Drets sobre compte bancari indistint- prova titularitat- no cosa jutjada (7000598/2015)

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

TSJC.- 0000103/2020 ORIGEN: 7000598/2015 - 00

NIG: 5300542120150009124

PARTS:

Apel·lant : Sr. Catalá

Procurador : Sr. JFC

Advocat : Sr. ECA

Apel·lant : Sra. Seco

Procurador : Sr. ACR

Advocat : Sra. SJG

SENTÈNCIA 071-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 30 d'abril del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- Prèvia petició de citació a judici del 23-12-2015, i per escrit de data 13-01-2017, la representació processal del Sr. Catalá va interposar demanda civil, a tramitar pel procediment ordinari, contra la Sra. Seco, demanant la seva condemna a pagar-li l'import indeterminat entre 39.000.- euros i 116.800.-euros pels reintegraments de dates 28 d'abril del 2006, 21 de febrer del 2008, 02 d'octubre del 2015, 09 d'octubre del 2015, 16 d'octubre del 2015 i 23 d'octubre del 2015 en funció del resultat de les proves que s'aportin al llarg del procediment civil i en especial en funció que es determini la identitat de la persona que ha disposat dels esmentats reintegraments en efectiu, més interessos legals des de la data de la seva disposició o en el seu defecte des de la data de la contesta a la demanda i fins a la definitiva liquidació del deute, i de les costes processals.

Segon.- Per escrit del 03-03-2017, la representació processal de la Sra. Seco es va oposar a la demanda, sol·licitant la seva desestimació, amb imposició de les costes a la part adversa, tot i formulant una demanda reconvencional, i interessant els següents pronunciaments :

"1.- Declaració de la titularitat formal i material del compte bancari familiar per parts iguals segons els seus 3 titulars del compte bancari obert el seu dia a l'entitat bancària A i número de compte (numeral) 0.00.000000. actualment AD1 en aplicació de la presumpció juris tantum del Digest. Es a dir 33% a favor del Sr. Catalá i 66% a favor de la Sra. Seco (33% en qualitat d'hereva de la seva difunta mare, Sra. Ruiz i 33% a títol personal)

2.- Determinació de la titularitat de la disposició dels 39.000 euros: 33% a favor del Sr. Catalá (13.000 euros) i 66% a favor de la Sra. Seco (26.000 euros).

3.- Desestimació de la reclamació de 39.000 euros contra la Sra. Seco amb imposició de costes (...) O, subsidiàriament, l'estimació parcial de la demanda en la quantitat de 13.000 euros a favor del Sr. Catalá sense imposició de costes (...)

4.- Determinació del terç de titularitat de la Sra. Ruiz en la quantitat de 42.758,79 euros s.e.u.o. (1/3 de 128.276,38 euros) a data de defunció 3/4/2005.

5.- Adjudicació del TERÇ HEREDITARI de la Sra. Ruiz a favor de la Sra. Seco per import de 42.758,79 euros (s.e.u.o) més els interessos legals des de la defunció 3/4/2005, o, subsidiàriament des de la contesta a la demanda reconvencional, més les costes.

6.- Determinació del terç de titularitat del Sr. Catalá per import de 46.768,91 euros (s.e.u.o) descomptant les seves disposicions per import de 97.296,61 euros i de 13.000 euros (1/3 de 39.000EUR), i la determinació del deute a favor de la Sra. Seco de 63.527,70 euros (...) o subsidiàriament de 50.527,70 euros (...) en el cas que no s'estimi la disposició i aportació de 13.000 euros per part del Sr. Catalá a l'empresa familiar X, SL..

7.- Determinació del terç de titularitat de la Sra. Seco per import de 46.768,91 euros (s.e.u.o.)

8.- Adjudicació del TERÇ PERSONAL a favor de la Sra. Seco en la quantitat de 20.768,91 euros (seuo) o, subsidiàriament de 7.768,91 euros (seuo) (...) més els interessos calculats a comptar des de la data d'apropiació il·lícita pel seu pare 23/5/2007 o subsidiàriament a comptar des de la data de contesta a la demanda reconvencional, més costes.

