, si és així, la seva edat

- la gravetat de les dificultats que el cònjuge pot trobar al país al qual ha de ser deportat el sol·licitant

- els interessos i el benestar dels nens, en particular la gravetat de les dificultats que els fills del sol·licitant poden trobar al país al qual el sol·licitant ha de ser deportat

- els vincles familiars, culturals i familiars en el país del qual se'l expulsa i al qual ha d'anar

També el nostre Tribunal Constitucional ha declarat (sentència de data 18/05/2022, causa 2022-7-RE) que "Una resolució administrativa d'expulsió és una mesura particularment important atesos els seus efectes sobre la vida personal i professional de la persona expulsada, cosa que, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (veg. la sentència del 9 d'abril del 2019, recaiguda en la causa I. M. c/ Suïssa) justifica que aquesta decisió no hagi d'adoptar-se a partir de consideracions generals, sinó a partir d'una valoració concreta i precisa de cada cas particular tenint en compte, sobretot, la naturalesa i la gravetat de la infracció comesa per la persona objecte de l'expulsió, la durada de la permanència en el país del qual la persona afectada ha de ser expulsada, el lapse de temps escolat des de la comissió de la infracció i el comportament d'aquesta persona durant aquest període, així com els lligams socials, culturals i familiars amb el país amfitrió i amb el país de destinació".

Al recurs d'apel·lació es diu que l'agent ha residit legalment Andorra de manera ininterrompuda durant 18 anys. Tanmateix, un dels pressupòsits de fet que impedeixen l'expulsió d'un estranger és resideix legalment a Andorra de manera ininterrompuda des de fa almenys vint anys, i aquest requisit no es compleix.

D'altra banda, el pressupòsit de fet que s'ha de donar per l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura.

I aquest Tribunal, a la vista d'aquesta doctrina exposada, considera que cal tenir en compte que:

- L'agent està casat i conviu amb la seva esposa, Sra. Florinda, i els seus dos fills menors (fruit d'una relació anterior), dels quals te la custòdia.

- La seva mare (a més de parents en línia colateral com són les dues germanes per part de mare), viuen a Andorra.

- Consta inscrit al servei d'Immigració des del 10/12/2002, tenint residència legal fins el dia 30 d'agost de 2024, compte tingut que se li va revocar l'autorització de treball i residència per Resolució d'igual data, que és ferma, en haver-se desestimat el recurs contenciós interposat per STSJA 19-2024, de data 11/06/2025, que és ferma.

- Va arribar a Andorra quan encara era un nen.

- No disposa d'autorització per treballar ni ha acreditat tenir recursos econòmics.

- En data 13/12/2023 l'agent va ser detingut i posat a disposició judicial per la comissió d'un delicte contra la salut pública (possessió de droga tòxica, cocaïna). Segons es diu al foli 4 del recurs d'apel·lació, per aquella detenció li consta un antecedent penal, tot i que al procediment no s'ha trobat documentació que ho acrediti.

- En data 15/10/2024 va ser novament detingut i posat a disposició judicial, i es va ordenar el seu ingrés a presó, per un delicte major continuat de tràfic de droga (cocaïna). Cal dir que es va trobar al seu domicili (on conviu amb els seus fills menors), una bossa de plàstic contenint cocaïna (37,5 grams), una bàscula de precisió, un plat, una cullera amb restes de cocaïna, dues bosses de plàstic amb retalls circulars i 1.795 euros en efectiu.

- El procediment d'expulsió és va incoar poc temps desprès que s'acordés el seu ingrés al Centre Penitenciari, com reconeix la part agent al seu recurs d'apel·lació

- En data 18/11/2025 l'agent queda en llibertat per la causa penal, però amb mesures cautelars.

- Un cop l'agent va entrar a presó, els fills van quedar amb la mare dels menors, i, segons consta al foli 4 de l'informe del SEAIA, s'han dut a terme visites dels menors amb el seu progenitor, entre un i dos cops mensuals, prop del centre penitenciari, essent supervisades per l'educadora social o la treballadora social del mateix centre.

- La situació familiar es certament complicada, i l'informe psicosocial de data 16/01/2026 conclou que:

"Des del Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència es valora que ambdós menors es troben en situació de risc greu, sobre tot pel que fa a la menor Felisa.

Vista la situació, es durà a terme un Pla d'Intervenció Familiar amb l'objectiu de reconduir els indicadors de risc detectats.

Per altra banda, tenint en compte la manca de col·laboració de la Sra. Santi, es sol·licita una compareixença judicial prop de la progenitora".

Cap dubte hi ha en que el fet que l'agent sigui el pare de dos menors de nacionalitat andorrana, dels quals, a més, en te la custòdia (al menys per ara) és un element d'arrelament molt important. Tanmateix, cal dir que no va ser sempre així, compte tingut que va ser l'Estat qui es va fer càrrec dels dos menors durant quasi dos anys en haver-se valorat que cap dels progenitors podia fer-se càrrec en aquell període. D'altra banda, la custòdia dels menors no va impedir que l'agent marxés a treballar a Espanya durant llargues temporades, la qual cosa va comportar que perdés la seva autorització de treball al Principat.

