Reclamació de quantitat derivada de negligència professional.

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Vincent Aniére Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: B, SL

Representant: Sra. MPO

Advocat: Sr. ECA

Apel·lat: GRUP C, SL, i

Sra. Anaya

Representant: Sra. EAM

Advocat: Sra. MAA

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Reclamació de quantitat derivada de negligència professional.

SENTÈNCIA 000108/2025

Andorra la Vella, 11 de juny del 2025

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- El matrimoni format pels Srs. Anaya i Giner explotava sengles supermercats al Pas de la Casa.

Per a fer front a les obligacions comptables i fiscals que sorgiren arran de l'entrada en vigor de la Llei 30/2007 de la comptabilitat dels empresaris i de la instauració del marc fiscal andorrà, contractaven B, SL, societat que es dedica principalment al ram de la gestoria, per a la realització de la comptabilitat dels negocis explotats, i efectuar les declaracions tributàries escaients. Posteriorment, en el decurs del 2013 els esmentats negocis, se cedien a la societat GRUP C, SL (en endavant C).

Respecte de la prestació realitzada per B, SL, inicialment aquesta desplaçava un dels seus treballadors als establiments del grup empresarial C (Sr. Puga) fins que en el decurs de l'any 2015, aquest treballador s'incorporava en plantilla a C, duent a terme internament l'activitat que fins la data realitzava B, SL. Això no obstant, B, SL continuava realitzant una prestació activa en la comptabilitat, percebent uns emoluments a raó de 500.- EUR mensuals. Tanmateix, l'any 2016 C atorgava poders de representació a favor del Sr. Sarabia, treballador i soci de la societat B, SL, per tal que la representés davant l'agència tributària. Alhora, aquesta societat a través del Sr. Sarabia i en representació de C, presentà davant de l'administració els comptes dels exercicis 2012 a 2015.

L'any 2016, C encarregava a la societat G, SL una revisió comptable (símil d'auditoria) dels comptes de l'empresa respecte dels tres darrers exercicis comptables. Per a la realització de la tasca encarregada, l'empresa auditoria requerí informació comptable que es trobava en mans de B, SL, qui en retardà l'entrega al·ludint a dificultats tècniques i volum de feina. Coetàniament, el 18 d'abril del 2016, l'agència tributària iniciava un procediment d'inspecció a C amb relació a l'impost de societats dels exercicis 2012 a 2014 i IGI 2012 i 2014 (exp 1600XX), on es demanava al Sr. Sarabia, soci de B, SL i representant de C, diferent informació complementària. Realitzant aquest cas omís als requeriments realitzats per l'agència tributària, per resolució de 5 d'octubre del 2016, s'imposava a C una sanció de 300.- EUR per infracció a l'obligació d'aportar la documentació requerida malgrat haver estat requerida en diferents ocasions.

El 20 de gener del 2017, C modificava la representació de la societat davant de l'administració tributària, revocant així els poders que B, SL tenia fins a la data. Uns mesos més tard, concretament el 10 d'agost del 2017, la inspecció tributària comunicava a C la incoació d'un expedient sancionador per tres infraccions de defraudació de l'IS i dues respecte de l'IGI proposant unes sancions per l'import acumulat de 670.835,83.- EUR, al marge de les quotes tributàries degudes i els interessos moratoris generats. Els representants de C acceptaven la proposta feta per l'administració, el que comportava una reducció del 55% de la sanció, abonant en aquell acte l'import de 352.188,82.- EUR al marge del deute tributari existent (825.864,58.- EUR).

2.- Entenent que la responsabilitat de les infraccions relatades corresponia a la societat LA B, SL, el dia 29 de març del 2018, la representació processal de C formulava demanda envers aquesta, reclamant es dictés Sentència condemnant-la a pagar la quantitat de 352.488,82.- EUR en concepte de sancions tributàries, més altres 52.310,39.- EUR d'interessos moratoris i recàrrecs. Reclama també la quantitat de 26.647,50.- EUR en concepte de treballs suplementaris, altre import en concepte de dividends no repartits per la societat als socis de l'exercici del 2016. Tanmateix, reclamava els interessos legals de les dites quantitats i la totalitat de les costes ocasionades.

3.- El 3 de maig del 2018, la representació processal de la societat la B, SL contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la societat demandant, sol·licitant es dictés Sentència desestimant-les i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades.

4.- Les parts replicaven i duplicaven reiterant les seves pretensions inicials.

5.- Per aute de 5 de novembre del 2018, s'acordava l'acumulació al present procediment de les actuacions 2000292/2018.

En aquest, la Sra. Anaya formulava demanda en reclamació de quantitat contra la societat LA B, SL reclamant una indemnització pels danys i perjudicis soferts de resultes del procediment sancionador en què C es va veure immersa, pels conceptes següents que serien quantificats en tràmit de conclusions: consultes mèdiques i medicaments en la part que no abonés la CASS, indemnització pels danys i seqüeles psiquiàtriques patides segons prova pericial que es practiqués i la totalitat de les costes ocasionades.

