Contracte de societat mercantil. Renúncia d'un soci abans de la vigent llei de societats.

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

PARTS:

Apel·lant: Sra. Vaquero

Representant: Sra. Yuste

Advocat: Sr. Gibert

Apel·lat: Srs. Vilar, i

Sandoval

Representant: Sr. Arcos

Advocat: Sra. Gaya

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Contracte de societat mercantil. Renúncia d'un soci abans de la vigent llei de societats. Requisits. Improcedent reclamació de lucre cessant d'un altre soci per la dissolució de facto de la societat.

SENTÈNCIA 000121/2025

Andorra la Vella, 9 de juliol del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 15.6.17 el Sr. Recio, avui succeït processalment per la Sra. Vaquero, va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra els Srs. Vilar i Sandoval, en la seva qualitat d'hereu universal del Sr. Bonet, i va sol·licitar que en el seu dia es dictés sentència que condemnés la part defenent a pagar els danys i perjudicis que resultessin acreditats, endemés dels interessos legals que meritessin dita indemnització a comptar de la contesta a la demanda i que se'ls imposés igualment el pagament de les despeses processals i extrajudicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 19.9.24 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar de forma integra la demanda formulada per la representació processal del Sr. Recio, succeït processalment per la Sra. Vaquero i absoldre els Srs. Vilar i Sandoval de les pretensions dirigides en la seva contra.

Segon.- Fer imposició a la part demandant de les costes judicials ocasionades a la part demandada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la demandant, a acreditar en període d'execució de sentència."

3.- El 22.10.24, la representació processal de la Sra. Vaquero ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit de recurs sol·licita la revocació de la resolució apel·lada únicament pel que fa al fons de l'assumpte, tot condemnant a l'adversa al pagament de la suma de 1.279.600,01EUR en concepte de danys i perjudicis, sense perjudici d'actualitzar aquesta quantitat amb els interessos aplicables i, alhora, condemnar a la part defenent al pagament de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, de primera i de segona instància.

4.- Per escrit de 12.3.25, la representació processal dels Srs. Vilar i Sandoval s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, així com la condemna en costes aquesta alçada a la part recorrent, incloent dins de les mateixes els honoraris d'advocat i procurador.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Recio (actualment succeït processalment per la seva hereva Vaquero) reclama front la part defenent el seu germà Vilar i el Sr. Bonet (succeït processalment pel seu hereu Sandoval) en demanda en la que sosté una petició de condemna per danys i perjudicis contra els altres dos socis de la societat E-J SL.

La sentència d'instància desestima la demanda amb imposició de costes a la part agent.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

Segon.- Objecte del recurs

Aquest consisteix en reclamar als altres dos socis de E-J SL una indemnització de danys i perjudicis consistent en el lucre cessant derivat de la percepció de salaris i dels beneficis que li venia reportant a l'agent Sandoval la dita societat. Encara que en la demanda també es diu que es reclama el dany emergent a 30.6.94,(moment de la Junta General celebrada en aquell dia en la qual estaven presents els tres socis reals, foli 204,) però en la prova pericial no es detecta tal dany i es limita l'eventual lucre cessant que es fixa actualitzat a 31.12.22 en 1.279.600EUR, xifra que reclama en aquesta alçada la successora de MCV.

Tercer.- Antecedents d'interès

Convé ressaltar que entre les mateixes parts es va substanciar un anterior litigi en el qual en Sandoval reclamava la seva condició de soci real en la dita mercantil i el dret a ser rescabalat de la part (1/3) del seu valor en la indicada data de 30.6.94, tot i que als efectes comptables es va fixar en la finalització del dit exercici anual, és a dir, en 31.12.94. En aquell litigi, la part demandant, Sandoval, es va reservar l'acció per reclamar els danys i perjudicis soferts a causa de la dissolució de facto de la societat, aquest plet és que ha donat origen a les presents actuacions.

Doncs bé, el primer litigi va finalitzar amb sentència d'aquesta Sala de data 30.6.16 (STSJC 1/2013) en la qual es va confirmar la seva condició de soci real de la SL (formalment només figuraven els avui defenents, el seu germà Joan i Bonet) i el seu dret a ser rescabalat amb l'import de la seva tercera part del valor de la societat en finalitzar l'exercici de 1994 i que es va xifrar en 271.746,08EUR en la nostra sentència de 30.6.16.

