Sol.licitud de cobertura d'una despeses d'ortopèdia (0043/06)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-014-1/05 TSA: 50/05

S E N T È N C I A NÚM. 43-2006

PARTS:

Apel·lant: Amador

Representant: Zapata

Advocat: Narváez

Apel·lada: CASS

Representant: Gaya

Advocat : Manzanares

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de juny de 2006.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-014-1/05.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 29 de juliol de 2005 de la Secció Administrativa de la Batllia va desestimar la demanda formulada pel Sr. Amador contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en que sol·licitava la revocació de les resolucions d'aquest organisme de 15 de desembre de 2004 i 19 de gener de 2005, que van denegar el reembossament de les despeses d'adaptació del vehicle de l'agent, com a conseqüència de la situació de paraplegia que pateix, en considerar que aquesta prestació no queda inclosa a la nomenclatura d'actes mèdics de la C.A.S.S.

2n.- La representació de l'agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, en el qual insisteix en què la prestació que sol·licita queda compresa dins de les despeses d'ortopèdia i pròtesi que contempla l'article 9 del Reglament tècnic de la C.A.S.S. i que, al mateix temps, constitueix una prestació bàsica en el sentit de l'article 16.2.b) de la Llei de 17 d'octubre de 2002. D'altra banda, considera que es vulnera el principi d'igualtat davant la llei que recull l'article 6 de la Constitució, ja que la defenent ha atorgat anteriorment diverses prestacions pel mateix concepte, la qual cosa fa, a més, que es tracti d'un costum que obliga la C.A.S.S.

3r.- La representació de l'entitat parapública s'oposa al recurs de l'agent i sol·licita la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 9 del Reglament tècnic de la C.A.S.S. disposa que les prestacions de reembossament comprenen, entre d'altres supòsits que no són d'aplicació, la cobertura de les despeses d'odontoestomatologia, òptica, ortopèdia i pròtesi, en les condicions que s'estableixin en textos particulars.

Desenvolupen aquest precepte els Reglaments d'aplicació núm. 17 i 20, que fan referència al reembossament de les despeses ocasionades per l'adquisició d'aparells de pròtesi i ortopèdia i a la nomenclatura dels actes professionals, procediments i pròtesis de la C.A.S.S.

Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'entén per ortopèdia la correcció o prevenció de les deformitats del cos per mitjà de certs aparells, per tractaments especials o per operacions quirúrgiques, mentre que una pròtesi és l'addició al cos humà d'una peça o d'un aparell artificial que reemplaça un òrgan o part d'un òrgan que manca.

Des d'aquest punt de vista, l'adaptació d'un vehicle no constitueix un supòsit que es pugui considerar com a despesa d'ortopèdia o pròtesi, sinó que és una adaptació funcional del mitjà de transport d'acord amb les circumstàncies particulars que presenta una persona paraplègica, per la qual cosa no queda compresa dins dels supòsits contemplats a l'article 9 del Reglament tècnic de la C.A.S.S. i en la normativa que el desenvolupa.

Tampoc la llei de 17 de desembre de 2002 dóna dret a l'agent a la prestació de reembossament que reclama, atès que, com resulta del seu article 18.5, la protecció de la seguretat social comprèn les pensions i les prestacions establertes amb caràcter general, entre les quals no s'inclou la sol·licitada per l'agent, segons ha quedat exposat.

Tercer.- És cert que la demandada ha abonat en algunes ocasions anteriors aquest tipus d'ajudes, però això no és suficient per estimar les pretensions de l'agent, ja que, com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, el principi d'igualtat està subordinat al de legalitat, de manera que no es pot pretendre vàlidament que no es procedeixi a l'aplicació d'una norma jurídica, pel fet de què, per qualsevol circumstància, aquella no hagués estat aplicada en d'altres casos d'anàloga significació.

Tampoc es pot considerar que aquesta pràctica administrativa anterior tingui l'entitat suficient per qualificar-la com a dret consuetudinari. En qualsevol cas, segons va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 95- 33, de 6 de setembre de 1995, l'aplicació del costum contra legem es troba exclosa en tot cas del dret administratiu andorrà, d'acord amb el que disposa l'article 6 del Codi de l'Administració, segons el qual les normes de dret consuetudinari i les del dret comú tenen, per aquest ordre, caràcter merament supletori en l'àmbit de l'Administració pública.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Amador contra la sentència dictada el 29 de juliol de 2005 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.