progressivitat en l'establiment d'una custòdia compartida

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000294/2025

ORIGEN: 5000365/2024 - 0

NIG: 5300542120240001438

SENTÈNCIA 000061-2026 DE 14/05/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 14/05/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000294/2025

Nig : 5300542120240001438

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00061

SENTÈNCIA 000061/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Esther

Representant: Sra. Lídia

Advocada: Sra. Marina

Apel·lat: Sr. Marco

Advocat: Sr. Ilidi

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: progressivitat en l'establiment d'una custòdia compartida

Andorra la Vella, 14 de maig del 2026.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 10/09/2024, la representació processal de la Sra. Esther, formulava demanda de mesures paternofilials definitives amb relació al fill menor Johannes ( NUM000/2017) contra el Sr. Marco, demanant es dictés Sentència fixant que l'autoritat parental seria compartida entre progenitors, atribuint a la mare la guarda i custòdia del menor, fixant en benefici del pare un règim de visites consistent en caps de setmana alterns i la meitat de les vacances escolars més dates assenyalades, fixant a càrrec del pare una pensió d'aliments a alçada de 800.- € mensuals més una contribució a alçada del 80% en les despeses extraordinàries que es poguessin generar.

2.- El 04/10/2024, el Ministeri Fiscal contestava la demanda indicant que no s'oposava a les pretensions articulades, sempre que els fets que relatava l'actora resultessin degudament acreditats en el moment processal oportú.

El 22/10/2024, el Sr. Marco contestava la demanda formulada demanant es dictés Sentència fixant que l'autoritat parental seria compartida entre progenitors, atribuint al pare la guarda i custòdia del menor, fixant en benefici de la mare un règim de visites consistent en caps de setmana alterns i la meitat de les vacances escolars més dates assenyalades, fixant a càrrec de la mare una pensió d'aliments a alçada de 500.- € mensuals més una contribució a alçada del 70% en les despeses extraordinàries que es poguessin generar mentre el progenitor no tingués feina, i per meitats, una volta disposés de treball.

Subsidiàriament, demanava un sistema de guarda i custòdia compartida per setmana, disposant en aquesta eventualitat que les despeses ordinàries i extraordinàries del menor es paguessin a alçada del 70% la mare i 30% el pare per mentre aquest darrer no tingués feina i una volta aquesta condició s'assolís s'assumissin per meitats. Tanmateix, demana que es fixi una pensió d'aliments de 250.- € mensuals a satisfer per la mare per mentre el progenitor no tingui feina i un repartiment per meitats dels períodes de vacances escolars.

Més subsidiàriament encara, en l'eventualitat que es prevegi una modalitat de custòdia materna del menor, demana que la pensió d'aliments a càrrec del pare es fixi en 250.- € mensuals, a incrementar fins a 500.- € quan el pare disposi de feina, corrent les despeses extraordinàries en un 70% la mare i la resta el pare. Quan aquest darrer disposi de feina, les despeses extraordinàries s'haurien de satisfer per meitats. Quant al règim de vistes sol·licita que es fixin en caps de setmana alterns, més un o dos dies entre setmana segons el pare gaudis del fill el cap de setmana així com altres dates assenyalades.

3.- Per aute de 08/07/2024, dictat en altre procediment vinculat al present, s'atribuïa amb caire provisional, la guarda i custòdia del menor a la mare, fixant un règim de vistes en benefici del pare consistent en caps de setmana alterns (de divendres a la tarda a dilluns al matí) i la meitat de les vacances i una pensió d'aliments a raó de 500.- € amb repartiment de les despeses extraordinàries a raó del 70% el pare i la resta a la mare. L'import de la pensió d'aliments va ser incrementat fins a 650.- € mensuals per aute de 12/11/2024 dictat per la Sala, tot confirmant-se els restants pronunciaments d'instància.

4.- Seguit el procediment pels seus tràmits, el dia 28/11/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Establir, amb caràcter definitiu, el conjunt de mesures detallades a continuació entre els progenitors, Srs. Esther i Marco, i el fill en comú Johannes, nascut el NUM000/2017:

1.- Autoritat parental. Mantenir l'exercici de l'autoritat parental de forma conjunta entre ambdós progenitors.

2.- Règim de guarda. S'estableix el següent:

Primera fase - A comptar de la present resolució

o Guarda i custòdia atribuïda a la mare.

o Estades del pare: una setmana de cada dues, de dijous a la sortida de l'escola fins al dilluns següent al matí, essent el pare qui portarà el menor al centre escolar.

