pensió compensatòria, extinció

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000284/2025

ORIGEN: 2000151/2025 - 0

NIG: 5300542120250000811

SENTÈNCIA 000043-2026 DE 15/04/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 15/04/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000284/2025

Nig : 5300542120250000811

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00043

SENTÈNCIA 000043/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Paola

Advocat: Sr. Sylvain

Apel·lat: Sr. Bachir

Advocat: Sra. Isilda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: pensió compensatòria, extinció

Andorra la Vella, a 15 d'abril del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 22/04/2025, el Sr. Bachir va interposar demanda de divorci contra la Sra. Paola, en la qual sol·licitava la declaració de divorci dels cònjuges i, amb caràcter principal, l'extinció de la pensió compensatòria de 600 euros mensuals establerta al seu dia a favor de la Sra. Paola, o subsidiàriament la seva reducció fins a un import màxim de 100 euros mensuals amb una limitació temporal d'un any.

2.- Per escrit de 02/06/2025, la Sra. Paola va presentar escrit de contestació a la demanda, manifestant la seva conformitat amb la dissolució del matrimoni per causa de divorci, però oposant-se a la pretensió d'extinció o reducció de la pensió compensatòria, tot sol·licitant la desestimació d'aquestes pretensions i la imposició de les costes processals a la part agent.

3.- Celebrat el judici oral, el dia 24/11/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar íntegrament la demanda presentada pel Sr. Bachir contra la Sra. Paola, i:

- Declarar la dissolució per causa de divorci del matrimoni contret en el seu dia pels Srs. Bachir i Paola, així com declarar l'extinció del règim econòmic matrimonial

- Declarant l'extinció de la pensió compensatòria a càrrec del Sr. Bachir per l'import de 600 € mensuals acordada en el seu dia.

Segon.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci dels Srs. Bachir i Paola.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades".

4.- La direcció lletrada de la Sra. Paola ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant es dicti nova Sentència en aquesta alçada que revocant la decisió d'instància acordi mantenir l'import actual de la pensió compensatòria consensuada de mutu acord per conveni de data 12 d'octubre del 2016, ratificat per Sentència de 02/11/2016.

Amb aquesta finalitat sosté que la Sentència de la Batllia incorria en un flagrant error en la valoració de la prova quan li atribuïa manca de diligència en la recerca de treball, quan els mitjans de prova practicats evidenciaven pel contrari, una voluntat persistent de trobar ocupació, essent la situació de desocupació en què es trobava involuntària.

D'altra banda, sosté que tampoc s'ha acreditat una alteració substancial de la situació econòmica del Sr. Bachir derivada de la seva paternitat, atesa la seva situació patrimonial solvent.

En conseqüència, considera que no s'ha produït cap modificació substancial de les circumstàncies que justificaven la pensió compensatòria i sol·licita la revocació de la sentència i el manteniment de la prestació.

5.- La direcció lletrada del Sr. Bachir s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat demanant es dicti Sentència en aquesta alçada desestimant el recurs i confirmant de manera íntegra la Sentència d'instància amb imposició a la recurrent de les costes ocasionades, en base als següents motius.

En primer lloc, sosté que ha quedat acreditada la manca de diligència de la Sra. Paola en la recerca de recursos econòmics propis, atès que durant anys no ha desplegat una conducta realment proactiva per obtenir una ocupació estable, havent rebutjat oportunitats laborals i mantenint una situació de dependència de les ajudes públiques i de la pensió compensatòria.

En segon lloc, defensa que el naixement de la filla del Sr. Bachir constitueix una circumstància rellevant que genera noves càrregues familiars i obligacions alimentàries preferents, la qual cosa justifica la revisió i extinció de la pensió compensatòria.

Finalment, rebutja que la situació patrimonial del Sr. Bachir impedeixi aquesta extinció i sosté que mantenir la pensió comportaria un enriquiment injust de la Sra. Paola, motiu pel qual sol·licita la desestimació del recurs i la confirmació de la resolució impugnada.

