EXEQUÀTUR

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Sra. Bermudez

Representant: Sra. Carnero

Advocat: Sra. Pombo

Apel·lat: Sr. Criado

Representant: Sr. Herrera

Advocat: Sra. Vélez

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: EXEQUÀTUR

TSJC.- 0000059/2023 ORIGEN: 7000089/2022 - 0

NIG: 5300542120220001114

SENTÈNCIA 000085/2024

Andorra la Vella, a 13 de maig del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 10-01-2022, el Jutjat de 1ª instància núm. 55 de Barcelona (Espanya) va dictar la Sentència núm. 17/2022, aclarida i rectificada mitjançant altra resolució de data 14-01-2022, decidint :

"Que estimant substancialment la demanda presentada pel Sr. Criado representat per part de la Procuradora dels Tribunals Sra. RCL contra la Sra. RCS representada per part del Procurador dels Tribunals Sr. Querol, he de DECLARAR i DECLARO el dret legitimari del Sr. Criado respecte del seu pare, el Sr. Bermudez, mort en data 3 d'Abril de 2012, el qual ascendeix a la suma de 1.199.845,97 Euros; la suma de 1.199.845,97 Euros meritarà l'interès legal dels diners des del dia de la mort de la causant, 3 d'Abril de 2012, fins al seu total pagament ; i he de CONDEMNAR i CONDEMNO a la Sra. RCS a l'abonament al Sr. Criado de la referida suma amb diners, entenent no idònia ni ajustada a dret l'oferiment del seu pagament amb bens immobles realitzada per la part demandada en data 25 d'Abril de 2019. (Doc. Nº. 19 de la demanda).

I tot això, amb expressa imposició de les costes processals causades en aquest procediment a la part demandada.".

En data 25-04-2022, la lletrada de l'administració de Justícia, Sra. Almansa, va emetre la corresponent declaració de fermesa via diligencia d'ordenació.

En data 27-05-2022, el mateix Jutjat de 1ª instància núm. 55 de Barcelona va decidir dictar a favor del Sr. Criado una ordre general d'execució i despatxar l'execució de la sentència, i la lletrada de l'administració de Justícia va dictar els corresponents ordres d'embargament.

2.- Per escrit del 23-05-2022, el Sr. Criado va formular demanda contra la Sra. Bermudez de reconeixement i execució de la referida resolució espanyola, essent part compareixent en el procés el Ministeri Fiscal.

Per altressí, la part agent va sol·licitar unes mesures cautelars.

3.- Per escrit de data 13-06-2022, el Ministeri Fiscal va contestar la demanda sense oposar-s'hi.

4.- Per escrit del 22-06-2022, la representació processal de la Sra. Bermudez es va oposar a la demanda sol·licitant la seva desestimació i la denegació de l'exequàtur, amb imposició de la totalitat de les costes judicials causades a la part agent i apel·lada.

5.- Per Aute de data 23-06-2022, es va admetre la sol·licitud de mesura cautelar interessada per la part agent, i decretar l'embargament dels eventuals comptes corrents o de dipòsit, productes bancaris i financers dineraris i/o similars, propietat de la defenent Sra. Bermudez, a qualsevol entitat bancària o financera andorrana, suficients per garantir la suma total d'1.500.000.-euros en concepte de principal (1.199.845,97.-euros) més la diferència en concepte d'interessos i costes, assenyalada prudencialment, havent el demandant de prestar una caució de 30.000.-euros.

6.- Per Aute de data 04-11-2022, es va desestimar la petició de suspensió dels autes per causa de prejudicialitat civil internacional presentada per la part demandada, i es va inadmetre tant els fets nous o de nova notícia com les proves documentals en suport continguts a l'escrit de la part defenent del 21-07-2022.

7.- Per Sentència del 06-02-2023, la Sra. Batlle va decidir :

"Primer.- Estimar la demanda d'exequàtur promoguda pel Sr. Criado i declarar executòria a Andorra la Sentència dictada pel Jutjat de 1ª instància núm. 55 de Barcelona (Espanya) de data 10 de gener del 2022, aclarida i rectificada mitjançant altra resolució de data 14 de gener de 2022, completant el fallo d'aquella, en el marc del procediment Ordinari 695/2019 2O

Segon.- Bermudezmnar la part defenent al pagament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

Tercer.- Mantenir les mesures cautelars adoptades en el seu dia mitjançant Aute de data 23 de juny de 2022.".

