Laboral-comissions (TSJC-390/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-390/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Suárez va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda laboral contra la societat Morales i contra la Sra. Seco, en la qual interessava que en el seu dia es dictés sentència que: 1) condemni la societat Morales i/o a la Sra. Seco, al pagament de la indemnització per acomiadament improcedent, la qual serà degudament avaluada en el moment processal oportú; 2) condemni la societat Morales i/o a la Sra. Seco al pagament de les comissions degudes, dels 10 dies de vacances no gaudits, dels dies festius obligatoris, i a declarar a la CASS tots aquests conceptes així com igualment la diferència de salari no cotitzat; 3) condemni a la Sra. Seco en tant que titular administrativa del negoci C., al pagament de la comissió del 10% dels beneficis del negoci; 4) condemni la societat Morales i a la Sra. Seco al pagament de les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat i procurador, així com tota altra despesa que porti conseqüència del present procediment.

II.- La Sra. Seco i la societat Morales, vàren plantejar les excepcions de prejudicialitat penal, d'indeguda formulació de la demanda, d'inadequació de procediment, d'incompetència de jurisdicció i de caducitat de l'acció. Sobre el fons del litigi, es vàren oposar a totes les pretensions de la part agent, contestant que l'adversa ha estat degudament acomiadat i de forma totalment justificada, i que el mateix reclama beneficis i comissions sense cap fonamentació.

III.- Per Aute de data 25 de gener del 2007, es va estimar la qüestió de prejudicialitat penal i es va suspendre la tramitació dels autes civils fins que recaigui resolució ferma en l'expedient penal. La sentència de data 27 d'abril del 2009, del M.I. Tribunal de Corts, confirmada per resolució de la Sala Penal d'aquesta jurisdicció superior, va absoldre el Sr. Suárez dels delictes majors d'apropiació indeguda, d'estafa qualificada i d'administració deslleial de què venia acusat.

IV.- Per sentència de data 3 d'octubre del 2011 l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va: estimar parcialment la demanda formulada per la part agent; estimar d'ofici l'excepció de caducitat en relació amb la reclamació d'una indemnització per acomiadament; condemnar la societat defenent a cotitzar a la CASS la part no declarada dels salaris de l'agent a comptar del mes de gener del 2003; estimar l'excepció d'inadequació de procediment, quant a la reclamació de les comissions relacionades amb el negoci C. a la Sra. R.; desestimar les demes excepcions plantejades per les demandades; absoldre les defenents de totes les restants pretensions del demandant, i sense fer especial pronunciament en costes processals.

IV.- Contra aquesta resolució el Sr. Suárez ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la sentència impugnada considera que les defenents no van satisfer a aquesta part les comissions degudes, tot i això, basant- se en el document signat pel treballador en data 26 de juliol del 2006 en mèrits del qual reconeixia deure 766.205,66 EUR, conclou que aquesta part no ostenta cap crèdit contra les defenents perquè les comissions no sufragades es troben molt per sota de deute reconegut; que el Sr. B. ostenta un crèdit envers les defenents amb independència del deute que pugui ostentar, i que en tot cas no és de l'import indicat, sinó que seria de la quantitat de 561.024,08 EUR segons l'informe policial obrant en autes; que la reclamació de l'eventual deute pendent l'està efectuant l'adversa en el marc de la causa 0612-1/2010, i així serà en el marc de la dita causa que es determinarà quin és aquest deute; que a més a més, l'adversa no ha efectuat l'oportuna demanda reconvencional en reclamació del suposat deute; que les disposicions fetes pel treballador per la quantitat de 561.024,08 EUR eren avançament dels seus havers laborals pendents de pagament, quantitat que encara ara es troba pendent de fer el corresponent passament de comptes, i per tant, el deute que ostenti aquesta part envers les defenents serà, en el seu cas, el que en resulti després de compensades les quantitats que les defenents deuen en concepte de comissions; que l'import que cal retenir per a efectuar el càlcul de la indemnització és el de 42.000 EUR que apareix a la sentència del M.I. Tribunal de Corts, doncs la manca de coincidència dels diferents documents aportats per l'adversa respecte l'import de les comissions anyals provoca que s'ha de prendre aquesta dada com a única certa i fiable; que el fet que el 2001 es rebés una comissió de 42.000 EUR és irrefutable, per constituir fets provats en la sentència penal ferma; que és incontrovertit que des de l'any 2001 el treballador no rebé cap mena de comissió per les tasques dutes a terme a V. A.; que compte tingut que cada document contradiu l'anterior, s'ha d'entendre que com a mínim les comissions anuals són del mateix import que la comissió de l'any 2001, el que fa que correspon al Sr. B. rebre per aquest concepte la quantitat de 234.500 EUR, o subsidiàriament en cas que es prengui com a base de càlcul els documents aportats per l'empresa, de 139.819 EUR o 96.641,31 EUR; que respecte a les comissions de C., la relació laboral està establerta per la sentència del M.I. Tribunal de Corts; que per tant, la sentència de primera instància havia de condemnar les defenents a satisfer l'import de les comissions no abonades; que d'acord amb el document aportat per l'adversa, correspon al treballador per aquest concepte l'import total de 36.589 EUR.

