Delimitació d'una finca rústica (0078/06)

Sentència

Magistrats

LLUIS SAURA LLUVIA Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol : AD-0118-1/2004

TSA: 23/06

S E N T È N C I A NÚM. 78-2006

PARTS:

Apel·lant: Arnau

Representant: Cañellas

Advocat: Nuñez

Apel·lada: GOVERN

Representant : Salas

Advocat: Zurita

Apel·lada: COMÚ D’ORDINO

Representant: Gibert

Advocat: Expósito

Apel·lada: Benitez

Representant : Gibert

Advocat: Alfaro

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d’Andorra la Vella, el 23 de novembre de 2006

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0118-1/04.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número XXXX, de 3 de març de 2006, va desestimar la demanda interposada per la societat Arnau contra el COMÚ D’ORDINO, el Benitez i el GOVERN, i va declarar que la resolució del COMÚ D’ORDINO 845/2004 de 19 de juliol de 2004 era ajustada al Dret, com també ho era la desestimació, per silenci del GOVERN, del recurs d’alçada interposat en contra.

La resolució esmentada donava resposta a una sol·licitud de la societat de que el COMÚ D’ORDINO delimités la finca “Prada del Querol” en la forma que concretava el plànol de delimitació que aportava, però el COMÚ D’ORDINO només va delimitar la part de propietat no dubtosa, sense fer-ho en relació a la part de terreny que segons el Benitez, li pertany.

2.- Contra la sentència interposa un recurs la representació processal de Arnau demanant que es revoqui la sentència ordenant al COMÚ D’ORDINO que delimiti la totalitat de la finca, sens perjudici dels drets del Benitez, i demana la pràctica de la prova testifical i de reconeixement del lloc.

3.- Les parts demandades han formulat els seus escrits respectius d’oposició a l’apel·lació demanant la confirmació de la sentència en la mesura que el COMÚ D’ORDINO no te atribucions per delimitar un terreny del que hi ha raons suficients en l’expedient per atribuir-lo a una altra Administració.

4.- Formulats els corresponents escrits de conclusions, les actuacions han quedat vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- En la sol·licitud que inicia el procediment administratiu, Arnau demana que el COMÚ D’ORDINO delimiti el camí públic que passa davant la Prada de Querol, propietat de la sol·licitant, a la part nord de la mateixa Prada, a l’alçada de l’indret on confronta, a dit costat nord, amb el camí públic i amb el Riu Valira del nord; i la resolució del COMÚ D’ORDINO de 19 de juliol de 2004, compte tingut que en l’acta de delimitació realitzada in situ el 22 de març de 2004, els membres del Benitez van considerar que la delimitació proposada ocupava una part de terreny de domini públic del Benitez, es va circumscriure a la delimitació de la part de propietat no discutida, és a dir, la que limitava amb terrenys del COMÚ D’ORDINO.

La societat apel·lant mostra la seva disconformitat amb la resolució del COMÚ D’ORDINO i pretén que la delimitació demanada s’estengui a tota la línia proposada, sens perjudici de que en l’acte del COMÚ D’ORDINO resolutori de la delimitació es faci la reserva de drets a favor del Benitez, ja que a criteri de l’apel·lant les manifestacions dels membres del Benitez en l’acta de delimitació no han de ser obstatives al pronunciament que es demanava.

La sentència que declara ajustada al Dret l’acord del COMÚ D’ORDINO -la validesa del Qual defensa el Benitez i el ENTITY_7- és correcta, ja que la potestat d’atermenament que exerceix l’Administració -d’ofici o a instància de part- prevista en l’article 93 del Codi de l’Administració se cenyeix als béns que pertanyen a l’Administració que la exerceix, potestat que té el seu límit quan els terrenys privats dels que es demana la delimitació confronten amb terrenys d’una altra Administració, com és el cas, en que sobre una bona part dels terrenys en pretén la titularitat el Benitez.

Per aquesta raó, el COMÚ D’ORDINO va actuar correctament en limitar l’atermanament entre els seus béns i els de Arnau al tram assenyalat entre els punts A i B del plànol XXXX elaborat pel Sr. Nuñez, amb criteri confirmat per la prova pericial que la Batllia va demanar, a càrrec de l’enginyer topògraf Sr. Tamarit segons explica en el seu informe i il·lustra amb quatre plànols adjunts, on es posa en relleu la part dels terrenys a delimitar que no pertanyen al COMÚ D’ORDINO.

És procedent, per tant, desestimar el recurs i confirmar la sentència dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Tercer.- En el cas no procedeix practicar cap prova testifical o de reconeixement del lloc sobre el terreny de titularitat dubtosa, sens perjudici de que l’atermanament pendent es demani davant del Benitez.

Quart.- No hi ha mèrits per a un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de l’entitat mercantil Arnau contra la sentència número XXXX, de 3 de març de 2006, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma, sense fer cap pronunciament sobre les despeses d’aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.