Segona fase - A partir del mes de gener de 2026

o Guarda i custòdia atribuïda a la mare.

o Sempre que no existeixi informe desfavorable del professional que en faci el seguiment -com es dirà a continuació-, s'ampliarà un dia més l'estada del menor amb el pare, passant el règim a de dimecres a la sortida de l'escola fins al dilluns al matí.

Tercera fase - A partir del mes de març de 2026

o Guarda i custòdia compartida, per setmanes alternes i amb l'intercanvi a realitzar els dilluns a la sortida de l'escola, condicionada igualment a una valoració professional favorable.

3.- Seguiment psicològic i control evolutiu. Per garantir una adaptació adequada del menor a cadascuna de les fases, es disposa la necessitat d'establir un seguiment psicològic continuat durant tot el procés d'implementació del règim i també amb posterioritat, en els termes establerts al fonament de dret sisè.

4.- Règim durant períodes de vacances, festivitats i dates assenyalades. S'acorda un repartiment per meitats en els termes concretats al fonament de dret setè.

5.- Prestació d'aliments i repartiment de despeses. En consonància amb el règim de guarda progressiu fixat s'estableix el següent:

Primera fase - A comptar de la present resolució

o El pare contribuirà al sosteniment del menor mitjançant una prestació d'aliments de 500 € mensuals, quantitat ajustada a la realitat econòmica de les parts i al temps de convivència predominant amb la mare.

Segona fase - A partir de gener de 2026

o Amb l'ampliació de les estades del menor amb el pare, la prestació d'aliments es reduirà a 400 € mensuals, en correspondència amb un temps de convivència ja substancialment major.

Tercera fase - A partir de març de 2026

o Un cop establert i consolidat el règim de guarda i custòdia compartida, i tenint present el diferencial d'ingressos existent, el pare abonarà una prestació d'aliments de 150 € mensuals.

Quant a les despeses extraordinàries, aquestes s'assumiran en la proporció del 60% a càrrec del pare i 40% a càrrec de la mare.

Segon.- Comunicar a les parts i al Ministeri Fiscal l'especialista nomenat per tal de fer el seguiment psicològic del menor.

Tercer.- No efectuar un especial pronunciament en relació a les costes judicials ocasionades".

5.- La representació processal de la Sra. Esther ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, demanant es dictés Sentència, modificant la resolució recorreguda, en el sentit que calen informes periòdics mensuals que avaluïn el manteniment dels contactes establerts el mes de desembre. Afegia que l'informe mensual hauria de ser notificat a la Batllia, i havia de reflectir, si escau, la continuació els contactes de dijous a dilluns del menor amb el progenitor. Després d'aquest informe i en funció del que estableixi l'especialista, els contactes es mantindran, es reduiran o s'ampliaran un dia més. D'altra banda, sol·licitava que una volta s'instaurés una custòdia compartida els progenitors i el fill realitzarien un seguiment mensual durant un mínim de 8 mesos.

Amb aquesta finalitat, denuncia que la resolució dictada incorria en una valoració de la prova incorrecta, afirmant que la decisió d'establir una progressió ràpida cap a la custòdia compartida resultava precipitada i podia comprometre l'estabilitat emocional i psicològica del menor.

En segon lloc, es posa en relleu l'existència de violència de gènere en l'àmbit familiar, acreditada per diversos informes professionals. S'assenyala que el menor ha estat exposat a aquesta situació, fet que exigia una especial cautela en la determinació del règim de guarda i en la intensitat de les relacions amb el progenitor patern.

Destaca que el Ministeri Fiscal ja va advertir que no era adequat passar de forma ràpida d'una custòdia materna a una compartida, i que calia una progressió gradual amb supervisió i seguiment psicològic continuat, fins i tot després de la seva eventual implantació.

S'al·lega la mala relació entre els progenitors, amb absència de comunicació i episodis de conflictivitat, circumstància que dificulta l'establiment d'un règim de custòdia compartida, atesa la necessitat d'un mínim de cooperació entre les parts.

Es descriu el perfil del pare i els antecedents de conducta, destacant trets de rigidesa, control i possibles respostes agressives, així com l'existència prèvia de comportaments violents, elements que es consideren insuficientment ponderats.