En efecte, recordi's que a la STSJA 19-2025 (rotllo d'apel·lació 34/2025), es va dir:

"Ara bé, en resulta que en el present supòsit, tot i que l'esposa i, fills tenen un arrelament indiscutible al Principat, on hi viuen, no es pot dir el mateix del Sr. Claudi que de mutu propi va decidir marxar per emprendre una nova activitat laboral a Espanya a l'any 2021 on hi va residir durant 8 mesos aquell any (per períodes consecutius de 4 mesos), 8 mesos més a l'any 2022 (en idèntiques condicions) i, 3 mesos a l'any 2023, retornant al Principat únicament i, segons se'n desprèn de la seva pròpia declaració, per causa de malaltia. I, sense que consti d'ençà el seu retorn a Andorra que hagi reprès cap més activitat significativa al Principat, fora d'unes hores extres, ço que no resulta estrany si es té en compte que ha triat la professió de pescador en alta mar, que difícilment pot ser exercida al Principat.

Essent d'aquesta manera esdevé evident que no pot al·legar l'interessat una quelcom interferència a la seva vida familiar quan ell

mateix, de mutu propi, no manté una residència al Principat de forma continuada durant llargs períodes de temps. I més quan actualment no es coneix -perquè no s'ha precisat per part de l'interessat- quin és el seu actual projecte i, si aquest es troba al Principat. Per conseqüent el recurs d'apel·lació s'ha de desestimar i, confirmar la sentència recorreguda, el tot sense perjudici de que com ho diu el Govern el Sr. Claudi pugui presentar una nova sol·licitud d'autorització d'immigració, prop del Departament corresponent, que s'adeqüi a la seva situació actual."

I aquesta sentència és ferma, com s'ha dit.

Per això, ens troben davant d'una situació en la que la persona en relació amb la qual es va acordar l'expulsió no té autorització de treball, ni, en conseqüència, possibilitat de treballar legalment al Principat. A més, està pendent d'un procediment penal per un delicte contra la salut pública (possessió de droga tòxica, cocaïna), pel qual va estar en situació de presó preventiva, i la droga -i les eines per manipular-la, com una balança de precisió-, van ser trobades al mateix domicili on conviu amb els seus fills, de nacionalitat andorrana, i dels quals en te la custòdia.

Arribat a aquest punt, i com s'ha dit, el fet de ser progenitor de menors, especialment si són de nacionalitat andorrana, és un element d'arrelament qualificat, però no ha d'impedir necessàriament acordar l'expulsió d'un estranger. Entendre el contrari suposaria que qui és progenitor d'un o més menors -més encara si els nens són andorrans-, no podria ser mai expulsat, siguin quines siguin les demès circumstàncies concurrents.

A més, és una obvietat que en el procediment administratiu del qual dimana aquest procediment només s'acorda l'expulsió de l'agent, no de la seva família, que pot continuar vivint al Principat.

En definitiva, aquest Tribunal considera que, valorades conjuntament les circumstàncies concurrents, sí s'està davant d'una situació que comporta un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que justifica l'expulsió i que la mesura d'expulsió, tot i els elements d'arrelament existents, està justificada.

Cinquè.- Proporcionalitat de la durada de l'expulsió

Doncs bé, com aquest Tribunal ha declarat de forma reiterada que, per valorar si la durada de la mesura d'expulsió acordada és proporcional als fets tinguts en compte per adoptar-la, s'ha de partir de la dada que la sanció màxima que pot ser imposada és la de deu anys, que és la que va acordar l'Administració en aquest cas.

I la sentència del Tribunal de Batlles ara apel·lada per ambdues parts, rebaixa la durada de l'expulsió a set anys. Doncs bé, cal dir, d'entrada, que, tot i la gravetat del delicte pel qual l'agent està immers en un procediment penal, hi ha altres delictes de major gravetat, per la qual cosa no es pot acordar l'expulsió per deu anys. Però també es considera desproporcionada la durada de set anys, compte tingut que l'agent no ha estat encara condemnat, i que si els menors es queden al Principat -és evident que ells no han estat expulsats-, i l'agent no pot entrar al país durant aquest període, això pot suposar una pèrdua de contacte massa llarga que fins i tot pot comportar la ruptura del vincle dels menors amb el seu pare. En definitiva, ateses les circumstàncies concurrents, també l'expulsió per set anys es considera desproporcionada. Per això, aquest Tribunal considera que sí es proporcionada la durada de cinc anys.

Sisè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Govern.

Segon.- Estimar parcialment el recurs presentat per l'agent, revocar la sentència recorreguda i declarar que la durada de l'expulsió ha de fixar-se en cinc anys.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.