Reclamació de quantitat derivada d'un saldo de crèdit hipotecari en compte corrent més interessos de demora; cosa jutjada; liquidació d'interessos (4000143/2016)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Albert Andrés Pereira Vincent Anière

TSJC.- 0000066/2018 ORIGEN: 4000143/2016 - 00

NIG: 5300542120160001131

PARTS:

Apel·lant : Sr. Catalá i A, S.L.

Advocat : Sr. Pina

Apel·lat : Vaquero, S.A. Procurador : Sra. Blasco

Advocat : Sr. Almansa

SENTÈNCIA 092-2020

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: Sr. Vincent Anière

Sr. Carles Cruz Moratones

Andorra la Vella, el 21 de juliol del 2020 En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- En data 20.12.17, el Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent decisió:

“PRIMER.- Estimar la demanda formulada en data 12 de maig de 2016 per la representació de Vaquero contra el Sr. Catalá més interessos de demora previstos per l’ABA per descoberts en compte és del 14.12.15 i al mateix temps, de manera subsidiària, exercita l’acció hipotecària contra A, SL respecte les unitats immobiliàries gravades en garantia.

La sentència d’instància estima íntegrament la demanda amb imposició de les costes.

Contra tal decisió s’alça la part vençuda.

SEGON.- Dividirem en quatre greuges el recurs d’apel·lació que ha interposat el Sr. Catalá, en nom propi i de la societat A, SL.

El primer d’ells es centra en tornar a argumentar l’excepció de cosa jutjada respecte la sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 27.1.15 en els autes 1100261/2011. En efecte, entre les mateixes parts es va presentar una demanda de reclamació del saldo deutor derivat de la mateixa operació de crèdit per 425.000€ que va tenir lloc en el dia 13.1.06. I aquella demanda de Vaquero va ser desestimada sense entrar en el fons de l’assumpte perquè no s’havia donat el preavís de la no renovació de la pòlissa de crèdit. Per aquesta raó, considera el recurrent que ja no podia tornar a presentar una nova demanda la part creditora sobre la mateixa reclamació per efecte de l’excepció de la cosa jutjada.

Sense necessitat de recordar un cop més els efectes positius o prejudicial i negatius o excloent de la cosa jutjada que ja hem reiterat en altres ocasions (TSJC 329-16; TSJC 24-15 i TSJC 450-17, entre d’altres), hem d’insistir en que la sentència anterior ha d’haver entrat en el fons del litigi que separa a les parts per poder parlar de cosa jutjada material i no haver-se quedat aquesta imprejutjada per qüestions de forma, que és el que va succeir en l’anterior litigi resolt per la sentencia del Tribunal de Batlles de 27.1.15 que va considerar que no s’havia donat el preavís d’un mes abans de no renovar la pòlissa de crèdit, segons contracte.

En aquests casos ja es criteri reiterat del Tribunal que la part que ha vist desestimada la seva pretensió per raons formals prèvies a la seva acció davant els tribunals, pot tornar a plantejar la seva reclamació un cop els prerequisits formals han estat correctament realitzats (STJC 263/16 i les que en ella es citen).

Així doncs, la part creditora va tornar a fer el requeriment prejudicial en deguda forma i temps i després va presentar la seva demanda.

El motiu ha de ser rebutjat.

TERCER.- El segon motiu es centra en la indeguda actuació de la part demandant en haver concedit excessives facilitats creditícies al demandat i a la seva societat. Si ja resulta sorprenent que una persona que es dedica a fer inversions immobiliàries i que no està mancada ni de les seves capacitats mentals ni de la seva capacitat d’obrar intacta es queixi de les facilitats crediticis obtingudes, hem de dir que aquestes facilitats creditícies no eren acumulatives sinó que tenien per funció refinançar el deute que venia arrossegant el Sr. Catalá, la penúltima de les quals va ser un préstec de 425.000€ que un any més tard (13.1.06) va suposar una pòlissa de crèdit a tres anys, renovable mensualment, que és va tolerar pel Banc fins el 13.12.15. Cal però observar que la causa dels deutes del Sr. Catalá no van ser degudes a una voracitat d’acumulació de passiu per part de Vaquero sinó que ja reconeix que van ser degudes a la crisi immobiliària que li va impedir vendre les propietats adquirides (pàg. 5 del seu recurs) com també a diversos problemes de salut (pàg. 3 de la seva contesta).

En conseqüència, la legitima aspiració als guanys econòmics del Sr. Catalá mitjançant la inversió econòmica i la crisi que va seguir a partir del 2008 són la raó que expliquen la seva situació econòmica posterior, la qual no és imputable a l’actuació de Vaquero.

El motiu ha de fracassar.

QUART.- El tercer motiu es centra en la liquidació d’interessos i en una actitud abusiva de la part agent. També aquest greuge no pot trobar acull per part del Tribunal doncs resulta acreditat que es varen pactar tres interessos diferents en l’escriptura de 13.1.06 (Pacte Primer, primer paràgraf i lletra c) que es corresponien als i) als interessos dins el límit del crèdit (425.000€ i a partir de l’1.7.07, 200.000€) al 3,2515%; ii) els interessos de descobert per superar el límit (excés) i iii) també els interessos de demora per en aquests dos casos dels fixats per l’ABA pels descoberts en compte corrent. I així ho va detallar en el document 5 del ram de la part agent.