II.- Són fets pacífics que el Sr. Suárez va començar a treballar pel compte de la societat Morales en qualitat de Director, al mes de novembre de 1996, mitjançant un salari fix i una comissió del 10% dels beneficis obtinguts a ENTITY_5; que per carta de data 28 de juliol del 2006, l'empresa va comunicar al treballador el seu acomiadament immediat per la comissió d'actes de frau i deslleialtat i abús de confiança envers la societat i causació de perjudicis materials greus; que el dia 26 de juliol de 2006, el Sr. Suárez va signar un document segons el qual reconeix: "1) haver fet ús per interessos propis i estrictament personals d'unes importants quantitats de diners dipositades en els comptes bancaris oberts a nom de V. i V. 2 a l'entitat bancari X, diners als quals tenia accés en la seva condició de gestor de comptes de les botigues titularitat de Morales, 2) tenir un deute pendent amb la botiga C., pertanyent a la Sra. Seco i conseqüentment, reconeix deure a data d'avui a la societat Morales almenys la quantitat dinerària de 766.205,66 EUR, fent salvetat de l'eventual error en mes o menys de la referida suma, i també reconeix deure i s'obliga a pagar a la botiga C. la quantitat dinerària de 17.000 EUR, fent salvetat de l'eventual error en més o menys de la referida suma"; que la societat Morales va formular una querella criminal contra el Sr. Suárez la qual fou resolta per sentència del M.I. Tribunal de Corts, confirmada per la Sala Penal d'aquest Tribunal Superior, en el sentit d'absoldre el Sr. Suárez dels delictes majors d'apropiació indeguda, d'estafa qualificada i d'administració deslleial de què venia acusat.

III.- El Sr. Suárez, pretén que la forma de satisfer al treballador la contraprestació pels treballs efectuats era la següent: a compte de sou i de comissions, el Sr. B. feia disposicions en relació als comptes de l'empresa, ja fos amb la utilització de la tarja de crèdit a la seva disposició, ja fos estenent xecs de l'empresa per satisfer tant despeses personals com despeses de representació, quantitats que periòdicament havien de ser deduïdes del sou i de les comissions degudes a favor del treballador. Aquesta argumentació fou la retinguda per les jurisdiccions penals, i per tant s'ha de considerar com autèntica. En resulta que per determinar l'àmbit de la reclamació del treballador en concepte de comissions, s'ha de tenir en compte, les quantitats ja avançades per l'empresa mitjançant l'ús pel treballador de la targeta de crèdit de l'empresa o xecs a nom de la mateixa, i això sense que sigui necessari que la societat Morales hagi plantejat una demanda reconvencional per aquest concepte, atès que el deute del treballador constitueix un element cabdal per tal de determinar l'import de les comissions que romanen degudes, compte tingut de les avançades ja concedides.

Respecte al càlcul de les mateixes, si és cert que la resolució del M.I. Tribunal de Corts, declarà: "...el darrer salari cobrat pel processat era de 3.900 EUR, a més d'una comissió del 10% respecte dels beneficis de l'any d'explotació, que a l'exercici comptable de l'any 2001 es xifren en un import voltant de 42.000 EUR...", també és cert que aquesta afirmació no consta en la sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior, al contrari posa de manifest que: "al juliol del 2006, el processat fou acomiadat perquè l'import referit superava les expectatives que el processat podia esperar cobrar de les comissions, ja que V. M. no havia generat beneficis durant els anys 2002-2006 i que la denunciant havia xifrat les comissions corresponents al 10% dels beneficis de V. A., durant aquests anys en la quantitat de 86.554,30 EUR. Ara bé, si fins i tot es considera acreditat que per l'any 2001 la comissió del treballador ascendia a l'import de 42.000 EUR, no es pot compartir el raonament de la part que recorre, segons el qual s'hauria de multiplicar el referit import pels anys posteriors, ja que els beneficis d'una empresa no són mai els mateixos cada any, i que un exercici beneficiari pot ésser seguit per un exercici deficitari. La part demandant no ha sol·licitat cap prova pericial comptable, per tant els únics elements de proves que consten en autes són els documents aportats per l'empresa que estableixen un import de comissions pels anys 2001 fins a 2006, de 86.544,30 EUR, i que no hi ha cap motiu seriós de no valorar. Encara que es consideri que l'import de les comissions per l'exercici 2001 sigui de 42.000 EUR, el total degut al treballador en concepte de comissions pels anys de referència ascendiria a la quantitat de 114.858,65 EUR, molt inferior a la quantitat de 561.024,08 EUR determinada per les jurisdiccions penals i per tant definitiva, ja cobrada pel Sr. Suárez en concepte d'avançament de comissions. En conseqüència, s'ha de desestimar la reclamació del treballador en concepte de comissions relacionades a la seva activitat professional al servei de la societat Morales.

IV.- Pel que fa a la reclamació del Sr. Suárez en concepte de comissions per la seva activitat professional a la botiga C., la Sra. Seco negà rotundament que hagi existit una relació laboral entre les parts, manifestant que l'intervenció del Sr. Suárez va ser puntual, consistint en una simple gestió, per la que no se li va prometre res. És cert que el Sr. Suárez va efectuar tasques d'ajudant a la botiga C., a petició de la Sra. ENTITY_6; nogensmenys, no consta en autes cap prova suficientment significativa que aquesta feina realitzada pel recurrent sigui relacionada amb un contracte de treball entre el treballador i la botiga C., o a una col·laboració entre les empreses V. i botiga C. A més a més, tampoc el Sr. Suárez acredita, que en cas que s'hagi format un contracte de treball entre ell mateix i la Sra. Seco per les tasques desenvolupades pel treballador a la botiga C., s'hagi pactat una remuneració mitjançant una comissió del 10% dels beneficis de la botiga. S'ha de desestimar doncs, igualment, el recurs del Sr. Suárez per aquest concepte.

V.- La confirmació de la resolució recorreguda imposa de condemnar al recorrent al pagament de les costes processals de segona instància en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs del Sr. ENTITY_4;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 3 d'octubre del 2011 en tots els seus extrems, i condemnar a la part que recorre a pagar les costes processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-