ASSEGURANCES: cobertura per la pòlissa d'assegurances del sinistre produït en una unitat immobiliària diferent de la que era objecte d'assegurament. Interpretació del concepte "estada temporal" referit per la pòlissa i d'una clàusula obscura en els contractes d'adhesió (6000214/2021)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000280/2022 ORIGEN: 6000214/2021 - 00

NIG: 5300542120210002546

PARTS:

Apel·lant: Sra. Agullo

Representant: Sr. Martin

Advocat: Sr. Alfaro

Apel·lat: Izquierdo

Representant: Sr. Quesada

Advocat: Sr. Palomo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: ASSEGURANCES: cobertura per la pòlissa d'assegurances del sinistre produït en una unitat immobiliària diferent de la que era objecte d'assegurament. Interpretació del concepte "estada temporal" referit per la pòlissa i d'una clàusula obscura en els contractes d'adhesió

SENTÈNCIA 054-2023

Andorra la Vella, el 18 d'abril del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 29 d'octubre de 2021, la representació processal de la senyora Agullo interposà demanda de resolució de contracte i reclamació de quantitat, pel procediment abreujat, contra la societat Izquierdo, tot sol·licitant la condemna de l'asseguradora a satisfer-li la suma de 8.000 EUR, amb imposició de costes a la demandada.

2.- Per Aute de data 23 de desembre de 2021, la companyia Izquierdo SA fou declarada en rebel·lia processal, per no haver comparegut a contestar la demanda en temps i forma.

3.- Els dies 24 de maig de 2022 i 13 de setembre de 2022 es celebrà el judici oral amb compareixença de totes les parts litigants.

4.- En data 26 de setembre de 2022, la senyora Batlle d'instància dictà Sentència amb la següent part dispositiva:

"DECIDEIX

Primer.- Desestimar la demanda formulada per part de la Sra. Agullo contra la societat Izquierdo, SA, per escrit presentat el 29 d'octubre del 2021, i absoldre aquesta darrera de les pretensions que s'hi contenen.

Segon.- Fer imposició a la part agent del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Cinquè Fonament Jurídic de la present resolució judicial."

5.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la senyora Agullo en considerar, en síntesi, d'una banda, que la resolució d'instància comet un error en la valoració del document per ella aportat de número 2 en la instància (la pòlissa d'assegurances), ja que es refereix al seu apartat 2.2 relatiu a robatoris i no al 2.1 relatiu a danys materials on s'inclou l'incendi com a causa dels mateixos i, d'altra banda, discrepa de la interpretació del concepte de caràcter temporal contingut en la resolució d'instància i referit al desplaçament dels béns mobles i afers personals de la senyora Agullo, als efectes de la cobertura de la pòlissa que mantenia vigent amb B; tot sol·licitant la revocació de la resolució d'instància i la declaració de què la mercantil Izquierdo, SA ha d'abonar-li la suma de 8.000 EUR i la condemna també de l'asseguradora al pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència.

6.- La representació processal de la companyia Izquierdo, SA s'oposa al recurs d'apel·lació interposat i demana la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals d'aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- No és objecte de discussió que en data 1 de setembre de 2019 la senyora Agullo arrendà el XXXX, per una durada de 5 anys.

Tampoc és discutit que en data 4 de setembre de 2019, la mateixa senyora Agullo contractà amb l'entitat ORG_0, a través de Izquierdo, SA, la pòlissa número 000000000, per cobrir el risc al pis suara referit, quant a domicili habitual. La vigència de la pòlissa era fins el 31 d'agost de 2020 (f. 15).

No ha resultat tampoc discutit que en data 15 de juny de 2020, la mateixa senyora Agullo atorgà un nou contracte d'arrendament sobre el XXXX, amb durada des de l'1 de juliol de 2020 i fins el 30 de juny de2025.

I finalment, tampoc és discutit que en data 26 de juny de 2020 es va produir un sinistre originat per un incendi en aquesta mencionada unitat immobiliària, on la senyora Agullo ja havia traslladat pertinences de la seva propietat i de tercers, malgrat no haver encara entrat en vigor el contracte d'arrendament sobre el pis sinistrat.

El que constitueix l'objecte de discussió entre les parts és si la companyia asseguradora s'ha de fer càrrec de la indemnització reclamada per la senyora Agullo a conseqüència de l'esmentat incendi produït en una unitat immobiliària diferent de la que era objecte d'assegurament en mèrits de la pòlissa d'assegurances que mantenia vigent.