6.- Una volta substanciat un procediment incidental, el 22 d'abril del 2021 la representació processal de la societat LA B, SL contestava la demanda formulada per la Sra. Anaya, sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part demandant el pagament de les costes causades.

7.- Les parts litigants presentaven sengles escrits de rèplica i dúplica en aquest procediment.

8.- Practicats els mitjans de prova considerats per l'òrgan a quo, pertinents i necessaris, i evacuats els respectius escrits de conclusions per les parts litigants, el dia 30 d'agost del 2023, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar substancialment la demanda formulada per la societat GRUP C, SL contra la societat B, SL i condemnar la darrera a pagar a la primera la suma total de 380.628,08EUR en concepte d'indemnització per danys i perjudicis en els termes detallats al Fonament jurídic sisè, quantitat que ha de ser majorada dels interessos legals corresponents a comptar des de la contesta a la demanda, a saber, a partir del 03.05.2018 i fins al seu total pagament.

Segon.- Fer imposició a la societat B, SL de les costes processals ocasionades a la societat GRUP C, SL vinculades amb la tramitació de la demanda interposada per la darrera, inclosos els honoraris d'advocat i procurador incorregudes per aquesta part actora.

Tercer.- Desestimar la demanda formulada per la Sra. Anaya contra la societat B, SL.

Quart.- Fer imposició a la Sra. Anaya de les costes judicials ocasionades amb la tramitació de la demanda interposada per aquesta contra la societat B, SL, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventualment pèrit, a acreditar en període d'execució de sentència, a excepció de les costes vinculades amb la tramitació de l'incident dilatori formulat per la societat B, SL en la causa acumulada núm. 2000292/2018 i resolt de forma desestimatòria per Aute de data 11.07.2019 (autes núm. 6000427/2019), les quals haurà d'assumir la part defenent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la Sra. Anaya".

9.- El 3 d'octubre del 2023, la representació processal de la societat LA B, SL, ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució demanant es dicti Sentència revocant-la i en el seu lloc desestimant la demanda articulada, imposant a la societat demandant el pagament de les costes ocasionades.

Concretament, considera que la sentència s'havia dictat ignorant sistemàticament els seus arguments i proves, i basant-se únicament en les al·legacions de la part demandant, GRUP C, SL; sosté que el contracte existent era de suport comptable bàsic i no pas un contracte d'assessorament fiscal ni d'auditoria comptable. Considera així que el suport es limitava a transcriure dades facilitades pel client per a la confecció i presentació de comptes i declaracions fiscals, sense accedir a tota la informació ni realitzar comprovacions pròpies.

Referia que la sentència a quo confonia aquest servei amb una auditoria professional, atribuint a B funcions que mai va tenir ni es van contractar, i que serien pròpies d'una empresa com G GESTORS. A més, els imports facturats per B (inferiors als 200 EUR mensuals) evidenciarien que no prestava un servei d'alt nivell tècnic ni amb responsabilitat sobre el contingut econòmic dels documents.

La recurrent nega haver tingut accés complet als extractes bancaris i altra documentació sensible abans dels requeriments de l'administració tributària. A més, destaca que la responsabilitat última en matèria fiscal recau sobre l'empresari, segons la Llei 30/2007.

També s'impugna la valoració de les testificals dels exassalariats, que foren posteriorment contractats pel client, i es considera que aquestes declaracions no gaudien de la imparcialitat necessària.

La recurrent argumenta que les sancions per defraudació es deuen a decisions dels administradors de GRUP C, que volien camuflar beneficis mitjançant despeses fictícies. D'altra part, negava que la seva actuació hagués estat negligent o que justifiqués la condemna a més de 380.000 EUR en danys i perjudicis, així com interessos, honoraris d'altres gestors i costes.

A títol de conclusió, referia que la sentència incorria en errors de valoració probatòria i aplicació del dret, i que responia a una visió parcial, arbitrària i desproporcionada, basada en una equiparació injustificada amb serveis de caràcter completament diferent.

10.- La representació processal de la societat C s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat demanant la confirmació íntegra de la Sentència dictada amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades, sostenint en essència que la valoració de la prova i les conclusions assolides per l'òrgan a quo eren perfectament ajustades a dret.

11.- El 23 de febrer del 2024, la representació processal de la societat LA B, SL formulava incident de recusació que es desestimava per aute de 6 del maig següent. Contra aquesta resolució, es formulava recurs d'apel·lació que s'inadmetia a tràmit per aute del 24 de setembre del 2024. Contra aquesta resolució es formulava recurs de reposició que es desestimava per aute de 18 de desembre del 2024.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la representació processal de la societat C persegueix la condemna de la societat LA B, SL a satisfer l'import corresponent a les diferents sancions tributàries que li van ser imposades per defraudacions en l'IS i l'IGI i retard en la presentació de documentació justificativa, més interessos moratoris i cost de treball suplementari. Tanmateix, la Sra. Anaya, legal representant de la societat demandant, reclamava una compensació equivalent al cost de les visites mèdiques i medicaments no coberts per la CASS a causa de la malaltia mental derivada de l'angoixa ocasionada pel procediment sancionador en què la societat es va veure immersa més una indemnització pel pretium doloris que sostenia haver patit.

