Procediment article 41.1 CA. Suposada infracció art. 13.2 i 13.3 de la CA. Procediment aplicable l'incident de nul·litat d'actuacions

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000173/2025

ORIGEN: 0000026/2025 - 0

NIG: 5300515120250000026

SENTÈNCIA 000054-2026 DE 12/05/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 22/10/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000173/2025

Nig : 5300515120250000026

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00054

SENTÈNCIA 000054/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Udo

Advocat: Sr. Rossend

Apel·lat: GOVERN D?ANDORRA

Representant: Sra. Marta

Advocat: Sra. Marise

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Procediment article 41.1 CA . Suposada infracció art. 13.2 i 13.3 de la CA . Procediment aplicable l'incident de nul·litat d'actuacions

Andorra la Vella, 12 de maig del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles CRUZ MORATONES, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En el marc del present procediment, el Sr. Udo va sol·licitar per davant de la Batlle de guàrdia que es declari la vulneració dels seus drets fonamentals previstos als articles 13.2 i 13.3 de la Constitució del Principat d'Andorra i que es dicti resolució que contingui els següents pronunciaments: "(...) s'acordi la nul·litat de l'Aute de la Secció Civil número 1 de data 19/10/2023 en el marc de la causa 2000014/2019 i per extensió totes les resolucions judicials dels tribunals andorrans que s'han ingerit en la vida personal i familiar del senyor Udo per haver conculcat l'

article 13.2

i

13.3 del Capítol III del títol II de la Constitució

."

A la llum del petitum de l'escrit presentat pel Sr. Udo es feia necessari determinar si s'havien produït les vulneracions de dret denunciades per raó dels pronunciaments continguts en l'aute dictat el 19/10/2023 en el procediment de protecció de menors de número 2000014/2019 (actualment enumerat com a 1000026/2024), i en altres resolucions judicials dels tribunals andorrans que continguessin pronunciaments relacionats amb la seva vida personal i familiar.

2.- El Tribunal de primera instància va dictar resolució en data 13/07/2025 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Desestimar la demanda interposada pel Sr. Udo per escrit presentat el 27/05/2025.

Segon.- Imposar a la part agent el pagament de les costes judicials ocasionades, d'acord amb el que preveu el Fonament Jurídic Tercer de la present resolució judicial."

3.- El 05/08/2025, la part apel·lant ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta sentència en el marc del procediment urgent i preferent previst a l' article 41.1 de la Constitució , registrat amb el número 0000026/2025 - 0.

En primer lloc, defensa que no es pot limitar o obstaculitzar a cap ciutadà la utilització de procediment urgent previst a l' article 41.1 de la Constitució quan es pretengui la tutela judicial dels drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució.

D'altra banda, tampoc li sembla bé que el tribunal a quo esmenti que, a banda de l'aute del 19/10/2023 que impugna, sobre les altres resolucions judicials que pretén anul·lar no es precisa quina autoritat judicial les ha dictat, ni en quina data ni el contingut de les mateixes, ni si haurien estat dictades en el marc del mateix procediment que l'aute ans citat o en un altre.

En tercer lloc, el recurrent indica que per mitjà de la Providència de data 28/05/2025 del procediment urgent i preferent per ell instat, es donava trasllat de la demanda presentada al Ministeri d'Afers Socials i al Ministeri Fiscal, per tal que la contestin donat que el Ministeri d'Afers Socials no té personalitat jurídica ni capacitat d'obrar, per tant el Govern d'Andorra no tindria legitimació.

Per continuar, el recurrent advera que les qüestions plantejades en la seva demanda del procediment urgent i preferent han quedat sense jutjar, al·lega que s'ha vulnerat la seva vida privada i familiar i insisteix a afirmar que ha estat discriminat per raó del seu sexe i edat.

Finalment, tampoc està conforme amb la imposició de costes efectuada.

Per escrits de dates 07/10/2025 i 13/10/2025, la part apel·lada i el Ministeri Fiscal han al·legat respecte el recurs d'apel·lació.

El 26/09/2025, la part apel·lant ha formulat un incident de recusació envers la composició del Tribunal designat per resoldre el present recurs. El mateix fou desestimat per Aute de 17/12/2025.

Per escrit de 07/01/2026, l'apel·lant recorria contra l'aute anteriorment esmentat i el 04/03/2026 es desestimava el recurs d'apel·lació interposat.

Un cop resolt el recurs presentat contra l'incident de recusació es reprenien les actuacions i per aute de data 11/03/2026, el Magistrat ponent no donava lloc a cap de les proves adduïdes per la part apel·lant.

4.- La representació del GOVERN D?ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada,

5.- Per la seva banda, El Ministeri Fiscal considera que "efectivament la llera processal adequada era en primer lloc el recurs d'apel·lació que mai ha exercit en la deguda forma el recorrent contra la resolucions que avui al·lega com a vulneradores de drets, i/o eventualment, l'incident de nul·litat

d'actuacions".

