Préstec i donació - extinció usdefruit pèrdua sobrevinguda d'objecte (2100193/2014)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000414/2017 ORIGEN: 2100193/2014 - 00

NIG: 5300542120150000558

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 24 d'abril del 2018

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 20.05.14 la representació processal de la Sra. Recio, formulava demanda en reclamació de quantitat pel procediment ordinari contra la Sra. Somoza, en virtut de la qual sol·licitava que es dictés sentència condemnant a la demandada a satisfer la quantitat de 54.000,-EUR en concepte de reemborsament dels préstecs que en el seu dia foren atorgats a la defenent, més els interessos legals produïts per les sumes reclamades des de la data de la seva mora, o en qualsevol cas, els generats per la suma global reclamats des de la data de contesta a la demanda, així com les costes judicials i extrajudicials inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

En data 01.07.14 la representació processal de la part defenent es va oposar a la demanda i va articular demanda reconvencional a fi que es desestimés la demanda de l'adversa i es dictés sentència absolent a la seva representada tot estimant la demanda reconvencional en el sentit que es condemnés la Sra. Recio a restituir als comptes oberts a X i a Y els capitals disposats o transferits existents a la mort del Sr. Puga, o, subsidiàriament, restituir els imports a sengles comptes corrents dels quals en fos cotitular la demandant i els seus fills com a hereus del seu difunt pare. Altrament que es declarés l'obligació de la demandant de mantenir i conservar els capitals formant part del cabdal hereditari deixat pel seu difunt marit, i disposar que, en mèrits del dret d'usdefruit de la Sra. Recio, sobre aquests capitals, pogués disposar únicament dels seus fruits i interessos, tot imposant les costes processals a l'adversa, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora.

II.- Les parts van replicar i duplicar de forma oportuna reproduint les seves pretensions, oposant-se, la representació processal de la Sra. Recio, a la demanda reconvencional de contrari.

III.- Obert el judici a proves van ser practicats els diferents mitjans probatoris proposats pels litigants.

IV.- Per aute de la Batllia de data 28.03.17 es decidí donar lloc a la successió processal de la Sra. Recio, a raó de la seva defunció, pel Sr. Girona.

V- Les parts van formular escrit de conclusions en què van reproduir les seves pretensions inicials.

VI.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència, en data 20.09.17, amb la següent part decisòria:

"Primer.- Desestimar la demanda presentada per la representació processal de la Sra. Recio, substituïda processalment pel Sr. Girona, i absoldre a la Sra. Somoza que quantes pretensions contra ella s'hi contenien.

Segon.- Estimar parcialment la demanda reconvencional presentada per la representació processal de la Sra. Somoza, i condemnar a l'hereu de la Sra. Recio, a saber, el Sr. Girona a restituir als comptes oberts a X i a Y una quarta part dels capitals existents a la mort del Sr. Puga, a acreditar en execució de sentència, atesa la manca de concreció dels imports a la data de defunció del Sr. Puga.

Tercer.- Imposar les costes ocasionades arran de la tramitació del present litigi a la part agent, incloses aquelles derivades de la intervenció d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

VII.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Girona, i en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions per escrit de data 19.01.18, demana la revocació de la resolució apel·lada admeten les seves pretensions, desestimant íntegrament la reconvenció instada per l'adversa, tot imposant a la part contrària la totalitat de les despeses processals i extraprocessals d'ambdues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Per escrit de contesta registrat el 05.03.18, la representació processal de la Sra. Somoza va demanar que es desestimés el recurs d'apel·lació interposat per l'adversa, amb imposició a la part apel·lant de les costes processals causades així com els honoraris d'advocat i de procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

I.- En el present procediment, la part agent la Sra. Recio reclama front la seva filla el pagament de 54.000,-EUR per devolució de dos préstecs. La defenent Sra. Somoza s'oposà a la demanda per considerar que no es tractava de dos préstecs sinó de dues donacions irrevocables. A més formula demanda reconvencional per la qual demana unes obligacions de fer a la seva mare en la qualitat d'usufructuària de l'herència del seu marit i pare de la Sra. Somoza, la qual n'és cohereva juntament amb el seu germà Girona.

Abans de dictar-se la sentència, la Sra. Recio (demandant) va morir en el dia 9.1.17, i la va substituir processalment el seu hereu i germà de la Sra. Somoza, en Girona.

La sentència d'instància desestima la demanda principal i estima la demanda reconvencional.

Contra tal decisió s'alça la part agent principal.