Es posa èmfasi en la situació personal del menor, de curta edat, que ha viscut majoritàriament amb la mare, presenta dificultats d'adaptació -especialment pel que fa a les pernoctes fora del domicili- i mostra una vinculació preferent amb aquesta. També s'assenyala que ha estat afectat per un entorn de violència, amb possibles conseqüències en el seu desenvolupament emocional.

Es critica la insuficiència del seguiment psicològic acordat, en considerar que el nombre de sessions resultava escàs i no garantia una valoració adequada i continuada de l'evolució del menor.

Finalment, se sosté que la resolució no condicionava de manera suficient l'ampliació del règim de visites ni la implantació de la custòdia compartida a l'existència d'informes psicològics periòdics, i es demana que aquesta evolució sigui més lenta i subordinada a valoracions mensuals d'un especialista, en atenció a l'interès superior del menor.

6.- El Ministeri fiscal i la direcció lletrada del Sr. Marco s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat demanant es dictés Sentència confirmant la decisió de la Batllia en base als següents arguments.

A.- Ministeri Fiscal: sosté que la sentència ja garantia l'interès superior del menor mitjançant un règim progressiu adequat, sense necessitat de condicionar cada avanç a informes psicològics favorables previs; que la custòdia compartida ja ha estat considerada idònia i que la qüestió és només la seva implementació, la qual ha de progressar de forma automàtica mentre no hi hagi incidències.

S'afegeix que exigir informes previs seria un sistema ineficient i dilatori, contrari a l'evolució natural dels contactes considerant que només davant d'elements negatius s'hauria de suspendre o modificar el règim establert.

B.- Sr. Marco: Afirma que el règim progressiu cap a la custòdia compartida era adequat i fins i tot més prudent del recomanat pericialment, no existint risc per al menor; que les al·legacions de violència no creïbles ni es trobaven provades, basant-se només en el relat de la mare que ensems es trobaven contradites per altres elements. Que el menor manté bon vincle amb el pare i aquest disposa de capacitats parentals adequades.

7.- Per aute de 23/02/2026 s'admetien les proves 2 i 5 proposades per la part apel·lada rebutjant la resta. Contra aquesta decisió la part recurrent formulava recurs de reposició, recurs que era desestimat per aute de 27/03/2026.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- El recurs d'apel·lació té per objecte, de manera específica, el mode d'execució del règim de guarda i custòdia fixat en la sentència impugnada, i, concretament, dues qüestions connexes: el ritme temporal de la seva implantació i els instruments de control que han de supervisar-ne el desplegament progressiu. En canvi, no s'impugna, a mitjà-llarg termini, la procedència del règim de custòdia compartida ni el principi de corresponsabilitat que el fonamenta. La controvèrsia se situa, exclusivament, en l'àmbit de les garanties d'execució: si la transició al nou model ha de seguir el calendari fixat judicialment o ha de quedar supeditada a informes tècnics periòdics que condicionin l'avanç de cada fase. En definitiva, la part apel·lant postula la introducció d'un grau més elevat de cautela en la implementació del règim, amb la finalitat de garantir que el seu desplegament resulti compatible amb l'interès superior del menor i amb la seva estabilitat emocional.

Segon.- Sobre la idoneïtat del règim progressiu establert.

La resolució impugnada articula un sistema de transició gradual cap a la custòdia compartida, estructurat en fases successives i sotmès a seguiment psicològic, amb la finalitat de facilitar una adaptació progressiva del menor. Aquest model prudent es configura com una solució equilibrada entre la instauració immediata del règim compartit i la dilació indeguda, en el marc del restabliment d'uns contactes parentals equilibrats.

Aquesta decisió troba suport directe en la prova pericial practicada, que constitueix l'eix central sobre el qual s'ha bastit la resolució d'instància i que no ha estat desvirtuada per cap altra prova de caràcter tècnic. En efecte, la pèrita conclou que ambdós progenitors disposen d'habilitats parentals adequades, sense que concorrin factors incompatibles amb l'exercici de la parentalitat. Pel que fa al menor, es constata l'existència d'un vincle afectiu positiu amb ambdós progenitors, sense indicis de rebuig envers el pare, essent la proximitat més gran amb la mare que presenta conseqüència del major temps de convivència que porta amb aquesta.

