Necessitat d'acceptar causes d'exclusió de cobertura d'assegurança

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: ASS, SA

Representant: Sra. Álvarez

Advocat: Sra. CLL

Apel·lat: CONSTRUCIONS B, SAU

Representant: Sra. Quesada

Advocat: Sra. RB

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE : Assegurances-Necessitat d'acceptar les causes d'exclusió de cobertura de la companyia asseguradora i les clàusules limitatives del dret de l'assegurat-Deure de col·laboració de l'assegurat.

SENTÈNCIA 000034/2025

Andorra la Vella, 11 de març del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 13-04-2007, la societat constructora CONSTRUCIONS B, SA (B) va subscriure prop de la companyia ASS una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil de construcció, que fou objecte de diverses modificacions els anys 2011, 2012, 2017 i 2018, fins a la seva extinció a l'abril de l'any 2020.

Plet del 2010

El 20-09-2010, ja es va incoar per part de les Comunitats de propietaris dels edificis PT I i III, un procediment civil en contra de, entre altres, B, per uns defectes constructius (autes 1100423/2010).

Plet del 2013

El 25-01-2013, la representació processal de la Comunitat de Propietaris de l'edifici PT A va formular demanda en reclamació de quantitat en contra de les societats C, SA, B i el Sr. Castrillo, per uns desperfectes constructius.

Per sentència de data en data 25-5-2017 (causa 5100837/2012), el Tribunal de Batlles va decidir estimar substancialment la demanda i, entre altres, va:

1.- condemnar solidàriament a la societat B, a la societat C i al Sr. Castrillo a satisfer a la Comunitat de Propietaris de l'Edifici PT A, la quantitat de 81.654,35EUR (78.138,14EUR+4,5%IGI),

2.- condemnar solidàriament a la societat C i al Sr. Castrillo a satisfer a la Comunitat de Propietaris de l'Edifici PT A, la quantitat de 14.653,12EUR (14.022,13EUR+4,5% IGI),

3.- declarar la responsabilitat de la societat D en relació als defectes constatats en el terra radiant elèctric de la rampa del garatge de l'edifici solidàriament amb la societat C i condemnar únicament a aquesta darrera a satisfer a la Comunitat de Propietaris de l'Edifici PT A, i per aquest concepte, la quantitat de 15.459,21EUR (14.793,50EUR + 4,5% IGI).

També va condemnar en costes als defenents incloses les derivades de la intervenció d'advocat, procurador i pèrit així com les resultants de l'elaboració de l'informe pericial aportat per l'agent .

Per sentència de data 26-09-2018 (causa 242/2017), aquesta Sala va estimar parcialment els recursos d'apel·lació formulats per la representació processal del Sr. Castrillo i la societat B contra la Sentència dictada per l'Hble Tribunal de Batlles en data 25-5-2017 que es va revocar parcialment modificant el punt primer, apartat 1 de la seva part decisòria en el sentit que la condemna solidària del Sr. Castrillo intervindrà fins l'import de 76.979,37.- EUR i la de B fins l'import de 54.587.- EUR, i el punt segon en el sentit que no escau fer condemna als recurrents al respecte de les costes processals ocasionades en la instància, tot i confirmant-se els restants pronunciaments. I sense fer pronunciament al respecte de les costes ocasionades en segona instància.

2.- Per carta de data 31-10-2018, la companyia va comunicar a B que després d'haver rebut la sentència del Tribunal Superior, havia decidit no assumir les conseqüències econòmiques derivades de la mateixa.

Per una altra carta del mateix dia va comunicar a B que tampoc assumiria les conseqüències econòmiques derivades de la futura sentència que havia de recaure en la causa 1100423/2010.

En data 20-11-2018, B i la Comunitat de propietaris de l'edifici PT A van arribar a un acord d'execució voluntària de les sentències recaigudes en la causa 5100837/2012, en virtut del qual B va pagar la suma de 19.790.34.-euros i es va obligar a fer front a les sumes de 9.097,83.-euros i 797,34.-euros en el cas que C, SA no les satisfés.

Per carta del 13-06-2019, l'advocat de B va comunicar a la companyia que si no prenia posició en el termini de 15 dies s'iniciarien les accions judicials pertinents.

Però per carta del 18-06-2019, la companyia va contestar que mantenia la seva posició ja expressada en el correu del 31-10-2018.

3.- Prèvia petició de citació de data 07-02-2020, per escrit del 2109-2020, la representació processal de la societat CONSTRUCIONS B, SA (B), va formular acció de compliment contractual i reclamació de quantitat, a tramitar pel procediment ordinari, contra la companyia asseguradora ASS, sol·licitant que es declari la seva obligació de pagar-li, en compliment del contracte d'assegurança subscrit, les resultes del judici ordinari 5100837/2012 (TSJC 0000242/2017) :

- la suma de 19.790,34 euros -quantitat que ha estat suportada per B com a conseqüència del sinistre esmentat, juntament amb els interessos legals d'aquesta suma des de la data del seu pagament i, subsidiàriament des de la data de la contesta,

- aquelles quantitats que hagi de complementar en execució de la sentència esmentada, en el cas que C SA no les satisfaci (9.097,83 euros + 797,34 euros).