La societat LA B, SL s'oposava a ambdues reclamacions acumulades.

La Sentència dictada pel Tribunal de Batlles, acull substancialment la demanda articulada per C, condemnant la societat LA B, SL a pagar l'import de 380.628,08.- EUR corresponent als següents conceptes:

352.188,82EUR per les sancions tributàries de defraudació dels impostos de societats i IGI imposades per l'Administració Tributària a través de la resolució núm. PSAN1700XXXX de data 04.08.2017.

300EUR per la sanció lleu imposada per l'Administració Tributària a través de la resolució núm. EXP/2016/SAN/0113_XXX de data 05.10.2016.

26.195,56EUR en concepte d'interessos moratoris i recàrrecs abonats a l'Administració Tributària.

1.943,70EUR en concepte d'honoraris satisfets a G GESTORS.

Aquest import global l'incrementa dels interessos legals meritats d'ençà de la contesta a la demanda i, tanmateix, imposa a la part demandada el pagament de les costes ocasionades.

En canvi desestima íntegrament les pretensions de la Sra. Anaya, imposant-li el pagament de les costes derivades de la seva reclamació.

I és contra la decisió condemnatòria adoptada al seu respecte que la societat LA B, SL formula recurs d'apel·lació.

Segon.- En primer lloc , la part recurrent sosté que la prestació pactada en el contracte no havia variat al llarg del temps limitant-se a un suport administratiu, consistent a recollir dades comptables subministrades per C per al dipòsit dels comptes davant l'agència tributària. Es destaca que el Sr. Sarabia va actuar com a representant de C per mandat que se li va fer en aquest sentit, i es rebutja que LA B, SL exercís funcions d'auditoria, ja que només feia tràmits administratius per un preu simbòlic (9,5 EUR/hora). Es nega que LA B fos qui introduïa totes les dades comptables i es critica que la sentència valorés erròniament testimonis i proves com la factura 99-67, les declaracions dels Srs. Puga, E, Pino i del mateix Sarabia. S'atribueixen les defraudacions a la voluntat de C d'ocultar beneficis, sostenint per això que havien instruït els seus treballadors amb aquesta finalitat. Es qüestiona, d'altra part, el valor probatori de la factura 99-67, que es considera insignificant, puntualitzant però que, evidenciava la diferència que existia entre els serveis contractats a LA B i aquells que ho van ser a G. Es considera que la part demandant pretenia enriquir-se de manera injustificada a la seva esquena i es defensa que la valoració probatòria del tribunal va ser frívola i poc ponderada. Finalment, es remarca que els responsables de C eren empresaris experimentats i sabien perfectament els guanys que generava la seva empresa, sense que ara puguin invocar una pretesa ignorància o inexperiència atès que en definitiva a ells corresponia portar una comptabilitat ajustada a llei i a la realitat concurrent.

En aquest context, la clau de volta del present motiu de recurs es circumscriu, principalment, a revisar la valoració de la prova efectuada per l'òrgan a quo sobre el dèbit específic que LA B, SL assumia en mèrits del contracte de prestació de serveis que vinculava les parts litigants: la societat recurrent entén que se cenyia a una tasca purament administrativa de suport a la societat C en la realització de la seva compatibilitat i que segons relata se cenyia a posar en format normalitzat la informació que els era facilitada.

Abans d'abordar l'anàlisi dels motius de recurs que es plantegen en aquest apartat, cal recordar que el nostre dret processal ha adoptat el sistema de la lliure valoració de la prova com a criteri rector general, al marge d'algunes excepcions on la Llei contempla un sistema de valoració taxada (ens referim essencialment a l'admissió de fets perjudicials en l'interrogatori de part -art. 196.1 CPC- i dels documents públics respecte del fet, acte o estat de les coses que documenten -art. 231 CPC-). Això implica que els òrgans judicials, en l'exercici de la seva funció jurisdiccional, han de formar la seva convicció sobre els fets controvertits mitjançant una apreciació racional, motivada i conforme a les regles de la lògica, l'experiència i el principi de la sana crítica, erigint-se la motivació com el mecanisme de control de la qualitat del judici de valoració realitzat (article 10 de la Constitució d'Andorra i article 6 del CEDH).

L'òrgan jurisdiccional d'instància ha fonamentat les seves conclusions sobre la naturalesa i l'abast de la prestació de serveis prestada per la societat demandada, essencialment en la testifical dels senyors Puga i AE. Aquestes declaracions, recollides en el sí del procediment judicial, han estat valorades en el sentit que corroboren el fet que la societat LA B, SL no es limitava a una mera assistència administrativa, sinó que assumia efectivament funcions pròpies de la comptabilitat empresarial de la societat C.