4.- La representació del Sr. Bachir s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions:

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació queda circumscrit a determinar si procedeix o no l'extinció de la pensió compensatòria de 600 euros mensuals establerta a favor de la Sra. Paola.

En efecte, la Batllia estimava íntegrament la demanda i acordava el divorci i l'extinció de la pensió compensatòria que en el seu dia les parts varen pactar en el conveni de separació. Per això considera, d'una banda, que el naixement de la filla del Sr. Bachir constitueix una alteració rellevant de les seves circumstàncies econòmiques en generar noves càrregues familiars. D'altra banda, aprecia que la Sra. Paola no ha mostrat una diligència suficient per assolir la seva autonomia econòmica.

Contra aquesta decisió s'alça la part recurrent i a la vista dels motius d'apel·lació que s'han introduït, la present resolució s'haurà de centrar a valorar, d'una banda, l'actitud de la Sra. Paola en la recerca d'una activitat professional i, d'altra banda, si el naixement de la filla del Sr. Bachir el 2020, suposa una alteració substancial de les seves circumstàncies econòmiques que justifiqui l'extinció de la pensió compensatòria acordada en el seu dia.

Segon.- Antecedents d'interès

El Sr. Bachir, nascut el NUM000/1978 i Paola, nascuda el NUM001/1975, varen contreure matrimoni canònic a Cardona el 04/10/2003, sense que del mateix en nasqués descendència. Arran de la crisi conjugal que va sorgir entre ells, van formalitzar un conveni de separació de mutu acord el 12/10/2016, que fou homologat judicialment per sentència de separació de 02/11/2016. En aquest conveni es va establir a favor de la Sra. Paola una pensió compensatòria de 600 euros mensuals, justificada pel fet que aquesta disposava d'ingressos reduïts i havia d'assumir les despeses derivades de la nova residència després de la separació.

L'any 2018, el Sr. Bachir promovia un procediment de modificació del conveni amb la finalitat d'obtenir l'extinció o, subsidiàriament, la reducció de la pensió compensatòria. Tot i que inicialment la Batllia va acordar-ne l'extinció, aquesta decisió fou revocada en apel·lació per aquesta Sala mitjançant Sentència 106/2020, considerant que no s'havia acreditat una millora de la situació econòmica de la Sra. Paola ni una alteració substancial de les circumstàncies que justificaven la prestació.

Ara, el Sr. Bachir sosté que s'han produït noves circumstàncies rellevants, entre les quals destaca el naixement de la seva filla l'any 2020, que comporta noves càrregues econòmiques, així com una presumpta modificació de la situació personal i laboral de la Sra. Paola, motius pels quals promou novament la revisió de la pensió compensatòria i, alhora, sol·licita la dissolució definitiva del matrimoni per divorci.

Tercera.- Extinció de la pensió compensatòria

En la Sentència de 08/05/2018 (rotlle TSJC 495/2017), aquesta Sala va establir, i posteriorment va reiterar en la resolució de 16/05/2025 (rotlle TSJC 064/2024), que, malgrat que la Llei qualificada del matrimoni no considerava inicialment la pensió compensatòria com una prestació de durada limitada, l'evolució social imposava la seva interpretació amb una clara perspectiva de temporalitat. La finalitat d'aquesta pensió és mitigar el desequilibri econòmic derivat de la ruptura matrimonial, però únicament durant el temps necessari perquè el cònjuge beneficiari pugui assolir una autonomia econòmica suficient.

Des d'aquesta òptica, l'establiment d'una pensió compensatòria indefinida ha de considerar-se una excepció, justificada únicament quan es presentin circumstàncies personals o patrimonials extraordinàries, com l'edat, l'estat de salut, la manca de capacitació professional o l'absència de recursos propis, que impedeixin al beneficiari obtenir, en un termini raonable, els mitjans per a la seva subsistència.