Convé extractar diversos paràgrafs de la dita sentència:

"....IV.- De l'estudi de les actuacions resulta que el mes de maig de l'any 1979 es va sol·licitar l'alta del negoci E-J SL, per part del Sr. JSV, com a prestanoms del Sr. Vilar i no del Sr. Recio. En canvi, sí s'extreu del material probatori que

el 3 de setembre de 1979 els germans J van fer una aportació de 700.000 ptes cadascú d'ells al compte del negoci CJ i establint la seva responsabilitat solidària pels descoberts del compte i restant els havers a disposició dels sobrevivent (foli 277).

El primer telèfon i l'adreça de l'empresa eren les de Recio.

Ambdós germans foren donats d'alta a la CASS el 1979 i amb el mateix sou de 50.000 ptes (foli 483 i ss).

El Sr. Recio assistia a les reunions de l'Agrupació de constructors en nom de l'empresa.

Els romanents de tots els comptes corrents i dels certificats de dipòsit eren dividits a parts iguals entre ambdós germans.

En data 3-10-1984 es va constituir la societat limitada E-J SL, formada pels dos socis Srs. Vilar i Bonet.

La confessió en judici del Sr. Vilar (folis 412 i ss), malgrat negar la qualitat de soci de l'agent tant en la societat CJ com en la societat limitada, admet que els romanents i certificats de dipòsits es dividien a parts iguals amb el seu germà i que és possible que disposés també dels talonaris de l'empresa.

Gran part dels treballadors de CJ es van donar de baixa i van causar alta a la societat limitada, sense que es procedís a cap liquidació dels havers socials.

En la compareixença de data 29-03-1987 davant del Batlle el Sr. Vilar va reconèixer que va aportar a la societat limitada una empresa en funcionament que s'explotava en societat particular amb el seu germà Sandoval.

El Sr. Recio disposava de signatura amb poder de disposició del compte corrent de la societat limitada (foli 131).

De la confessió en judici del Sr. Bonet i Vilar (folis 409 i ss) resulta que els beneficis de la societat limitada es repartien entre ells dos i la part agent. I en el mateix sentit, es pronuncia el perit judicial (folis 1588 i ss).

La Junta general de socis de la societat limitada, celebrada el dia 1-06-1994, rebutja l'auditoria sol·licitada pel Sr. Recio, però es reconeix el dret de cada soci a demanar l'auditoria que consideri adient a les seves expenses. L'acta es troba signada també pel Sr. Recio, sense que en la referida acta es faci constar que participa algú que no reuneix la condició de soci de la mercantil.

(...)

V. ..... Ja hem posat de manifest que no existeix cap incoherència ni desnaturalització entre les participacions socials i l'atribució de beneficis. Hem assenyalat que si bé la societat particular CJ pertanyia als dos germans a parts iguals, quan aquest negoci en funcionament es va aportar a una societat de responsabilitat limitada de nova constitució, l'any 1984, en la qual ingressava com a soci el Sr. Bonet, els pactes entre les parts, derivats de la prova practicada i de l'actuació coneguda amb el pas dels anys, ha mostrat que el Sr. Recio rebia el tracte de soci, encara que formalment no ho fos, sense que les raons que no aparegués com a soci hagin estat subministrades. I això s'evidenciava en la seva presència a la junta d'accionistes, en la disposició dels comptes socials i en el repartiment dels beneficis a parts iguals amb els dos socis formals de la societat limitada.

Quant a la data de liquidació de la societat CJ, s'ha de posar en relleu el que segueix. El Sr. Vilar va cessar, el mes de juny de 1994, en el seu càrrec de director general de la societat de responsabilitat limitada. Segons la sentència d'instància, el Sr. Vilar es va desvincular de la societat limitada de manera total, creant, junt amb el seu fill, la seva pròpia empresa constructora (G SL), constituïda el 12-07-1994, i que va renunciar a la seva participació en la societat particular, al desaparèixer la seva voluntat de continuar aportant els mitjans per a aconseguir una finalitat econòmica conjunta.

I aquesta apreciació de la sentència d'instància ha de ser mantinguda. En efecte, dels actes portats a terme per part del Sr. Vilar, consistents en la renúncia al seu càrrec de director general, i en el fet de constituir una nova societat per a gestionar una empresa constructora amb el seu fill, junt amb les dades que obren a les actuacions i que expliquen que l'any 1995 la societat limitada va deixar de ser operativa, atès que, per una banda, el Sr. OEC va efectuar ofertes a diverses empreses de la construcció per a la venda dels actius de la societat, els que finalment foren adquirits per G SL en data 31-10-1995, i que un nombre important de treballadors van cessar a la societat limitada al llarg dels anys 1994 i 1995 i es van incorporar a G SL (folis 331 a 351). En conseqüència, la data adient per a poder procedir a efectuar la liquidació no és la de 31-11-1995.

