Compravenda, requisit del preu (3000057/2018)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000361/2020 ORIGEN: 3000057/2018 - 00

NIG: 5300542120180000369

PARTS:

Apel·lant: Vélez

Representant: Sr. Garzón

Advocat: Sra. Pombo

Apel·lat: Caro

Representant: Sr. Manso

Advocat: Sra. Tejera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Compravenda, requisit del preu.

SENTÈNCIA 068-2022

Andorra la Vella, el 18 de maig del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 7-3-2018, la representació processal de la societat Caro formulava demanda contra la societat Vélez interessant la seva condemna a satisfer la suma de 11.893,98.- EUR, majorada dels interessos legals a comptar de la data de la factura i a sufragar la totalitat de les despeses judicials causades per la tramitació de la present reclamació, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

2.- La representació processal de la societat Vélez contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions que s'hi contenien i alhora formulava demanda reconvencional, sol·licitant es dictés Sentència declarant la nul·litat i resolució del contracte de compravenda per manca de perfeccionament i vici del consentiment amb efectes retroactius, disposant el retorn per part de la seva representada de les peces lliurades a la venedora i en declari extingit el deute amb la contrapart, sense que ambdues parts es puguin res reclamar. Subsidiàriament sol·licita que es declari la nul·litat del contracte en mèrits de la regla "rebus sic stantibus", per trencament de l'equilibri del contracte entre les parts amb caràcter retroactiu, amb restitució de les prestacions recíproques. En tots els supòsits interessa que les costes s'imposin a la societat demandant atesa la seva temeritat i mala fe manifesta.

3.- La societat demandant contestava la demanda reconvencional plantejada interessant la seva desestimació, amb imposició a la part actora de les costes ocasionades.

4.- Practicats els mitjans de prova proposats i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 30-9-2020 requeia Sentència que estimava la demanda articulada per Caro i desestimant la demanda reconvencional articulada per Vélez, condemnava aquesta a satisfer a la primera la suma d'11.893,98.- EUR, augmentada dels interessos legals des del dia 11-4-2018 i a pagar les costes ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

5.- La representació processal de la societat Vélez ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, sol·licitant la seva revocació i en el seu lloc es dicti nova Sentència per la Sala, que aculli les pretensions contingudes en el seu escrit de contesta a la demanda i demanda reconvencional.

6.- La representació processal de la societat Caro s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La representació processal de la societat Vélez s'alça contra la Sentència dictada per l'Òrgan judicial d'instància amb fonament als següents motius de greuge.

En primer lloc considera que la valoració de la prova efectuada quan afirmava que la seva representada havia demanat un pressupost i simultàniament havia encarregat la mercaderia subministrada resultava errònia i il·lògica. Referia que els representants de Vélez s'havien limitat a sol·licitar un pressupost, sense haver mai encarregat la mercaderia. Quant a la remesa de les peces per la demandant, defensa que mai s'havia signat cap tipus d'albarà el que al seu criteri evidenciava l'absoluta disconformitat amb la mercaderia lliurada i el preu abusiu que es pretenia cobrar per l'adversa, referint que aquestes es trobaven encara embalades i a punt de ser retornades a l'adversa. Tanmateix indicava que el contracte de manteniment que entre les parts existia, no implicava un contracte de subministrament coetani.

En segon lloc denunciava les pràctiques abusives de l'adversa. Insistia que Vélez en tot moment havia mostrat la seva disconformitat amb el procedir de la demandant i en cap cas, havia actuat contra el seus actes propis anteriors com considerava el Jutjador "a quo". Considera que no pertocava al comprador assumir una mercaderia al respecte de la qual ignorava el seu preu, i en tal situació s'havia de protegir el consumidor atès el trencament de l'equilibri contractual existent i les previsions dels art. 20, 24 i 32 de la Llei 13/2013 de Competència Efectiva i Protecció del Consumidor. Tanmateix defensa que el preu del subministrament de la mercaderia resultava abusiu i així es justificava en les actuacions practicades, el què evidenciava la mala fe de l'adversa.

En tercer terme defensa que no concorria el requisit relatiu al preu de la compravenda defensant que si el comprador no el coneixia no es podia considerar que concorregués aquest tipus de contracte. Tanmateix considera que també existiria error per vici del consentiment, en el preu de la cosa el que comportava la inexistència del contracte "ab initio" o la seva nul·litat amb restitució de les prestacions entre les parts.

En quart lloc, defensa que l'aplicació dels interessos legals al supòsit examinat resultava improcedent.