Aquesta conclusió no reposa, tanmateix, en una valoració aïllada de les manifestacions dels testimonis vinculats laboralment a la part demandant, sinó que es troba degudament corroborada per una pluralitat de proves complementàries que en reforcen la consistència i en consoliden la versemblança. En primer lloc, cal destacar la declaració del senyor Sarabia, soci i treballador de LA B, SL, qui va reconèixer que la seva empresa exercia una tasca de supervisió -o, en paraules de la sentència, de "revisió"- de les dades comptables introduïdes per C. La mateixa existència d'aquesta tasca de supervisió ens porta a considerar que la comesa desenvolupada per la demandada, transcendia l'àmbit mecànic de la introducció de dades i revelava una funció d'anàlisi i control, sense la qual la supervisió admesa no tindria cap mena de sentit.

En segon lloc, resulta especialment rellevant que LA B, SL elaborés i lliurés a C una anàlisi de balanç i resultats (folis 334 i ss) corresponents als exercicis 2013 a 2015. Aquesta actuació és, sens dubte, pròpia d'una gestió comptable integral i no pas d'un servei accessori. A més, s'ha constatat que el mateix senyor Sarabia representava C davant l'administració tributària, funció que pressuposa un coneixement profund de la realitat econòmica de l'empresa i una assumpció de responsabilitat incompatible amb una prestació merament auxiliar.

Finalment, la factura núm. 99-67 aporta un element documental clau: reflecteix tant la remuneració pels serveis prestats pel senyor Puga (aleshores vinculat a LA B, SL), com l'existència d'un import fix mensual, que reforça la tesi que la societat demandada facturava per una activitat continuada i de naturalesa comptable, allunyada del suport administratiu invocat per la defensa.

A partir d'aquesta confluència probatòria, la valoració realitzada per l'òrgan d'instància es revela escrupolosament respectuosa amb els cànons de valoració de la prova que ja hem tingut ocasió d'indicar. En efecte, malgrat que part del fonament probatori es deriva de testimonis amb relació jurídica amb la part demandant, l'òrgan jurisdiccional ha contrastat i completar aquestes afirmacions amb altres elements de caràcter objectiu que en reforcen l'eficàcia de convicció, sense que, en canvi, concorri cap altre element en autes que recolzi la versió de la part defenent quines indicacions resulten meres especulacions.

En efecte, la seva argumentació es fonamenta quasi exclusivament en l'import de les retribucions percebudes per LA B, SL -ja fos per hores (9,5 EUR/h) o en concepte fix mensual-, i en la comparació amb les quanties posteriors facturades per G, SL. Aquesta línia argumental, però, no té prou força per desvirtuar la construcció probatòria de la sentència. El preu horari, d'una banda, només apareix en factures anteriors a mitjans del 2015, període en què el senyor Puga, com a treballador de LA B, SL, es desplaçava físicament a C per introduir dades comptables mitjançant el programari CTS, el què evidencia en definitiva que es tractava a l'import horari corresponent a la prestació administrativa que aquest desenvolupava. En aquestes circumstàncies, i atès que LA B, SL facturava tant per la tasca administrativa (75 EUR) com per serveis comptables mensuals (120 EUR), cal concloure que l'encàrrec incloïa la gestió integral de la comptabilitat. Aquesta impressió es veu reforçada pel fet que, a partir del moment en què el senyor Puga passà a formar part de la plantilla de C i assumí ell mateix la funció d'introducció de dades en intern de l'empresa demandant, la retribució mensual facturada per LA B, SL s'incrementà a 500 EUR, fet que evidencia que la naturalesa i complexitat del servei prestat transcendia, amb escreix, la d'una simple assistència.

Quant a la comparació amb les factures emeses per G, SL, és cert que l'import aplicat per aquesta societat és molt superior. Tanmateix, no es pot obviar que la tasca d'aquesta darrera consistí, essencialment, en una operació de revisió anàloga a una auditoria comptable de les operacions registrades durant l'exercici 2016, funció amb finalitat i metodologia completament diferenciades de la comptabilitat ordinària, la qual cosa justifica la diferència de preu.

D'altra banda, la part recurrent intenta eludir responsabilitats assenyalant que els desequilibris comptables detectats serien atribuïbles als responsables interns de C, els quals haurien d'alguna manera manipulat els comptes per minimitzar les obligacions fiscals de l'empresa. Aquesta hipòtesi, però, no troba cap suport en les actuacions. Ben al contrari: tal com observa la resolució impugnada, en el curs del procediment d'inspecció tributària el senyor Sarabia aportà espontàniament documentació bancària i de la CASS de C, sense que consti que necessités requerir-la prèviament per a obtenir-la. Aquest fet, evidencia el grau de coneixement que LA B, SL podia tenir sobre la realitat empresarial de C. En aquest context, i des de la perspectiva de les obligacions que deriven del contracte de prestació de serveis en l'àmbit de la comptabilitat, cal recordar que la responsabilitat de la societat demandada no es pot analitzar en termes exclusivament formals, sinó que ho ha de ser segons la lex artis pròpia del sector en què opera, i que en tractar-se d'un professional liberal que ofereix els seus serveis en l'àmbit de la gestoria però també de la comptabilitat de les empreses, no pot limitar-se a l'execució mecànica de les tasques encomanades, sinó que ha d'actuar amb la diligència, coneixements tècnics i criteri professional que resulten propis del seu àmbit d'actuació.