Doncs bé, si la part estimava que la liquidació efectuada no era correcta havia de proposar prova per acreditar-ho i en no haver-ho fet, el motiu ha de decaure.

No hem d’oblidar que ja es doctrina reiterada de la Sala que en principi els interessos referenciats en l’ABA no són abusius, ni quan es tracta de consumidors, cosa que tampoc és el cas present.

CINQUÈ.- I el quart motiu es centra en una suposada nul·litat del títol adquisitiu de les garanties hipotecàries.

Aquest motiu també resulta extravagant, doncs d’una banda ha estat introduït de manera sorpresiva en el procediment en aquesta segona instància i, també, pels seus arguments de fons.

Al·lega la part recorreguda -amb raó- que aquesta qüestió ara plantejada en el recurs no ho ha estat en la contesta a la demanda i que per aquesta raó no pot ara ser introduïda en l’alçada per aplicació del principi pendente apellatione nihil innovetur (D. 49.7.1pr) . I efectivament així és. Constant jurisprudència de la Sala (veure STJC de 20.2.1997, entre moltes d’altres) ha vingut reiterant que només podran ser objecte d’impugnació davant la Sala aquelles qüestions que hagin estat objecte de debat i de possible contradicció entre les parts en la instància. No estem davant d’un nou judici on es puguin fer noves proves (llevat de casos excepcionals previstos en l’article 73 de la Llei transitòria de procediments judicials) o articular noves pretensions, sinó de revisar la valoració de les proves efectuades en la instància i revisió també de l’aplicació del dret efectuada sobre les pretensions ja formulades. Queden excloses lògicament aquelles qüestions que es derivin estrictament del moment de dictar-se la sentència.

En coherència amb aquesta pacífica i sabuda doctrina, comprovem que en la instància, concretament en el moment de la contesta a la demanda que era el moment processal oportú, la part ara apel·lant no va fer referència en cap moment a la validesa o no dels títols donats en garantia. Per tant aquestes asseveracions extemporànies ja no poden ser objecte de resposta judicial.

Només afegirem com argument de reforç que sorprèn que les unitats immobiliàries donades en garantia ara no fossin realitzables per estar integrades en una finca conjunta en la figura d’aparhotel, quan en l’escriptura de 13.1.06 ja es diu que en data 30.7.99 es va fer la declaració d’obra nova i de divisió horitzontal (foli 34 revers) i d’aquí que cada unitat immobiliària tingui assignada la seva quota o coeficient de participació.

Per tot això, aquest motiu ha de decaure i això comporta la desestimació del recurs.

SISÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.– En el present litigi la part demandant, Vaquero reclama el pagament de les quantitats derivades d’un saldo d’un crèdit hipotecari en compte corrent (549.739,92€) contra el Sr. Catalá més interessos de demora previstos per l’ABA pels descoberts en compte és del 14.12.15 i al mateix temps, de manera subsidiària, exercita l’acció hipotecària contra A, SL respecte les unitats immobiliàries gravades en garantia.

La sentència d’instància estima íntegrament la demanda amb imposició de les costes.

Contra tal decisió s’alça la part vençuda.

SEGON.- Dividirem en quatre greuges el recurs d’apel·lació que ha interposat el Sr. Catalá, en nom propi i de la societat A, SL.

El primer d’ells es centra en tornar a argumentar l’excepció de cosa jutjada respecte la sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 27.1.15 en els autes 1100261/2011. En efecte, entre les mateixes parts es va presentar una demanda de reclamació del saldo deutor derivat de la mateixa operació de crèdit per 425.000€ que va tenir lloc en el dia 13.1.06. I aquella demanda de Vaquero va ser desestimada sense entrar en el fons de l’assumpte perquè no s’havia donat el preavís de la no renovació de la pòlissa de crèdit. Per aquesta raó, considera el recurrent que ja no podia tornar a presentar una nova demanda la part creditora sobre la mateixa reclamació per efecte de l’excepció de la cosa jutjada.

Sense necessitat de recordar un cop més els efectes positius o prejudicial i negatius o excloent de la cosa jutjada que ja hem reiterat en altres ocasions (TSJC 329-16; TSJC 24-15 i TSJC 450-17, entre d’altres), hem d’insistir en que la sentència anterior ha d’haver entrat en el fons del litigi que separa a les parts per poder parlar de cosa jutjada material i no haver-se quedat aquesta imprejutjada per qüestions de forma, que és el que va succeir en l’anterior litigi resolt per la sentencia del Tribunal de Batlles de 27.1.15 que va considerar que no s’havia donat el preavís d’un mes abans de no renovar la pòlissa de crèdit, segons contracte.

En aquests casos ja es criteri reiterat del Tribunal que la part que ha vist desestimada la seva pretensió per raons formals prèvies a la seva acció davant els tribunals, pot tornar a plantejar la seva reclamació un cop els prerequisits formals han estat correctament realitzats (STJC 263/16 i les que en ella es citen).

