Determinació règim de visites a la sentència i determinació data pensió alimentosa (0033/11)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0033/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Julián va interposar demanda d'adopció de mesures paterno-filials, de data 23-04-2009 envers el Sr. Vall.

El defenent Sr. Vall va comparèixer a l'audiència del dia 6 de maig de 2009, però sense oposar-se a la demanda.

El Ministeri Fiscal, per informe de data 9-11-2010, no s'oposa a l'adopció de les mesures interessades per la part agent en relació al fill menor Sainz.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 24- 11-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: DECIDEIX: que posant-se terme de manera definitiva a la qüestió principal d'acord amb el que s'ha raonat en el I.- considerant de la present resolució, ha d'establir i estableix les següents mesures paterno-filials:

Primer.- establir la pàtria potestat conjunta dels dos progenitors respecte del fill comú de nom Sainz.

Segon.- atribuir la guarda i custòdia del fill comú a la mare Sra. Julián.

Tercer.- deixar pel període d'execució de sentència la fixació del règim de visites del pare vers el seu fill menor, de conformitat amb el que estableix el IV.- Considerant de la present resolució.

Quart.- establir una pensió per aliments de quatre-cents cinquanta euros (450.- EUROS) mensuals destinada a les necessitats del fill menor, que serà satisfeta pel Sr. Vall dins dels cinc primers dies de cada mes, a comptar del proper mes de desembre, a la Sra. Julián (precisant la modalitat de pagament i de revisió en el V.- Considerant). Anant a càrrec d'ambdós progenitors, per parts iguals, les despeses extraordinàries de llur fill.

Tot això sense fer declaració especial sobre les costes d'aquesta instància.

III.- La part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data 23-02-2011, ha articulat llur escrit de conclusions, segons el qual i en virtut de les consideracions efectuades en el mateix, demana la revocació de la resolució d'instància.

El Mgfc. Ministeri Fiscal, per informe de data 16- 03-2011, no s'oposa al recurs pel que fa l'abonament de la pensió des del mes de febrer de 2009, però sí a la impugnació realitzada per la recurrent, que es mostra en desacord al fet de remetre la fixació del règim de visites a la fase d'execució de sentència.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els greuges o motius que la part recurrent impugna de la sentència d'instància són, en essència, els tres següents: En primer terme, entén que segons les circumstàncies acreditades a les actuacions, relatives a la idoneïtat del pare per a tenir cura del fill, es pot fixar el règim de visites sense diferir-ho a la fase d'execució de sentència. En segon terme, considera que la pensió d'aliments de 450 euros mensuals s'ha de meritar des de la presentació de la demanda; és a dir, febrer de 2009. En tercer terme, demana que s'imposin les costes processals de primera i segona instància al defenent.

II.- Respecte al primer motiu o greuge del recurs, aquesta Sala l'ha d'acollir, atès que la sentència que resol unes mesures definitives relatives a la titularitat i l'exercici de la guarda i custòdia ha d'evitar remetre al període d'execució de sentència la pròpia determinació del règim de comunicació i de guarda dels fills menors d'edat. Entén aquesta Sala que correspon la determinació del règim en la resolució que posa fi al procés civil seguit entre els progenitors i que la fase d'execució de sentència, s'ha de reservar pels incidents que el compliment del règim establert pot generar o bé per la supervisió i seguiment del mateix.