També entén que les resolucions impugnades no fan més que posar en equilibri els drets dels dos progenitors i el dret fonamental de les menors, fent prevaldre l'interès superior de les menors sobre qualsevol pretensió del progenitor que les pogués perjudicar.

En base a l'anteriorment exposat, el Ministeri Fiscal interessa la desestimació del recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Udo, contra la Sentència dictada

per l'Hble. Batlle de guàrdia en data 13/07/2025, la confirmació de la predita resolució per ésser ajustada a dret, i la desestimació de les pretensions del recorrent per no resultar vulnerats els drets constitucionals al·legats.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Objecte del recurs

L'objecte del recurs que dona inici a les actuacions davant d'aquesta Sala es centra en estimar el recurrent que en el procediment de Menors en risc 2000014/19 es va dictar Aute en 19/10/2023 en el qual es van infringir els seus drets continguts en els articles 13.2 i 13.3 de la Constitució i amb la finalitat de veure reparats els seus drets constitucionals esmentats, va optar per la via de la demanda directa amb fonament a l' article 41.1 de la Constitució , com també l' article 16 de la Llei Transitòria de Procediments judicials .

La sentència d'instància considera que la llera processal de l' article 41.1 de la Constitució no és la que corresponia i desestima la demanda amb imposició de les costes.

Contra tal decisió s'alça la part demandant.

Segon.- Adequació del procediment respecte les suposades vulneracions de l'

article 41.1 de la Constitució

.

Hem de tenir present que l'objecte de la demanda interposada pel Sr. Udo únicament considera infringits els seus drets "substantius" de l' article 13.2 i 13.3 de la CA però no l' article 10 de la mateixa Carta Magna .

L' article 6 de la Llei Qualificada de la Justícia (LQJ ) vigent disposa que :

1. Els drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució vinculen immediatament els batlles i tribunals a títol de dret directament aplicable, i el seu contingut no pot ser limitat per la llei.

2. Aquests drets i llibertats, llevat dels drets recollits a l'

article 10 de la Constitució

i dels altres drets la vulneració dels quals s'hagi produït en el marc d'un procediment judicial, són tutelats pels tribunals per mitjà d'un procediment urgent i preferent que se substancia en dos instàncies, d'acord amb el que disposa la Llei transitòria de procediments judicials.

3. Els drets recollits a l'

article 10 de la Constitució

i els altres drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució la vulneració dels quals s'hagi produït en el marc d'un procés judicial, són tutelats pels tribunals per mitjà de l'incident de nul·litat que regula la Llei transitòria de procediments judicials, el qual es configura a aquest efecte com un procediment urgent i preferent.

L' article 15.1 de la Llei Transitòria de Procediments judicials preveu que

"1. En cas de lesió als drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, llevat dels drets recollits a l'

article 10 de la Constitució

i dels altres drets la vulneració dels quals s'hagi produït en el marc d'un procés judicial, es pot presentar una demanda davant el president del Tribunal de Batlles, per garantir el respecte dels drets fonamentals o fer cessar la situació il·lícita. El president del Tribunal de Batlles designa mitjançant una providència el batlle al qual correspon per torn i que sigui competent per raó de la matèria"

Convé recordar la doctrina constitucional sobre el procediment ha seguir quan es denuncien infraccions de drets fonamentals (normalment els de l'article 10 de la Constitucional i, a la vegada, altres drets fonamentals substantius del mateix text constitucional) i permet que puguin ser emprades les vies processals alternatives o bé, la via dels recursos propis de la jurisdicció ordinària prèviament al recurs d'empara, sempre que a més dels drets incorporats en l' article 10 n'hi hagin d'altres de substantius recollits en els Capítols III i IV de la Constitució ; o bé, la via del procediment urgent i preferent que pot incloure totes les infraccions de drets fonamentals fora d'un procés judicial (el més freqüent és a traves d'actes administratius o policials) a través del procediment urgent i preferent de l' article 41.1 de la Carta Magna .

Ho diu en aquestes paraules en la seva sentència de 17/04/2023 (2022-64-RE):

".... Abans, però, convindrà recordar la doctrina d'aquest Tribunal, continguda fonamentalment en la sentència del 02/04/2012 (causa 2011-36-RE) en què textualment es diu -fonament jurídic sisè: "És cert que, com hem dit abans, en el nostre ordenament solen plantejar-se problemes a l'hora de determinar les vies processals idònies per defensar els drets i interessos legítims quan s'al·lega la vulneració simultània d'un dret constitucional substantiu i d'un dels drets de l'

article 10 de la Constitució

. És clar que quan es denuncia únicament la conculcació d'un dret constitucional substantiu, la via de la nul·litat d'actuacions no és idònia i així ho ha declarat el Tribunal Constitucional (causa 2007-15-RE). També és clar, i així també ha estat declarat, que no és procedent la via del recurs urgent i preferent quan s'al·lega només una vulneració d'un dels drets de l'article 10 (causes 2003-13-RE i 2010-5-RE). Tanmateix, quan es denuncia al mateix temps la vulneració d'un dret de l'article 10 i un altre dret constitucional substantiu, el Tribunal sempre ha admès la possibilitat d'utilitzar qualsevol de les dues vies per tal de considerar esgotada la via judicial prèvia, ja que amb tota seguretat en la generalitat dels casos la separació de la causa en dos processos diferents no seria raonable. Així ho ha considerat el Tribunal de manera tàcita (causes 2000-12-RE; 2001-23 i 25-RE; 2006-7-RE; 2007-4-RE, 2008-17-RE, 2009-2-RE i 2010-1-RE) o explícita (causa 2007-21-RE), amb només una excepció (causa 2008-8-RE) en la qual es va exigir la via urgent i preferent, ja que la pretensió relativa a la vulneració del dret de l'article 10 era purament retòrica".

