Imprudència amb resultat de mort. Indemnització dels perjudicis a la família (0034/97)

Sentència

Magistrats

Marie Conte

SENTÈNCIA 13-98 DE 14 DE JULIOL DE 1998

Ponent : M.I. Sra. Marie Conte

ANTECEDENTS DE FET

RESULTANT: Que el Tribunal de Corts va dictar Sentència en data 8 de juliol de 1.997 en la Causa núm. 120-1/96 amb la següent part dispositiva: "FALLEM: Que hem de condemnar i condemnem a l'acusat Canals com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major d'homicidi culpós, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de dos mesos de presó condicional i al pagament de les despeses processals causades. Com a responsables civils solidaris condemnem a l'acusat Canals i a la Cia. d'Assegurances ORG_1 ORG_3 a abonar a la Sra. Ramirez la total quantitat de 5.719.068.-pts, declarant la responsabilitat civil subsidiària de l'empresa ORG_2. Atesa la data del delicte objecte d'aquest sumari, un cop ferma aquesta Sentència s'aplicaran els beneficis dels indults atorgats en dates 14 de març de 1.994, i 7 d'abril de 1.996 per SS.

EE. els Coprínceps d'Andorra."

RESULTANT: Que contra l'esmentada Sentència s'interposà recurs de Suplicació pel Lletrat Sevillano advocat de Canals, la Cia. d'Assegurances ORG_1 i de l'empresa ORG_2, la qual al·lega com a motius del recurs:

Per no contenir la Sentència la narració precisa dels fets que es consideren provats (art. 3.4 del Decret).

Per error en l'apreciació de la prova (art. 3.5).

Per infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil establerta en la Sentència (art. 3.9).

En sosteniment del primer motiu de recurs exposa que l'únic responsable de l'accident és la víctima que l'ha ocasionat per la seva conducta imprudent, i que no se li pot atribuir cap falta a Canals, el qual, abans de marxar, havia donat totes les instruccions sobre el mètode a utilitzar per tal de retirar els tubs de plàstic amb un martell elèctric, i no podia preveure que Ayuso, que havia estat contractat com a encarregat i responsable dels demés treballadors en absència de Canals, hauria tingut la idea d'utilitzar per a accelerar el seu treball, un mètode molt perillós que consistia a cremar els tubs de PVC amb gasolina.

Pel que fa al segon motiu de recurs fa valer que el Tribunal de Corts per retenir la responsabilitat de Canals no ha tingut en compte els següents elements:

Canals va ordenar a Ayuso utilitzar el martell elèctric per retirar els tubs del mur.

no hi ha prova que confirmi que hi havia una xerricana de benzina al costat del lloc del sinistre.

Canals, que sempre havia vetllat per que es complissin les normes de seguretat no podia imaginar, encara que s'hagués percebut de la xerricana de benzina, que els obrers la utilitzarien per cremar els tubs.

En absència de Canals l'encarregat dels treballadors de l'obra era el propi Ayuso

Subsidiàriament pel cas que el Tribunal no estimés l'absolució del recurrent, sol·licita la reducció de la indemnització atorgada a la vídua i a la filla de la víctima, que ha de comprendre la reparació dels perjudicis moral i econòmic, a excepció de la pèrdua de salari i del Pretium Doloris del difunt.

RESULTANT: Que també interposa recurs de Suplicació la Lletrat Pombo en nom i interès de Ramirez que actua en nom propi i de la seva filla menor Ferreras, fonamentat en els motius 5 i 9 de l'art. 3 del Decret:

L'error en l'apreciació de la prova, i l'infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil.

Recorda que la víctima, al moment de l'accident, tenia 25 anys i treballava des de feia solament 19 dies a l'empresa OCIPSA; que dels testimonis recollits l'únic responsable de l'obra era el processat que no havia donat mai instruccions relatives a la utilització de la benzina, i a més va reconèixer que no hi havia en l'obra cap extintor.

Estima que la incidència de la falta de la víctima en la producció de l'accident no pot excedir del 20%. Demana la modificació de les bases de la partició de responsabilitat i la condemna del processat, de l'empresa ORG_2 i de la Cia. d'Assegurances a pagar a Ramirez la suma de 19.063.560.-pts per ella mateixa i la de 15.000.000.-pts per la seva filla.

RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa als recursos presents i demana la confirmació de la Sentència.