Consegüentment, amb les anteriors consideracions, de la prova que es troba a les actuacions, ressurt que el progenitor defenent presenta, segons resulta de l'informe mèdic (foli 69) dependència a l'alcohol de varis anys d'evolució, a la vegada que ha presentat conductes impulsives d'auto i heteroagressió, el poc interès que presenta el defenent en comparèixer en el procediment i defensar la viabilitat d'un règim de comunicació que li permeti passar més temps amb el seu fill Sainz (cfr. Foli 138) i la manca de comunicació que a l'actualitat es produeix entre el menor i el seu pare, porten a aquest Tribunal, en defensa de l'interès del menor, i en consonància amb l'informe del Ministeri Fiscal de data 9-11-2010, a determinar el règim de comunicació i de visites similar al que la part agent demana en el seu escrit, consistent en els diumenges de les 10 a les 19 hores i, quan s'acrediti mèdicament que l'agent ha solventat els seus problemes d'addicció a l'alcohol pugui passar 15 dies durant el mes d'agost, essent els anys senars els primers quinze i els anys parells els darrers. En tot cas, a la fase d'execució de sentència correspon efectuar el control i seguiment del compliment del règim de comunicació, de manera que si el progenitor no compleix es puguin derivar les conseqüències que preveu la legislació civil, fins i tot, podent arribar a la privació de la potestat, mentre que si acredita el compliment del present règim de visites, i la solució als seus problemes d'addició, així com l'interès per a mantenir i augmentar la relació amb el seu fill, es podrà procedir no solament a la comunicació durant els quinze dies d'estiu, sinó que s'escaurà si els informes mèdics i psico-social, així com amb el seguiment del Ministeri Fiscal, i sempre en interès del menor, així ho preveuen augmentar progressivament i amb mecanismes de control de l'evolució respecte del menor el règim de mínims fixat en aquesta resolució.

III.- El segon greuge o motiu de recurs estriba en el moment en el qual s'ha de determinar el dies a quo del pagament de la pensió d'aliments quan aquesta ha estat reconeguda per resolució judicial.

Quant a aquest extrem concret, aquesta Sala ja ha tingut ocasió de precisar que en els supòsits de modificació de mesures definitives adoptades per resolució judicial, el dies a quo a partir del qual esdevenen vigents les noves mesures que s'adoptin, si s'accedeix a la modificació de les mateixes, ho és la data de la resolució judicial. En canvi, en el present cas, la part recurrent demana que es procedeixi a determinar que la pensió d'aliments envers el fill menor d'edat no s'ha d'iniciar en el moment de la sentència d'instància, sinó a comptar des del mes de febrer de 2009; data en la qual es va interposar la demanda de sol·licitud de mesures paterno-filials.

El present motiu també ha de prosperar. En efecte, la pensió d'aliments sol·licitada s'adreça a donar cobertura a totes les partides que s'integren en el concepte ampli d'aliments (habitatge, alimentació estricta, educació i formació, previsió, assistència sanitària, lleure, etc...) i esdevenen necessàries per a la formació, protecció i desenvolupament integral del menor. Consegüentment, i atesa la manca de cap altra resolució judicial prèvia a la sentència d'instància que hagués reconegut l'obligació del pare de fer front als deures alimentaris envers el seu fill, s'escau donar lloc a la reclamació alimentària des de la interposició de la demanda, tota vegada que des d'aquell moment es produeix la reclamació per l'altra progenitor, en nom del menor d'edat, dels aliments que s'entenen adequats i necessaris per a procurar pel seu interès.

IV.- Quant a les costes processals, no procedeix efectuar imposició de les costes de primera instància, atesa l'especial natura dels interessos en conflicte i, pel que fa a les d'aquesta alçada, no és l'obligat al pagament el que s'alça contra la sentència en ares a promoure una impugnació sobre el quantum de les mesures definitives, ço que podria motivar la imposició de les costes processals, sinó que és la progenitora custòdia la que impugna la sentència en els dos greuges abans indicats. Des d'aquesta òptica, i tenint en compte a més l'estimació del recurs, no procedeix tampoc efectuar imposició de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Julián contra la sentència, de data 24-11-2010, i revoquem la part decisòria de la mateixa en els següents extrems, de manera que establim que s'escau modificar el dies a quo de meritació de la pensió d'aliments, éssent aquest el de la reclamació judicial de mesures paterno-filials, així com fixar el règim de comunicació, i de control i evolució del mateix, pel progenitor no custodi en la forma que es conté en el Fonament de dret II de la present resolució. No procedeix efectuar imposició de les costes de cap de les instàncies.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.