Altrament demanava imposar a la defenent les costes extrajudicials (25,16.-euros del burofax) i les costes judicials incloses les derivades d'advocat, procurador i saig.

4.- Per escrit de contesta del 29-03-2021, la representació processal de la companyia ASS es va oposar a la demanda demanant la seva desestimació amb imposició a la part agent de les costes processals i extrajudicials causades per la intervenció de procurador i advocat.

5.- Les parts van replicar i duplicar, essent precisat que en el seu escrit de rèplica la part agent va fer valer un nou argument en relació al caràcter abusiu de la clàusula que limita la tria d'advocat per part de l'assegurat, així com de les clàusules d'exclusió invocades per la companyia, el tot a l'empara de la Llei 13/2013 del 13 de juny de competència efectives i protecció del consumidor.

6.- Degudament evacuats tots els tràmits del procediment ordinari, el Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 17-09-2024 amb la següent part decisòria :

"PRIMER.- Estimar la demanda instada per B contra ASS SA i declara l'obligació de la defenent de pagar a l'agent en compliment del contracte d'assegurança subscrit, les resultes del judici 5100837/2012; es condemna per tant a la defenent a satisfer a l'agent l'import de 19.790,34 euros, suma que augmentarà dels interessos legals a comptar de la data prevista per la contesta a la demanda. Es condemna igualment a la defenent a satisfer a B aquelles quantitats que hagi de satisfer en execució de la sentència recaiguda, en el cas que C SA no les satisfaci (9.097,83 euros més 797,34 euros).

SEGON.- Fer especial imposició de les costes processals i judicials a la part defenent.".

7.- La representació processal de la companyia ASS ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia.

Demana la seva revocació i la desestimació de la demanda formulada en autes atesa la manca de justificació i fonamentació de la reclamació efectuada, així com la condemna de l'adversa a pagar les despeses processals causades inclosos els honoraris d' advocats i de procurador en primera i en segona instància.

Fonamenta el seu recurs en una indeguda aplicació de la llei i de la jurisprudència vigents, així com una incorrecta valoració de la prova respecte dels greus incompliments de la pòlissa d'assegurances d'autes per part de l'agent i la falta de cobertura en el sinistre.

Exposa, en síntesi, les següents al·legacions: el primer greu incompliment de la pòlissa subscrita al 2012 és precisament el no comunicar immediatament a l'assegurador la recepció de qualsevol notificació judicial; l'assegurador tampoc va poder designar I'advocat i procurador de la seva confiança ; l'assegurador simplement va donar la seva opinió a la petició feta per l'advocat de B, i que evidentment, a aquestes alçades poc més es podia dir ; els perjudicis al·legats per aquesta part i que el tribunal a quo considera que no s'han acreditat, es tractaria de la indefensió causada i una evident pèrdua d'oportunitat de poder intervenir en el procés i debatre sobre interessos que la concerneixen.

Afegeix que no és cert que l'acord d'execució no es tractaria de cap negociació sinó de l'execució d'una sentència ferma, i s'hauria pogut negociar d'una altra manera per tal que B no hagués d'assumir la part de C, SA, i això també constitueix un incompliment de la pòlissa.

Pel que fa a la cobertura, sosté que no és cert que les clàusules d'exclusió contingudes en la pòlissa són difícilment comprensibles i que poden induir a confusió ; que les causes d'exclusió eren les mateixes des de la pòlissa del 2007 que s'anava renovant i l'assegurat en tenia el perfecte coneixement, i finalment que la pòlissa subscrita entre les parts no cobreix treballs mal executats sinó la responsabilitat civil extracontractual per danys personals o materials ocasionats a tercers.

8.- La representació de la societat B s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Pel que fa a les pòlisses, no hi ha discussió que la companyia defenent era l'asseguradora construcció de B i que la pòlissa d'aplicació al sinistre d'autes és la que fou atorgada el 2012 (folis 72 i ss).

Dit això, apareix que, a part la pòlissa del 2017 (que no és d'aplicació al present litigi), cap de les pòlisses aportades en autes, en particular ni la del 2007 ni la del 2012, queda firmada pel prenedor de l'assegurança, és a dir un representant de la societat B. I el fet que algunes de les pàgines de les condicions particulars de les pòlisses tinguin el segell de la corredoria d'assegurances és evidentment insuficient per suplir aquesta mancança.

