CASS. qualificació accident de treball, malgest, estat preexistent. TSJA-094/12

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0038-2/2012 Núm. de Rotlle: TSJA-094/12

SENTÈNCIA NÚM. 54-2013

PARTS:

Apel·lant: Sr. Quesada

Representant: Sr. Diez

Advocat: Sr. Diez

Apel·lada: CASS

Representant: Sra. Varesc

Advocat: Sra. Villalba

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-tres de maig del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número SS-0038-2/2012.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Pere Pastor Vilanova, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Quesada va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 3 d’abril de 2012, la qual desestimava, en alçada, el recurs interposat contra la requalificació d’una baixa mèdica.

2.- En la sentència del 9 d’octubre de 2012, el Tribunal Unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Quesada.

3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 5 de desembre de 2012, el Sr. Quesada manifesta principalment que:

el recurrent no tenia antecedents lesius a nivell de la columna lumbar amb anterioritat a l’accident laboral del 15 de novembre de 2010;

la patologia era imputable exclusivament a l’accident del 15 de novembre de 2010 segons els forenses;

el jutjador no tenia en compte les disposicions dels apartats 2 i 4 de l’article 123 de la llei de la seguretat social;

la CASS introduïa elements novedosos -producció d’un fet violent i exterior- en els seus escrits de contesta i de conclusions.

4.- En la seva contesta de data 14 de gener de 2013, la CASS manifesta principalment que:

els forenses no valoraven si una hèrnia discal podia derivar del fet accidental consistent en posar una cistella de copes en una prestatgeria;

la presència de signes de Modi II o III i de la discopatia L4-L5 indicaven l’existència prèvia d’un estat anterior degeneratiu;

no s’havia causat indefensió a la part adversa.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El Sr. Quesada s’alça contra la sentència d’instància perquè considera que el Tribunal a quo ha realitzat una interpretació errònia de l’informe forense que obra a les actuacions.

El litigi que ens ocupa versa en determinar si la lesió lumbar L5-S1 que va patir el Sr. Quesada el dia 15 de novembre de 2010, mentre treballava, s’ha de qualificar com a accident laboral, com defensa l’assegurat o bé, com a malaltia comuna, com argumenta la CASS.

La declaració d’accident descriu, com segueix, les circumstàncies ocorregudes: “Posant una cistella de copes per a col·locar-la a la estanteria, va patir una punxada a la part lumbar” (foli 48).

Els perits judicials infereixen que l’hèrnia de l’apel·lant és imputable a l’accident laboral, tota vegada que l’assegurat no presentava cap malaltia dorso-lumbar abans de la seva producció (foli 94). L’Hble. Batlle no ha seguit el criteri dels forenses, tota vegada que, al seu criteri: a) un mal gest no constitueix un fet violent i exterior i b) la causa remota de l’afecció radica en un deteriorament prematur de l’organisme.

Segons l’article 123 de la llei de la seguretat social: “1. S’entén per accident laboral tota lesió corporal que es produeix per un fet violent i exterior sobrevingut amb ocasió o per conseqüència de la feina que realitza, ja sigui com a persona assalariada o persona que realitza una activitat per compte propi. 2. Es presumeix que és accident laboral quan les lesions descrites en el paràgraf anterior es produeixen durant el temps i en el lloc de treball ...”. Per tant, d’entrada, la llei estableix una presumpció iuris tantum d’imputabilitat de l’accident al treball, respecte de les lesions produïdes en l’execució d’un contracte laboral. Ningú discuteix que l’hèrnia discal que presenta el Sr. Quesada apareix desprès d’un mal gest produït mentre executava la seva feina de cambrer.