En matèria comptable, aquesta obligació de mitjans es concreta en el deure de verificar que els assentaments i anotacions reflecteixin de forma veraç, completa i regular la realitat econòmica de l'empresa. Així, quan el prestador dels serveis comptables disposa de les dades, els accessos i la informació que li permeten comprovar la fiabilitat dels registres, s'imposa per imperatiu contractual, el deure d'actuar proactivament, identificar possibles incongruències, assenyalar anomalies i, si escau, procedir a la rectificació dels assentaments comptables incorrectes. Aquesta exigència no pot ser suplerta per una mera transcripció de dades ni per una supervisió superficial o merament formal, que defuig les responsabilitats pròpies de la funció comptable.

Així les coses, la conducta observada per LA B, SL, que es va limitar a introduir dades i emetre informes sense contrastar exhaustivament el contingut material de la comptabilitat, ni advertir sobre possibles desviacions que afectaven greument la imatge fidel dels comptes de C, suposa un incompliment del nivell de diligència tècnica que la lex artis comptable exigeix. Aquesta omissió, donada la naturalesa de l'activitat i les responsabilitats assumides, no pot ser considerada menor o accessòria, sinó que integra el nucli essencial del deure de bona fe i de professionalitat que informa aquest tipus de relació contractual.

Per consegüent, no sols no pot excloure's la responsabilitat de la societat demandada, sinó que, molt al contrari, aquesta resulta directament vinculada al dany produït, en la mesura que va actuar negligentment en una activitat tècnica que requeria coneixements especialitzats, criteri professional i capacitat crítica. En definitiva, i tal com amb rigor exposa la resolució d'instància, l'incompliment de la lex artis per part de LA B, SL és el fonament jurídic ineludible de la seva responsabilitat i justifica plenament l'estimació parcial de la demanda i la desestimació del recurs.

D'altra banda, cal descartar aquell intent de traslladar la responsabilitat dels fets controvertits als òrgans d'administració de la societat C, al·legant que, segons disposa la legislació mercantil aplicable, és als administradors a qui correspon, en darrera instància, el deure legal de portar la comptabilitat de l'empresa i garantir que aquesta reflecteixi la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'exercici. Aquest principi, que constitueix una veritat jurídica indiscutible, no pot ser interpretat en termes absoluts ni deslligat del marc contractual concret en què es desenvolupa l'activitat econòmica d'una societat.

En efecte, quan els administradors d'una empresa opten, per externalitzar la gestió comptable mitjançant l'encàrrec professional a una societat especialitzada, es produeix una redistribució funcional de responsabilitats, de tal manera que l'obligació de diligència i de fidelitat formal i material en el tractament dels fets econòmics recau en el vessant extern de les relacions (és a dir al marge de l'administració tributària), per mandat contractual, sobre l'entitat prestadora del servei. En el cas present, ha quedat acreditat que els administradors de C varen confiar la gestió comptable a una societat -LA B, SL- que no sols oferia les qualificacions i mitjans tècnics per assumir aquesta funció, sinó que, de fet, va exercir-la de manera continuada, sistemàtica i remunerada durant un període prolongat de temps. La relació no es limitava, com s'ha exposat, a la mera introducció de dades, sinó que comprenia l'elaboració d'informes mensuals, l'anàlisi dels estats financers i fins i tot la representació de la societat davant l'administració tributària. Aquesta realitat factual exclou que pugui imputar-se als administradors de C cap actuació negligent o omissiva en l'exercici de les seves funcions, ja que aquests van actuar dins els límits de la diligència exigible en el marc d'una delegació legítima i raonable de funcions. En absència de qualsevol indici que provi que aquests haguessin donat instruccions directes per alterar els llibres comptables de l'empresa, o que coneguessin i consentissin irregularitats en la seva elaboració, la imputació de responsabilitat que pretén realitzar la societat defenent no pot prosperar: no tan sols no concorre cap mena de prova que ho confirmi sinó que, s'infereix de l'actuat que LA B, SL disposava d'informació en un grau suficient que li assegurava autonomia operativa i d'accés directe a les dades essencials de la societat. Aquest element és revelador del grau de confiança i de dependència tècnica que existia entre les parts, i confirma que la responsabilitat pels defectes comptables correspon exclusivament a la societat contractada, sense que es pugui imputar als administradors cap incompliment en l'exercici de les seves funcions legals.

En atenció a tot el que ha estat exposat, el primer motiu del recurs es veurà abocat al fracàs.

Tercer.- En aquest segon motiu impugnatori, la part recurrent qüestiona la fonamentació de la resolució de la Batllia en la mesura que atribueix a LA B, SL la causació de danys i perjudicis, arran d'una actuació negligent que hauria abocat en la incoació d'un expedient administratiu sancionador i la posterior imposició d'una multa per import de 380.628,08 euros, per infraccions tributàries de caràcter greu.