II.- La part apel·lant articula els seus greuges contra la sentència d'instància a la que imputa una errònia valoració de la prova pel que fa a la reclamació principal (dos entregues de diners de la mare a la filla) i a una manca de legitimació passiva pel que fa a la demanda reconvencional.

Abans d'entrar en les tres qüestions que suscita el debat entre les parts hem de fer referència al context en el que es troba submergit aquest plet: 1) La Sra. Recio estava casada amb el Sr. Puga i varen tenir dos fills, en Girona i la ENTITY_5; 2) El pare va morir l'any 2007 i va deixar hereus als seus dos fills i com usufructuària la mare d'aquests; 3) A començaments de l'any 2014, la mare va anar a viure amb el seu fill Girona amb el qual no l'havia unit una relació molt estreta fins aleshores, a l'igual que amb la seva filla Somoza que va tenir una relació més estreta amb el seu pare; 4) coincidint amb el trasllat a casa del fill, la mare va reclamar a la seva filla una escopeta de caça que tenia en el seu poder. La filla es va negar a l'entrega de l'escopeta i aquí es va iniciar una sèrie de desavinences entre mare i filla que van provocar que la denunciés davant la Policia per la suposada sostracció; 5) en data 21.8.97, la mare havia fet una entrega de 4.000.000 de PTA (24.000,-EUR al canvi) a la seva filla i en el dia 3.9.97 varen formalitzar davant Notari que aquella entrega havia estat feta per la mare a la filla "a fi i efecte de destinar-la al pagament de la compra de la seva vivienda". En el mateix document es va fer constar que "Si mai la Sra. Recio, i ella sola, necessita aquests diners, la seva filla Somoza, s'obliga a retornar-los-hi immediatament, del contrari aquesta quantitat romandrà en poder de la Sra. Somoza i sense que pugui ser considerada com a pagament anticipat de dot o de cobrament de qualsevol dret legitimari matern."; 6) En data 18.3.13 la mare va fer un traspàs de diners (30.000,-EUR) a la seva filla Somoza i uns mesos abans havia fet el mateix traspàs al seu fill ENTITY_6; 7) La mare com a usufructuària dels béns deixat pel seu espòs, concretament diners en diverses entitats bancàries, va traspassar aquests diners posteriorment als seus comptes.

III.- Analitzarem a continuació els diferents punts de discrepància de les parts en aquest litigi.

Entrega de 24.000,-EUR (4 milions de pessetes) que va tenir lloc en el dia 21.8.97.

Coincideixen les dues parts en que es va tractar d'un préstec i no d'una donació, però discrepen en la condició imposada per la mare de "si necessita els diners". De la part transcrita de l'escriptura on es va elevar aquella entrega amb la denominació de préstec es constaten varies circumstàncies: 1) que va fer un préstec sense interès ni termini a la filla per adquirir un habitatge; 2) que es va sotmetre a una condició resolutòria en cas que la mare necessités els diners; 3) que ni esdevenia aquesta circumstància resolutòria, aquella suma no es podia computar ni per entrega del dot ni com a dret legitimari matern anticipat a la filla.

Més enllà de la naturalesa jurídica d'aquest negoci que podria suscitar-se (com un pacte reversional o sotmesa a condició resolutòria) el cas és que resulta rellevant interpretar el sentit de "si mai necessita els diners... la Sra. Somoza els retornarà immediatament". Per a la filla cal interpretar aquella expressió en el sentit que la mare havia d'acreditar un verdader estat de necessitat per a justificar la seva voluntat de que li fossin retornats els diners. Però aquesta interpretació no la podem compartir. Suposar carregar sobre la lliuradora, la mare, una demostració que no estava compresa en la condició acceptada per la filla. No hem d'oblidar que si accepta ella que es tracta d'un préstec aquest per naturalesa comporta l'obligació de devolució (a diferència d'una donació) i normalment va unit al pagament d'uns interessos i d'un termini de devolució. En aquest cas existia un raonable tractament favorable de la mare a la filla i per aquesta raó no hi va haver cap mena de retribució del préstec, però això no pot permetre interpretar de manera extensiva la generosa actuació de la mare envers la filla que necessitava els diners per adquirir un habitatge i la mare els hi va deixar, no donar. D'aquí l'interès en deixar constància notarial d'aquella voluntat. I la mare ho va confessar que volia efectuar un viatge, tot i que no li calia donar explicacions de la causa de la seva necessitat perquè no s'hi havia compromès. Afegirem a títol únicament de reforç argumental que dels ingressos que s'han acreditat de la mare i que ha recollit la sentència d'instància, no es constata una situació econòmica folgada de la mare, que ja vivia a casa del seu fill. Per tant, aquest punt de la sentència d'instància ha de ser revocat i estimat de la demanda de la mare.

