Acció individual de responsabilitat administrador- requisits (6100345/2014)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJC.- 0000187/2019 ORIGEN: 6100345/2014 - 00

NIG: 5300542120150001041

PARTS:

Apel·lant : Sr. Cañellas

Procurador : Sra. Girona

Advocat : Sr. Serra

Apel·lat : Sra. Farré

Procurador : Sra. Sainz

Advocat : Sr. Águila

SENTÈNCIA 089-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El dia 21-3-2019 el Tribunal de Batlles va dictar una sentència amb la següent decisió:

"Primer.- Desestimar de forma íntegra la demanda formulada per la representació processal del Sr. Cañellas i absoldre el Sr. Criado de les pretensions que s'hi contenen.

Segon.- Imposar a la part demandant el pagament de les despeses judicials ocasionades, en la forma prevista al VIII. Antecedent Jurídic de la present resolució judicial."

Segon.- Contra l'esmentada sentència la representació processal del Sr. Cañellas va formular recurs d'apel·lació.

En data 16-7-2019, la representació processal del Sr. Cañellas va presentar el seu escrit de conclusions i en mèrits dels arguments que s'hi exposen demana que es revoqui íntegrament la sentència d'instància i es decideixi el següent:

Declarar que el Sr. Criado ha actuat negligentment i se'l declari responsable de les pèrdues sofertes pel Sr. Cañellas.

Condemnar al Sr. Criado a restituir al Sr. Cañellas la quantitat de 339.000.-EUR, actualitzada amb l'interès legal a comptar des de la data de la contesta a la demanda.

Condemnar al Sr. Criado a pagar la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, en ambdues instàncies.

Tercer.- Per escrit de data 5-9-2019, la representació processal del Sr. Criado va presentar el corresponent escrit de contesta a les conclusions, i en ell sol·licita que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada i es condemni al recurrent al pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades en aquesta segona instància, incloent els honoraris d'advocat i procurador.

Quart.- En data 28-2-2020, les representacions lletrada i processal del Sr. Criado van informar de la defunció del seu client.

Per Aute d'aquesta Sala dictat el 2-2-2021 es decidir continuar la tramitació de la causa, tenint com a successora processal del difunt a la Sra. Farré.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Sr. Cañellas reclama front la part defenent Sr. Criado (ara succeït processalment per defunció per la seva filla i hereva ENTITY_7) en demanda en la que sosté una petició de condemna per danys i perjudicis en aplicació de la responsabilitat individual dels administradors socials prevista en l'article 52 de la Llei 20/2007 de societats anònimes i de responsabilitat limitada.

La sentència d'instància desestima íntegrament la demanda amb imposició de les costes a la defenent.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

SEGON.- Per escrit de data 23.10.14 la partt agent va presentar la demanda origen d'aquest procediment en la qual demanava concretament que:

declari que el Sr. Criado ha actuat de forma negligent i se'l declari responsable de les pèrdues sofertes pel seu mandant;

condemni al Sr. Criado a restituir al Sr. Cañellas la suma de 354.000.- euros actualitzada amb l'interès legal des de la contesta a la demanda;

imposi a la part defenent la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a determinar en període d'execució de sentència.

La part defenent va argumentar que no procedia l'estimació de la demanda perquè no hi havia cap actuació negligent del Sr. Criado i que el Sr. Cañellas també havia estat administrador de les tres societats que componen el grup ABC (la societat panamenya A, SA, la societat situada a Les Seychelles B, LTD i la societat andorrana C, SL) per la qual cosa ha pogut intervenir en la gestió social de manera activa.

TERCER.- Responsabilitat dels administradors socials. Règim jurídic. Acció individual de responsabilitat.

Perquè pugui prosperar l'acció de responsabilitat individual prevista en l'article 52 de la Llei 20/2007 del 18 d'octubre de societats anònimes i de responsabilitat limitada) cal que la part actora acrediti: a) una actuació de l'administrador contrària a la llei o als estatuts, o realitzats sense la diligència deguda, que és la professional i específica d'un ordenat empresari i la lleialtat d'un bon representant, tal com està configurada en la legislació societària (art. 49.1,2 i 3 de la Llei 20/2007); b) la causació d'un dany a la societat; c) que el dany sigui imputable causalment a l'actuació de l'administrador. En cas de deslleialtat han de restituir a la societat el lucre obtingut (art. 50.1).