Aplicant aquesta doctrina al cas present, és fonamental examinar la situació personal de la Sra. Paola, de cinquanta anys, amb una formació acadèmica significativa i diversa. En efecte, segons el currículum aportat, disposa d'un títol equivalent a una diplomatura en tècnica d'empreses i activitats turístiques obtingut el 1998, a més de formacions complementàries en l'àmbit financer i en gestió hotelera i immobiliària. A més, no s'ha indicat que pateixi cap patologia o limitació que la incapaciti per exercir una activitat professional.

Analitzant la seva trajectòria laboral recent, les cotitzacions entre 2020 i 2025 mostren una activitat professional discontínua, amb períodes de treball breus i bases de cotització modestes, alternant amb episodis d'atur i percepció de prestacions de desocupació. Aquest patró no evidencia una ocupació estable. Si bé la recurrent afirma haver mantingut una actitud activa en la recerca de feina, la seva inscripció en els registres del Servei d'Ocupació no és suficient per demostrar aquesta activitat, ja que es tracta d'un requisit formal que no s'equipara amb una acció proactiva efectiva cap a la reinserció laboral. Així mateix, les declaracions testificals, tot i ressaltar les dificultats percebudes per la recurrent, no presenten dades concretes que justifiquin la falta de consolidació de la seva activitat professional com a resultat d'obstacles insuperables. A més, cal considerar el context socioeconòmic actual, que és favorable per a la inserció laboral al Principat d'Andorra, amb un mercat de treball on l'oferta supera significativament la demanda, especialment en els sectors de turisme, àmbit en què la Sra. Paola està particularment qualificada.

D'altra part, la recurrent ha posat l'accent en la situació econòmica del Sr. Bachir i ha qüestionat que el naixement d'una filla sigui una circumstància suficient per justificar l'extinció de la pensió compensatòria. No obstant això, aquests aspectes no són determinants en l'anàlisi que es realitza. La pensió compensatòria no té l'objectiu de redistribuir els recursos econòmics entre els cònjuges ni de garantir indefinidament el manteniment del nivell de vida anterior a la ruptura. Per tant, el factor rellevant és la situació del creditor de la pensió i la seva capacitat per assolir una autonomia econòmica, no la solvència patrimonial del deutor.

A la vista de tot l'exposat, la valoració conjunta de la prova practicada, d'acord amb les regles de la sana crítica, porta aquesta Sala a concloure que la persistència del desequilibri econòmic invocat no pot ser atribuïda a factors externs a la voluntat de la beneficiària. La Sra. Paola ha estat percebent una pensió compensatòria durant un període d'uns 10 anys i les dificultats que la recurrent al·lega en l'accés o consolidació d'una activitat professional es vinculen essencialment a una actitud que s'ha de considerar insuficientment activa en la seva inserció laboral i que considerem li són directament atribuïbles. Per tant, tenint en compte tant la situació personal de la recurrent com el context econòmic actual, aquesta Sala considera que la finalitat compensatòria que justificava el manteniment de la prestació s'ha esgotat. No obstant això, per evitar una interrupció abrupta dels ingressos percebuts fins ara i permetre una adaptació progressiva a la nova situació, es considera adequat establir un breu període transitori abans de la seva extinció definitiva. Per aquests motius, es resol que la pensió compensatòria s'extingeixi el 31/07/2026, assegurant així un termini que es considera suficient perquè la Sra. Paola pugui reorganitzar la seva situació econòmica immediata i completar les gestions necessàries per a la seva plena incorporació al mercat laboral.

Quart.- En atenció al què s'ha exposat, estimarem de manera mínima el recurs d'apel·lació articulat declarant que la pensió compensatòria satisfeta pel Sr. Bachir a la Sra. Paola s'extingirà automàticament el dia 31/05/2026, confirmant per la resta la resolució dictada en tots els seus extrems.

Cinquè.- L'èxit del recurs d'apel·lació articulat es traduirà en què no es faci pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació articulat per la direcció lletrada de la Sra. Paola contra la Sentència de la Batllia de data 24/11/2025 que es revoca exclusivament en la part de declarar que l'extinció de la pensió compensatòria intervindrà el 31/07/2026, confirmant-la íntegrament per la resta. No escau fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.