Segon.- La resolució d'instància, a banda de l'error que conté en relació a l'apartat de la pòlissa que procedeix aplicar i al que després ens referirem, considera que la pòlissa no pot donar cobertura al sinistre per quant el desplaçament de béns mobles i d'afers personals de la senyora Agullo al pis sinistrat no havia tingut caràcter temporal -en el sentit de l'apartat E.2) de l'article 2.1 de la pòlissa-, sinó definitiu, no podent-se aplicar, en conseqüència, el referit punt E.2) com pretén per l'agent i avui recurrent i relatiu a l'àmbit territorial de la cobertura i referit a la garantia de l'interès assegurat en "l'estança temporal dels béns assegurats en un altre habitatge o hotel utilitzats per l'Assegurat, situats en territori nacional".

I contra la mateixa s'alça la part apel·lant, que considera que el desplaçament de béns mobles i d'afers personals de la senyora Agullo tenia caràcter temporal per quant el dia de l'incendi el contracte d'arrendament del pis sinistrat no havà encara entrat en vigor, podent la senyora Agullo desistir-ne unilateralment i no tenint encara la mateixa obligació legal de subscriure una nova pòlissa d'assegurança, entenent que el desplaçament dels seus béns moble i afers personals podria ser considerat com a definitiu a partir de l'entrada en vigor del contracte d'arrendament (1 de juliol) però no abans.

Tercer.- Certament la resolució d'instància conté un error en referir-se a l'article 2.2 de la pòlissa, (que es refereix al robatori), i no al 2.1 relatiu als danys materials causats per incendi (A.1), ja que aquest darrer apartat també inclou i, a més, amb una redacció idèntica, l'apartat E.2) referit a l'àmbit territorial de la cobertura, aplicable al supòsit concret segons la part apel·lant.

Per això i sense que tingui efectes revocatoris, procedirà modificar la Sentència en el sentit de què no procedeix aplicar l'apartat 2.2, sinó el 2.1 de la pòlissa, tractant-se d'un sinistre d'incendi que sí que es troba previst en la mateixa i que també permet aplicar la garantia prevista a l'apartat E.2) suara referit.

I aquesta modificació no té efectes revocatoris per quant, malgrat l'error fou comés, va ser la mateixa Batlle d'instància qui va entrar i resoldre el supòsit de què aquesta garantia prevista pels casos d'estances temporals fos d'aplicació als casos de sinistre per causa d'incendi.

En conseqüència, aquest greuge ha de ser desestimat.

Quart.- I, precisament, en relació a l'aplicació de l'apartat E.2), és a dir, la garantia sobre l'estada temporal dels béns assegurats en una altra vivenda o hotel, al supòsit concret que ens ocupa, la Sentència la denega en considerar que s'havia acreditat que els desplaçaments dels béns mobles i personals de la senyora Agullo no tenia caràcter temporal sinó definitiu, en portar causa de l'atorgament d'un contracte d'arrendament previst per una durada de 5 anys des de l'1 de juliol de 2019.

Conclusió d'instància que la Sala comparteix.

D'una banda, perquè malgrat el contracte d'arrendament del pis sinistrat encara no hagués entrat en vigor, és evident que el pis ja estava sent ocupat i es trobava en possessió de l'arrendatària, des del moment en què havia iniciat el trasllat dels seus béns mobles i personals. I contracte que en tenir una durada prevista de 5 anys el trasllat no podia tenir la consideració de temporal, sinó de definitiu, en el sentit de configurar en el seu domicili habitual.

I d'altra banda, perquè malgrat existeixen versions contradictòries entre les parts litigants sobre l'ocupació efectiva del pis sinistrat a la data de l'incendi, és ben cert que dels béns mobles i efectes personals que hi havia al seu interior i que es troben llistats en autes (f. 37) es deriva que aquest ja estava sent ocupat. Noti's que malgrat hom pugui tenir diferents recanvis de roba, el que no sol passar és tenir duplicitat d'electrodomèstics, llits, matalassos, i objectes electrònics. Essent, a més, evident que ningú continuarà ocupant un pis que ja s'ha buidat.

Cinquè.- A banda de l'anterior, també és cert que la pòlissa d'autes no conté una definició del que s'ha d'entendre com a "estada temporal". Ara bé, d'aquesta mancança no en podem concloure la interessada per la part recurrent que s'allunya, en tot cas, de tota lògica, en pretendre que, pel simple fet de no haver encara entrat en vigor el contracte d'arrendament, l'ocupació del pis per l'arrendatària hagi de tenir necessàriament caràcter temporal, malgrat la mudança es fes amb caràcter definitiu ja que s'efectuava al domicili que havia de constituir la seva residència habitual.