Finalment indica que el rebuig de la reconvenció plantejada per la seva representada no es trobava degudament justificada.

Segon.- ANTECEDENTS D'INTERÈS

No es discuteix entre les parts litigants que Caro era l'encarregada del manteniment de la caldera de calefacció i cremador de l'hotel H del XXXX en mèrits d'un contracte perfeccionat a finals de desembre del 2016. Tampoc es discuteix que el propietari d'aquest establiment hoteler (Sr. ENTITY_10), el va traspassar en el decurs del mes de febrer del 2017 a la mercantil Vélez, mantenint-se, en principi, vigent el conveni de manteniment ans indicat entre les parts avui litigants.

La controvèrsia entre els litigants es suscita quan, la societat demandant sosté que Vélez li havia encarregat tot un seguit de peces per al sistema de calefacció per tal de tenir-les en estoc i així esvair qualsevol imponderable que pogués sorgir en l'eventualitat d'una avaria per manca del material necessari per a procedir a la seva substitució. En canvi, la societat demandada sosté que l'únic que s'havia encarregat era l'elaboració d'un pressupost, sense mai però haver encarregat la mercaderia.

En tot cas, admetent els litigants que les peces controvertides, eren efectivament lliurades per la societat demandant a l'establiment hoteler explotat per la demandada i que per al seu pagament, Caro emetia uns dies més tard (concretament el 16-11-2017) una factura per import d'11.893,98.- EUR, en resposta de la qual Vélez trametia un correu electrònic, destacant essencialment que els preus aplicats resultaven abusius i fora de mercat, i posaven a disposició de Caro les peces lliurades per a que les recuperessin immediatament (foli 39).

També resulta necessari destacar, al respecte de les peces subministrades per l'actora, que van ser adquirides a diferents proveïdors andorrans prop dels quals, Caro obté uns descomptes especials sobre el preu públic del distribuïdor (aproximadament un 50%), descompte aquest però que no es va repercutir al client final: en aquests sentit, la societat demandant pagava 6.866,43.- EUR (IGI exclòs) i repercutia a la defenent, l'import de 12.646,45.- EUR (IGI exclòs) si bé realitzava un descompte comercial del 10%.

La Sentència d'instància avala el plantejament de la societat demandant, condemnant la societat defenent a satisfer el preu que reflexava la factura emesa, desestimant per via de conseqüència la demanda reconvencional que es plantejava.

Tercer.- Per motius de lògica prelació argumental hem de començar per descartar el segon motiu de greuge que la part recurrent introdueix i que pivota al tomb de la infracció a la norma de protecció del consumidor. En efecte, els arguments que avança han estat plantejats per primer cop en aquesta alçada menystenint la regla "pendente appellatione, nihil innovetur" en mèrits de la qual, les parts en la segona instància del procés no poden sol·licitar la reforma de la sentència de primera instància invocant fets, proves o excepcions noves, sinó només per les mateixes adduïdes opportunament davant del Tribunal "a quo", en els límits de la pretensió impugnatoria. I, correlativament, no pot Tribunal "ad quem" conèixer i resoldre qüestions o problemes diferents dels plantejats en la primera instància, o fets nous introduïts extemporàniament en el procés, ja que al Tribunal de segona instància se li ha de proposar la mateixa "res iudicanda" sobre la qual ha jutjat el jutge "a quo"

Quart.- Realitzada l'anterior puntualització i pel que es refereix al primer motiu de recurs que ha estat descrit (error en la valoració de la prova), no podem considerar que concorri l'arbitrarietat que s'atribueix en la Sentència d'instància. En efecte, en cap cas el Jutjador " a quo" manté com ho argumenta la recurrent, que des de la societat demandada s'hauria demanat un pressupost i de manera simultània s'hauria encarregat la mercaderia, sinó que en realitat el que s'argumenta és que en cap cas resultava acreditat que des de la societat Vélez es demanés cap pressupost previ a l'encàrrec, encàrrec que d'altra banda presumeix es va realitzar a partir del moment en que la mercaderia havia estat lliurada i es trobava en possessió de la societat demandada i que aquesta només havia protestat quan va tenir coneixement de la factura, però no abans.

Aquest raonament resulta vàlid i ajustat a dret, sense que per tant se'l pugui qualificar d'irracional o d'arbitrari, sinó que en definitiva s'ajusta als actes de les parts en el procés de lliurament de les peces.

