RESPONSABILITAT ADMINISTRATIVA. mala praxi mèdica. TSJA-059/12

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: AD-0072-2/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-059/12

SENTÈNCIA 55-2013

PARTS:

Apel·lant: Sra. Conde

Representant: ídem

Advocat: Sra. Montenegro

Apel·lat: ORG_0 i Z

Representant: Sra. Cepeda

Advocat: Sr. Varesc

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-tres de maig de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número AD-0072-2/2010.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 24 de maig de 2012 va desestimar la demanda formulada per la Sra. Conde contra el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) i contra la companyia d’assegurances Z, en que reclamava una indemnització global de 17.375’01 euros, que compensés els perjudicis derivats del mal funcionament del servei, que es va concretar en la ruptura d’un catèter durant la intervenció quirúrgica que hom li va practicar el 15 de juliol de 2008.

Pel que fa a la companyia d’assegurances, la sentència ha considerat que podia comparèixer com a adherent, però no com a codemandada, segons la doctrina continguda en la sentència d’aquesta Sala núm. 76-2010, de 3 de novembre.

Quant al fons, el Tribunal de Batlles conclou que no s’ha demostrat que la ruptura del catèter s’hagués produït com a conseqüència d’una actuació negligent del metge anestesista i no s’hagués tractat d’un cas fortuït. La sentència recorda que l’actuació dels professionals mèdics té les característiques d’una obligació de mitjans i no de resultat, i que la càrrega de la prova recau en la part que demanda.

2.- La Sra. Conde va interposar recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, en el qual argumenta que resulta indiscutible que la ruptura del catèter es va produir durant la intervenció del metge anestesista i que, un cop acreditat el nexe de causalitat, resulta evident l’actuació descurada del professional. En tot cas, considera que hauria de ser l’hospital qui acreditès les causes de la ruptura, ja que és l’únic que té els mitjans necessaris per demostrar-ho.

Pel que fa a la quantia reclamada, la redueix a 8.554’25 euros, segons el resultat de la prova pericial, i de forma subsidiària exclou el quantum doloris i el perjudici estètic, a fi de deixar palesa la seva voluntat de no enriquir-se amb aquest procediment.

3.- La representació del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i la companyia d’assegurances Z ha sol·licitat la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com resulta de les actuacions, la recurrent va ser intervinguda a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell el 15 de juliol de 2008, a fi de realitzar una artroscòpia de l’espatlla amb anestèsia general. Durant la operació, es va produir la ruptura d’un catèter que s’havia introduït a l’espai interescalènic (subcutani), amb la finalitat de subministrar els calmants necessaris i fer possible una rehabilitació hospitalària amb els mínims dolors i molèsties.

A conseqüència de la ruptura, una part del catèter va romandre dins del cos de la pacient. Al dia següent, es va dur a terme una nova intervenció amb la finalitat de localitzar i extreure el catèter, la qual va resultar negativa.

Segons resulta del dictamen pericial, aquests fets van determinar que la interessada hagués d’estar 83 dies addicionals de baixa, dels quals 22 van ser d’hospitalització. El pretium doloris es quantifica en 3/7 i el perjudici estètic en 0’5/7.

Tercer.- Atès que la recurrent no realitza cap manifestació sobre la impossibilitat de què la companyia d’assegurances sigui condemnada en aquest procés administratiu, procedeix reproduir les consideracions que fa la sentència apel·lada sobre aquesta qüestió, que es remeten a la sentència d’aquesta Sala núm. 76-2010, de 3 de novembre.

Quart.- L’article 59.1 del Codi de l’Administració estableix com a causa de responsabilitat administrativa, entre d’altres, la falta de servei, ocasionada per la mala organització del servei, pel seu funcionament en condicions il·legals o tècnicament defectuoses, o per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho.

En aquest cas, la qüestió litigiosa consisteix en determinar si ha existit una falta de servei, derivada d’una mala praxi mèdica en la introducció del catèter a l’espai interescalènic, a conseqüència de la qual una part del tub ha romàs dins del cos de la pacient i ha fet necessària una segona intervenció, infructuosa, perllongant el període d’hospitalització i de baixa laboral.

La sentència apel·lada ha considerat que no hi ha cap prova que el trencament del catèter es va produir per una manipulació defectuosa per part del metge anestesista, i que corresponia a l’agent la demostració d’aquest fet.

Això només és cert si s’entén exigible una prova directa de la mala praxi mèdica, tal com fa el Tribunal a quo, ja que, efectivament, la prova pericial valora els perjudicis produïts per la ruptura del catèter, però no la causa de la mateixa. Ara bé, no es pot descartar la possibilitat de recórrer a una prova per indicis, la qual, a partir d’un fet degudament establert, permeti extreure la conclusió de què s’ha produït una falta de servei en el funcionament del servei hospitalari.

En aquest sentit, resulta indiscutible que el trencament del catèter va tenir lloc durant la manipulació per part de l’anestesista. Així resulta, entre d’altres proves, del propi informe del facultatiu, que consta al foli 146 de les actuacions, on s’indica “ktter iscalénico cortado abajo de la piel mientras su instalación” (sic).

Si el trencament del tub es va produir mentre l’anestesista l’introduïa a l’espai interescalènic, hi ha una forta presumpció de què la ruptura va ser conseqüència de la pròpia manipulació, ja que, en sentit contrari, no es justifica cap causa que pogués fer pensar en un incident merament fortuït.

De fet, la pròpia exposició dels fets que fa el ORG_0 en contestar la demanda condueix a la mateixa conclusió. Com es diu en aquest escrit d’al·legacions (foli 124), l’anestesista “va procedir a introduir el catèter mitjançant una agulla i, en aquest cas, resultava necessari eixamplar el forat amb una punta de bisturí. Dissortadament però, durant aquesta intervenció es va produir la ruptura del catèter”.

Aquesta argumentació evidencia que el trencament del tub es va produir no només mentre el facultatiu el manipulava, sinó quan utilitzava la punta d’un bisturí per eixamplar el forat on s’introduïa el catèter. Això constitueix un indici suficient per concloure que l’ús d’un instrument molt tallant –el bisturí- va ser la causa que va provocar la ruptura del catèter, part del qual va quedar introduït permanentment al cos de la pacient.

En conseqüència, existeixen indicis suficients que permeten afirmar que ha existit una actuació negligent, constitutiva d’una falta de servei, de manera que ha quedat compromesa la responsabilitat del ORG_0, cosa que determina la procedència d’indemnitzar la perjudicada, segons l’article 58 del Codi de l’Administració.

Cinquè.- Pel que fa a la quantia de la indemnització, procedeix estimar íntegrament les pretensions de la recurrent, que resulten recolzades en els documents aportats a les actuacions i en el resultat de la prova pericial.

D’aquesta manera, s’ha d’incloure la quantitat de 2.133’49 € en concepte de despeses mèdiques, 1.820’76 € per la incapacitat temporal, 4.000 € pel quantum doloris i 600 € pel perjudici estètic derivat de la cicatriu, la qual cosa ascendeix en total a la suma de 8.554’25 €. Cal dir que no hi ha cap raó que justifiqui l’exclusió dels dos darrers conceptes, quan han quedat acreditats de forma suficient.

Sisè.- En aquests termes, procedeix l’estimació del recurs que interposa la part agent, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies, en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d’apel·lació que interposa la Sra. Conde contra la sentència dictada el 24 de maig de 2012 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.

Segon.- Estimar parcialment la demanda formulada per l’agent contra el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària i declarar el dret de la primera a què el ORG_0 la indemnitzi en la quantitat total de 8.554’25 euros.

Tercer.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.