Doncs bé, és de recordar que les causes d'exclusió de cobertura de la companyia asseguradora o les clàusules limitatives del dret de l'assegurat han de constar de forma clara en el contracte atorgat i ser degudament informades i conegudes per l'assegurat.

En una recent sentència de data 16-10-2024 (rotlle 177-2024) vam motivar:

"Així doncs, hem de concloure que:

1) cal que les clàusules limitatives de drets de l'assegurat siguin conegudes per aquest en el moment de subscriure la pòlissa (i si ho fa més tard sigui sempre amb anterioritat del sinistre); 2) que la càrrega d'acreditar aquest coneixement ha de suportar-la la companyia d'assegurances; 3) que aquest coneixement ha de ser clar i precís i degudament destacat per a l'atenció i la comprensió de l'assegurat; 4) que l'acceptació del seu coneixement ha de ser explícita i fora de cap dubte raonable; i 5) que les remissions genèriques en les condicions particulars al coneixement del contingut de les condicions generals on hi figurin les dites clàusules limitatives no són suficients per si sol si no van acompanyades de la signatura específica de les clàusules en les condicions generals.".

Segon.- Pel que fa a la qüestió de manca d'informació de la companyia, si es considera la clàusula d'exclusió (encara que no queda com degudament acceptada), la mateixa pertany al Capítol "GENERALITATS", al paràgraf "SINISTRES", punt I "Minoració de les conseqüències del sinistre" (folis 74 i 75), i estipula que l'assegurat té l'obligació d'adoptar totes les mesures que afavoreixin la seva defensa enfront les reclamacions com si no existís assegurança, comunicar a l'assegurador immediatament la recepció de qualsevol notificació judicial o administrativa que arribi al seu coneixement i que pugui estar relacionada amb el sinistre. No es pot negociar, admetre o rebutjar cap reclamació sense l'autorització de l'assegurador. Afegeix :

"L'incompliment d'aquests deures facultarà a l'assegurador per a reduir la prestació fent partícip a l'assegurat en el sinistre, en la mesura en què per el seu comportament hagi agreujat les conseqüències econòmiques del sinistre, o en el seu cas, a reclamar-li danys i perjudicis.

Si l'incompliment del prenedor de l'assegurança o de l'assegurat es produís amb la manifesta intenció de perjudicar o enganyar a l'assegurador o si obressin dolosament en connivència amb els reclamants o els damnificats , l'assegurador quedarà lliure de tota prestació derivada del sinistre.".

A més, el punt II del mateix paràgraf indica que en principi és l'asseguradora qui ha d'assumir la direcció jurídica en cas de procediment judicial i que per tant l'assegurat no podrà escollir lliurement el procurador i advocat que hagin de representar-lo i defensar-lo en les actuacions judicials referides.

Tals estipulacions corresponen també, a nivell general, al principi que els contractes s'han de complir de bona fe, i aquesta obligació val per ambdues parts.

La sentència d'instància conclou que si bé ha quedat acreditat que la part agent no va comunicar immediatament a la part defenent la interposició del judici autes 5100837/2012, també ha quedat asseverat que la defenent tenia coneixement de l'existència del mateix, i que va assentir al fet que la demandant interposés recurs d'apel·lació contra la sentència de primera instància.

Això no correspon a una errònia valoració de la prova doncs arribem a la mateixa conclusió que el Tribunal d'instància.

En efecte, ressurt clarament dels intercanvis entre B i el representant de la companyia que aquesta darrera era informada del litigi però que va deixar l'assegurat gestionar-ho sense intervenir i esperant el resultat judicial final.

Així, ha quedat acreditat que en data 18-04-2013, la secretària de l'advocat de B va trametre a l'advocada de la companyia l'esborrany de contesta a la demanda en el marc dels autes 0837-5/2012 que tenia preparat.

En el mateix sentit, en data 13-05-2016, després d'una conversa amb l'advocada de la companyia, es van enviar al representant de la companyia els arxius dels autes del judici civil instat per la Comunitat PT II.

És tenint en compte aquests paràmetres que s'ha d'interpretar el correu electrònic del 09-06-2017 pel qual l'advocat de B es va adreçar al representant de ASS. Li diu "Bon dia X" i el corresponent li contesta "Benvolgut Y", formules que permeten pensar que ja han tingut contactes. L'advocat li detalla la situació del plet i el representant de la companyia li diu "Després de llegir el contingut de la teva nota , entenem que el millor és que presentis recurs a la sentència".

No és cert que la companyia no podia contestar una altra cosa, i considerem que dit intercanvi és una prova del fet que la companyia era ben informada del plet en curs i que va mostrar el seu acord amb les actuacions de l'advocat escollit per B, en particular el fet d'interposar un recurs d'apel·lació.

A més, durant la fase de proves, es va requerir a la companyia aportar la comunicació que se li havia fet de la citació judicial, i la seva resposta va ser que, atès el temps transcorregut, no havia conservat les notificacions efectuades.