Cinquè.- Pel que es refereix als arguments que s'introdueixen quant a l'absència de preu en la compravenda.

El Digest 18, 1, 2 configura el contracte de compravenda com l'intercanvi d'una cosa per un preu, de manera que no existeix compravenda si manca el preu (Digest 18, 1, 2-1), amb el benentès que el preu ha de ser cert, condició aquesta que es verifica no tant sols quan es determina exactament la seva quantia al moment de la compravenda sinó també quan resulta determinable sense necessitat d'altre conveni entre les parts per a fer-ho, mitjançant criteris de determinació subjectius (determinació del preu per part d'un tercer que admet el Codi 4, 38, 15) o objectius (Digest 18, 1, 7-1 entre altres).

Si les anteriors precisions es traslladen al supòsit que s'examina i es conjumina amb les precisions que hem pogut realitzar amb anterioritat s'imposa la conclusió que si bé podia existir acord entre les parts sobre la cosa, en cap moment ha existit acord sobre el preu entre Vélez i Caro. En efecte, tant bon punt aquest era conegut per la societat demandada a través de la factura emesa per l'actora, Vélez rebutjava la mercaderia lliurada tot i demanant a la demandada que recuperés les peces que prèviament li havia lliurat.

En el present supòsit no tant sols el contracte de compravenda no s'ha perfeccionat per manca d'acord entre les parts sobre un element essencial del contracte com és el preu, sinó que a partir del moment en que Caro ha aplicat unilateralment el preu que ha considerat escaient en la factura emesa, menystenia les previsions del Digest 18, 1, 35-1 que impedeix que el preu pugui deixar-se a l'arbitri d'una de les parts en el contracte. I no serà obstacle a aquesta conclusió que els preus aplicats en la factura constantment esmentada puguin correspondre a aquells que apareixen com a preus públics prop dels proveïdors en que va adquirir la mercaderia, atès que d'una banda el marge existent entre aquest i el que en realitat pagava Caro (pràcticament la meitat) sembla obeir a una estratègia comercial de l'empresa proveïdora amb la clientela, oferint un preu públic en que apliquen immediatament un descompte important, sense que tampoc aquest es correspongui al preu de mercat de les peces lliurades. En efecte, Vélez ha justificat mitjançant l'aportació de reculls publicitaris de pàgines webs (folis 55 a 62) i un pressupost realitzat per una empresa especialitzada de Tolosa (foli 63) que els preus són, per alguns d'ells fins i tot inferiors a la suma satisfeta per la pròpia societat demandant als seus proveïdors.

S'escuda la societat demandant en que el principi constitucionalment reconegut de la llibertat d'empresa li permetia aplicar el preu que considerava més adequat a les peces que va lliurar obtenint un marge important, i si bé aquesta afirmació pot ser parcialment certa, això no li permetia imposar la seva venda a un preu que no s'ha acceptat pel venedor i que ell mateix pretén aplicar en base a uns paràmetres que no resulten jurídicament admissibles.

Sisè.- A partir del moment en que no es pot considerar que la compravenda s'hagi perfeccionat entre les parts, escaurà desestimar la demanda articulada i estimar parcialment la demanda reconvencional, en el sentit que malgrat no poder-se apreciar la nul·litat o resolució de la compravenda per no haver-se aquesta perfeccionat, Caro haurà de recuperar, al seu càrrec, totes les peces que va lliurar i que es contemplen en la factura emesa.

Setè.- Les costes ocasionades en la instància hauran de ser imposades a la part demandant, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador però excloent dels mateixos els honoraris del perit judicial intervinent, en no haver estat la seva intervenció útil en el present litigi.

Quant a les costes ocasionades en aquesta alçada, el triomf del recurs articulat es traduirà en que no s'efectuï pronunciament al seu respecte.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació plantejat per la representació processal de la societat Vélez contra la Sentència dictada en data 30-9-2020 que es revoca íntegrament, disposant en el seu lloc la desestimació de la demanda formulada per la societat Caro i estimant parcialment la demanda reconvencional plantejada per Vélez declarant la inexistència de contracte de compravenda en relació al material i peces que consten descrites en la factura 849 de data 16-11-2017 de la societat demandant, disposant que aquesta darrera haurà de recuperar al seu càrrec, tot el material que en el seu dia va poder lliurar a la demandada en mèrits de la mateixa i imposant a la demandant el pagament de les costes ocasionades en la instància, a excepció dels honoraris derivats de la realització de la pericial judicial. I sense fer pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.