FONAMENTS DE DRET

CONSIDERANT: Que en resulta de les proves recollides en el curs de la instrucció i a l'acte del judici oral que l'accident de treball del que fou víctima Ayuso va ocórrer en les circumstàncies següents:

- Vers les 12,30.-h del dia 19 de juny de 1.991 Ayuso i Téllez es trobaven treballant per compte de l'empresa ORG_2, en les obres d'ampliació de ORG_0 a XXXX, en la construcció dels murs de les fosses de suport dels transformadors. Per un error de construcció resulta que els tubs de PVC encastats als murs per on havien de passar els cables elèctrics s'havien posat massa alts i calia corregir-ho, rebaixant els tubs incrustats en el formigó per la qual cosa Canals que era l'encarregat de l'obra va demanar a Ayuso d'efectuar els corresponents treballs de rectificació. Com sigui que un cop trencat el mur de formigó per on passaven els tubs, s'havien quedat enganxats trossos de tubs de PVC que calia treure del tot, Ayuso va pensar en cremar- los en veure una xerricana de 3 o 4 litres de benzina que tenien al costat per combustible d'un petit grup electrogen, i així va mullar els tubs amb benzina, encenent-los a continuació, el que va provocar una deflagració que agafà de ple a Ayuso i li va causar cremades de les que resulta la seva mort el dia 11 de juliol de 1.991. A resultes de la deflagració també resultà ferit el treballador Téllez En el moment de l'accident Canals no es trobava al lloc puig que havia marxat feia 10 minuts.

CONSIDERANT: Sobre la responsabilitat penal de Canals, està establert pels testimonis recollits i les pròpies declaracions del processat que aquest tenia la qualitat d'encarregat general de les obres per compte de l'empresa ORG_2, que delegava parcialment, en la seva absència, a Ayuso el qual treballava a l'empresa feia tant sols 19 dies al moment de l'accident, no podent prendre, de la seva pròpia declaració davant el Batlle instructor, cap decisió sense consultar-li; Que no està demostrat que el processat, el dia dels fets, hagués assumit completament la missió que li pertocava de donar instruccions precises en quant a les modalitats de la tasca a acomplir, i de cridar l'atenció dels assalariats sobre els perills d'una maniobra incorrecta, i sobretot en relació als riscos referents a la utilització de la benzina, de la qual no podia ignorar la presència en la obra, necessària pel funcionament del grup electrogen, fins i tot tenint en compte que no hi havia cap extintor als llocs; Que tampoc en ressurt de les declaracions prestades en quant al desenvolupament de l'accident que Canals que havia deixat el lloc feia 10 minuts al moment de la deflagració hagués pres abans la precaució de verificar el mètode utilitzat per retirar els tubs de PVC, i si aquest presentava un perill, que en aquestes condicions està caracteritzat a càrrec del processat una falta de negligència susceptible de comportar la seva responsabilitat penal sobre els fonaments de l'art. 191 del Codi Penal.

CONSIDERANT: Sobre la partició de responsabilitat civil, que el fet d'haver encès un foc amb ajuda de benzina a l'interior de la fossa, per fer desaparèixer els tubs de PVC , mentre que no disposava de cap mitjà per evitar la propagació de les flames constitueix una falta d'imprudència greu, que el Tribunal de Corts a bon dret ha estimat que la malaurada víctima havia concorregut a la producció del seu propi perjudici, que a més les proporcions de partició de la responsabilitat retingudes pel Tribunal de Corts, sigui del 30% pel processat i del 70% per la víctima, corresponent a la gravetat i la incidència respectives de les faltes establertes en la realització de l'accident.

CONSIDERANT: En relació a la indemnització dels perjudicis de la vídua i de la filla d'Ayuso, que l'avaluació del perjudici moral correspon, compte tingut a l'edat del difunt, de la seva esposa i de l'infant, a les sumes atorgades per la jurisprudència, les decisions citades pels recurrents daten dels anys 1.994 i 1.995 havent de ser revaloritzades i modulades en funció de les circumstàncies personals, especialment de l'edat de la vídua, dels fills del difunt i de les condicions particularment dramàtiques de com es produï la mort. Que els diferents altres tipus de perjudicis indemnitzats, a saber les despeses d'enterrament, la pèrdua de salari i el perjudici econòmic estan justificades pels documents aportats. Que finalment és de constant jurisprudència que el Pretium Doloris sofert per la víctima abans de morir pot fer objecte d'una indemnització en benefici dels seus hereus. Que no es pot contestar que el Pretium Doloris sofert per Ayuso, mort un mes després de l'accident a conseqüència de greus cremades pugui ser qualificat de molt important; Que l'avaluació feta pel Tribunal de Corts d'aquest perjudici no n'apareix excessiva(Ex. barems de la Cour d'Appel de Toulouse 1.996 fixant indemnitzacions per un perjudici d'aquestes característiques a 250.000.-F.F. i més)

Decisio

CONSIDERANT: Que hi ha lloc, en l'estat d'aquestes consideracions de confirmar en la seva integritat la Sentència recorreguda.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

1.- Desestimar els recursos de Suplicació interposats d'una part per la representació de Canals, la Cia. ORG_1 i l'empresa ORG_2, i d'altra part per la representació de Ramirez i Ferreras.

2.- Confirmar els pronunciaments de la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 8 de juliol de 1.997 en la causa núm. 120-1/96.

3.- Condemnar Canals, la Cia. ORG_1 i l'empresa ORG_2 al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Atorgar els beneficis dels indults de SS. EE. els Coprínceps de dates 14-3-94 i 7-4-96.

5.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.