Els recurrents sostenen que la responsabilitat directa en la configuració dels assentaments comptables recauria exclusivament en els representants legals de la societat actora, concretament els Srs. Anaya i Giner, que instruïen el seu personal per tal de reduir en tot moment, l'import a pagar en concepte d'impostos. D'aquesta manera, es pretén desplaçar tota imputació subjectiva a l'esfera de decisió i control de la clienta, tot recordant, a més, que aquesta hauria estat sancionada per defraudació tributària, extrem que -de prosperar- reforçaria, al seu criteri, la tesi d'una actuació maliciosa per part de l'obligada tributària. També es discrepa de l'afirmació recollida en la resolució d'instància segons la qual LA B, SL hauria tingut accés als comptes bancaris de la societat C, SA. Al contrari, s'assevera que fou la mateixa C qui, en atenció a un requeriment d'informació, va posar aquesta documentació a disposició de LA B, SL, la qual, únicament disposava d'accés a la documentació comptable, no pas a informació bancària susceptible de reflectir la totalitat de l'activitat econòmica.

Sobre aquesta darrera afirmació, cal convenir amb la valoració del material probatori efectuada per la Batllia: En la diligència de data 23 de desembre de 2016 (foli 58), consta que el Sr. Sarabia aportà, en nom de C, extractes bancaris dels exercicis 2012 a 2014, així com els documents justificatius de les cotitzacions a la CASS. Aquesta actuació s'emparava en un poder de representació voluntària atorgat el 18 d'abril de 2016 (foli 46). No consta en cap moment, que la societat demandant hagués estat ni tan sols coneixedora de les actuacions acomplertes pel seu representant després de la representació que li va atorgar. Així doncs, en absència d'un vincle que justifiqui la participació de la societat actora amb la documentació presentada, és plenament lícit concloure que LA B, SL, disposava per sí mateixa dels mitjans d'accés a la informació necessària, en ús del mandat i de les facultats efectivament exercides atesa la confiança que llavors existia entre els litigants.

D'altra banda, la sentència impugnada delimita amb claredat la naturalesa i l'abast del deure de diligència exigible a una empresa externa de gestió comptable i fiscal, establint en el foli 21 que: "la responsabilitat d'una assessoria o gestoria consisteix en assabentar-se, comprovar i demanar quanta documentació sigui pertinent a fi de poder confeccionar els comptes i les declaracions tributàries de conformitat a la lex artis de l'impost declarat". En aquest sentit, la responsabilitat atribuïble a LA B, SL no es fonamenta en una culpa general o presumpta, sinó en l'incompliment concret de les obligacions professionals que li eren exigibles en mèrits del contracte existent. L'execució de la seva comesa requeria que les declaracions fiscals i els assentaments comptables reflectissin fidelment la realitat econòmica de la societat clienta, de conformitat amb els principis que vertebren la seva intervenció. Només l'ocultació deliberada d'informació per part de la societat demandant hauria permès excloure la responsabilitat de l'empresa demandada. En el cas present, aquesta condició no concorre perquè, d'una banda, LA B, SL tenia accés integral a la informació necessària, el què li permetia conèixer la informació necessària per a preparar les declaracions tributàries corresponents amb degudes garanties d'autenticitat i veracitat i, d'altra banda, no es justifica, ni cap element en autes ens porta a considerar-ho ni tan sols de manera indiciària, que es va produir cap ocultació dolosa dels empresaris del grup demandant, susceptible d'excloure la seva responsabilitat. Al contrari, l'anàlisi del conjunt probatori condueix a la conclusió que la societat gestora podia disposar d'informació comptable completa, i que el dany produït -concretat en una sanció econòmica d'import considerable- hauria pogut ser evitat si LA B, SL hagués exercit la seva funció amb la diligència exigible. És, doncs, aquest incompliment de la diligència pròpia del professional de la comptabilitat, el que fonamenta la responsabilitat civil derivada del dany causat.

Quart.- La representació processal de LA B, SL, sosté, d'altra banda, que no hauria prestat mai serveis d'assessorament fiscal a la demandant. Tanmateix, aquest extrem -irrellevant a l'efecte del debat que s'examina- no incideix en la fonamentació jurídica de la responsabilitat que se li imputa, que no neix de l'existència o inexistència d'un contracte d'assessorament fiscal, sinó de la prestació defectuosa dels serveis comptables i de confecció de declaracions tributàries que efectivament assumí i dugué a terme LA B, SL, que el Sr. Sarabia en la seva testifical reconeix que va realitzar.