Tots els administradors formant part integrant de l'òrgan d'administració que hagués realitzat l'acte o omissió lesius, respondran solidàriament entre ells. Queden exonerats de responsabilitat els administradors que, per causa no imputable, desconeguin l'existència de l'actuació o l'omissió lesiva. Tampoc no n'han de respondre els administradors que, coneixent aquesta actuació o omissió, han fet el possible per evitar-ne o disminuir- ne el dany. La constància de l'oposició a la conducta lesiva és un requisit necessari a aquest efecte.(art. 50.3).

La responsabilitat dels administradors prescriu als quatre anys, comptadors des del cessament del càrrec. Quan els administradors actuen per compte d'un tercer i seguint les seves instruccions, aquest és responsable en les mateixes condicions que ho són els administradors de la societat.(art. 50.5 I 6)

Així doncs, perquè prosperi una acció de responsabilitat individual de l'art.

52 esmentat cal que la part agent acrediti tres aspectes: 1) l'actuació dolosa o negligent de l'administrador social demandat; 2) un perjudici econòmic i 3) que hi hagi una relació de causa-efecte entre la conducta de l'administrador i el perjudici causat al soci. Per tant, no es tracta només de que un soci que ha fet aportacions dineràries al patrimoni social hagi sofert la pèrdua total o parcial de la seva aportació (cosa que pot esdevenir per molts motius, com canvis en els mercats nacionals i internacionals, canvi d'hàbits dels clients, impagaments d'aquest, alça dels costos de producció o de finançament, per citar només alguns). En els casos com el present, cal que es derivin les pèrdues a causa d'una actuació dolosa o negligent greu de l'administrador en l'exercici de les seves funcions.

QUART.- La sentència d'instància només analitza les imputacions que li fan a l'administrador demandat i no troba cap conducta que se la pugui qualificar de dolosa o negligent greu. És més, destaca la sentència -i no ha estat impugnat en el recurs sinó que ha estat admès expressament- que el Sr. Cañellas també va ser membre del Consell d'Administració del grup com a mínim tres anys des de setembre 2009 a setembre de 2012, temps en el qual va fer més aportacions dineràries. Posteriorment a la data indicada de 2012, tampoc va fer cap actuació la part agent en contra de la gestió duta a terme pel Consell del moment, i només va reclamar en el 2014 quan va presentar la demanda origen d'aquest procediment.

Ja explica la sentència que en no haver cap tipus de conducta reprovable de l'administrador demandat, ja no cal examinar els altres dos requisits, la pèrdua soferta i la relació de causa-efecte.

CINQUÈ.- Motius del recurs

Tres són les imputacions de negligència que se li fan a la part defenent en el cos del recurs. En síntesi: 1) manca de formalització de les participacions socials per import de 249.000EUR lliurades en els mesos de març i abril de 2008 per part de l'administrador social; 2) manca de dissolució de la societat en el període que va ser administrador únic (març 2008 a setembre 2009); i 3) irregularitats comptables, segons prova pericial.

D'entrada ja sorprèn que el recurrent no expliqui, a més, la relació de causa-efecte entre aquestes imputacions de negligència i la pèrdua de la seva inversió.

Si no explica quina ha estat la pèrdua de manera precisa (es dedueix que deu considerar que és tota la seva aportació global excepte 15.000EUR) i sobretot quina relació de causalitat hi ha entre aquelles tres imputacions i la pèrdua dinerària de la inversió feta per la seva part, ja no pot prosperar el seu recurs perquè manquen els dos requisits esmentats. En altres paraules, només per haver perdut la seva aportació al patrimoni social, un soci no té dret a reclamar la pèrdua a la societat o al seus administradors sinó ha estat per causa imputable a ells que s'ha produït aquella pèrdua. És inherent a qualsevol negoci, el risc empresarial i com ja hem apuntat a dalt, hi ha factors imponderables que determinen l'èxit o el fracàs de l'operació.