És veritat que la llei exigeix formalment una acció exterior i violenta. Ara bé, la norma no exclou ni la causació de l’accident a resultes de factors propis de l’assalariat (fals gestos, esforços, xocs emocionals ...) ni encara menys aquells que es connecten amb un mitjà de treball, com és el cas aquí, on el treballador es va ferir mentre desplaçava una plata carregada de copes. De fet, aquesta interpretació és conforme amb l’objectiu de protecció que persegueix la pròpia llei sectorial (article 4), la jurisprudència d’aquesta Sala (sentència 60-2010 del 22 de setembre de 2010, on s’equiparava accident laboral amb la lesió fruit del desenvolupament d’una activitat laboral) i fins i tot el dret públic internacional, en particular la recomanació R121 de l’OIT sobre prestacions en cas d’accidents del treball i malalties professionals del 8 de juliol de 1964 que estipula: “Tout Membre devrait, dans des conditions prescrites, considérer comme accidents du travail les accidents suivants: a) les accidents, quelle qu'en soit la cause, survenus durant les heures de travail sur les lieux de travail ou à proximité de ces lieux, ou en tout autre endroit où le travailleur ne s'est trouvé qu'en raison de son travail ; b) les accidents survenus dans des délais raisonnables avant et après les heures de travail, alors que l'intéressé transporte, nettoie, prépare, range, entretient, entrepose ou emballe ses instruments et ses vêtements de travail; c) les accidents survenus sur le trajet direct que le travailleur effectue entre son lieu de travail et: (i) soit sa résidence principale ou secondaire; (ii) soit le lieu où il prend normalement ses repas; (iii) soit le lieu où il reçoit normalement son salaire”. La sentència apel·lada afirma, com ja hem indicat, que un mal gest no es pot conceptuar com un fet exterior i violent, podent deixar entendre que l’accident laboral requereix obligatòriament la producció d’una topada. Tampoc es podria acceptar una lectura massa reductora de la norma, doncs s’obviaria que el concepte de lesió corporal abasta tant l’esfera física com la psíquica. En efecte, un trastorn psicosomàtic, per exemple, pot tenir diverses causes i no es pot limitar a la mera producció d’un traumatisme. Per tant, el mal gest del Sr. Quesada és totalment compatible amb un accident de treball en existir una relació de causalitat adequada entre l’acció de l’empleat i la lesió ocasionada, sense que la CASS hagi produït una prova suficient en sentit contrari.

Queda per resoldre la qüestió de la malaltia anterior. L’Hble. Batlle denega també la demanda perquè entén que el Sr. Quesada presentava un deteriorament prematur de l’organisme el dia de l’accident. És cert que les malalties o defectes anteriors han de ser tinguts normalment en compte a l’hora de reparar les conseqüències d’un accident laboral. Això no obstant, s’imposen dues observacions. La primera, que la prova d’aquesta situació anterior incumbeix a la CASS per raó de la presumpció establerta a l’article 123.2 de la llei. I la segona, que la qualificació d’accident laboral s’imposa quan les lesions realment “patològiques” es manifesten, per primera vegada, a resultes de l’acció del treball. Efectivament, convé distingir entre les malalties prèvies, és a dir aquelles que ja s’han exterioritzat anteriorment i aquelles que fins l’accident són només latents, asimptomàtiques i que es desencadenen o agreugen exclusivament a conseqüència seva. En el cas que ens ocupa, força és de constatar que, abans del 15 de novembre de 2010, el Sr. Quesada -compta actualment amb només 36 anys- no presentava cap antecedent lesiu a nivell de la columna dorso-lumbar en general, com bé destaquen els forenses (foli 13). La CASS es focalitza en la presència de signes de Modic II i III que es detecten en una IRM lumbar practicada poc desprès de l’accident (foli 62 i revers del foli 87). Segons la parapública, aquesta observació permet concloure en una degenerescència discal anterior. Això no obstant, aquesta prova no esdevé concloent a criteri d’aquest Tribunal. En efecte, per una banda, aquesta Sala desconeix quina connexió existeix entre aquell estat precedent i la formació posterior de l’hèrnia. Per altra banda, escau indemnitzar totalment, en la modalitat accident de treball, el traumatisme produït el 15 de novembre de 2010 perquè, amb independència de l’existència d’una malaltia degenerativa, va estar l’accident que va desfermar l’hèrnia discal.

Per tot l’exposat, procedeix donar lloc al present recurs d’apel·lació, en el sentit de qualificar el mal gest realitzat el dia 15 de novembre de 2010 com accident laboral.

Tercer.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials de cap instància per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, ha decidit:

Primer: estimar el recurs d’apel·lació interposat pel Sr. Quesada,

Segon: revocar la sentència 2012-133, de 9 d’octubre de 2012, dictada per la Secció Administrativa de la Batllia,

Tercer: anul·lar la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 3 d’abril de 2012,

Quart: qualificar el mal gest realitzat el dia 15 de novembre de 2010 com accident laboral.

Cinquè: No efectuar especial condemna al pagament de les costes judicials en cap instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el què disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal, es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa dels quals procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.