La conclusió pericial és inequívoca en afirmar que no existeixen impediments per a una ampliació progressiva dels contactes amb el pare, recomanant expressament aquesta via com a mesura adequada. Aquesta orientació fou igualment ratificada en l'acte del judici, en què es va identificar la custòdia compartida com el règim més favorable per al desenvolupament integral del menor, tot propugnant la seva implementació progressiva en termes substancialment coincidents amb els adoptats per la resolució recorreguda.

Tercer.- Sobre el condicionament del règim a informes previs.

Tot i això, la part recurrent pretén subordinar cada avanç del règim a l'emissió d'informes psicològics favorables previs. Tal pretensió, però no la podem compartir i això per les raons següents:

D'una banda, perquè la idoneïtat del règim de custòdia compartida ja ha estat objecte d'avaluació en la instància, amb base a una prova tècnica concloent. De l'altra, perquè el sistema proposat comportaria una rigidificació indeguda del procés d'implementació, sotmetent-lo a una dinàmica formalista incompatible amb la flexibilitat que ha de presidir les relacions paternofilials, especialment en un procés d'adaptació progressiva.

Per contra, la resolució recorreguda adopta un model funcional, en virtut del qual la progressió del règim es produeix en absència d'elements que la desaconsellin, de manera que és només davant l'aparició d'incidències rellevants -que poden i han de ser posades en coneixement del Tribunal si succeeixen- que es justifica la seva eventual suspensió o modificació. No pot ometre's, a més, que la mateixa resolució estableix expressament un seguiment psicològic i un control evolutiu del menor, la qual cosa garanteix un nivell de supervisió suficient i adequat.

Aquest plantejament s'ajusta a una concepció dinàmica de l'interès superior del menor i permet donar resposta de manera àgil a qualsevol eventualitat.

Quart.- Sobre les al·legacions relatives a la violència de gènere.

Les al·legacions relatives a l'existència de violència en l'àmbit familiar, tot i la seva rellevància, no es projecten, en l'estat actual de les actuacions, com a elements amb prou entitat per impedir per si sols la progressió del règim acordat, en absència d'indicis concloents d'una situació de risc actual.

En efecte, de les actuacions practicades no es desprèn, amb el grau de convicció exigible en aquesta alçada, que la conducta atribuïda al Sr. Marco respongui a una dinàmica de violència continuada, reiterada o estructural exercida sobre la Sra. Esther. Els dos episodis reconeguts -el primer consistent en una reacció impulsiva que va comportar malmetre un calaix, i el segon en un gest intimidatori immediatament cessat, sense ulterior desenvolupament- han de ser valorats amb la màxima prudència i sense banalitzar-ne en cap cas el significat, atès el context relacional en què es produeixen.

Ara bé, la seva apreciació no pot efectuar-se de manera aïllada, sinó en connexió amb el conjunt de la prova practicada. Des d'aquesta perspectiva, les conclusions de la perita judicial, corroborades i precisades en el decurs del judici oral, no permeten identificar elements compatibles amb un patró sostingut de dominació o violència atribuïble al Sr. Marco. Ensems, la pèrita destacava que, en les interaccions observades entre les parts, no va apreciar indicadors habitualment associats a situacions de victimització sostinguda prop de les víctimes, com ara conductes de temor, inhibició o submissió relacional per part de la Sra. Esther.

En qualsevol cas, el sistema establert en la resolució impugnada incorpora mecanismes de seguiment suficients per detectar i corregir qualsevol eventual disfunció, de manera que no es justifica, per aquesta sola raó, la paralització o el condicionament reforçat del règim.

Cinquè.- Interès superior del menor.

L'interès superior del menor exigeix una ponderació equilibrada entre la necessitat de preservar la seva estabilitat emocional i la de garantir el desenvolupament de vincles efectius amb ambdós progenitors.

El règim progressiu acordat permet conciliar ambdues exigències, en tant que assegura una adaptació gradual i supervisada, sense privar el menor dels beneficis inherents a una relació continuada amb ambdós referents parentals. No s'aprecia que la resolució recorreguda hagi incorregut en error en aquesta ponderació, ni que el sistema establert resulti inadequat o insuficient.

Sisè.- En atenció a tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Esther contra la Sentència 131/2025 dictada per la Batllia el dia 28/11/2025 que es confirma íntegrament.

Setè.- Atesa la naturalesa familiar del present litigi, no ha de fer-se pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Esther contra la Sentència 131/2025 dictada per la Batllia el dia 28/11/2025 que es confirma íntegrament, sense fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.