Però per donar la resposta més completa possible a la part recurrent i com argument de reforç amb finalitat persuasiva entrarem a analitzar l'únic requisit que planteja la part recurrent.

SISÈ.- Per començar recordarem les imputacions inicials per contrastar amb les que ara sostenen en el recurs.

Com recull detalladament la sentència d'instància, ha argumentat que la negligència de l'administrador del grup d'empreses, Sr. Criado en l'exercici del seu càrrec, es fonamenta en les següents circumstàncies:

ha enganyat als socis, donant-los falses expectatives de resultats positius per obtenir finançament per al seu projecte;

s'ha lucrat doncs ha cobrat salaris considerables amb els diners de la societat que li han permès portar un nivell de vida elevat;

li va fer creure erròniament que efectuava la seva aportació inicial de 249.000.-euros en base a un negoci tancat i definitiu amb un proveïdor xinés per a la producció de 300.000 urnes ecològiques;

li va ocultar quina era la seva aportació real en cadascuna de les societats del grup i li va demanar finançament respecte al qual mai va precisar on anava destinat;

no ha convocat les juntes de socis degudament, fent-ho fora dels terminis legals establerts i ha entregat comptes de socis no aprovats, falsejant doncs l'acord de la junta;

no ha formalitzat mai la seva aportació en la societat C, SL;

ha dut a terme una presa de decisions unilateral, on mai ha consultat de forma prèvia a la resta de socis tot i requerir algunes d'elles l'acord de la junta d'accionistes, ni tampoc ha informat de les decisions adoptades a posteriori;

ha gestionat de forma irregular el grup societari i si bé la seva inversió inicial havia de destinar-se suposadament a la societat andorrana C, SL, es va destinar a un grup societari localitzat en paradisos fiscals.

Com es pot comprovar, després de la precisa i completa valoració de les proves efectuada pel Tribunal de Batlles, ara -en el recurs- s'ha reduït notablement aquella imputació de negligència.

No ha rebatut de la sentència que: 1) que les aportacions socials han pogut ser formalitzades en qualsevol moment a instància del propi interessat que no ho ha fet mai; 2) que aquest estava perfectament al càrrec en tot moment i intervenia en les decisions que afectaven al Grup i tenia control dels comptes bancaris; 3) que fa ser formalment membre del Consell d'Administració; 4) que amb posterioritat a les aportacions dineràries efectuades en els mesos de març-abril 2008 per import de 249.000EUR en va fer d'altres posteriorment (en 16.11.09 i cinc més en l'any 2011) quan ja integrava el Consell d'Administració, cosa que descarta que observés cap irregularitat que el pogués perjudicar i a més confirma el que afirma en el recurs (pàg. 9 del recurs) que creia que la seva inversió estava ben administrada.

SETÈ. En el seu recurs, ja acota la seva imputació de negligència de l'administrador en aquesta alçada (veure apartat II, primer paràgraf del recurs) al període març 2008 a setembre 2009 en que era administrador únic de C el Sr. Criado. És a dir, ja reconeix que el període posterior no pot fer imputacions doncs ell mateix compartia responsabilitats d'administrador social amb el defenent i un tercer (Sr. ENTITY_11).

Per començar, sobre la formalització de les participacions socials corresponent a la seva aportació als fins de la societat C en els mes de març-abril de 2008, hem de dir que va tenir temps suficient per requerir de formalització de les participacions, ni abans de ser administrador social ni després. Però es que resulta encara més sorprenent que no expliqui perquè aquest fet ha estat causat de la pèrdua de la seva inversió.