9.- Desestimació de la reclamació contra la Sra. Seco per import de 77.800 euros (...), amb imposició de costes al Sr. Catalá incloent honoraris de advocat i procurador, i perit si escau, per la seva temeritat processal i mala fe."

Per escrit de data 21-04-2017, la representació processal del Sr. Catalá va replicar i oposar-se a la demanda reconvencional sol·licitant la seva desestimació.

Tercer.- Degudament evacuats tots els tràmits del procediment ordinari, el Tribunal de Batlles va dictar resolució de data 22-04-2020 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar íntegrament la demanda formulada pel Sr. Catalá contra la Sra. Seco, imposant a la part agent les costes generades per aquesta.

Segon.- Desestimar íntegrament la demanda reconvencional formulada per la Sra. Seco, imposant-li igualment les costes generades per la mateixa.

Tercer.- Condemnar als dos litigants a suportar per meitat les eventuals despeses comunes generades pel procediment."

Quart.- Contra aquesta resolució ambdues parts van formular recurs d'apel·lació.

La representació processal del Sr. Catalá demana la seva revocació en el sentit d'estimar les seves pretensions inicials, així com la condemna a l'altra part al pagament de les costes processals en ambdues instàncies.

La representació processal de la Sra. Seco demana es dicti una nova resolució en el sentit de donar lloc a les seves demandes formulades en primera instància, amb condemna a la part contrària al pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades en ambdues instàncies.

CINQUÈ.- Per Aute del 21-01-2021 vam decidir no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la Sra. Seco.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Abans d'exposar els greuges de les parts, i per llur millor comprensió, com un millor enteniment de la sentència d'instància, és imprescindible realitzar una presentació dels fets i dels anteriors procediments que van portar al present afer.

OBERTURA I VIDA DEL COMPTE BANCARI

El Sr. Catalá, ara demandant, viu i treballava a Espanya, i era casat amb la Sra. Ruiz. En data 22-05-1971, van tenir una filla, Seco, ara defenent.

El 23-04-1988, es va obrir a "B" un compte AN1 del qual eren titulars indistints els Srs. Catalá, Ruiz i Seco essent aquesta darrera menor d'edat.

Queden acreditats quatre ingressos el 11-09-1989 (3.000.000 Ptes.), el 21-04-1990 (2.500.000 Ptes.), el 05-07-1997 (4.000.000 Ptes.) i el 06-10-1997 (3.000.000 Ptes.).

En data 28-10-1988, es va decidir per un jutjat de Barcelona de la separació judicial dels consorts Catalá i Ruiz.

En data 22-01-1998, els Srs. Catalá i Ruiz, i la Sra. Seco, van constituir la societat X. És de precisar que els pares van comparèixer davant del Notari en qualitat d'esposos, anant fins a manifestar que era per error ("SIN DUDA INVOLUNTARIO") que apareixien separats en una precedent escriptura i que sol·licitaven prop del Registrador de la propietat la rectificació de l'error (foli 110).

En la mateixa escriptura del 22-01-1998, la Sra. Seco indicava ja exercir la professió d'advocada.

El 17-04-2003, la Sra. Seco va retirar el saldo que presentava el compte AN1 de "B" (111.564,58 EUR) i va obrir el compte 0.00.000000 prop de "A", ingressant 111.560.-euros en efectiu i va ser l'única aportació que es va fer al compte.

I en data 15-05-2003, els consorts Catalá i Ruiz es van incloure dins d'aquest compte que, a l'igual del compte d'origen, tenia a partir d'aquest moment tres titulars indistints.

El 03-04-2005, va traspassar la Sra. Ruiz i el 28-07-2005, la Sra. Seco va acceptar l'herència de la seva mare mentre que el Sr. Catalá hi va renunciar. Així, la Sra. Seco va passar a ser majoritària en la societat X.

