Acció reivindicatòria - manca de requisits (2000265/2015)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000274/2017 ORIGEN: 2000265/2015 - 00

NIG: 5300542120150005244

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener del 2018.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Roda va interposar demanda pel procediment ordinari de protecció de la propietat, de data 21- 07-2015, envers el Sr. Martin, en virtut de la qual sol·licitava que es dictés sentència i que condemnés al defenent a respectar el dret de propietat de la seva mandant sobre la finca descrita, així com s'abstingués d'obstaculitzar i pertorbar la legítima possessió de la finca, deixant-la el demandat d'ocupar- la per mancar-li el títol hàbil; desallotjar la finca, deixant-la a la sencera i lliure disposició de la seva propietària en el mateix estat en que es trobava abans de ser invalidada pel demandat, amb apercebiment de llançament si no es desallotja; satisfer els danys i perjudicis ocasionats per la detenció individu en la finca quina quantificació es fixarà en execució de sentència i fer imposició al demandat de les costes causades en el present procediment.

II.- Per escrit de data 15-09-2013 la representació processal de la part defenent, exposà que entenia que l'acció interposada per l'adversa era un interdicte possessori, al·legant caducitat de l'acció, oposant-se al fons de la demanda i després d'invocar els antecedents fàctics i fonaments jurídics que considera escaients, sol·licitava que es dictés sentència declarant la demanda inadmissible, o subsidiàriament, desestimant-la en tots els seus termes i condemnant al pagament de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

III.- Les parts van replicar i duplicar de forma oportuna reproduint les seves pretensions.

IV.- Obert el judici a proves, en data 17-11-2015, van ser practicats els diferents mitjans probatoris proposats pels litigant.

V.- Les parts van formular escrit de conclusions en què van reproduir les seves pretensions inicials.

VI.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 21 de març de 2017, amb la següent part decisòria:

"Que ha de desestimar i desestima en tots els seus termes la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Roda contra el Sr. Martin, fent imposició a la part actora de les costes judicials ocasionades a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador."

VII.- La representació processal de la part agent va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 04-10-2017, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual, i pels arguments continguts demanava la modificació de la sentència en el sentit interessat en el cos del se escrit, així com la imposició de les costes processals a l'adversa, amb inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador de primera i segona instància.

La representació processal de la part defenent, per escrit de contesta a les conclusions de data 24-10-2017, i en consonància amb les consideracions efectuades, demanava que es desestimés el recurs amb imposició de la totalitat de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment, la part agent, Roda reclama front la part defenent Martin en demanda d'acció reivindicatòria en la que sosté una petició de condemna a respectar el dret de propietat de la seva mandant sobre la finca XXXX, així com s'abstingui d'obstaculitzar i pertorbar la legítima possessió de la finca, deixant-la el demandat d'ocupar-la per mancar-li el títol hàbil; desallotjar la finca, deixant-la a la sencera i lliure disposició de la seva propietària en el mateix estat en que es trobava abans de ser invalidada pel demandat, amb apercebiment de llançament si no es desallotja; satisfer els danys i perjudicis ocasionats per la detenció individu en la finca quina quantificació es fixarà en execució de sentència; imposició al demandat de les costes causades en el present procediment.

La sentència d'instància desestima la demanda amb imposició de les costes a la part agent.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

II.- Com ja hem dit en altres ocasions (per totes la més recent STJC 147/17) que l'acció reivindicatòria és aquella que es confereix al propietari no posseïdor per tal de fer efectiu el seu dret a exigir la restitució de la cosa per part del posseïdor no propietari, d'acord amb allò que preveu el Digest 6,1,1- 3 "de rei vindicationei" i el Codi 3,32. D'altra banda, seguint allò que disposen el Digest 6,1,23 i les Institucions 16,4, la jurisprudència dels Tribunals andorrans estima que, per tal de que aquesta acció pugui prosperar, és necessari, en primer lloc, que aquell que exercita l'acció acrediti la seva propietat dominical sobre la cosa reivindicada, en segon lloc, cal que identifiqui la cosa que reivindica, que ha de ser corporal i específica i cal provar que és la mateixa sobre la qual recau el seu dret de propietat i, en tercer lloc, cal provar la possessió injusta o indeguda de la cosa propietat de l'agent per part del defenent, mentre que aquest no ha de provar la legitimitat de la seva possessió (Codi 4,19,2).

III.- Dit això el primer requisit que resulta essencial per examinar els altres dos és que el reivindicant acrediti que és legítim propietari d'allò que reivindica. Ho pot fer exercint directament l'acció reivindicatòria o bé acumulant a aquesta una acció declarativa de domini. En aquest cas, només ha exercitat una acció reivindicatòria, tot i els dubtes inicials sobre quina acció exercia exactament (si la reivindicatòria o un interdicte recobrar la possessió.

IV.- Cal examinar doncs el primer motiu del seu recurs que consisteix en impugnar la sentència d'instància, la qual nega que hagi acreditat l'agent que és propietari de la finca que reivindica.

Com a títol adquisitiu la part demandant al·lega que li pertany per títol d'herència del Sr. Manzanares, adjudicada per escriptura número 1797 de la Notaria C de data 12.10.12.