8.- En contra d'aquesta sentència ha interposat un recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Bermudez demanant la seva revocació i la desestimació de la demanda d'exequàtur amb decaïment de les mesures cautelars adoptades, amb imposició de la totalitat de les costes judicials causades a la part agent i apel·lada.

Fonamenta el seu recurs en uns errors en la valoració de la prova i en una infracció de les normes o garanties processals.

Argumenta, de manera resumida, en primer lloc que, havent admès com a proves l'admissió a tràmit de la demanda d'impugnació de filiació i l'Aute autoritzant l'exhumació per tal d'obtenir una mostra d'ADN, hauria hagut de prosperar la seva petició de suspensió del present procediment d'exequàtur per causa de prejudicialitat civil internacional fins que no recaigui sentència ferma i definitiva que posi fi al procés de filiació, i la Sra. Batlle hauria hagut de constatar que la sentència quina homologació es pretén no reuneix els requisits de fermesa, ni de conformitat a l'ordre públic nacional i internacional, podent constituir la seva eventual homologació un frau de Llei.

Afegeix que és a través del procés de filiació en curs que es determinarà la filiació paterna de l'instant d'exequàtur respecte del de cuius, essent aquella determinació una premissa necessària i imprescindible per deduir els eventuals drets legitimaris que la sentència declara, i que la mateixa seria errònia i injusta cas de reeixir dita acció de filiació ; que la Sra. Batlle, en refusar la suspensió del procés per prejudicialitat civil internacional, va incórrer en un excessiu rigor formalista i no ha tingut en compte la justícia material, quan la pendència del procediment d'impugnació de la filiació pot tenir efecte sobre la sentència que es pretén homologar i executar a Andorra, el que comporta una violació del seu dret a la Jurisdicció ; que a més, la suspensió del present procediment d'exequàtur fins que recaigui sentència que posi fi a la demanda d'impugnació de filiació paterna interposada a Espanya no representa cap perjudici per l'instant de I' expedient d' exequàtur tota vegada que ja s'ha travat embargament en seguiment de l'Aute de data 23 de juny del 2022 ; que el dit procediment instat a Espanya no seria necessari si el Sr. Criado hagués accedit a fer-se una prova de filiació paternal i hagués acceptat una prova de germandat amb el Sr. Anaya.

En segon lloc, defensa que no s'acompleixen els criteris per al reconeixement i execució de resolucions fermes estrangeres ja que si bé dits criteris poden semblar aparentment formals, en realitat es refereixen a aspectes substancials, i que la part agent no ha demostrat el seu compliment, i la Sra. Batlle va suplir aquesta manca de prova afirmant erròniament que sí que es donaven tots els criteris legals, quan es poden qüestionar la fermesa de la sentència, la competència del Jutjat de Primera Instància núm. 55 de Barcelona que ha dictat la resolució, la regularitat del procediment instat a Espanya, la conformitat amb l'ordre públic nacional i internacional, i l'absència de frau a Ia llei nacional, el qual s'estableix a través d 'un element intencional.

Afegeix que la pretensió del demandant d'exequàtur no respecta el principi de bona fe, és abusiva en quant a dret i pot redundar en un enriquiment injust, cas ? homologar-se i executar-se una sentència que declara un dret legitimari inexistent.

En tercer lloc, sosté en relació a les costes que no existeix ni temeritat ni mala fe per part seva ja que només persegueix que s'estableixi la veritat material i real respecte de la filiació paternal de l'agent i evitar l'homologació i execució per Ia Jurisdicció andorrana d'una resolució judicial estrangera que pot ser errònia i injusta.

En darrer lloc, exposa que el succés del seu recurs ha de comportar també la revocació del pronunciament sobre el manteniment de les mesures cautelars.

9.- La representació processal del Sr. Criado demana confirmar Ia Sentència en tots els seus termes, amb expressa condemna en costes de Ia part adversa.

De manera esquemàtica, defensa que no hi ha lloc a la suspensió del procés sinó a l'execució de la sentència per tal de garantir el seu dret a la tutela judicial efectiva, i que resulta extemporània i mancada de qualsevol fonamentació legal Ia pretensió de l'adversa d'impugnar Ia filiació paterna del meu mandant, a fi de suspendre el present procediment i eludir el pagament dels seus drets legitimaris.