VI .... Cal partir d'una dada que s'ha estimat acreditada per la sentència d'instància i per aquesta Sala. S'ha entès que en data 30 de juny de 1994 el Sr. Vilar posa fi a la societat particular que existia amb el seu germà, de forma que s'extingeix la societat. L'argumentari relatiu a que la renúncia del defenent fou fraudulenta i intempestiva i que es connecta amb la tesi de la successió d'empresa per part de G SL en relació E-J SL no pot reeixir per les següents raons. En primer terme, de la prova que s'ha practicat en aquesta alçada, junt amb el resultat de la pericial judicial, ressurt que els treballadors que coincideixen entre les dues empreses no són tots ni la majoria, sinó uns 25, a la vegada que de la pericial de P (foli 1622) acredita que part de l'actiu fou adquirit per G SL i que el preu de la compravenda es va fer efectiu, sense que el perit pugui asseverar que va passar amb la resta de l'actiu, com els dret de cobrament i comptes de tresoreria. Pel que fa al negoci, afirma que aquest traspàs no va quedar constatat, al no existir prohibició que la societat limitada seguís treballant.

En segon terme, l'argument que la renúncia va ser fraudulenta i intempestiva per a aprofitar-se dels guanys socials no es pot acollir. Així, l'acció adreçada a obtenir una indemnització, fonamentada en la creació d'una nova societat successora de la societat limitada, que va absorbir els elements corporals i incorporals, al marge que aquest darrer extrem no queda provat amb la prova que es troba a les actuacions, com hem assenyalat, no pot ésser objecte d'anàlisi per aquesta Sala, tota vegada que la part agent es reserva les accions indemnitzatòries relatives per la pèrdua de negoci i apropiació del mateix contra els defenents.

(....)

La resolució d'aquest darrer motiu exigeix començar per la darrera consideració, relativa a l'empresa en funcionament. Ja hem vist que el 30-06-1994 es produeix l'extinció de la societat mercantil particular, derivada de la voluntat d'un dels socis el Sr. Vilar. Aquest fet va anar acompanyat de la dimissió del propi Sr. Vilar com a director general de la societat limitada i l'abandonament de l'agent també l'any 1994 de l'empresa. Al llarg dels anys 1994 i 1995 els treballadors van causant baixa de l'empresa, segons ressurt de la certificació de la CASS, a la vegada que en aquest any 1995 l'empresa procedeix a vendre part dels seus actius, de manera que es podia ja preveure amb aquestes dades que l'empresa no es podia considerar, des del punt de vista de la gestió futura, com una empresa en funcionament, atès que la sortida del capital humà, tant directiu com treballadors, i la venda de part de l'actiu, abocava necessàriament a la seva inactivitat."

Quart.- La renúncia de Vilar va ser tempestiva i no fraudulenta.

Malgrat la claredat de la sentència de 2016, el recurrent insisteix en aquesta alçada en que la renúncia que va efectuar el seu germà Vilar va ser intempestiva i fraudulenta i esmenta la seva fonamentació jurídica en l'obra Fonaments de Dret Privat Andorrà Volum 3, pàg. 561. La cita no és afortunada perquè aquesta es refereix a les societats civils, però no a les mercantils que venen recollides en el Volum 1 de la mateixa obra en els apartat 21 i 22 i ja vàrem sentenciar que estem en aquest cas davant d'una societat mercantil en la forma de societat limitada (SL). I torna a insistir en la nostra doctrina precisada en la sentència de 14.9.95 número 370 del repertori. Per començar, hem de dir que el cas present i el que es va resoldre en la data acabada d'indicar no són iguals. En aquell, la renúncia d'un soci abocava necessàriament a la dissolució de la societat, en canvi, en el cas present no es pot dir el mateix. Si ens atenim als fets, resulta que la renúncia en data 30.6.94 d'en Vilar només ho va ser com a director general, renúncia que fou acceptada pel mateix Sandoval que estava present a la Junta i que també va aprovar la designació del nou director general en la persona del Bonet. En segon lloc, ja reconeix el propi recurrent en el seu recurs (pàg.2) que en Vilar va proposar comprar la part dels altres dos socis, cosa que significava que la societat E-J SL podia continuar. En tercer lloc, també reconeix el recurrent, en aquesta alçada, que dels 67 treballadors, van passar a la nova societat entre els anys 1994 (4) i 1995 (la resta) un total de 25 treballadors cosa que indica que la SL podia seguir treballant -si era del seu interès- després de la renúncia d'en Joan. Tenia obres per executar, personal i vehicles. En quart lloc, resulta que els vehicles traspassats a G SL des de la SL ho van ser en 7.11.95, o sigui més d'un any més tard de la renúncia. En cinquè lloc, també reconeix el recurrent (i es recull en la sentència de 2016), els dos socis restants van intentar vendre l'actiu de la SL a diverses empreses del sector i que finalment una part (no tot) del seu actiu el va adquirir G SL en 31.10.95, cosa que demostra que podien seguir treballant després del 30.6.94 però varen optar per vendre l'actiu social (obres en execució, principalment). Destaquem que en la relació d'obres de G SL en el període 1995-2009 que ens aporta la part recurrent (foli 344) sense cap suport documental, tampoc n'hi ha cap de les obres llistades també per l'agent corresponent a l'any 1994 (foli 343), cosa que indica que aquestes últimes del 1994 varen seguir en la cartera d'actius de la SL després del mes de juny de 1994.

