Homicidi per imprudència (0039/09)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Josep Maria Pijuan Canadell

Rotlle núm. 39/09 Causa núm. TC-116-2/07 Sentència núm. 06-10

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

Magistrats M.I. Srs. Marie Conte

Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener de dos mil deu.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Tur, J.D.B.(C.D.) i la companyia ORG_0 d'una part, i per la representació processal dels Srs. Canales, Estany, Miró, Canales, Esparza d'altra part, contra la sentència de data 4 de juny del 2009 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d'homicidi per imprudència. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. I. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. Il·ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 4 de juny del 2009, amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Tur com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major d'homicidi per imprudència, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'un (1) ANY DE PRESÓ CONDICIONAL i de INHABILITACIÓ PER A L'EXERCICI DE CÀRREC durant un període de NOU (9) MESOS, així com també al pagament de les despeses processals causades.

Com a responsables civils solidaris condemnem a l'acusat Tur, a l'empresa "C.D." i a la Companyia d'assegurances CATALANA-OCCIDENT S.A. a abonar:

a Canales la quantitat total de 44.957,86 euros;

a Estany la suma de 25.000 euros;

a Miró la suma de 18.000 euros;

a Esparza la quantitat de 10.000 euros;

a Canales la suma de 4.000 euros".

Per Aute de data 18 de juny del 2009 el Tribunal de Corts, considerant que la representació lletrada dels perjudicats no sol·licità de manera expressa el pagament dels honoraris d'advocat derivats de la causa, acordà desestimar la petició d'aclariment efectuada per la lletrada Sevillano.

II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que el dia 13 de juliol de 2006, vers les 15:00 hores, el Sr. Herrera estava treballant com a paleta oficial de 1a per compte de l'empresa C.D. a l'obra anomenada "Xalet Grau" radicada a la XXXX, i procedia a treure unes planxes de fusta que estaven posades sobre la part interior d'una estructura metàl·lica fixa situada a la planta primera del xalet i que s'havien utilitzat per tal d'acabar de fer una paret de totxo i col·locar els premarcs de la sala d'estar. Trobant-se sobre aquesta estructura, el Sr. L. va caure a nivell del primer pis des d'una alçada de 2,80 metres quan dos taulers de fusta van caure juntament, provocant la seva caiguda, topant amb el cap contra el paviment de formigó, causant-se lesions d'importància a conseqüència d'un traumatisme craneo-encefàlic, hemorràgia subaracnoidea i subdural, hemotòrax i fractura de clavícula, lesions que li provocaren la mort a l'Hospital General de Catalunya el dia 24 de juliol de 2006 a les 12 hores, segons es certifica.

Aquesta estructura no disposava de les baranes necessàries de protecció al seu voltant i durant diversos dies, per evitar o limitar el risc de caiguda, no hi havia cap mena d'element de seguretat, tipus arnés o cinturo de seguretat, ni duia posat el casc protector reglamentari.

L'encarregat d'obra i el responsable immediat que havia de controlar el compliment de les mesures de seguretat en el treball així com l'execució de la feina, era el processat Tur, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, el qual no havia previst, ordenat ni verificat la disposició i la utilització de cap d'aquests elements de seguretat necessaris, el que evidenciava una deficient organització i supervisió a nivell general, tota vegada que fins i tot, la bastida que hi havia al perímetre per la qual s'hauria pogut efectuar part d'aquests treballs no estava ben configurada i presentava igualment riscos, tal com certifica l'informe tècnic del Servei d'Inspecció de Treball (folis 54 i ss.).

L'empresa C.D. tenia concertada una pòlissa d'assegurances amb la companyia ORG_1

Els querellants, l'esposa Sra. Canales, i els fills Estany i Miró formulen reclamació, a l'igual que altres familiars que han exercit les accions civils al seu abast".

III.-RESULTANT: Que interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Tur, de la companyia ORG_0 i del Sr. Pera de C.D., sol·licitant l'absolució de l'encarregat de l'obra Tur i, subsidiàriament, la minoració de la pena imposada a un mes de presó condicional i 3 mesos d'inhabilitació per l'exercici del càrrec, i l'establiment en concepte de responsabilitat civil d'una concurrència de culpes amb una part del 75% imputable a la víctima.

Pel que fa les causes de l'accident considera que el Tribunal de Corts no ha apreciat en la seva justa mesura els elements probatoris.

Sosté que,

Es va demanar al Sr. L. acabar la paret de totxos per la part de fora, mai per dins, ni damunt l'estructura metàl·lica des de la qual es va precipitar.

