Reclamació de quantitat derivada d'accident de circulació

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: Sr. Sarabia, i B, SLU

Representant: Sr. Herrera

Advocat: Sra. ANG

Apel·lat: Sr. Manzanares

Defensora Jud.: Sra. ERA

Apel·lat: A SA

Representant: Sr. Araujo

Advocat: Sra. MSL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President en funcions: Sr. Vincent ANIÈRE

Magistrats: Sr. Carles CRUZ MORATONES

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

OBJECTE: Reclamació de quantitat derivada d'accident de circulació. Manca de prova dels desperfectes produïts en el vehicle per causa del mateix i/o de la seva condició de sinistre total, així com de la seva valoració. Càrrega probatòria.

SENTÈNCIA 000065/2025

Andorra la Vella, el 10 d'abril del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ, la qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 16 de setembre de 2020, la representació processal del Sarabia i la societat A, SLU interposaren demanda en reclamació de quantitat contra el Ferreras, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer la suma de 73.419,77 EUR a la societat A, SLU i la suma de 3.000 EUR en concepte d'IPP, ITT i pretium doloris, que acreditaria en el moment processal oportú, al Sarabia, amb els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda i les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits, així com d'altres intervinents en el procediment.

2.- Per Aute de data 24 de març de 2021 es va estimar la petició de crida en garantia de la societat A, SA, sol·licitada pel Ferreras.

3.- En data 16 de setembre de 2021, la representació processal de la societat A, SA contestà la demanda articulada de contrari, oposant-hi en primer lloc l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva. Subsidiàriament afirmava que tampoc procedia cap indemnització per danys al vehicle per quant l'agent no havia acreditat ni l'abast dels danys patits pel mateix, ni la pèrdua total ni el valor de les restes, ni si d'haver-n'hi, el mateix podria ser reparat, ni el valor de la reparació ni el valor del vehicle al moment de la reparació. També subsidiàriament considerava que la reclamació efectuada en relació a les lesions no podia prosperar, ja que no havia acreditat tampoc haver patit cap seqüela a conseqüència de l'accident.

Demanava, remetent-sen en la pètita de la contesta a l'apartat III del seu escrit, que es declarés la seva manca d'obligació de pagament tant per manca de cobertura del contracte d'assegurança subscrit com per manca de prova dels imports reclamats, amb imposició de costes, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit, en el seu cas, a la part promotora de la crida en garantia.

El mateix dia 16 de setembre de 2021, el Ferreras contestà la demanda articulada de contrari, tot sol·licitant la condemna de la companyia asseguradora del vehicle d'autes al pagament de tots els danys i perjudicis patits pel vehicle i pel Sarabia i reclamats.

4.- En data 17 de setembre de 2024 el Tribunal de Batlles va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"Primer.- Desestimar l'excepció de manca de legitimació passiva de la cridada en garantia, la companyia A, SA.

Segon.- Estimar molt parcialment la demanda formulada per la representació processal de la societat A, SLU i del Sr. Sarabia contra el Sr. Manzanares, essent cridada en garantia la companyia A, SA, en el sentit de condemnar el Sr. Manzanares a abonar al Sr. Sarabia la quantitat de 600EUR en concepte d'indemnització per les lesions sofertes arran de l'accident de trànsit produït el 20.02.2020, quantitat que haurà d'esser majorada d'interessos legals a comptar de la data de fermesa de la present sentència i fins al seu total pagament.

Tercer.- Constatar la responsabilitat solidària de la cridada en garantia, la companyia A, SA, juntament amb el Sr. Manzanares en la indemnització establerta a favor del Sr. Sarabia en l'anterior decisió.

Quart.- Efectuar la condemna en costes judicials ocasionades en els termes establerts al darrer Fonament de dret de la present resolució."