Així, doncs, podem concloure que si es denuncia únicament la vulneració de l' article 10 de la CA i altres drets fonaments previstos en els Capítols III i IV del Llibre II de la Constitució en el marc d'un procediment judicial, la via processal és la de la nul·litat d'actuacions. Per contra, si únicament es denuncia la infracció d'un dret substancial (el que no estan inclosos en l'article 10 ) fora d'un litigi judicial, la via és la de l'article 41.1 de la norma suprema. I si es donés el cas de que es denuncien les dues infraccions dels drets fonamentals, fora del marc d'un litigi judicial, qualsevol de les dues vies es admissible. La recent sentència del Tribunal Constitucional de 18/11/2014 (TC 2024-44 i 46- RE) així ens ho reitera quan es pronuncia d'aquesta manera:

"Tot i que en el nostre ordenament jurídic, la vulneració del dret a la llibertat i la vulneració del dret a la jurisdicció transiten per vies diferents, quan com en aquest cas la hipotètica vulneració del dret a la llibertat té efecte amb motiu o amb ocasió de l'exercici de la funció jurisdiccional, no hi ha cap impediment a que el seu tractament constitucional sigui conjunt i pel procediment més ràpid i expeditiu"

En el cas present ja hem dit que el demandant considera que se li han vulnerat els drets de l' article 13 apartat 2 i apartat 3 de la Constitució i ha estat en el marc d'un litigi en el qual s'ha dictat un aute en un expedient de Menors en risc en el qual s'ha suspès la potestat parental del progenitor i s'ha acordat la supervisió amb les seves dues filles de 16 i 13 anys d'edat. Aleshores, la llera processal per impugnar la decisió judicial era la de l'incident de nul·litat d'actuacions i no el procediment especial i directe de l'article 41.1 tantes vegades esmentat. En conseqüència, la decisió judicial que ara s'impugna que desestima la demanda interposada per inadequació de procediment és ajustada a dret.

Tercer.- Només com argument de reforç i sense entrar en la valoració de la prova practicada en aquell procediment de Menors en risc perquè no és ara el que ens correspon, afegirem que la resolució de 19/10/2023 formalment està degudament motivada per la Sra. Batlle que ha analitzat l'informe i la tasca dels especialistes de la SEAIA, ha escoltat en audiència a les dues filles menors d'edat i ha considerat que el desconeixement de la residència habitual del progenitor (fora del Principat) ha impedit el contacte amb els professionals del serveis socials i fins i tota una trobada judicial. Valorades totes aquestes circumstàncies ha adoptat les mesures de suspensió de la potestat parental del progenitor i que les visites amb les seves filles siguin supervisades en el Servei de Trobada Familiar com a millor manera de preservar el seu superior interès ( articles 13 i 14.3 com a criteris d'actuació de tots els poders públics de la Llei 14/2019 del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i dels adolescents). Mesures aquestes previstes -pel que fa les visites supervisades- en l'article 84-2 lletra a) de la dita Llei. Pel que fa la privació temporal de l'autoritat parental en un procediment civil està contemplada en l' article 226.1 i la seva recuperació ha de contemplar-se si és en benefici dels fills ( article 227) ambdós de la llei 30/2022 del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família

.

Així doncs aquestes mesures previstes en els casos de menors d'edat en situació de risc en cap cas poden suposar ni un incompliment de l'obligació dels poders públics de promoure la protecció de la família ( art. 13.2 de la CA ) sinó ben al contrari s'adopten per protegir l'element humà més feble en el si de la família com són els menors d'edat. Tampoc aquelles mesures estan pensades per discriminar un cònjuge respecte a un altre respecte les seves obligacions i drets ( article 13.3 de la CA ), doncs han d'aplicar-se front els dos progenitors si en ambdós concorre un indicador de risc, o només respecte d'aquell en qui concorrin. I en aquest a la vista de tota la prova practicada, inclosa la declaració de les menors, la Sra. Batlle ha estimat que només calia adoptar-les respecte el progenitor.

Quart.- En conclusió, el recurs ha de ser desestimat i la sentència d'instància confirmada, amb imposició de les costes causades en aquesta alçada a la part recurrent, en aplicació del que disposa l' article 354.2 darrer incís del CPC .

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Udo contra la sentència de la Batllia Secció Civil de 13/07/2025 en el procediment Urgent i Preferent 41.1 CA número 0000026/2025, que confirmem íntegrament amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.