Malgrat l'afirmació del recurrent de que van renunciar o desistir del contracte de societat el Sr. Vilar i el Sr. Bonet, enlloc consta que fos així respecte aquest últim, el qual va acceptar el càrrec de director general en successió de Vilar ni tampoc es va acordar per Junta Extraordinària en cap moment la seva dissolució. Tampoc la prova documental derivada de la jurisdicció penal ha estat rellevant pels fins d'aquest litigi doncs varen finalment ser arxivades, ni tampoc es van reobrir quan el Sr. Sandoval va tenir reconeguda la condició de soci.

Per totes aquestes raons, resulta evident que amb la renúncia no s'estava necessàriament abocada la societat al cessament de l'activitat constructiva en el segon semestre de 1994. No era el cas de la sentència ja esmentada de 14.9.95.

Però tot i això, insisteix el recurrent -malgrat la claredat del que ja diguérem en 2016- que la renúncia va ser intempestiva i fraudulenta. Coincidim -com no podia ser d'altra manera- amb el que ja hem transcrit del nostre pronunciament de 2016 que ratifiquem plenament. Però afegirem per donar una resposta més completa a la part recurrent que no podia ser intempestiva amb l'argument que no sabia assolit l'objecte social, doncs aquest objecte no era un de singular i determinat en el contracte de societat (es més propi d'una societat civil particular), sinó que era una activitat de construcció i de treball públics (segons Registre del Govern, al foli 215) per temps indeterminat i no es podia deixar vinculat a un soci a perpetuïtat, perquè ja reconeix el recurrent que ningú pot estar obligat a viure en la indivisió, en aquest cas, en un contracte de societat.

Tampoc podia ser fraudulenta per aprofitar dels guanys socials perquè com ja hem relatat, el Sr. Vilar va oferir la compra de les participacions dels altres socis, fins i tot ni es van traspassar treballadors en el mateix moment, sinó que al llarg del 1995 quan ja feia més d'un any que havia renunciat i a més, se li van oferir la compra de part de l'actiu de la SL, quan altres competidores havien rebutjat l'oferta. No hi ha doncs cap actuació il·lícita sinó la separació voluntària d'un soci (i acceptada en la Junta de 30.6.94 pels altres dos que varen designar el nou director general) que va ocasionar un procés de negociació amb els altres socis que va ser parcialment assolit. En cap moment ningú va plantejar en aquella data ni en els mesos posteriors la dissolució de la societat E-J SL.

En conseqüència, la fonamentació per exigir el lucre cessant concret demanat en conclusions i en el recurs (que evidencia un somni de guanys que pretenia seguir percebent beneficis i salaris imaginaris a càrrec dels defenents sense cap base jurídica ni la suficient precisió del seu abast, la qual cosa va obligar al perit judicial a fer un a interpretació sobre el que demanava la part agent amb la pericial econòmica, com es pot llegir en el foli 356), s'ha esvaït perquè no hi hagut cap actuació il·lícita dels defenents. Cal, doncs, desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència d'instància.

Cinquè.- En resultar desestimat el recurs, procedeix imposar les costes generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa l'article 354.2 en el seu darrer incís.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Recio (actualment succeït per la seva vídua i hereva Sra. Vaquero) contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 19 de setembre de 2024 que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.