5.- Contra la mateixa ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del Sarabia i de la societat A, SLU, fonamentat en què la mateixa incorre en un error en la valoració de la prova. En síntesi, el basa en considerar que havia acreditat adequadament la realitat i l'abast dels danys causats al vehicle a resultes de l'accident d'autes. Considera que les factures del preu del vehicle i de les reparacions per ella aportades són suficients per determinar els danys patits al sinistre total. Considera també que les millores i modificacions (canvis de pneumàtics i treballs de pintura i planxa) fets al vehicle abans de l'accident incrementaven el seu valor, i per tant, havien de ser considerades per calcular la indemnització. Entén haver acreditat que el vehicle va ser declarat sinistre total. Demana que s'estimi el recurs interposat, es revoqui la resolució d'instància i s'acordi abonar-li l'import de 73.419,77 EUR corresponents al preu del vehicle, al canvi de pneumàtics i els treballs de pintura i planxa efectuats en el seu dia, amb expressa condemna en costes d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

6.- La representació processal del Ferreras demana la desestimació del recurs d'apel·lació interposat, amb imposició de les costes a la part apel·lant.

7.- La representació processal de la companyia A, SA s'oposa al recurs d'apel·lació i demana la confirmació de la resolució recorreguda, imposant el pagament de les costes processals a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació rau en determinar la procedència de la indemnització reclamada per la propietat del vehicle d'autes en concepte de danys patits pel mateix en l'accident ocorregut en data 20 de febrer de 2020.

Malgrat constar també com a part apel·lant el Sarabia, aquest no interposa recurs d'apel·lació en relació a l'import fixat per la resolució d'instància en concepte de pretium doloris al seu favor.

Segon.- En data 19 de febrer de 2020 vers les 21h51 es va produir un accident de circulació a Sant Julià de Lòria, a la carretera secundària XXXX, quilòmetre X.XXX, arribant a la vila de P, trobant-s'hi implicat un únic vehicle de propietat de la societat A, SLU, marca Mercedes-Benz, model M, matrícula XXXX, amb assegurança a tot risc i pòlissa contractada amb la companyia A, SA. Al moment de l'accident el vehicle era conduït pel Ferreras, qui va donar un resultat positiu a la prova d'alcoholèmia efectuada per agents del Servei de Policia amb l'alcoholímetre de precisió, amb un resultat d'1,66 grams d'alcohol per litre de sang, i hi anava de co-pilot el Sarabia.

L'accident es va produir per quant el Ferreras va sortir de la via vers l'esquerra, col·lidint amb la part frontal del vehicle contra el mur de pedra de la muntanya existent en aquell indret.

El Ferreras va ser condemnat per Ordenança penal de data 12 de març de 2020, dictada en el marc de la causa 2080066/2020, com autor responsable d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 grams d'alcohol per litre de sang.

A resultes de l'accident el Sarabia patí una contusió a la paret toràcica, havent-li suposat una valoració del pretium doloris de 0,5/7 per part del Servei de Medicina Legal i Forense (folis 111-113), que fou valorat en la instància en la suma de 600 EUR.

Tercer.- En relació a la indemnització reclamada pels danys ocasionats al vehicle, que ja hem dit que és l'únic objecte del recurs d'apel·lació interposat, la Sentència d'instància considera que la part agent no ha aportat cap prova que permeti acreditar l'abast i naturalesa dels danys que el vehicle podia presentar arran de l'accident d'autes, ni tampoc sobre la seva invocada pèrdua total de valor ni del seu cost de reparació, cas de què aquesta fos possible. Entén que aquests extrems els havia d'acreditar la propietat del vehicle, que en tenia la facilitat probatòria en trobar-se el mateix a la seva disposició. Considera que les factures de la compra del vehicle i de la seva modificació prèvia al sinistre, en relació a les rodes i a la pintura, no són suficients per acreditar la realitat i abast dels danys produïts en el mateix per causa de la col·lisió i davant la manca de prova pericial o altre informe tècnic que hagués permès la seva acreditació, conclou que ha de decaure la reclamació efectuada.

Quart.- Consideracions de la resolució d'instància que no podem més que compartir.

Perquè no n'hi ha prou amb la producció de l'accident per acreditar quin va ser l'estat del vehicle accidentat amb posterioritat al mateix: cal identificar-ne els desperfectes i, en el seu cas, establir la relació de causalitat entre els mateixos i l'accident produït, així com de ser el cas, la possibilitat de procedir a la seva reparació i l'import de la mateixa o del valor del vehicle.