El 28-04-2007, la Sra. Seco va retirar la quantitat de 39.000 EUR en efectiu. No hi ha discussió ara que aquests diners van servir per realitzar unes obres d'un pis de Barcelona propietat de la societat familiar X.

En data 15 i 23-05-2007, el Sr. Catalá va ordenar el traspàs de la totalitat dels actius dipositats en el compte 0.00.000000 (valorats en 97.296,61 EUR) vers un altre compte de la mateixa entitat (1.11.111111), essent aquest de la seva exclusiva titularitat.

PRIMER PROCEDIMENT JUDICIAL

En data 06-05-2008, la Sra. Seco va instar contra el Sr. Catalá un procediment seguit sota el número 0229-2/2008, i després d'haver obtingut l'embargament preventiu del compte 1.11.111111, va presentar una demanda per tal que el seu pare li retornés tots els actius financers vinculats al compte 0.00.000000 a data 23-05-2017.

Desprès que una primera Sentència estimatòria fos anul·lada pel Tribunal Constitucional pel fet que l'adreça espanyola del defenent facilitada per la part agent no era la seva particular i que això havia portat a que se'l jutges en rebel·lia involuntària, el Tribunal de Batlles va dictar una nova Sentència en data 04-03-2014, decidint desestimar íntegrament la demanda de la Sra. Seco.

Aquesta darrera va interposar recurs d'apel·lació contra aquesta resolució però per Sentència del 09-10-2014, aquesta Sala va decidir desestimar-lo, confirmant la conclusió de la instància que la Sra. Seco no havia aportat prova suficient per contradir la presumpció iuris tantum de co-titularitat indistinta del compte bancari i que els diners del compte 1.11.111111 eren de la seva exclusiva titularitat.

Finalment, per Aute del 22-12-2014, vam decidir no donar lloc a l'incident de nul·litat d'actuacions plantejat per la representació processal de la Sra. Seco.

PRESENT PROCEDIMENT

És en aquestes condicions que en data 23-12-2015, el Sr. Catalá insta el present procediment, explicant en substància que els 4 ingressos originals efectuats entre el setembre del 1989 i l'octubre del 1997, per import cumulat de 12,5 M pessetes, eren diners exclusivament seus, fruits de treballs seus no declarats a Espanya, i reclamant per tant la condemna de la seva filla a pagar l'import corresponent als quatre reintegraments litigiosos efectuats entre l'abril del 2006 i l'octubre del 2015, tot i sotmetent aquesta petició al resultat de les proves a practicar i a la determinació de qui va realitzar aquests reintegraments.

La Sra. Seco sosté, de forma resumida, que s'havia de considerar com a ja jutjat que cap dels dos havia acreditat la seva exclusiva titularitat sobre els comptes i que calia procedir al seu repartiment entre els titulars indistints, tenint en compte que ella és hereva de la part que corresponia a la seva mare.

El Tribunal de batlles desestima ambdues demandes, considerant que si bé ha quedat establert la titularitat material exclusiva del Sr. Catalá sobre els comptes, circumstància que porta el tribunal a desestimar totes les pretensions de la Sra. Seco, no obstant això, no es podia donar lloc a la demanda formulada pel Sr. Catalá ja que no existeix a les actuacions cap prova de que la Sra. Seco degui al seu pare aquestes quantitats donat que, d'una part, el Sr. Catalá no podia ignorar el reintegrament de 39.000.- euros fet per la seva filla i, d'altra part, que no constava que ella hagi fet els altres reintegraments.