Transferència de 30.000,-EUR de la mare a la filla en el dia 18.3.13

Per començar hem de dir que no es pot discutir la legitimitat activa de l'hereu per seguir l'acció revocatòria de la donació que havia interposat la seva causant, d'acord amb l'excepció a aquesta acció personal que preveu el Llibre III de les Decretals, títol 24, capítol 10.

En aquest fet de la transferència esmentada ja discrepen les dues parts. La mare considera que va ser també un préstec per ajudar econòmicament a la seva filla, segons els escrits presentats. Però de la seva pròpia confessió (13ena) es constata que la seva intenció era "donar" la mateixa suma a cada fill i el propi germà també ha declarat com a testimoni que la mare li va donar 30.000,-EUR per ajudar-lo "sense saber que li retornava diners del seu oncle que li havia deixat en testament" (testament que, per cert, no ha estat aportat a les actuacions). És a dir, que la mare va tenir un confessat "animus donandi" respecte cada fill en la mateixa suma i posteriorment s'ha volgut justificar per un suposat deute envers el fill de part de l'oncle i en part de mateixa donant. Però cal remarcar que encara que hagués pogut haver alguna justificació per l'entrega al germà de la mateixa suma, cosa que ja hem dit que ni es va dir a la rèplica ni ho sabia la mare quan va fer la transferència, el cert és que a la filla li va fer una entrega de diners sense cap més explicació (a diferència del préstec de l'any 1997) i no consta i) cap mena de causa d'ingratitud que justifica la seva revocació (injuries greus proferides per la filla contra la mare; d'agressió física o atemptat contra la mare; incompliment de les càrregues que el donatari hagués acceptat de forma voluntària o d'haver causat danys greus al patrimoni de la donant); ii) ni que la donació hagi estat feta en frau de creditors; iii) ni sigui inoficiosa per perjudicar la llegítima, iv) ni tampoc consta acreditada cap necessitat econòmica específica de la filla (a diferència de l'any 1997).

Per aquesta raó, la donació a la filla de 30.000,-EUR no podia ser revocada ni reclamada abans per la mare ni ara per l'hereu d'ella, com a successor processal.

IV.- Així doncs en conclusió pel que fa a la demanda principal, concloem que aquesta només pot prosperar de manera parcial i la filla Somoza ha de ser condemnada a la devolució de la suma de 24.000,-EUR més els interessos des de la data del requeriment extrajudicial de 26.3.14 (data del burofax tramès). Això comporta que no s'hagi de fer pronunciament sobre costes de la demanda principal.

V.- Pel que fa la demanda reconvencional en la qual la filla reclama unes determinades actuacions (obligacions de fer) a la mare en la seva condició d'usufructuària de l'herència del pare que ja no poden ser ateses en aquest procediment perquè l'usdefruit es va extingir amb la mort de la usufructuària en el dia 9.01.17. Ara qui ha comparegut és l'hereu el qual no pot ser obligat a dur a terme l'actuació reclamada a la seva mare, sinó que les pretensions que tingui la seva germana cohereva del pare hauran de fer-les davant l'hereu de la mare i en la seva condició de cohereu del pare. Allà caldrà discutir quines donacions són col·lacionables i quines despeses va haver per deutes del difunt pare va haver de fer la mare com usufructuària i determinar així el cabdal relicte net del pare per repartir-los per meitats. En conseqüència, el fill comparegut com hereu de la mare no està legitimat passivament i l'objecte de la demanda reconvencional s'ha perdut de manera sobrevinguda per la lamentable desaparició de la mare.

Això comporta la desestimació de la demanda reconvencional sense fer imposició de les costes de la instància.

VI.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Girona com hereu i en substitució de la seva difunta mare Sra. Recio contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 20 de setembre de 2017, que revoquem i en el seu lloc decidim:

ESTIMAR PARCIALMENT la demanda principal i condemnem a la Sra. Somoza al pagament de la suma de 24.000,-EUR més els interessos legals des de la data del 26.3.14 al seu germà Girona com hereu de la mare Sra. Recio, sense fer pronunciament en costes d'aquesta demanda.

DESESTIMAR la demanda reconvencional interposada per la Sra. Somoza per pèrdua sobrevinguda d'objecte, sense fer pronunciament sobre les costes d'aquesta demanda.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. Presidenta de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-