D'altra banda, exposa que la Sra. Bermudez es va clarament sotmetre a la competència dels Tribunals espanyols ; que es va aplicar la Llei competent, és a dir l'espanyola ; que el procediment (ordinari) va ser igualment l'establert conforme dita normativa, havent-se seguit regularment, tot donant compliment als principis de defensa, audiència i contradicció davant dita jurisdicció per cadascuna de les parts representades per un advocat ; que tampoc apareix un frau a la Llei i finalment que no existeix cap supòsit de manca de conformitat a l'ordre públic nacional i internacional.

10.- El Ministeri fiscal s'oposa al recurs d'apel·lació doncs, segons exposa, ens trobem davant de l'homologació d'una resolució ferma i, per tant, no requereix el pronunciament previ de cap altre procediment, com així pretén l'apel·lant, mitjançant la impugnació de la filiació paterna ; que l'apel·lant es limita a mencionar l'existència de procediments futurs i la figura del recurs de revisió sense acreditar-ne cap, i finalment que l'apel·lant empra el present procediment per posar en dubte els requisits prevists a l'article 428 del Codi de procediment civil sense que els hagi impugnat prèviament en el moment processal oportú ni tampoc per davant dels tribunals espanyols quan es resolgué la controvèrsia.

11.- Per Aute de data 13-02-2024, el magistrat ponent va decidir no admetre la prova proposada per la part apel·lant, i declarar el recurs d'apel·lació vist per a sentència.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'article 427 CPC preveu la possibilitat del reconeixement i de l'execució de resolucions judicials fermes estrangeres i l'article 248 relatiu als criteris aplicables disposa que les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers es poden executar a Andorra d'acord amb els convenis internacionals que formen part de l'ordenament jurídic andorrà i que, en absència de conveni internacional, les resolucions judicials fermes dictades per tribunals estrangers es poden executar a Andorra en cas que així ho decideixi el tribunal competent en virtut del procediment d'exequàtur que estableix l'article 429 i que té com a objecte verificar i controlar que la resolució judicial estrangera que es pretén reconèixer compleixi cumulativament els requisits següents:

La competència de la jurisdicció que ha dictat la resolució.

La regularitat del procediment que s'ha seguit davant aquesta jurisdicció.

L'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte.

La conformitat amb l'ordre públic nacional i internacional.

L'absència de qualsevol frau a la llei nacional.

L'article 429 del CPC regula el procediment d'exequàtur que s'ha de seguir al davant de les jurisdiccions andorranes.

Així, les causes que impedeixen el reconeixement com a executiva d'una resolució estrangera són taxades, en consonància amb l'afavoriment de la cooperació jurídica internacional.

A més a més, la jurisdicció que ha d'atorgar o no valor executiu a la resolució no pot entrar a conèixer el fons de l'afer i ha de considerar la sentència en tots els seus extrems.

Per tant, l'objecte de la present demanda d'exequàtur no és cap altre que el de determinar si la Sentència dictada pel Jutjat de 1ª instància núm. 55 de Barcelona (Espanya) de data 10-01-2022, aclarida i rectificada mitjançant altra resolució de data 14-01-2022, completant el fallo d'aquella, és pot reconèixer i executar a Andorra segons els criteris que fixa la Llei.

Segon.- En el present cas, malgrat el que indica la part recurrent, és pales que el procediment seguit a Espanya davant del Jutjat Nº55 de Barcelona i que va acabar amb el reconeixement del dret de legitimari del Sr. Criado i a la condemna de la Sra. RCS a pagar l'import corresponent a dit dret, es va tramitar seguint la llei aplicable, és a dir la Llei espanyola, al davant d'una jurisdicció competent, i segons un procediment regular que ha garantit tots els drets de la defenent.

No existeix a priori cap element per qüestionar la conformitat amb l'ordre públic nacional i internacional i no existeix cap raó per considerar qualsevol frau a la llei nacional.

És essencial posar de relleu que durant el procediment per davant del Jutjat de 1ª instància núm. 55 de Barcelona, en cap moment, la Sra. Bermudez, qui tenia representació processal i lletrada, va posar en dubte la competència territorial o material de la jurisdicció espanyola, ni es va queixar de qualsevol vulneració d'un dret seu.

Pel que fa a la fermesa de la sentència, és a dir el fet que no pot ser objecte d'un recurs suspensiu d'execució, la mateixa ressurt sense cap mena de dubte de la declaració de la lletrada de l'administració.

Quant al procediment seguit per davant de la Sra. Batlle, és conforme a Llei i en particular a l'article 429 CPC.

Així les coses, no adverem cap error en la valoració de la prova.