Segon.- La representació processal del Sr. Catalá exposa en primer lloc que existeix un error en l'apreciació de la prova per part del Tribunal i argumenta que la present causa està connectada amb la causa 0229- 2/2008; que el Sr. Catalá va procedir a la transferència de tots els valors i saldos al compte 1.11.111111 després del reintegrament de 39.000.- euros realitzat per la seva filla perquè va tenir por que aquesta darrera li buidés tot el seu compte bancari ; que els fets que es contenen en la demanda inicial de la causa 0229-2/2008 són majoritàriament falsos ; que no és cert que l'obertura del compte bancari numeral a l'entitat B va ésser com a resultes de la separació judicial dels consorts ENTITY_4-Ruiz i amb la finalitat d'assegurar el futur acadèmic de la seva filla ; que la Sra. Seco ni tampoc la difunta Sra. Ruiz no van ingressar cap import al compte B ; que l'adversa ha introduït un fals debat sobre el fet que és la hereva legitimària de la seva mare ja que aquesta no era la propietària dels saldos i valors que es trobaven dipositats en el compte originari sinó que només en era propietari el Sr. Catalá, ja que constituïen el seus estalvis personals, fruits de remuneracions en metàl·lic no declarades a la Hisenda espanyola, i que la part demandada no ha aportat proves per tal d'acreditar qualsevol tipus de dret sobre el saldos i/o valors dipositats en el compte 0.00.000000.

Argumenta també que la sentència no pondera correctament el fet que l'habitatge a on es van realitzar les obres de reforma gràcies als 39.000.- euros sostrets el 28-04-2007 del compte personal del seu pare és el domicili particular de la part demandada, ni que el Sr. Catalá només té el 26% de la societat mercantil X, SL, propietària del pis en qüestió, essent a més qüestions "inter alios acta" les relacions entre aquesta mercantil i terceres persones; que la sentència tampoc valora correctament el destí de l'import sostret del compte bancari que no es va destinar a atendre necessitats vitals o econòmiques del Sr. Catalá sinó única i exclusivament assegurar un millor confort personal a la part demandada sense que el Sr. Catalá en tingués coneixement; que una cosa és sol*licitar la llicència urbanística d'obres menors i una altra molt diferent assumir el cost de les mateixes.

Sosté en segon lloc que s'havia de condemnar a la part demandant al pagament de les costes processals causades en ambdues instàncies en base al principi de la temeritat.

Tercer.- La representació processal de la Sra. Seco s'alça en contra de la consideració que el debat està tancat pel fet d'haver-se resolt la demanda formulada contra el Sr. Catalá en el marc del precedent procediment; tota vegada que si bé es va establir per Sentència definitiva i ferma del TSJ de data 09-10-2014 que no restava acreditada la titularitat exclusiva dels havers bancaris del compte bancari per la Sra. Seco, també es va exposar en dita sentència que dit pronunciament no significava reconèixer tàcitament la propietat exclusiva dels diners del Sr. Catalá ; que dita sentència no va atribuir a cap dels avui litigants la titularitat exclusiva del compte bancari, i que les dues sentències són cosa jutjada.

En treu la conclusió que, no havent pogut demostrar cap dels dos la propietat única en els autes 0229-2/2008 i TJSC- 122/2014, ni en els presents, ha de ser d'aplicació la doctrina constant que es presumeix que els titulars formals en són titulars materials per parts iguals.

Afirma que no és cert que els diners provenien de l'activitat professional del Sr. Catalá i que sosté que el mateix no ha aportat cap prova diferent de les que foren aportades en els autes anteriors.

Afegeix que l'efecte de cosa jutjada de l'anterior sentència ha de ser respectada i no es podia rebutjar ni dictar una sentència nova modificant la sentència ferma anterior sense caure en incongruència processal ; que el Tribunal ha atorgat un dret al demandant que no havia demanat en període d'al·legacions, és a dir la titularitat exclusiva del compte puix s'ha limitat a demanar el retorn de les sumes retirades, i que per tant ha incurregut en incongruència i extralimitació, i que de totes maneres aquest dret de reclamar havia "caducat" per no haver-se reclamat anteriorment.

Finalment, sosté que en esser la Sra. Seco cotitular del compte bancari número 0.00.000000 i com a propietària de dos terços dels havers bancaris que el composaven (un terç com a hereva de la mare i un terç a títol personal), extrems reconeguts tàcitament per l'altra part, s'havia de donar lloc a la seva demanda reconvencional.

Quart.- Per una millor claredat expositiva, començarem per contestar al recurs de la Sra. Seco i en segon lloc al del Sr. Catalá.