En aquest sentit, cal reiterar que la responsabilitat de la societat demandada es fonamenta en l'incompliment del contracte de prestació de serveis existent. És, per tant, l'execució material i negligent de les funcions de comptabilitat i fiscals (declaracions), i no la manca d'un servei d'assessoria jurídica tributària, el que genera la seva responsabilitat civil derivada. Addicionalment, la part recurrent pretén reduir la seva funció a una mera representació administrativa puntual del grup C davant l'Agència Tributària. Aquesta construcció resulta manifestament insostenible no només per raons de lògica contractual, sinó també per raons de coherència amb la pràctica habitual i sostinguda de la relació entre les parts. La distància moderada entre el Pas de la Casa i Andorra la Vella, unida a la constància fefaent de múltiples actuacions regulars de LA B, SL en nom del grup, desmenteix la idea d'una col·laboració merament instrumental. El conjunt de les proves, i especialment la dinàmica efectiva dels intercanvis i tràmits realitzats, permet concloure que ens trobem davant una relació estable, funcional i sostinguda de gestió comptable i fiscal integral.

D'altra banda, la part demandada insinua que hauria estat un exercici d'extrema ingenuïtat pensar que els administradors de la societat demandant desconeixien els resultats econòmics reals de la seva activitat. Aquesta afirmació, amb tot, no pot ser acollida com a eximent ni tan sols com a factor mitigador. En primer lloc, perquè les declaracions fiscals eren confeccionades íntegrament per LA B, SL sobre la base de la mateixa comptabilitat que també elaborava, de manera que l'esfera d'actuació i control quedava centralitzada en la societat gestora. En segon lloc, perquè la confiança legítima entre les parts -i expressament reconeguda per tots els testimonis i declarants- justifica que la verificació de les dades per part de la societat clienta fos més relaxada, atès que confiava en l'adequació tècnica i veracitat del treball fet pel seu gestor professional. En aquesta situació, el motiu del recurs que s'articula no podrà triomfar.

Cinquè.- Discrepa també la recurrent de les consideracions contingudes en la Sentència de la Batllia quan se sosté que el Sr- Sarabia hauria lliurat fora de termini voluntari els documents que conformaven els comptes anuals de la societat, connectant aquest fet amb la manca de diligència de LA B, SL en exercici de la seva activitat. S'alça contra aquest raonament sostenint que l'agència tributària finalment no va sancionar el grup demandant per aquesta raó, sinó per haver incorregut en greus defraudacions tributàries. D'altra part, manté que el retard era directa i exclusivament atribuïble a la societat demandant atès que no complia dins el termini i en la forma escaient, els requeriments que va articular tan bon punt era assabentada de la postura de l'administració, sostenint que l'actora s'estimava més haver de pagar una sanció de 300.- EUR pel retard en l'entrega de la documentació que altre per un import molt superior que els podria correspondre en cas de portar una documentació errònia. Qüestionava que la part demandant no hagués tingut coneixement dels requeriments realitzats per l'administració tributària sostenint que la decisió d'incoació li va ser comunicada personalment, de tal manera que en definitiva el retard en el lliurament de la informació els era directament atribuïble, afegint que en qualsevol cas, la demora que van poder experimentar des de B, SL es trobava perfectament justificada.

És cert que la diligència de 18 d'abril del 2016 (foli 44) es troba estesa a nom i a l'adreça de la legal representant del grup C, i que és justament aquesta diligència la que origina el model de representació voluntària (foli 46) atorgat en benefici del Sr. Sarabia, sense que en aquesta eventualitat, es pugui sostenir que ignorava que s'havia incoat un procediment d'inspecció de caràcter general sobre l'IS (2012 a 2014) i l'IGI (2013-2014) i el requeriment que es realitzava per a aportar el llibre registre de factures rebudes, els llibres registre de factures emeses (2013-2014) i els comptes anuals (XXXX). Ara bé, això no priva que els actes posteriors amb aquest procediment i en mèrits de la representació relatada intervenien exclusivament entre el Sr. Sarabia i l'administració tributària (ens referim a la diligència de 8 de maig -foli 45- i altres posteriors, folis 47 i 49), sense que en cap moment en autes es justifiqui que aquestes es comunicaven a la societat demandant. En aquesta eventualitat, i a partir del moment en què en autes no es justifica cap acte d'interpel·lació de LA B, SL envers C requerint-los d'aportar la documentació exigida des de l'administració no es pot defensar seriosament que eren aquests qui dolosament retardarien l'entrega de la documental corresponent.

Sisè.- Seguidament la part recurrent nega que la seva representada tingués accés a les cotitzacions efectuades per l'empresa a la CASS i a la documentació relativa a la gerència per tal de verificar els acords de la junta relatius a la remuneració de la gerència.

Ja hem detallat exhaustivament quines són les concretes operacions que s'incardinen en el dèbit prestacional d'una empresa de comptabilitat. Aquestes assumeixen un deure de control que passa inexorablement per exigir a la societat clienta tots els suports documentals escaients, si és que no els tenia ja, entre els quals els aspectes relacionats amb la retribució dels assalariats i personal directiu. Màxim si es té en compte que constitueix, per regla general, un dels aspectes quantitativament més significatius en la comptabilitat d'una empresa, de manera que qualsevol omissió en la comprovació d'aquests conceptes no pot, considerar-se un error marginal, sinó una deficiència estructural en el compliment de les obligacions contractuals assumides en la concreta prestació examinada.