El mateix cal dir de la imputació relativa a que en aquell període d'administrador únic (març 2008 a setembre 2009) tenia l'obligació de convocar a la Junta perquè aquesta debatés la dissolució de la mateixa per tenir un patrimoni net inferior al 50% del capital social. Bé, cal fer notar que els càlculs del perit sobre el patrimoni net de C, SL en els exercicis 2008 i 2009 (-2.761,00EUR i -2409,94EUR, respectivament) no quadren amb l'aportació real de 249.000EUR que va fer el propi Sr. Cañellas. És a dir, més enllà del motiu pel qual no es va formalitzar la seva aportació dinerària ni en aquell moment ni després -cosa que no s'ha explicat-, la realitat social és que el capital aportat donava una solvència considerable respecte el patrimoni net real (encara que hagués estat anotat en els Comptes d'alguna de les altres societats del Grup) . Això explicaria que en aquella època no es plantegés ningú la dissolució de la societat quan aquesta precisament començava el seu recorregut. Però es que a més en el dictamen pericial del Sr. Villalba (foli 701) respon a si les irregularitats detectades en el tancament de 2008 podien haver obligat a l'administrador únic a instar a la Junta a la dissolució de la societat C, SL respon que els defectes comptables detectats encara que tenen certa incidència en els resultats afecten més a la valoració d'actius i passius, però que la seva incidència respecta la causa de dissolució de l'article 85.5 de la Llei és quantitativament poca. Així, no resulta recriminable al Sr. Criado com administrador únic que no instés a la Junta a pronunciar-se sobre la dissolució o a "posar remei a la situació" (en termes de l'article 86.3 de la Llei).

Finalment pel que fa a les irregularitats comptables imputades a les quals no es dona explicació que justifiquin la pèrdua del patrimoni social hem de dir dues coses: la primera, que en aquesta imputació ja sembla oblidar-se la part recurrent del període en el que centra la responsabilitat de l'administrador únic Sr. Criado (2008-2009) i ara ja l'amplia de manera expansiva fins l'exercici 2014. La segona fa referència a la qualificació de les irregularitats comptables per part del perit (folis 670 i seg.) ja les qualifica més com a fruit de "manca de rigor i competència comptable que a algun altre tipus de consideracions, i descarta que fossin falsificades o maquillades (foli 702). També el perit fa referència a les discrepàncies entre el tancament de l'exercici 2010 i l'obertura del següent per import de 41.535,64EUR i també en el mateix període i discrepància respecte la societat B per import de 45.500EUR, i respecte aquesta societat també en l'obertura de l'exercici 2012 per import de 29.800EUR, però com es pot constatar, tots aquests exercicis ja són posteriors a l'administració única del Sr. Criado que va acabar en el mes de setembre de 2009, i a partir d'aquell moment el propi agent -com administració social integrant del Consell- deu tenir alguna explicació que donar d'aquelles irregularitats.

Recordem que ell va fer una aportació en 16.11.09 de 60.000EUR, i cinc més aportacions seves realitzades en 2011 varen anar destinades a la societat B, situada a Les Seychelles i fins i tot va retirar dels comptes de C, SL la suma de 15.000EUR en 12.5.11. O sigui que tenia control de la situació financera del Grup o bé estava a les seves mans reclamar la informació i la transparència que ara exigeix.

VUITÈ. En conclusió, podem afirmar que el Sr. Cañellas va tenir en tot moment constància de la situació econòmica i capacitat de control del grup societari ABC com ja ha declarat la sentència d'instància - i no ha estat impugnat en aquest alçada- i que ara intenta trobar alguna excusa per poder recuperar la seva inversió quan el resultat societari no ha estat com vol qualsevol inversor. Ja hem dit que en la marxa d' un negoci exitós és una condició necessària el disposar d'uns administradors que exerceixin el càrrec amb fidelitat a l'interès social, amb la diligència d'un empresari ordenat i la lleialtat d'un bon representant, però aquesta condició no és suficient. Intervenen moltes altres factors que no poden impedir una marxa negativa econòmicament de la societat, malgrat els esforços de tots els que hi intervenen. Ell ha estat part en aquesta intervenció i de manera notable i destacada per part de tots els que han declarat i com es pot veure en les actes socials tampoc ha tingut cap iniciativa destinada a pal·liar o a demanar explicacions sobre els extrems en els que ara es queixa. No es tracta doncs d'un soci que està aliè a l'administració i que no ha tingut mecanismes de control de la gestió.

Per tant, el Sr. Cañellas no pot obtenir allò que tot inversor sap que corre el risc de perdre i no poden els tribunals emparar la seva pretensió perquè no ha estat imputable al Sr. Criado. El seu recurs ha de ser desestimat.

NOVÈ. En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Sr. Cañellas contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 21 de març de 2019, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-