Així, la greu indefensió que denuncia la companyia no existeix doncs va tenir la oportunitat de participar al judici des de quasi el seu inici, i també d'oposar-se a la intervenció del lletrat escollit per la constructora, però no ho va fer i al contrari apareix que va deixar veure que consentia a les actuacions judicials dutes a terme per l'assegurada i el seu lletrat.

La sentència conclou també que no quedaven acreditats els perjudicis al·legats per la defenent per no haver pogut escollir una representació processal i lletrada. Compartim aquesta conclusió també.

En efecte, i d'una part, com hem vist, el fet de no designar un lletrat seu i de no intervenir en el plet, no correspon a uns situació imposada per l'assegurat sinó més aviat a una decisió estratègica de la companyia.

D'altra part, els perjudicis que invoca són hipotètics, i no existeix cap pèrdua d'oportunitat. De fet, només invoca el fet que se l'hauria privat de la possibilitat de designar un lletrat però no explica quina defensa hauria pogut exposar. No rebat els encartats arguments de la sentència al respecte, en particular en relació a la pericial. I Si el seu argument era que la pòlissa no cobreix els treballs mal executats sinó només la responsabilitat civil extracontractual per danys ocasionats a tercers, ho podia fer des del 2013 com a mínim puix era pales que la reclamació de la comunitat era per defectes constructius i treballs mal executats.

Finalment, res en la defensa de la societat B durant el procediment apareix criticable o prejudicial, i el fet d'acabar definitivament condemnada no implica automàticament cap mancança de dita defensa (veure en aquest sentit la nostra sentència de data 20-03-2024, rotlle 76-2023).

Quant a la qüestió de la negociació, és de constatar que, com ressurt de la nota enviada per l'advocat de B el 09-06-2017, sia abans de la nostra sentència confirmatòria del 26-09-2018, la companyia estava informada per l'assegurat de "la situació patrimonial molt complicada" en la que es trobava la societat codemanda, C.

A través de l'acord del 20-11-2018, B i la Comunitat de propietaris de l'edifici PT A van arribar a un acord d'execució voluntària de les sentències condemnatòries. Per tant, les parts no es trobaven en una fase de negociació sobre les responsabilitats i/o els imports d'indemnització sinó en una fase d'execució de sentències fermes. Així, el fet que B pagués la suma de 19.790.34.-euros correspon a l'estricte compliment de les sentències. El fet que s'obligués a fer front a les sumes de 9.097,83.-euros i 797,34.-euros en el cas que C, SA no les satisfés, correspon al caràcter solidari de la condemna.

Apareix que fins i tot en aquest moment la companyia hauria pogut intervenir però no ho ha decidit. El fet que la constructora condemnada trobi un acord d'execució voluntària corresponia a la situació en la que es trobava des de l'inici de no haver rebut cap assistència per part de la seva companyia asseguradora.

Una altra vegada, resultat hipotètic considerar a posteriori que s'hauria pogut obtenir el trencament de la solidaritat, sobre tot quan, com ho hem vist, la situació de C era difícil i que la part condemnada que oferia més solvència a la Comunitat executant era B.

En conclusió, no queda establert un incompliment o un comportament de l'assegurat que hagi agreujat les conseqüències econòmiques del sinistre, ni tampoc cap intenció manifesta de perjudicar o enganyar a l'assegurador (supòsit que la pròpia companyia ha admès en un correu electrònic adreçat a la corredora d'assegurances que no es donava). I no pot la companyia, per refusar totalment la seva cobertura en aplicació de la referida clàusula, invocar un incompliment contractual de la pòlissa que li hauria generat indefensió.

Tercer.- Pel que fa a l'objecte de la cobertura, ens remetem a les consideracions generals efectuades en el primer fonament de Dret.

Res tenim a afegir a l'acurada anàlisis efectuada pel Tribunal.

I és cert que, a més del fet insuperable que les clàusules d'exclusió invocades no es troben signades per l'assegurat, les clàusules relatives als riscos coberts són difícilment comprensibles a partir del moment on es deroga a unes exclusions i desprès les mateixes es tornen a estipular d'una manera confusa per un assegurat que ha contractat una pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil de construcció.

Per tant, és en va que la companyia pretén refusar la seva cobertura pel sinistre d'autes.

Per tot l'exposat, hem de desestimar el recurs i confirmar la sentència.

Quart.- De conformitat amb l'article 354.2 CPC que disposa que en cas que desestimi íntegrament el recurs d'apel·lació, el tribunal imposa les costes processals a l'apel·lant, escau imposar les costes d'aquesta segona instància a la companyia apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs de la representació processal de la companyia ASS en contra de la sentència de data 17-09-2024 que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposar a la companyia ASS les costes de segona instància

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.