CASS. Beneficiar-se d'un percerntatge d'invalidesa per accident de treball. (0055/09)

Sentència

Magistrats

LLUIS SAURA LLUVIA Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0061-3/07 TSA: 120/08

S E N T È N C I A NÚM. 55-2009

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Manso

Advocat: Galan

Apel·lada: Rius

Representant: Pina

Advocat : Morales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d’Andorra la Vella, el 20 de maig de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número SS-0061-3/07.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número XXXX, de 30 de setembre, va estimar la demanda formulada pel Sr. Rius i va declarar que la resolució de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de 28 de novembre de 2008 (que desestimava el recurs interposat contra la de 25 d’octubre de 2007 que li havia rebaixat el grau d’invalidesa per accident de treball que tenia prèviament atribuït del 60 %) i reconèixer el dret del demandant a continuar gaudint d’un percentatge d’invalidesa per accident de treball en un grau del 72 %.

2.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social interposa un recurs d’apel·lació contra la sentència demanant que l’element objectiu de la invalidesa no es mantingui en el 60 % i el professional en el 12 % sinó que el primer ha de ser del 50 % i el segon del 10 % amb la qual cosa la invalidesa que li correspon no és la del 72 % sinó la del 60 % que és la que se li va reconèixer en la revisió que va culminar en les resolucions administratives recorregudes; i basa la pretensió en que com es reconeix en la ultima revisió practicada, l’assegurat es desplaça sense ajuda de bastons, amb clara millora de la flexió del genoll, que passa de 90º a 120º.

3.- La representació de l’assegurat s’oposa al recurs d’apel·lació per tal com tot i que aquell ha experimentat una millora en la flexió la lesió ha anat generant un atròfia quadicipital important sense capacitat actual de millora, amb acreditació d’una artrosi femoropatelar progressiva.

4.- Les parts han presentat els respectius escrits de conclusions i tot seguit han quedat les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- A partir d’un accident de treball patit l’any 2001 l’assegurat Sr. Varesc (nascut el XXXX i planxista de professió) va obtenir, l’any 2005, una pensió d’invalidesa derivada d’accident de treball en la que se li reconeixia un element objectiu del 60 % per lesions que afectaven el genoll esquerre i un element professional del 12 %. Les resolucions objecte d’aquesta causa li rebaixen l’element objectiu al 50 % i l’element professional es fixa en el 10 % per la qual cosa la invalidesa resultant passa del 72 % al 60 %.

La sentència ha estimat la demanda i manté a l’assegurat la pensió reconeguda en les resolucions de 2005 i la CASS en el seu recurs d’apel·lació demana l’element objectiu del 50 % basant-se, fonamentalment, en l’informe de la Assessoria Mèdica, en el que es constata que l’assegurat només es desplaça amb bastó pel carrer i que la mobilitat del genoll esquerre arriba als 120º.

La sentència recorreguda estima la demanda basant-se en l’informe pericial emès en la primera instància pel Servei de Medicina Forense, en el que després de constatar que la flexió del genoll esquerre ha passat dels 90º als 105º, la realitat és, no obstant, que pateix d’una atròfia quadricipital important sense capacitat actual de millora, i malgrat totes les teràpies utilitzades fins l’actualitat el Sr. Escudero segueix presentant dolors invalidants a la mobilitat del seu genoll i conclouen que pateix una artrosi femoropatelar progressiva que s’acompanya de bloquejos articulars dolorosos i invalidants, que la atròfia quadricipital no és recuperable actualment i que la flexió i extensió són doloroses, donant lloc a un genoll inestable i proposant l’assimilació a una invalidesa del 60 %.

Valorant aquests dos documents amb els que consten a les actuacions cal mantenir el pronunciament de la sentència en el sentit de que l’element objectiu de la invalidesa és del 60 % i l’element professional és del 12 % (12 = 20 % de 60) amb una pensió del 72 % i desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Tercer.- No hi ha mèrits per a un especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d‘aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència número 2008- 147, de 30 de setembre, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma. No es fa cap pronunciament sobre el pagament de les despeses d’aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.