Prova de testimonis.- Prova en la segona instància: improcedència.- Càrrega de la prova.- Valoració de la prova (0052/05)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA DE 15 DE SETEMBRE DE 2005

Prova de testimonis.- Prova en la segona instància: improcedència.- Càrrega de la prova.- Valoració de la prova

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Sanz va formular demanda, de data 25-7-2001, envers la mercantil ORG_1, segons la qual sol·licitava la condemna de la defenent a satisfer a l'agent la quantitat de 1.784.804 Ptes, amb més les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda, per escrit de data 19-9-2001, en virtut del qual va demanar la desestimació de la demanda, amb imposició a la part agent de les costes processals.

II.- L'Honorable Batlle, constituït en Tribunal unipersonal, va dictar sentència, de data 25-1-2005, en la qual establia: "DECIDEIX: Que ha d'estimar i estima íntegrament la demanda interposada pel Sr. Sanz, en tant que titular de l'empresa "Art i Vidre Meritxell", contra la societat mercantil andorrana "C.A.,SL", i ha de condemnar i condemna a la societat "C.A.,SL" a pagar al Sr. Sanz la quantitat de deu mil set-cents vint-i-sis euros amb vuitanta-nou cèntims (10.726,89.-EUR), juntament amb els corresponents interessos a comptar de la data de contesta a la demanda, així com a pagar la totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador".

III.- La representació processal de la mercantil ORG_1 va interposar recurs contra la sentència d'instància i, en data 18-5-2005, va presentar llur escrit de conclusions, en virtut del qual i pels arguments continguts en el mateix, va sol·licitar la revocació de la sentència d'instància. Per el contrari, la part apel·lada va presentar llur escrit de contesta a les conclusions, en data 8-6-2005, en el qual pels arguments continguts en el mateix demanava la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- La primera de les qüestions que s'ha de resoldre és la petició de prova en segona instància que efectua la part recurrent i que justifica en la procedència de les diligències per a millor proveir. En aquest sentit, és cert que l'article 73 de la Llei Transitòria de procediments judicials estableix que "No s'admetrà la pràctica de proves noves. No obstant això, el ponent podrà ordenar la pràctica de les proves que hagin estat denegades en la instància "a quo" en cas que la considerès pertinent, que s'haguès fet, opportunament, la protesta, i que s'haguès interessat la seva pràctica davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra. També podrà ordenar proves per a millor proveir i aquelles a instància de part que hagués estat impossible practicar en instàncies anteriors. En aquests casos, dintre dels cinc dies següents a la pràctica d'aquestes proves, es donarà trasllat del resultat de les mateixes a totes les parts". Si s'analitzen les actuacions de primera instància, es pot concloure que els documents consistents en un pressupost relatiu a finestres de PVC de l'any 1998,un efecte bancari i una canvial del mateix any es podien haver aportat a les actuacions amb l'escrit de contesta a la demanda, sense que, atès que existeix altres proves documentals i testificals a les actuacions, s'escaigui la pràctica de la prova sol·licitada per a millor proveir per a la resolució d'aquest litigi.

II.- Resolta la qüestió prèvia relativa a la petició de prova en segona instància, la part recurrent addueix, en primer terme, que no existeix cap prova a les actuacions que justifiqui la reclamació de la part adversa. Assenyala que no s'aporta cap document, contracte o prova fefaent que acrediti l'exposició dels fets de la demanda. I entén que la doctrina jurisprudencial en la qual fonamenta la seva decisió l'òrgan judicial d'instància no s'esmenta. En segon terme, manifesta que el Sr. Canals, encarregat de les obres del xalet, assevera que fou ORG_0 les que subministrà el material i no la part agent i es podia haver requerit, com a prova per a millor proveir, a l'empresa Cristalleries el Vidre. Afegeix que tots els testimonis, excepte el Sr. Canals i el propietari del xalet, són treballadors de l'apel·lada i han de ser tatxats i que de la documental als folis 90 a 110 existeix una documentació que no es refereix a feines fetes al xalet de l'agent.

Si s'examina la sentència d'instància, es pot constatar com la mateixa fa referència a la doctrina jurisprudencial relativa a l'onus probandi. En aquest sentit, determina que la doctrina de l'onus probandi imposa la càrrega probatòria de determinats fets a les parts litigants, de manera que aquell que ha d'acreditar determinats extrems fàctics no ho fa, això li perjudica. Aleshores, sens perjudici que aquesta Sala ha posat de relleu en moltes ocasions que correspon a l'agent la prova dels fets constitutius i a la part defenent, la prova dels fets extintius, excloents i impeditius, és cert, com assenyala la sentència d'instància, que la més moderna doctrina jurisprudencial permet tenir en compte els criteris de normalitat i facilitat probatòria de les parts en relació a l'objecte del procés. I, precisament, l'aplicació d'aquesta doctrina és la que porta a terme la resolució ara combatuda.

III.- Si ara s'examinen les proves que es troben a les actuacions, resulta el que segueix. De la prova documental, aportada per la part agent, s'extreu que, en data 30-6-199, es va lliurar per la part agent una factura a ORG_1 per import de 1.723.581 Ptes, pel material subministrat en un xalet que es bastia a la carretera de Nagol. Consta també acreditat que es van lliurar dos lletres per a la satisfacció de l'esmentada factura i que ambdues foren retornades per la part defenent, indicant en alguna ocasió que no es tenien instruccions (foli 11 al dors), en altres que es demanava un ajornament (cfr. foli 13) o presentar a crèdit Andorrà (foli 15). A més d'aquests extrems acreditats: lliurament de la factura i de les canvials i resposta de la defenent, relativa a sol·licitar ajornament o a que es presentés a una altra entitat bancària, cal procedir a analitzar els resultats que deriven de la prova testifical. En aquest ordre d'idees, cal tenir en compte pel Tribunal, per valorar les declaracions dels testimonis les relacions que presenten els mateixos amb les parts litigants i així poder ponderar el seu testimoniatge. Així, mentre el Sr. Canals (foli 118), cunyat del Sr. Sanz, creu entendre que qui va subministrar els materials fou una altra empresa constructora, cap document que evidenciï aquesta tesi va aportar la defenent a la instància ni tampoc va proposar la prova del legal representant de l'esmentada empresa; extrems que per facilitat i proximitat probatòria podia haver portat a terme sense cap dificultat, els testimonis Srs. Vilar, Nuñez i Benitez (folis 121 a 123), treballadors de la part agent, manifesten que fou l'empresa agent qui va subministrar el material, mentre que el Sr. Benitez (foli 119) propietari del xalet desconeix qui va confeccionar i instal·lar les finestres.

En definitiva, de la prova documental que es troba a les actuacions, i dels resultats que s'extreuen de la testifical, adequat a la ponderació que la facilitat i proximitat probatòria permeten realitzar en la distribució de l'onus probandi, s'ha d'entendre acreditat per la part agent els fets constitutius de la seva pretensió, per la qual cosa s'escau el refús del recurs d'apel·lació interposat i la confirmació de la resolució d'instància.

IV.- La desestimació del recurs es tradueix, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de ORG_1 contra la sentència, de data 25-1-2005, dictada per l'Honorable Batlle, constituïda en Tribunal unipersonal, i confirmar en la seva integritat la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.