CASS. Revisió d'una pensió d'accident de treball. (0052/09)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: SS-0043-1/07 TSA: 41/08

S E N T È N C I A NÚM. 52-2009

PARTS:

Apel·lant-ada: Puga Representant: en nom propi Advocat: Gibert

Apel·lant-ada: CASS Representant: Ropero Advocat: Giner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 20 de maig de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0043-1/07.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de data 23 de maig de 2008 va estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Puga contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, i va anul·lar les resolucions d'aquest organisme de 8 de juny i 25 de juliol de 2007, declarant el dret de l'agent a beneficiar-se d'una pensió d'invalidesa per accident de treball corresponent a una minva total del 35,40%.

2n.- Disconforme amb aquesta resolució, la representació de la part agent va interposar recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala. La impugnació es concreta a dos dels punts examinats en la sentència apel·lada, que es refereixen al fet de no haver-se considerat la lumbàlgia que pateix la interessada com una conseqüència de l'accident de treball que va patir el 21 de febrer de 2006, i a la denegació de l'element professional, que l'agent considera que ha de ser pres en consideració, ja que no pot desenvolupar cap tipus d'activitat laboral. A més, i en termes generals, es denuncia que no s'han tingut en compte els informes mèdics que va aportar la demandant, i que la sentència parteix del contingut de l'informe pericial, però fixa una I.P.P. inferior, tot i afegir la valoració de la depressió reactiva que pateix la interessada.

3r.- La representació de la CASS va interposar igualment recurs d'apel·lació contra la sentència de 23 de maig de 2008. En aquest cas, es discuteix la valoració de la cervicàlgia, que es considera excessiva, així com el 5% atribuït a la depressió reactiva, la qual es valora com a lleugera i, per tant, no susceptible d'incrementar el grau d'invalidesa.

4t.- Es va donar trasllat dels esmentats recursos d'apel·lació a les respectives contraparts, a fi de què poguessin contestar-los, tràmit que van evacuar en temps i forma.

5è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com a punt de partida per a resoldre les qüestions litigioses que es plantegen en aquest recurs, convé recordar que aquesta Sala ha declarat de manera reiterada que en processos d'aquesta naturalesa, en què les parts incorporen diversos informes tècnics, no sempre coincidents, cal tenir en compte el caràcter prevalent dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.

És des d'aquesta perspectiva que cal examinar les diverses qüestions que s'han plantejat sobre la determinació de l'element objectiu de la invalidesa derivada de l'accident de treball que va patir la recurrent en data 21 de febrer de 2006.

Així, quant a la impugnació formulada per l'agent, s'han de confirmar els pronunciaments que conté la sentència apel·lada sobre la lumbàlgia que invoca aquella part. L'informe pericial que consta als folis 120-128 de les actuacions de primera instància és ben taxatiu en afirmar que aquesta patologia lumbar no sembla derivar directament de l'accident de treball, i aquesta conclusió concorda també amb l'informe mèdic que es va emetre en el marc del procediment penal que es va seguir com a conseqüència de l'accident de circulació que va donar lloc a la invalidesa que ara es discuteix. En conseqüència, no es pot valorar la lumbàlgia a l'hora de determinar el grau d'I.P.P. que pateix la interessada, ja que no s'acredita que aquesta patologia derivi de l'accident de treball de febrer de 2006.

Pel que fa a la cervicàlgia, la mera comparació del dictamen pericial practicat en primera instància amb l'informe de l'assessoria mèdica de la CASS permet apreciar que ambdós coincideixen substancialment en la determinació de les seqüeles que pateix la interessada en la columna cervical i tan sols manifesten una lleu diferència en el grau d'inflexió del costat dret, cosa que determina variacions en la seva quantificació, que el primer xifra en un 15% mentre que el segon ho fa en un 20%, conseqüència de la diversa consideració que atribueixen a l'entitat de la patologia.