La part agent aporta (document 2, foli 12) certificat notarial del Notari Sr. Rius, on es fa constar "Que mitjançant escriptura per mi autoritzada el dia dotze d'octubre de l'any dos mil dotze, amb el número MIL SET-CENTS NORANTA-SET de protocol, la senyora Roda s'adjudicà, en qualitat d'hereva del senyor Manzanares, la finca que es descriu a continuació, que afirma pertanyia al causant de l'herència a tenor del que igualment s'indica:

"2) Finca coneguda com "TERRA A" de Casa B, situada al terme de Pal, parròquia de La Massana, té una superfície aproximada de VINT-I-SIS MIL NOU-CENTS QUARANTA-CINC METRES QUADRATS(26.945,81m2) (...)" i "Afirma la compareixent que les dues finques pertanyien al difunt per formar part dels patrimonis de Casa D (la descrita al punt 1) i de Casa B (la descrita l'apartat 2) de Pal compresos, respectivament, en l'heretament universal i en la donació al seu favor atorgats en escriptura autoritzada pel Notari senyor Pulido el dia cinc de febrer de l'any mil nou-cents setanta-tres (...)"

Es fa constar en la dita certificació per part del notari que "la present afirmació, en que es fonamenta el títol de propietat del causant, l'efectua la compareixent sota la seva exclusiva responsabilitat d'acord amb les previsions de l'article 33 del Reglament del Notariat en no haver-se formalitzat inventari dels béns compresos en l'heretament i en la donació i no acreditar-se tampoc documentalment en aquest acte títol concret de propietat de la heretant i del donador sobre les finques. No obstant això: M'exhibeix tres fotocòpies del Llibre Cadastre de la parròquia de La Massana, que porten segell de Comú i segons les quals figura inscrita a nom de "E de Pal, la finca "F" i a nom de "B de Pal" la finca "Terra A". (...)". Finalment afirma la compareixent que els pares del causant -senyors A.R.C. i V.E.M.G.- ostentaven la condició d'hereu i pubilla, respectivament, del patrimoni de casa B i del patrimoni de Casa D en mèrits de la institució al seu favor atorgada pels seus respectius pares en l'abans esmentada escriptura dels seus capítols matrimonials de l'any 1927"

També, la part agent aporta a les actuacions certificat del Comú de La Massana del Registre d'entrada on hi consta la seva sol·licitud de 8.11.2012 per inscriure al cadastre la parcel·la de terreny nomenada ·Terra A de Casa B" de Pal (document 3, foli 48) i en el foli següent una comunicació del Comú on es fa constar "la seva sol·licitud d'inscripció de 9 de novembre de 2012 així com la seva documentació que hi adjunta al cadastre on hi figuren dades de la(les) seva(es) propietat(s) serà(n) incorporada(es) a la base de dades del Cadastre de la parròquia de La Massana." (foli 49).

També aporta com a document 1 (foli 46) una certificació del Cadastre que diu: "Que en el Cadastre de finques rústiques de 1910 del Comú de La Massana, consta/en inscrita/es la/les finca/ques següent/s:

TERRA A (CASA B (PAL)), foli 128/17)"

V.- Com molt bé diu la sentència d'instància, amb aquesta documentació aportada no resta acreditat que la part agent tingui la titularitat del domini de la Terra A de Casa B de Pal. No ha aportat l'escriptura de heretament universal ni de donació al seu favor atorgada davant el Notari Sr. Pulido en l'any 1973 i que ja va esmentar en la seva declaració davant el Notari Sr. Rius, ni aporta tampoc inventari de béns ni cap altre document de transmissió de la propietat, ni tan sols la inscripció en el Cadastre de la dita finca com a finca pròpia. En definitiva no acredita de cap manera la Sra. Roda que ella sigui la titular de la dita finca com hereva del causant Sr. Manzanares.

Aleshores, si la part agent no acredita el primer requisit essencial perquè pugui prosperar una acció reivindicatòria com és la de ser propietari d'allò que es vol recuperar, ja no cal entrar en els altres requisits abans esmentats per a que prosperi.

I de res ens pot ajudar a donar-li la raó el fet que en el recurs la part apel·lant doni per suposat que la Sra. Roda n'era la propietària a l'any 1910 perquè res ho indica que estigui al seu nom com a tal titular ni que afirmi que d'haver-hi una escriptura ha d'haver-se extraviat doncs també podia haver-la transmès per document privat. Si afirma que podria haver-se alienat i que hauria de consta en la Cambra de Notaris, era també obligació seva acreditar-ho, com el fet de portar a les actuacions l'escriptura que esmenta de l'any 1973 i que el notari s'ocupa de fer constar que és una manifestació de la Sra. compareixent. En altre cas hauria pogut demanar la declaració del Sr. notari. I encara resulta més sorprenent que en el recurs es digui que "En qualsevol cas i per esvair dubtes quedem a la disposició del Tribunal per tal de fer-los arribar (sic), si ho consideren necessaris, no només l'escriptura de 1973, sinó també totes les altres escriptures de capítols matrimonials i heretaments des de l'any 1900 que acrediten qui era el titular de Casa B l'any 1910 i com el seu patrimoni ha adquirit successivament pels diferents hereus de Casa B fins arribar a la Sra. Roda (...) l'últim que desitja la titular dels drets de la Casa B és que la part adversa disposi de dita informació (aquesta és la raó de que no hagi estat aportada al procés) però si la manca de la dita informació ha de suposar que es posi en dubte la titularitat de la finca en qüestió, no ens oposem a lliurar-la..."

Davant de tal insòlita afirmació quan ja des de la contesta la part defenent va negar l'existència de la titularitat de la finca per part de la Sra. Roda, només es pot desestimar aquest recurs sense més consideracions.

VI.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Roda contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 21 de març de 2017, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.