URBANISME. aprovació POUP Andorra la Vella. TSJA-074/11

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0184-3/2008 Núm. de Rotlle: TSJA-074/11

SENTÈNCIA 52-2013

PARTS:

Apel·lant: Sra. Rius

Representant: ídem

Advocat: Sra. Rius

Apel·lant: Sres. Suárez

Representant: Sra. A R G

Advocat: Sra. Guerrero

Apel·lat: Hble. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA

Representant: Sra. Sancho

Advocat: Sr. Vaquero

Apel·lat: M.I. GOVERN D'ANDORRA (CTU)

Representant: Sra. Talavera

Advocat: Sra. Gálvez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-tres de maig del dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0184-3/2008.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 8 de juliol de 2011 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per les Sres. Rius, Suárez contra el M. Govern i l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, en què s'impugnava:

la resolució comunal núm. 144, de 27 de juliol de 2007, que donava resposta a les al·legacions formulades per les interessades en el tràmit d'informació pública.

el Decret de data 27 de juliol de 2007 que va aprovar definitivament el POUP d'Andorra la Vella.

la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 7 de gener de 2008, que va declarar inadmissible el recurs d'alçada interposat contra la resolució comunal núm. 144 i va estimar-lo parcialment quant al Decret d'aprovació del Pla d'ordenació i urbanisme parroquial, en determinat aspecte relatiu a la unitat d'actuació PP- SUR-11 B M.

2.- La Sra. Rius va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

No procedia declarar inadmissible la demanda formulada contra la resolució del Comú núm. 144, en tractar-se d'un acte no impugnable, ja que la part agent va desistir d'aquesta pretensió en el seu escrit de data 3 de febrer de 2010.

El Comú d'Andorra la Vella no va aportar la totalitat de l'expedient administratiu, per la qual cosa procedeix obrir un nou període de prova que eviti la indefensió de la part agent.

La Batllia no va concedir un nou termini per formular conclusions, malgrat la situació de baixa mèdica de la Lletrada de la part agent, motiu pel qual procedeix també obrir un nou període de prova.

El POUP d'Andorra la Vella conté determinacions excessivament detallades que atempten contra la prioritat de la iniciativa privada.

Procedeix reconèixer les degudes compensacions i/o indemnitzacions pels perjudicis que es derivin de l'actuació administrativa en l'elaboració i aplicació del POUP. En aquest punt es fa referència a la previsió d'una vialitat superior al 35% de la unitat d'actuació, a la reducció de l'edificabilitat global de la Parròquia i a la necessitat d'obrir un segon període d'informació pública.

3.- Les respectives representacions del Govern i del Comú d'Andorra la Vella es van oposar al recurs de la part agent i van sol·licitar la confirmació de la sentència apel·lada, amb imposició a la recurrent de les costes causades.

4.- Es van assenyalar successivament les dates del 23 de gener i 25 d'abril de 2012 per a la celebració de la vista oral, actuacions que van quedar en suspens per la malaltia de la Lletrada de la part agent. Finalment, es va demanar la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions escrites, en el qual les parts van reproduir substancialment les al·legacions que havien formulat anteriorment.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com a punt de partida per resoldre les qüestions debatudes en aquest procés, convé recordar que bona part de les mateixes han estat ja examinades i resoltes en altres litigis plantejats entre les mateixes parts que actuen en aquest. Els esmentats litigis van ser resolts en les sentències núm. 64/2010, de 3 de novembre, 80/2010, de 25 de novembre, i 92/2010, de 17 de desembre, de manera que procedeix reproduir ara els pronunciaments d'aquestes resolucions en tots aquells punts que siguin coincidents amb el present recurs.

Tercer.- També com a qüestió prèvia, resulta necessari realitzar dues precisions de naturalesa processal.

En primer lloc, es constata que la recurrent introdueix en aquesta alçada noves qüestions que no va plantejar en la primera instància del procés, com succeeix amb la minva de l'edificabilitat global de la Parròquia i la manca d'un segon període d'informació pública del POUP. Com s'ha declarat en reiterades ocasions, el recurs d'apel·lació té per objecte revisar els pronunciaments de la sentència impugnada, de manera que no és possible introduir altres pretensions diferents de les que van ser objecte de la mateixa. En conseqüència, és obvi que no resulta procedent introduir ara aquestes noves qüestions, que han de ser desestimades sense majors raonaments.

En segon lloc, s'ha de desestimar la pràctica en aquesta instància de les noves proves que proposa la recurrent i, especialment, el dictamen pericial que ha aportat la mateixa. No hi ha cap raó per la qual no s'hagués pogut practicar aquest medi de prova en la primera instància, on de fet ja es va aportar un altre informe tècnic. No concorren, doncs, els supòsits que contempla l'article 64 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

Quart.- Pel que fa a la resolució comunal núm. 144, de 27 de juliol de 2007, és cert que la part agent va desistir de la impugnació en el seu escrit de 3 de febrer de 2010 i que la sentència apel·lada no ha recollit aquesta circumstància. Tanmateix, atès que la sentència és finalment desestimatòria, el cert és que el sentit de la decisió es mantindria inalterable, de manera que, com es va dir en la sentència núm. 64-2010, la qüestió resulta irrellevant, per la qual cosa no procedeix revocar la sentència impugnada per aquest motiu.