Cinquè.- Contràriament al que pretén la representació processal de la Sra. Seco, la qüestió cabdal que s'havia de resoldre en el present plet era determinar l'origen i la titularitat dels diners que foren aportats al primer compte i que van donar posteriorment a les peripècies que hem descrit abans.

Es tractava d'una qüestió prèvia doncs, tota la demostració del Sr. Catalá es fonamenta sobre el pressupòsit que tots els diners eren de la seva exclusiva propietat, i lògicament, s'havia de dir si existia una titularitat exclusiva abans de poder qualificar els reintegraments litigiosos i per poder considerar una eventual repartició dels saldos entre pare i filla.

Per tant cap incongruència existeix per part del Tribunal quan resol que el numerari que fou ingressat al compte era propietat exclusiva del Sr. Catalá.

No és cert tampoc que s'hauria vulnerat la cosa jutjada. En efecte, aquesta qüestió de la titularitat no era totalment jutjada puix si bé al 2014 es va poder establir que els diners no podien ser de la titularitat exclusiva de la Sra. Seco, no obstant la formula de la nostra sentència del 09-10- 2014 era clara en indicar :

"Per tots aquests motius, s'imposa confirmar la sentència recorreguda, sense que això signifiqui reconèixer tàcitament la propietat exclusiva del Sr. Catalá sobre el compte 0.00.000000, tota vegada que no ha formulat demanda reconvencional en aquell sentit."

Aquesta formula cautelar significava que no s'havia estatuït sobre la titularitat exclusiva del Sr. Catalá perquè no era objecte del debat (no podent per tant el Sr. Catalá utilitzar la sentència per fer valer una titularitat exclusiva) i que la qüestió quedava per resoldre.

Només cal referir-se a la motivació del nostre Aute que va resoldre l'incident de nul·litat per tenir confirmació del que acabem d'exposar doncs en el punt 2) del Fonament II del mateix s'indicava :

"aquesta Sala s'ha limitat a declarar que les sumes litigioses no eren de la propietat exclusiva la Sra. Seco, qual cosa pretenia i no ha demostrat, sense que enlloc hagi reconegut (ans el contrari) que pertanyien, en exclusiva, al Sr. Catalá."

Així les coses, entenem que quant el tribunal d'instància motiva ara que "el debat està tancat" es refereix només al debat sobre la titularitat exclusiva de la Sra. Seco.

Per tant, sí que podia el Sr. Catalá presentar una reclamació intentant aportar una prova contrària suficient per aixecar la presumpció iuris tantum lligada al fet que el compte originari com el compte posterior destinatari dels saldos eren comptes en cotitularitat indistinta.

I és el que ha passat.

En efecte, donat que els diners no podien ser de la titularitat exclusiva de la Sra. Seco (veure supra), que és el Sr. Catalá qui va obrir el compte prop de B amb la seva esposa quan llur filla només tenia 17 anys, que tampoc podien provenir els ingressos de l'activitat de la Sra. Ruiz ja que apareix que la mateixa no en tenia suficientment per alimentar el compte andorrà, i que la mare i la filla només ostentaven una titularitat formal per poder operar en el mateix, constatacions que compartim amb el tribunal d'instància, hem de confirmar la conclusió d'aquest darrer que sí que existeixen prou elements per desvirtuar la presumpció i establir la titularitat exclusiva del Sr. Catalá.

A títol de reforç, la Sala no pot ignorar que en el marc de l'anterior procediment, la Sra. Seco va sostenir, en el seu escrit de demanda, que les sumes dipositades en el compte comú 0.00.000000 provenien exclusivament de la seva activitat professional d'advocat, però aquesta asseveració es va veure contradita per les sentències del 2014.

La seva versió al respecte va anar canviant al llarg del temps, i va indicar en un segon temps que reconeixia que les dues primeres aportacions originals només foren realitzades pel seus pares, però al seu únic benefici per tal de finançar els seus estudis, i també que la constitució d'aquell capital corresponia a la renúncia de la seva mare a percebre una pensió compensatòria. Però aquestes afirmacions també es van veure judicialment rebutjades.