Setè.- Al marge de les irregularitats apreciades per l'agència tributària respecte dels conceptes salarials declarats en excés, la part recurrent nega que les despeses per import de 28.174,04.- EUR no documentades per l'any 2014, s'alça contra el raonament contingut en la Sentència quan considera que també això obeïa a una realització deficient de la seva tasca per part de LA B, SL. Insisteix que el deure de conservació de la documentació requeia en els empresaris; quant a les irregularitats de l'any 2015, destaca que la comptabilitat la realitzava el Sr. Puga per compte de C. Insistia que en definitiva el que concorria era una clara voluntat del grup demandant per a defraudar les seves obligacions tributàries en benefici propi i que la seva representada era una petita estructura que no disposava dels mitjans materials ni humans per a suportar les obligacions que la Sentència recorreguda posava a càrrec seu.

Ens hem atardat al llarg de la present resolució sobre l'abast característic de la prestació de serveis concertada entre els avui litigants i també ens hem pronunciat en relació amb l'abast de la prestació existent i les obligacions que assumia la societat recurrent. A partir del moment que aquesta assumia les tasques comptables i les declaracions tributàries prop de l'administració corresponent, les seves obligacions havien de ser complertes amb la diligència exigible, sense que l'estructura de l'empresa o la seva dimensió, permetin moderar la seva responsabilitat.

Quant a l'ànim de defraudació que s'atribueix als representants de la societat demandant, el mateix no es troba el més mínimament acreditat. En qualsevol cas, atesa l'evidència de la irregularitat concurrent en la declaració i la seva importància econòmica corresponia a la societat demandada advertir-ho a l'empresa demandant i negar-se a fer la declaració corresponent.

Vuitè.- Altre motiu del recurs intervé contra la decisió de posar a càrrec de la seva representada l'import de 1.943,70.- EUR relatius als honoraris que l'empresa G que va pagar C com a resultats dels requeriments realitzats pel departament de tributs.

Tampoc aquest motiu del recurs pot triomfar: l'import indicat va ser assumit per C per tal de regularitzar la situació creada per la deficient execució de la seva comesa per B, SL. En aquesta eventualitat, el criteri d'indemnització integral del dany, exigia que el cost fos posat a càrrec de la societat incomplidora.

Novè.- El darrer motiu de naturalesa substantiva que la part recurrent introdueix, pivota al torn del pretès caràcter inexcusable de la ignorància de la defraudació comesa pel grup demandant atès el benefici econòmic que els representava; referint que fins i tot el Grup C admetia que la comptabilitat de l'empresa el realitzava en intern el Sr. Puga (paràgraf 3 de la pàg. 8 de l'escrit de demanda) insistint que l'activitat desenvolupada per LA B, SL es limitava a recollir les dades comptables de l'actora subministrades pels responsables o assalariats de l'actora i procedir al dipòsit dels comptes davant de Govern, sense que en aquesta eventualitat els pogués fer responsables de les defraudacions invocades.

En relació amb aquestes indicacions, recordarem que la responsabilitat civil derivada de la prestació de serveis professionals no s'estructura únicament sobre la base de l'autoria directa de la irregularitat, sinó sobre la inobservança dels deures inherents a l'activitat professional contractada. És a dir, encara que fos cert que la informació comptable fos proporcionada inicialment per la societat clienta -com sovint ocorre en les relacions professionals d'aquesta naturalesa-, això no exonera el gestor de la seva obligació legal i contractual de verificar, requerir i revisar aquelles dades, abans d'incorporar-les a una declaració fiscal o a uns comptes anuals sotmesos a dipòsit oficial.

L'afirmació segons la qual el Sr. Puga assumia part de la comptabilitat no desvirtua el fet que LA B, SL seguia tenint la responsabilitat de revisar, completar i presentar formalment els comptes anuals, activitat que no pot ser qualificada de mer dipòsit mecànic, sinó que implica una revisió del conjunt de la informació comptable.

A més, s'ha d'insistir que els beneficis fiscals que podria haver obtingut la societat C no són de naturalesa a moderar la responsabilitat del comptable extern. Aquest ha d'actuar amb independència i no pot col·laborar, ni per acció ni per omissió, en la consolidació d'una situació irregular. Si aquesta irregularitat era evident, corresponia a LA B, SL advertir-ne els riscos i, si calia, negar-se a signar o presentar les declaracions corresponents.

Desè.- En darrer lloc, i pel que es refereix a les costes, l'òrgan a quo les imposa al litigant vençut en mèrits del principi del venciment objectiu. En el present supòsit no s'aprecia que pogués concórrer dubtes de fet o de dret que justifiquessin una aplicació de la regla de la mitigació.

Quant a les costes ocasionades en aquesta alçada, la desestimació del recurs comportarà que les costes s'imposin a la part recurrent (art. 354.2 del CPC).

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat LA B, SL contra la Sentència 71/2023 dictada per la Batllia el dia 30 d'agost del 2023 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de els costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.