Per contra, la part agent i avui recurrent no aporta cap prova al respecte de les conseqüències que la col·lisió patida va produir en el vehicle sinistrat. Ben al contrari, pretén que es presumeixi la consideració de sinistre total del mateix mercès al contingut de l'Ordenança Penal celebrada en data 12 de març de 2020, abans referida. El cert és, però, que en la mateixa no es fa cap referència a l'estat del vehicle, més enllà de trobar-se accidentat (o el que és el mateix, sinistrat).

I com diu la resolució impugnada, la prova era de fàcil obtenció, corresponent-li a la propietat del vehicle la seva aportació. Al respecte ens hem pogut referit en diferents ocasions a la càrrega de la prova, posant de relleu, per exemple en la Sentència de data 9 de juny de 2015, rotlle TSJC- 413/2014:

"De manera general, la qüestió de la prova en seu judicial s'entén com una càrrega perquè es defineix com l'obligació que té cada part de provar els fets que addueix, i que en cas de dubte aquell ha de perjudicar a la part sobre qui requeia la càrrega de la prova. De fet, és quan manca de prova que la qüestió té tot el seu interès. De manera més general, es tracta per la part que ha de provar, de convèncer al jutge que la seva versió correspon a una realitat material i finalment a la veritat.

La problemàtica de la inversió de la càrrega de la prova, es planteja quan s'han alterat les regles de distribució de la càrrega de la prova a favor d'una pet diferent de la que normalment ha de suportar aquesta càrrega.

El primer element a considerar és que la part agent es troba en una situació particular, ja que, essent la qui ha decidit de sol·licitar la intervenció dels òrgans judicials i ha atret davant d'ells a l'altra part, determinant l'objecte del procés, i amb l'objectiu de fer reconèixer un dret a favor seu, és lògic que hagi de suportar l'obligació d'acreditar els elements de fet en què basa la seva acció, i sobre els quals basa les seves pretensions.

Això és un principi comú a quasi tots els sistemes jurídics que la càrrega de la prova recau sobre la per agent (actori incumbit probatio) en el sentit que ha de provar els fets constitutius en què fonamenta la seva demanda. Una conseqüència essencial d'aquest principi és que si l'actor no aporta la prova que se li pot exigir, el Tribunal haurà d'absoldre al demandat encara que aquest no hagués provat res (Actore non probante, qui convenitur, et si nihil ipse praestitenit, obtinebit").

Però si el demandant és el primer, no és el sol sobre qui recau la càrrega de la prova.

En efecte, passat la primera etapa que acabem de descriure, el defenent no pot adoptar una posició passiva ja que, i de manera recíproca al principi regulant l'obligació de prova del demandant, és un principi general que qui al·lega, sigui en posició de demandant o defenent, ha de provar el que al·lega.

És el sentit de la regla recordada moltes vegades per aquesta Sala, i segons la qual el defenent ha de provar els fets extintius, obstatius i excloents que contradiuen el dret invocat i que fan que la situació acreditada pel demandant no pot tenir els efectes de dret que es pretenien.

En resumit, el demandant ha de provar els fets que fan possible i admissible el seu dret, mentre que el demandat ha de provar els fets que ho contradiuen."

Així, corresponia a la part agent, a la societat A, SLU aportar la prova tècnica que permetés acreditar de forma suficient les conseqüències que el sinistre produït va comportar sobre el vehicle accidentat. En no haver-ho fet, procedeix confirmar la desestimació de la seva pretensió, sense que calgui entrar a valorar l'augment de valor del vehicle per causa de les modificacions efectuades en el mateix abans de la col·lisió.

I sense que, evidentment, les factures aportades relatives al preu d'adquisició i de reforma o modificació del vehicle es puguin considerar suficients per acreditar el seu pretès estat de sinistre total i d'impossible reparació, després de produït l'accident.

Cinquè.- En no haver-se acreditat doncs les conseqüències patides pel vehicle a resultes de la col·lisió, procedeix confirmar la resolució recorreguda sense que es pugui donar lloc a la indemnització reclamada.

Sisè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat ha de comportar la imposició del pagament de les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sarabia i de la societat A, SLU contra la Sentència dictada en data 17 de setembre de 2024 pel Tribunal de Batlles, que confirmem.

SEGON.- IMPOSAR el pagament de els costes processals ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.