S'ignoren els pactes existents entre la propietat del pis sinistrat i l'arrendatària, però el que constitueix un fet provat és que el contracte es va signar el dia 15 de juny, i que malgrat aquest havia d'entrar en vigor el dia 1 de juliol, l'arrendatària ja es trobava en possessió del pis abans del dia del sinistre, 26 de juny, que segons apareix documentat en autes, ja es trobava del tot equipat.

Pretendre forçar la interpretació que la representació processal de la senyora Agullo efectua de l'article E.2) de constant referència no és emparable ni tan sols per la necessitat d'interpretar les clàusules obscures dels contractes d'adhesió en favor del consumidor, ja que tot i ser un contracte d'adhesió, caldrà que la Sala examini si aquesta clàusula és abusiva. I tal i com es va posar de relleu en la Sentència de 28 de juny de 2002 -1799-: "perquè si ho fossin (abusives), ni les clàusules tindrien força d'obligar (Decretals 1, 4, 10 i 15) ni les pretensions de l'agent serien viables; ja que l'abús no és lícit (Decretal 1, 3, 13), i no és lícit aprofitar-se del guany que deriva d'un acte abusiu (Decretal 1, 6, 43), perquè en totes les coses s'ha d'atendre més a la raó de justícia i d'equitat que a la del dret estricta (Codi 3, 1, 8); ja que en tots els casos cal atendre principalment a l'equitat (Digest 50, 17, 90) i sempre que la raó natural o un deute de dret s'oposi a l'equitat de la pretensió, el negoci ha de ser atemperat a decrets justos (Digest 50, 17, 85-2n)".

I en aquest cas concret la Sala arriba a la conclusió de què la clàusula referida no és abusiva, sinó que fa dependre la cobertura del risc en certs casos a la temporalitat de l'ocupació de la vivenda o establiment hoteler, en contraposició a una ocupació amb vocació de definitiva.

En relació al concepte de clàusula abusiva, diu la doctrina que han de tenir aquesta qualificació les que provoquen una situació de desequilibri entre les prestacions de les parts (contràries a l'equilibri normal) i les que impedeixen l'efectiva realització de la funció i/o finalitat del contracte, conforme a la seva naturalesa i tipus.

I estableix en el mateix sentit també l'article 34.2 de la Llei 13/2013, de 13 de juny de competència efectiva i de protecció del consumidor, que "Es consideren clàusules abusives totes les estipulacions que derivin d'un determinat contracte no negociades individualment i totes les pràctiques no consentides expressament que causin, en contra de les exigències de la bona fe, un perjudici a la persona consumidora i un desequilibri important dels drets i les obligacions de les parts."

En aquest supòsit la clàusula esmentada no provoca una situació de desequilibri entre les parts ni tampoc impedeix que el contracte d'assegurança desenvolupi la seva finalitat: senzillament permet gaudir de la cobertura en supòsits diferents del domicili habitual. I, precisament, al respecte de la seva interpretació, la Sala considera que cal estar al que manifesta el perit de la part defenent quan afirma que amb aquesta clàusula es vol donar cobertura als sinistres que puguin ocórrer quan l'assegurat es desplaça temporalment a establiments hotelers o lloga vivendes, per exemple, en període de vacances. Interpretació que tampoc ocasiona cap mena de desequilibri entre les parts, sinó que s'ajusta al criteri de raonabilitat.

Sisè.- I tot sense perjudici de què, d'una banda, efectivament la senyora Agullo no tingués obligació legal de contractar l'assegurança per danys a tercers fins a l'entrada en vigor del contracte d'arrendament, ja que són assegurances diferents amb objectes diferents i, d'altra banda, de què pogués desistir del contracte en qualsevol moment, ja que són obligacions i drets legalment estipulats, que en res poden afectar a la temporalitat pretesa.

I sense perjudici també de què aquesta forma d'actuar -de no assegurar immediatament el pis ocupat- fos la utilitzada habitualment per la part recurrent, ja que, com s'ha vist, entre l'ocupació del pis i l'entrada en vigor del contracte, poden succeir sinistres que no es trobin coberts per cap companyia asseguradora.

Setè.- Procedeix, en conseqüència desestimar el recurs d'apel·lació interposat.

Vuitè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la senyora Agullo contra la Sentència dictada en data 28 de setembre de 2022 per la senyora Batlle d'instància, que confirmem, sense perjudici de què es modifiqui en el sentit de què no procedeix aplicar l'apartat 2.2, sinó el 2.1 de la pòlissa, tractant-se d'un sinistre d'incendi que sí que es troba previst en la mateixa i que també permet aplicar la garantia prevista a l'apartat E.2), com és l'estança temporal dels béns assegurats en una altra vivenda o hotel. Modificació que no té efectes revocatoris.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.