Cinquè.- La recurrent considera que el Comú d'Andorra la Vella no va aportar la totalitat de l'expedient administratiu, i en especial determinats documents que la pròpia part agent havia presentat en el seu dia, la qual cosa li genera indefensió i en conseqüència demana que es reobri el període probatori. No obstant, com posa de relleu la pròpia part agent, ella mateixa va incorporar la documentació que trobava a faltar i de la qual disposava, de manera que no es pot considerar que hagi existit cap tipus d'indefensió material per a la recurrent. A més, tampoc consta en quina mesura aquesta documentació resulta rellevant per a resoldre les qüestions que han sigut efectivament debatudes en aquest procés, i aquesta circumstància també fa decaure l'argument de la indefensió de la part agent.

Vinculada a la manca d'expedient complert, la part apel·lant mostra la seva disconformitat amb la denegació de la classificació de la zona de l'H G com a sòl urbà consolidat, sense que s'hagin aportat els elements de fet que acreditin l'existència dels serveis suficients en els termes que exigeixen l'article 25 de la LGOTU i l'article 7 del Reglament urbanístic. L'informe tècnic que es va aportar després de presentar la demanda parla de l'existència de bona part dels serveis urbanístics, però no acredita que els mateixos siguin suficients per atendre les necessitats del planejament, de manera especial quan, segons resulta de les actuacions, es produirà una important modificació de la vialitat de la zona, i això determinarà la necessitat d'adequació dels serveis existents.

Sisè.- L'apel·lant denuncia també que la Batllia va donar per conclòs el tràmit de conclusions, encara que s'havia presentat justificació de la baixa mèdica de la seva Lletrada abans de què aquell transcorregués íntegrament. En aquest punt s'ha d'aplicar el principi d'economia processal, ja que una retroacció de les actuacions només comportaria un retard en la resolució de fons, sense cap avantatge per a les parts, especialment quan la recurrent ha pogut articular les seves al·legacions en aquesta instància i es disposa ja de totes les dades necessàries per adoptar una resolució definitiva, de manera que no hi ha hagut una indefensió en sentit material.

D'altra banda, convé precisar que la manca de conclusions no pot determinar en cap cas l'obertura d'un nou període probatori, com demanda la recurrent. En efecte, les conclusions tenen una finalitat de mera recapitulació de les posicions de les parts i amb les mateixes no es poden aportar nous mitjans de prova, com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions.

Setè.- Quant a l'excés de detall del Pla urbanístic, com es va dir en la sentència núm. 92/2010, de 17 de desembre, cal tenir en compte que l'article 72 de la LGOTU indica que, en sòl urbà, els plans d'ordenació i urbanisme parroquial han de contenir -apartat 1.e)- el traçat i les característiques de la xarxa viària i les seves servituds i en idèntics termes es pronuncia l'article 41.2. h) del Reglament urbanístic.

El mateix article -apartat 1.b)- els atribueix la assignació, a cada unitat d'actuació, dels usos, les tipologies de construcció, l'aprofitament urbanístic i el percentatge de terrenys de cessió obligatòria, amb definició de volums, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les edificacions i llurs entorns i en idèntics termes s'expressa l'article 41.2 b) del Reglament urbanístic.

Amb aquesta forma d'establir els paràmetres als que la LGOTU es refereix en els preceptes citats, en absolut es limita la iniciativa dels propietaris de l'àmbit perquè el que l'article 15 de la LGOTU els atribueix és la gestió i l'execució del planejament, que s'exerceix promovent el planejament parcial derivat en els termes que estableix l'article 107, però en absolut els atribueix la possibilitat de definir els usos sobre el sòl, que en tant que potestat pública correspon a l'Administració.

Vuitè.- En darrer terme, la recurrent sol·licita una compensació o indemnització "de tots els possibles danys i perjudicis que es derivin de l'actuació administrativa en l'àmbit de l'elaboració i aplicació del POUP".

Com es va dir en la sentència núm. 64/2010, de 3 de novembre, aquesta demanda no pot prosperar, atès que l'article 6 de la LGOTU exposa el principi general de no indemnització:

« Principi de no indemnització:

Les limitacions d'aprofitament i d'ús dels terrenys i de les edificacions, derivades de l'ordenació del sòl i l'urbanisme de conformitat amb les previsions d'aquesta Llei, no confereixen drets d'indemnització de cap mena ».

La pretensió de l'agent és extremadament genèrica, i només conté alguna concreció quan es refereix a l'excés de vialitat per sobre del 35%. Ara bé, la hipotètica procedència d'indemnitzar per aquesta raó haurà de ser plantejada en fase d'execució del planejament. En conseqüència, el recurs d'apel·lació s'ha de rebutjar en aquest punt.

Novè.- En matèria de costes, cal seguir el mateix criteri que en les precedents sentències núm. 64/2010, 80/2010 i 92/2010. A més, la recurrent ha mantingut les seves pretensions, malgrat l'existència de pronunciaments ferms que no recolzaven l'èxit de les mateixes, com resulta de les sentències esmentades. En conseqüència, procedeix imposar a l'apel·lant el pagament de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Rius contra la sentència dictada el 8 de juliol de 2011 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- Imposar a la recurrent el pagament de les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.