Tercer.- Els plantejaments de la part apel·lant venen del fet que, en data 20-07-2022, sia posteriorment a la sentència objecte del present procediment d'exequàtur, essent iniciada a Espanya l'execució de la mateixa, i essent el present procediment d'exequàtur en curs, la Sra. Bermudez va interposar a Espanya una acció d'impugnació de la filiació paterna contra el Sr. Criado. Ningú discuteix que aquest procediment està seguint el seu curs doncs es va autoritzar l'exhumació del cadàver de Hoyos (el pare del causant) mitjançant l'Aute de data 13-12-2022 per dur a terme una prova d'ADN.

En realitat la part defenent i ara apel·lant, invocant un aspecte substancial que s'hauria d'imposar per sobre de l'aspecte formal, intenta interpretar els criteris legals per al reconeixement de la sentència de manera a transformar en obstacle a l'exequàtur l'acció que ha introduït a Espanya.

Però aquestes circumstàncies i la pendència del procediment d'impugnació de filiació paterna no poden influir en el present procediment d'exequàtur. En efecte, apareix que la part apel·lant ens vol fer entrar al fons d'un assumpte ja regularment resolt pel jutge espanyol i ens vol fer tenir en compte de manera anticipada unes eventuals decisions que es podrien prendre a Espanya però que encara no existeixen, dues coses del tot impossibles per les raons que seguidament exposarem.

Abans d'analitzar més en detall els arguments de la part apel·lant, escau recordar que en el seu Aute de data 04-11-2022 dictat en el marc de l'incident la Sra. Batlle va inadmetre tant els fets nous o de nova notícia com les proves documentals en suport continguts a l'escrit de la part defenent del 21-07-2022, essent per tant les proves acceptades en el present plet les mencionades en l'aute de data 04-07-2022,

Quart.- En primer lloc, contràriament al que sosté la part apel·lant, la sentència del 10-01-2022 és ferma i definitiva i per tant no podrà ser modificada.

El fet que s'instés eventualment un procediment de revisió, en cas de dictar- se una sentència que contradiria la filiació del Sr. Criado, no impedeix constatar ara que la sentència respon als criteris legals pel seu reconeixement i la seva execució a Andorra.

Per tant, no es pot parlar de premissa necessària per la validesa de la sentència quan aquesta ja és valida.

Al respecte, no podem passar per alt que al davant del Jutjat espanyol, la Sra. Bermudez no va discutir la qualitat de legitimari del Sr. Criado, ni que els seus drets corresponien al 12,5% del cabdal hereditari, sinó que va assentir parcialment a les seves pretensions i li va fer un oferiment per satisfer els seus drets de legitimari que quantificava en 1.095.942,56.-euros, proposició rebutjada, i va discutir de la valoració del cabdal relicte.

Aleshores, és del tot sorprenent invocar una vulneració de drets fonamentals quan la situació actual correspon a un clar canvi d'estratègia.

També invoca l'apel·lant el fet que el desheretament d'en Criado es podria explicar sobre els seriosos dubtes sobre la filiació del mateix i que caldria respectar la voluntat del difunt. Però, constatem que del propi testament (l'aportat amb l'escrit de contesta foli 78) ressurt de les manifestacions del Sr. Bermudez que : "...estuvo casado en primeras nupcias ; de cuyo matrimonio tuve un hijo, Don Criado...".

En segon lloc, no és cert que es podrien produir a Andorra efectes que no es produirien a Espanya, on de fet ja s'ha començat a executar la sentència. I en l'hipotètic cas de ser revisada la sentència, la Sra. Bermudez podria al seu torn demanar el reconeixement de la nova sentència, essent precisat que l'execució sempre es fa sota la responsabilitat de l'executant.

En tercer lloc, no existeix cap excessiu rigor formalista sinó l'aplicació dels criteris legals per al reconeixement d'una decisió estrangera. El fet d'invocar la Justícia material no és de rebut quan el que es pretén és anar en contra d'una sentència ferma.

Per tant, i en quart lloc, cap violació d'un dret fonamental ha patit la part defenent i ara apel·lant doncs la Sra. Batlle ha pronunciat una sentència motivada i fonamentada en Dret.

Així les coses, hem de desestimar el recurs.

Cinquè.- En aplicació de l'article 354 CPC, la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació, comporta la imposició de les costes processals a l'apel·lant.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació de la representació processal de la Sra. Bermudez en contra de la Sentència del 06-02-2023, que confirmem íntegrament.

Segon.- Imposar a la Sra. Bermudez les costes processals de segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.