Legalitat del refús adoptat per l'adminsitració en relació a una sol.licitud d'execpció (0053/09)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0033-3/08 TSA: 42/08

S E N T È N C I A NÚM. 53-2009

PARTS:

Apel·lant: Nogués Representant: Marti Advocat: S.a.

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Pla Advocat : Valverde

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de maig de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0033-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 5 de maig de 2008 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per la Sra. Nogués contra el M.I. M.I. GOVERN, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions de 26 de juliol i 19 de desembre de 2007, que van denegar l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries que havia demanat l'agent, en relació amb el contracte d'arres relatiu a la compravenda d'un immoble situat a l'XXXX.

La referida sentència va acceptar els arguments de l'agent relatius a què el seu nivell d'ingressos no superaven els límits previstos en l'article 4.11.c) de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, en la redacció que li va donar la Llei 7/2006, de 21 de juny. Tanmateix, va denegar l'exempció sol·licitada, atès que el valor de l'habitatge superava la xifra de 360.000 euros que determina l'article 4.11.d) de la referida llei.

2n.- La representació de la Sra. Nogués va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència, el qual, a més d'insistir en la qüestió relativa al nivell d'ingressos, que ja va ser estimada per la sentència impugnada, al·lega la manca de motivació dels actes administratius recorreguts i, d'altra banda, sosté que el contracte signat el 16 de març de 2007 era un mer contracte d'arres, i que en l'escriptura de compravenda atorgada el 18 d'octubre següent es va pactar finalment un preu de 355.000 euros, inferior al límit de l'article 4.11.d) de la Llei de l'impost.

3r.- La representació del M.I. GOVERN va sol·licitar la desestimació del recurs, en considerar que la sentència apel·lada ha dut a terme una adequada valoració de les proves practicades i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- El primer dels motius d'impugnació que s'articula en el recurs d'apel·lació fa referència a la manca de motivació dels actes administratius recorreguts. Sobre aquest punt, la Sala ha declarat en reiterades ocasions que "el requisit de la motivació dels actes administratius respon a una doble finalitat, ja que d'una banda té l'objectiu d'evitar la indefensió de l'interessat, fent-lo sabedor dels motius determinants de la resolució administrativa de què és destinatari per tal de que pugui articular el mitjans de defensa més convenients al seu interès, i, d'altra banda, fer possible la revisió de la legalitat d'aquests motius o fonaments per part dels organismes encarregats de resoldre els corresponents recursos administratius o jurisdiccionals que en cada cas siguin procedents. En conseqüència, el requisit de la motivació no pot ser considerat de forma ritualista, sinó que el seu abast dependrà de les circumstàncies del cas, les quals exigiran una major o menor amplitud per tal de satisfer les finalitats que abans han quedat esmentades".

En el cas que ara s'examina, els actes impugnats, i especialment la resolució de 19 de desembre de 2007 que va desestimar el recurs de reposició formulat per l'agent, contenen una expressió succinta però suficient dels motius que justifiquen la denegació de l'exempció que va ser sol·licitada, de manera que la interessada ha pogut articular sense cap tipus d'indefensió els mecanismes de defensa que ha considerat necessaris. En aquestes condicions, no es pot apreciar cap motiu determinant de la invalidesa dels actes impugnats, d'acord amb el que disposa l'article 49.1 del Codi de l'Administració.

Tercer.- Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència apel·lada ha acceptat els arguments de l'agent segons els quals els seus ingressos no sobrepassaven el límit màxim previst a l'article 4.11.c) de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, en la redacció que li va donar la Llei 7/2006, de 21 de juny. En conseqüència, l'única qüestió litigiosa que resta per determinar es refereix al valor de l'immoble, atès que la sentència del Tribunal a quo ha pres en consideració el preu de venda que es va fixar en el contracte signat el 16 de març de 2007, el qual ascendeix a la suma de 380.000 euros. D'aquesta manera, s'excedia el límit que l'article 4.11.d) de la Llei situa en la quantitat de 360.000 euros.

La recurrent considera que els actes administratius impugnats no feien referència a aquesta qüestió, sinó que es van limitar a l'examen dels ingressos de la interessada. Per això afirma que el Tribunal de Batlles hauria incorregut en incongruència. Aquesta al·legació no pot ser compartida, ja que l'estimació dels arguments de l'agent sobre el seu nivell d'ingressos no comporta de forma automàtica que s'hagi de concedir l'exempció sol·licitada. En efecte, aquest reconeixement fa necessari, lògicament, que concorrin també els altres requisits que preveu la llei, entre ells el relatiu al valor màxim de l'immoble. És cert que l'article 29 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal determina que, en casos com aquest, el Tribunal podia sotmetre aquesta qüestió a la consideració de les parts, a fi de què puguin manifestar allò que consideressin convenient, de forma prèvia al pronunciament de la sentència. Tanmateix, no es pot oblidar que, en aplicació del principi iura novit curia, aquest mecanisme és merament facultatiu i queda al bon arbitri de l'òrgan jurisdiccional, com va declarar el Tribunal Constitucional en el seu aute de 12 de desembre de 2001.

Quart.- Sobre la naturalesa del contracte de 16 de març de 2007, l'apel·lant manifesta que es tracta d'un mer contracte d'arres i no d'una promesa de venda, de manera que no produeix efectes tributaris i s'ha d'atendre al preu que resulta de l'escriptura de compravenda atorgada el 18 d'octubre següent, que es va fixar en 355.000 euros, quantitat inferior al límit de 360.000 euros que determina la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.

Sobre aquest punt s'han de fer tres consideracions diferents. En primer lloc, que l'article 3.3 de la referida llei determina que, als efectes de la mateixa, es consideren també subjectes a l'impost els contractes de promesa i els contractes d'opció quan tinguin per objecte un bé immoble o drets sobre els béns immobles. En segon lloc, que el contracte, malgrat la seva denominació, presenta les característiques pròpies d'una promesa de venda, des del moment en què les parts afirmen que la propietària "s'obliga mitjançant aquest contracte d'arres, i als efectes d'aquest, vengui (sic) a la senyora Garzón que s'obliga a comprar, la unitat immobiliària descrita a l'expositiu". No es pot oblidar que l'article 1.2 de la Llei de l'impost afirma que "l'impost s'exigeix segons la veritable naturalesa jurídica de l'acte o contracte, amb independència de la denominació que les parts li hagin donat". En tercer i darrer terme, s'ha de considerar que la pròpia recurrent va reconèixer les conseqüències d'ordre tributari que derivaven del contracte, des del moment en què va sol·licitar al M.I. GOVERN que s'apliqués l'exempció que considerava aplicable.

En definitiva, cal concloure que el contracte de referència estava subjecte a l'impost i que, en haver-se fixat un preu de venda de 380.000 euros, resultava improcedent l'exempció sol·licitada per l'agent. Per això, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus termes la sentència impugnada, sense fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la Sra. Nogués contra la sentència dictada el 5 de maig de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.