L'estructura metàl·lica no era per treballar i únicament es va fer servir puntualment i en presència de l'encarregat per entrar uns premarcs, aquest fet no té res a veure amb l'accident.

Les circumstàncies de les possibles deficiències a la bastida exterior no guarden cap relació causal amb l'accident.

A l'obra hi havia tots els mitjans de seguretat i protecció personal per als treballadors. El Sr. M. no podia controlar aquests darrers permanentment, visitant quotidianament, sobre la necessitat d'utilitzar mitjans de seguretat.

En dedueix que l'accident fou degut tan sols al comportament culpós de la víctima, la qual sense que ningú li ho encarregués va accedir a un lloc de manera imprevisible i temerària, sense cap mesura de protecció individual i desobeint les instruccions de l'encarregat de la obra.

IV.-RESULTANT: Que també interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de la part civil sol·licitant la revocació de la sentència en el sentit de condemnar els responsables civils solidaris a abonar a,

Canales la quantitat de 40.000EUR de perjudici moral més 8157,87EUR per les despeses d'enterrament, sojorns i desplaçaments.

- Estany (filla) 35.000EUR.

- Miró (fill) 25.000EUR

- Esparza (neta) 30.000EUR

- Canales (gendre) 10.000EUR.

Sol·licita igualment que s'imposi als responsables civils el pagament de les costes judicials, incloent-hi les despeses d'honoraris d'advocat de primera i segona instància.

Entén que, pel que fa la responsabilitat civil es d'aplicació la norma civil aplicada constantment pels Tribunals civils per la qual "per raó de costes el vençut ha de ser condemnat a favor del vencedor" incloent en aquestes els honoraris d'advocat.

V.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal compareix oposant-se al recurs formulat en nom de Tur, de la companyia d'assegurances ORG_2 i de Pera de C.D., i deixant a l'apreciació d'aquest Tribunal el recurs formulat per la part civil.

Posa de manifest que,

La feina no era ni supervisada per l'encarregat d'obra ni disposava de les proteccions individuals i col·lectives.

Si bé és cert que les deficiències destacades a la bastida exterior no incidiren en la producció del fatal resultat, també ho és que amb aquestes s'exemplifica la incorrecta metodologia de treball de l'empresa.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que correspon al propietari de l'empresa o a l'encarregat de l'obra delegat per aquell, vetllar personalment per l'estricte i constant execució de les regles dictades en vista a assegurar la seguretat dels treballadors. Aquesta obligació li imposa de vetllar per posar tots els mitjans materials de seguretat, de donar als treballadors una formació sobre la seguretat, i de vetllar pel respecte per part del personal de la normativa aplicable en matèria de seguretat i higiene en el treball així com de la utilització efectiva dels dispositius de protecció individual o col·lectiva posats a la seva disposició.

En conseqüència l'absència de falta personal de l'encarregat de l'obra no en resultaria ni de la seva absència del lloc de l'accident ni d'una imprudència de la víctima, en la mesura en la qual la imprudència d'aquesta ha estat possible per causa de la negligència del processat.

II.-CONSIDERANT: Que en aquest cas les circumstàncies materials de realització de l'accident que va costar la vida a Herrera no han estat contestades, per tant està provat que la víctima al moment de la caiguda estava ocupat a la tasca que li havia estat assignada d'acabar de fer una paret de totxo i procedia a treure unes planxes de fusta posades sobre la part interior d'una estructura metàl·lica situada a una alçada de 2,80 m i que s'havia utilitzat per acabar de fer la paret, que l'execució d'aquesta feina no reunia les condicions suficients per garantir la seguretat del treballador que havia de circular i desplaçar-se per sobre de les travesses de l'estructura metàl·lica sense cap tipus de protecció individual o col·lectiva contra el risc de caiguda i sense cap supervisió per part de l'encarregat, que no es trobava a l'obra en el moment de l'accident.

III.-CONSIDERANT: Que tal com encertadament ho ha posat de relleu la sentència recorreguda, en ressurt dels elements recollits en el curs de l'enquesta del Servei de policia, en la instrucció i a la vista oral que:

L'encarregat de l'obra que va donar instruccions al paleta (R.L.) i al manobre d'acabar la paret de totxo el dijous 12 de juliol del 2006 al matí va afirmar ignorar si aquests la van fer per l'interior, utilitzant la estructura metàl·lica o per l'exterior, utilitzant la bastida. Convé deduir-ne d'aquest primer element que Tur no havia verificat les condicions de realització de la feina perquè els treballadors ja utilitzaven des de la vigília de l'accident l'estructura metàl·lica per poder pujar la paret de totxo.