Així doncs, la part creditora va tornar a fer el requeriment prejudicial en deguda forma i temps i després va presentar la seva demanda.

El motiu ha de ser rebutjat.

TERCER.- El segon motiu es centra en la indeguda actuació de la part demandant en haver concedit excessives facilitats creditícies al demandat i a la seva societat. Si ja resulta sorprenent que una persona que es dedica a fer inversions immobiliàries i que no està mancada ni de les seves capacitats mentals ni de la seva capacitat d’obrar intacta es queixi de les facilitats crediticis obtingudes, hem de dir que aquestes facilitats creditícies no eren acumulatives sinó que tenien per funció refinançar el deute que venia arrossegant el Sr. Catalá, la penúltima de les quals va ser un préstec de 425.000€ que un any més tard (13.1.06) va suposar una pòlissa de crèdit a tres anys, renovable mensualment, que és va tolerar pel Banc fins el 13.12.15. Cal però observar que la causa dels deutes del Sr. Catalá no van ser degudes a una voracitat d’acumulació de passiu per part de Vaquero sinó que ja reconeix que van ser degudes a la crisi immobiliària que li va impedir vendre les propietats adquirides (pàg. 5 del seu recurs) com també a diversos problemes de salut (pàg. 3 de la seva contesta).

En conseqüència, la legitima aspiració als guanys econòmics del Sr. Catalá mitjançant la inversió econòmica i la crisi que va seguir a partir del 2008 són la raó que expliquen la seva situació econòmica posterior, la qual no és imputable a l’actuació de Vaquero.

El motiu ha de fracassar.

QUART.- El tercer motiu es centra en la liquidació d’interessos i en una actitud abusiva de la part agent. També aquest greuge no pot trobar acull per part del Tribunal doncs resulta acreditat que es varen pactar tres interessos diferents en l’escriptura de 13.1.06 (Pacte Primer, primer paràgraf i lletra c) que es corresponien als i) als interessos dins el límit del crèdit (425.000€ i a partir de l’1.7.07, 200.000€) al 3,2515%; ii) els interessos de descobert per superar el límit (excés) i iii) també els interessos de demora per en aquests dos casos dels fixats per l’ABA pels descoberts en compte corrent. I així ho va detallar en el document 5 del ram de la part agent.

Doncs bé, si la part estimava que la liquidació efectuada no era correcta havia de proposar prova per acreditar-ho i en no haver-ho fet, el motiu ha de decaure.

No hem d’oblidar que ja es doctrina reiterada de la Sala que en principi els interessos referenciats en l’ABA no són abusius, ni quan es tracta de consumidors, cosa que tampoc és el cas present.

CINQUÈ.- I el quart motiu es centra en una suposada nul·litat del títol adquisitiu de les garanties hipotecàries.

Aquest motiu també resulta extravagant, doncs d’una banda ha estat introduït de manera sorpresiva en el procediment en aquesta segona instància i, també, pels seus arguments de fons.

Al·lega la part recorreguda -amb raó- que aquesta qüestió ara plantejada en el recurs no ho ha estat en la contesta a la demanda i que per aquesta raó no pot ara ser introduïda en l’alçada per aplicació del principi pendente apellatione nihil innovetur (D. 49.7.1pr) . I efectivament així és. Constant jurisprudència de la Sala (veure STJC de 20.2.1997, entre moltes d’altres) ha vingut reiterant que només podran ser objecte d’impugnació davant la Sala aquelles qüestions que hagin estat objecte de debat i de possible contradicció entre les parts en la instància. No estem davant d’un nou judici on es puguin fer noves proves (llevat de casos excepcionals previstos en l’article 73 de la Llei transitòria de procediments judicials) o articular noves pretensions, sinó de revisar la valoració de les proves efectuades en la instància i revisió també de l’aplicació del dret efectuada sobre les pretensions ja formulades. Queden excloses lògicament aquelles qüestions que es derivin estrictament del moment de dictar-se la sentència.

En coherència amb aquesta pacífica i sabuda doctrina, comprovem que en la instància, concretament en el moment de la contesta a la demanda que era el moment processal oportú, la part ara apel·lant no va fer referència en cap moment a la validesa o no dels títols donats en garantia. Per tant aquestes asseveracions extemporànies ja no poden ser objecte de resposta judicial.

Només afegirem com argument de reforç que sorprèn que les unitats immobiliàries donades en garantia ara no fossin realitzables per estar integrades en una finca conjunta en la figura d’aparhotel, quan en l’escriptura de 13.1.06 ja es diu que en data 30.7.99 es va fer la declaració d’obra nova i de divisió horitzontal (foli 34 revers) i d’aquí que cada unitat immobiliària tingui assignada la seva quota o coeficient de participació.

Per tot això, aquest motiu ha de decaure i això comporta la desestimació del recurs.

SISÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Catalá i la societat A, SL contra la Sentència dictada per l’Hble. Tribunal de Batlles en data 20 de desembre de 2017, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-