**** (0287/06)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC- 287/06

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de setembre de 2007 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Els Srs. Badía i Arcos varen presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment ordinari, contra la societat ORG_0, en reclamació de la quantitat de 16.567,70 EUR, més els interessos legals corresponents, en concepte d'indemnització pels danys i perjudicis ocasionats al vehicle del Sr. Arcos a conseqüència d'un accident ocorregut el dia 17 d'agost del 2002.

II.- La societat ORG_0 va formular l'excepció de defecte legal en la formulació de la demanda i sobre el fons es va oposar a les pretensions dels demandants, contestant que el Sr. Badía va efectuar amb coneixement de causa, declaracions inexactes a la companyia d'assegurances i que hi ha múltiples contradiccions en relació als danys soferts pel vehicle accidentat.

III.- Per sentència de data 19 de maig del 2006, l'Hble. Tribunal de Batlles, secció civil, va desestimar en tots els seus extrems la demanda presentada pels Srs. Badía i Arcos, fent imposició de les costes a la part actora.

IV.- Contra aquesta resolució els Srs. Badía i Arcos han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre manifesta: que la sentència impugnada ha vulnerat els principis de rogació i congruència; que dita resolució és arbitraria per declarar de manera errònia i no provada que en el moment de subscriure el contracte, el Sr. Badía va declarar que el vehicle li pertanyia i que ell era el conductor habitual; que la referida resolució incorre en una errònia valoració de les proves per quan no valorar el conjunt de les proves aportades en el present procediment.

II.- Resulta dels documents que consten en autes, que el dia 9 d'abril del 2002, el Sr. Badía va contractar amb la companyia ORG_0, una pòlissa d'assegurances multiriscs pel vehicle XXXX, de la seva propietat, essent el mateix el conductor habitual. No obstant això, en la seva confessió en judici de proves, el Sr. Badía va negar haver contractat amb la societat ORG_0 per assegurar el vehicle litigiós. Per tant, si existeix una vulneració dels principis de rogació i de congruència, la va fer, no la resolució impugnada, sinó el Sr. Badía que va presentar una demanda en reclamació de quantitat contra la companyia d'assegurances, en concepte de rescabalament derivat del contracte d'assegurança que va firmar, i que en tràmit de procediment va declarar que era totalment alien a la referida pòlissa; en canvi, la sentència només ha fet que tirar les conseqüències d'aquesta situació atípica.

III.- Dit això, atès que tant la societat ORG_0, que el propi Sr. Arcos afirmen que el que va pactar la pòlissa d'assegurances fou el Sr. Badía i que en tràmit d'apel·lació aquest darrer no sembla mantenir la seva posició d'estranger al contracte d'assegurança, s'ha de considerar que el que va pactar amb la companyia fou el propi Sr. Badía. Ara bé, es desprèn de les mencions obrant en el contracte d'assegurança (foli 91), que el Sr. Badía va declarar a la companyia, que era tant el propietari com el conductor habitual del vehicle assegurat, aleshores que el veritable propietari del referit vehicle era el Sr. Arcos i que compte tingut d'aquesta situació es pot presumir que també n'era el conductor principal. Aquesta presumpció va corroborada per la pròpia declaració del Sr. Badía que va manifestar en judici de proves, que el vehicle d'autes, no l'havia vist mai i ni tan sols sabia de quin color era. Per tant, queda acreditat de manera fefaent, que quan va subscriure la pòlissa d'assegurança, el Sr. Badía va efectuar voluntàriament declaracions inexactes que es poden explicar pel fet que el Sr. Arcos de 18 anys d'edat, era un conductor novell al qual s'apliquen primes més elevades que per un conductor experimentat. Aquestes declaracions errònies del Sr. Badía han modificat l'apreciació del risc per part de la companyia, atès que com està estipulat en les condicions especials de la pòlissa: "Los datos que se recogen en este condicionado tienen como finalidad delimitar y valorar el riesgo objeto de este contrato de seguro". Per tant, s'ha de considerar que es tracta d'una culpa greu per part del subscriptor, equivalent al dol. L'article 6 de les condicions generals del contracte preveu que "cuando la reserva o inexactitud se hubiere producido mediando dolo o culpa grave del tomador del seguro, el asegurador quedara liberado del pago de la prestación."; s'ha doncs de confirmar la resolució apel·lada que ha fet una aplicació encertada del dret als fets de la causa.

IV.- Respecte a les pretensions del Sr. Arcos basades en l'aplicació de la llei Aquilina, ni tan sols estan reiterades clarament en l'escrit de conclusió en tràmit d'apel·lació, sinó que no existeix cap nexe causal entre una pretesa actitud omissiva per part de la companyia i els danys ocorreguts al vehicle a conseqüència de l'accident del 17 d'agost del 2002, i per tant no poden prosperar.

V.- La desestimació del recurs imposa posar les costes processals a la part que recorre.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs dels Srs. Badía i ENTITY_5; Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal de Batlles de data 19 de maig del 2002 en tots els seus extrems;

Condemnar els Srs. Badía i Arcos al pagament de les despeses processals de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.