Tur afirma haver donat consigna als treballadors d'utilitzar la bastida exterior per pujar la paret.

L'existència d'aquesta consigna, de la qual no va tenir cura de verificar la seva aplicació, no s'ha demostrat. En la seva declaració Escolano i Ferreras (F.9 i 13), manobres, van precisar no tenir coneixement de cap instrucció per utilitzar la bastida situada a la part exterior del xalet.

En qualsevol hipòtesi les fotografies obrant en autes i l'informe del Servei d'inspecció de treball posen en evidència que la bastida exterior no estava conforme a les normes de seguretat i presentava un perill per qui l'utilitzés, i a nivell d'elevació de la paret, la bastida no portava baranes, i en altres llocs les baranes no quedaven a l'alçada adequada.

El processat en la seva defensa sosté que les possibles deficiències de la bastida exterior no guarden cap relació causal amb l'accident. No hi ha dubte que el caràcter inestable, perillós i per tant ineficaç de la instal·lació no era suficient per a convèncer els treballadors per a utilitzar-la, més aviat a utilitzar la estructura metàl·lica interior.

Si bé no es nega que hi havia mitjans de protecció individual (casc, arnés) a disposició dels assalariats i dipositats en una caseta, en ressurt de les declaracions dels manobres que treballaven amb la víctima (f. 9 i 26) que cap d'entre ells utilitzava aquest material de seguretat.

A l'acte de la vista oral Tur va declarar que els elements de seguretat "sempre estan a l'obra però quan ell no hi és no sap si ho porten", i que "en aquesta paret hi treballaven des del dia abans a la tarda... No era present per veure com s'executava la tasca encomanada". Admetent així l'absència de tota verificació, que no pot justificar la seva absència, reconeix de fet haver faltat a la seva obligació de vetllar pel respecte per part dels seus treballadors de les regles de seguretat.

IV.-CONSIDERANT: En aquestes condicions la sentència recorreguda ha de ser confirmada en les disposicions relatives a la responsabilitat penal.

V.-CONSIDERANT: Sobre la responsabilitat civil

Que no hi ha lloc a partició de responsabilitat. La caiguda mortal de Herrera troba el seu origen exclusiu en la falta d'imprudència i de negligència de l'encarregat de l'obra, el qual va ometre vetllar a posar mesures de seguretat.

Tractant-se de les indemnitzacions atorgades a les parts civils en reparació del seu perjudici moral, econòmic, i en reemborsament de les despeses funeràries i de desplaçament, la sentència de primera instància ha de ser confirmada, en la mesura en la qual les sumes atribuïdes són conformes a les indemnitzacions atorgades per la jurisprudència per aquest tipus de perjudici similar.

De tota manera pel que respecta el pagament dels honoraris d'advocat, convé considerar que segons les normes civils aplicables en el marc de l'acció civil feta davant la jurisdicció penal, que la costum andorrana concretitzada en la Jurisprudència dels Tribunals del Principat, sempre ha inclòs els honoraris d'advocat en la condemna en costes, encara que la condemna al pagament dels honoraris d'advocat no sigui expressament enunciada en la sentència. Des d'aquest moment, en virtut d'aquesta regla, la petició de la part actora al pagament de les costes processals causades inclou necessàriament els honoraris d'advocat.

En conseqüència el processat i els responsables civils solidaris, condemnats a reparar les conseqüències de l'accident i les costes processals causades, ho han de ser igualment a pagar als perjudicats les despeses d'advocat de primera i segona instància.

La sentència recorreguda en aquest punt ha de ser modificada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Tur, el Sr. Pera de C.D. i la companyia d'assegurances ORG_2.

2.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació formulat pels Srs. Canales, Estany, Miró, Canales, Esparza.

3.- Revocar parcialment la sentència en el sentit de condemnar els Srs. Tur, el Sr. Pera de C.D. i la companyia d'assegurances ORG_0 al pagament a les parts civils de les despeses d'honoraris d'advocat de primera i segona instància.

4.- Ferrerasmnar Tur, el Sr. Pera de C.D. i la companyia d'assegurances ORG_0 al pagament de les costes processals causades pel recurs, incloses les despeses d'honoraris d'advocat exposades per les parts civils.

5.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.