És així que en seu d'apel·lació del procediment del 2014 i ara en el marc del present procediment, es concentra sobre l'aparença de cotitularitat i sobre la seva condició d'hereva de la seva mare, però aquest plantejament no pot prosperar atès el reconeixement de titularitat exclusiva per part del seu pare.

Per consegüent, el recurs s'ha de desestimar.

Sisè.- Pel que fa al recurs del Sr. Catalá, cal dir per començar que totes les consideracions del seu escrit destinades a demostrar la seva exclusiva titularitat sobre el fons són fora de lloc puix justament el tribunal ha reconegut aquesta titularitat, extrem que confirmem.

La seva demanda era, un cop reconeguda aquesta seva exclusiva titularitat, d'obtenir la condemna de la seva filla a pagar-li l'import indeterminat entre 39.000.-euros i 116.800.-euros pels reintegraments de dates 28 d'abril del 2006, 21 de febrer del 2008, 02 d'octubre del 2015, 09 d'octubre del 2015, 16 d'octubre del 2015 i 23 d'octubre del 2015 en funció del resultat de les proves que s'aportin al llarg del procediment civil i en especial en funció que es determini la identitat de la persona que ha disposat dels esmentats reintegraments en efectiu.

Ara bé, només podem constatar amb el Tribunal de Batlles que, salvat el reintegrament de 39.000.-euros, no existeix en autes la prova de que és la Sra. Seco qui va realitzar els referits reintegraments.

A partir d'aquí la desestimació de la seva demanda era inevitable.

Pel que fa al reintegrament de 39.000.-euros de data 28-04-2007, la Sra. Seco ha reconegut ser-ne l'autora i ha explicat que els diners s'havien utilitzat per la realització de treballs de reforma del pis propietat de la societat familiar situat carrer G a Barcelona.

Encara que el Sr. Catalá era soci minoritari, queda que el pis és de la societat familiar i que és al seu nom que es va establir la declaració d'assabentat d'obres menors del 21-04-2006 (foli 138), això és una setmana abans del reintegrament, elements suficients per a considerar amb el Tribunal que no podia ignorar el destí dels 39.000.-euros.

A més, en un afer on el propi demandant reconeix que la destinació dels seus ingressos és el fruit d'unes maniobres per escapar a la Hisenda espanyola i que fins i tot la separació del 1988 seria simulada només per permetre a la seva esposa de reintegrar la seva feina prop de T, calia que aportes uns elements de prova contundents per contradir els elements que acabem d'exposar, cosa que no ha fet.

Així les coses, la sostracció denunciada pel Sr. Catalá no queda provada.

Per tot l'exposat, el seu recurs també s'ha de desestimar, i la sentència s'ha de confirmar.

Setè.- Malgrat es reconeix la titularitat exclusiva del Sr. Catalá, es desestima íntegrament la seva demanda, com es desestima íntegrament la reconvencional de la defenent, i donat que no s'adverteix que una part hauria manifestat més temeritat que l'altra i justificant imposar-li totes les costes primera instància, escau confirmar el pronunciament de la instància de condemnar cada part a suportar les costes lligades a la seva pròpia demanda tot i condemnant-les a suportar per meitat les despeses comunes, si n'hi ha.

La desestimació d'ambdós recursos justifica imposar a cada part apel·lant les costes de segona instància provocades pel seu recurs.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR els recursos de la representació processal del Sr. Catalá i de la representació processal de la Sra. Seco en contra de la sentència del Tribunal de Batlles del 05-02-2020 que confirmen íntegrament.

Segon.- IMPOSAR a cada part les costes d'aquesta segona instància generades pel seu recurs.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-

DECISIÓ

Primer.- DESESTIMAR els recursos de la representació processal del Sr. Catalá i de la representació processal de la Sra. Seco en contra de la sentència del Tribunal de Batlles del 05-02-2020 que confirmen íntegrament.

Segon.- IMPOSAR a cada part les costes d'aquesta segona instància generades pel seu recurs.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.