Resulta indiscutible, tanmateix, que el dictamen pericial no conté cap errada en la determinació de les lesions sofertes per l'interessat, i que la seva valoració es mou dins del marge que preveu la guia-barem per aquest tipus de patologies, de manera que no hi ha raons que puguin justificar una revocació de la sentència apel·lada en aquest punt, per la qual cosa s'ha de desestimar el recurs que interposa la CASS sobre aquesta qüestió.

En darrer terme, l'existència d'una depressió reactiva està confirmada pel dictamen emès pel Dr. Pla, el qual manifesta expressament que "s'hauria de tenir en compte a l'hora de fixar el grau d'incapacitat", malgrat que sigui d'intensitat lleugera. Encara que aquest perit no valori separadament aquesta patologia, la sentència apel·lada l'ha quantificada en un 5% segons altres informes mèdics que consten a les actuacions (foli 28), i això en l'exercici de les seva funcions com a peritus peritorum, de manera que tampoc es poden estimar les al·legacions de la CASS sobre aquesta qüestió.

En definitiva, procedeix confirmar la sentència apel·lada quant a la determinació de l'element objectiu de la invalidesa per accident de treball, que fixa en un 35,40 d'I.P.P. Arribats a aquest punt, s'ha de recordar a la part agent que aquest grau d'invalidesa resulta inferior al que ofereix el dictamen pericial (foli 127) ja que la Batllia ha aplicat la regla de Balthazard, atès que les seqüeles no afecten les mateixes funcions, i aquesta conclusió no ha estat seriosament discutida.

Tercer.- Segons han declarat les sentències d'aquesta Sala nºs. 96- 35, de 6 de setembre de 1996, 96-46, de 20 de novembre del mateix any, 97-09, de 28 de febrer de 1997, i 97-31, de 14 de juliol de 1997, entre d'altres, "l'element professional es valora en funció de la pèrdua d'emoluments que sofreix l'assegurat, comparant el sou percebut al reincorporar-se al treball amb el que percebia abans de produir-se l'accident i la valoració d'aquests elements requereix una activitat probatòria mínima".

De la mateixa manera, les sentències 96-46, de 20 de novembre de 1996, i 97-09, ja esmentada, declaren que "l'aportació a l'expedient administratiu o a les actuacions judicials dels elements de fet en que se sustenta l'element professional correspon, en principi, a l'assegurat", ja que és aquest qui realment pot acreditar aquesta circumstància. Igualment, la sentència 98-38, de 21 de setembre de 1998, afegeix que l'interessat "segons un principi clàssic de contenciós administratiu, ha d'aportar els elements precisos que li permetin justificar la seva pròpia avaluació en la pèrdua d'emoluments".

Tanmateix, aquesta regla general té una excepció, que igualment ha recollit la jurisprudència d'aquesta Sala (entre d'altres, sentència nº 2000- 37, de 18 de setembre de 2000), que es dóna quan els propis informes mèdics permeten apreciar que la patologia que pateix l'interessat li ha impedit reprendre la seva activitat laboral. És important assenyalar que, a diferència del que succeeix en la invalidesa-malaltia, en que l'atribució del grup II requereix trobar-se incapacitat per a qualsevol tipus d'activitat, l'element professional de la invalidesa-accident de treball deriva de la pèrdua concreta d'emoluments que experimenta l'interessat com a conseqüència de l'accident que ha patit.

En el supòsit que ara s'examina, com bé diu la sentència apel·lada, l'agent no ha acreditat la pèrdua d'emoluments, ni tampoc que es trobi incapacitada per a desenvolupar un treball regular. Tant l'informe del psiquiatre Dr. Pla (foli 118) com el del Servei de Medicina Forense (foli 126) són coincidents en afirmar que la interessada no està incapacitada per a treballar. Els primer d'aquests dictàmens afirma, a més, que pot fer la major part d'activitats i també pot treballar en la seva feina habitual de dependenta, encara que amb una disminució del rendiment laboral.

En conseqüència, també en aquest punt s'ha de confirmar la sentència impugnada i desestimar el recurs d'apel·lació que formula l'agent, tot això sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen les respectives representacions de la Sra. Puga i la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 23 de maig de 2008 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma íntegrament.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.