Delicte contra la salut pública (TSJP-006/11)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. 06/11 Causa núm. TC-016-5/09 Sentència núm. 11-11

Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

Magistrats M.I. Srs. Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Andorra la Vella, a trenta de maig del dos mil onze.

En el recurs d'apel·lació interposat per les respectives representacions processals dels Srs. Sanz i Cano contra la sentència de data 9 de febrer del 2011 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per uns delictes contra la salut pública. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal, i els Srs. Olmo i Sevillano. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. Il·ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data 9 de febrer d'enguany, amb la següent part dispositiva: "Fallem: que hem d'estimar parcialment i estimem parcialment la qüestió prèvia plantejada per l'advocada J.O.O., defensora de la processada Estany, i declarem la nul·litat de les declaracions de tots els acusats fetes davant del Servei de Policia sense assistència d'un advocat i desestimem la resta de la qüestió, és a dir la nul·litat de tot l'actuat.

-que hem de desestimar i desestimem la qüestió prèvia plantejada per l'advocat M.C.G. defensor del processat Badía.

-que hem d'absoldre i absolem Sevillano del delicte menor de consum de producte estupefaent cocaïna del que venia acusat.

- que hem de condemnar i condemnem com a responsable penal en el concepte d'autor o d'autora :

Salamanca, dels delictes majors d'introducció, possessió i venda de droga tòxica cocaïna, tant en domicili particular com en centres d'esbarjo, altre de proporcionar il·lícitament droga tòxica pel seu consum posterior i de facilitar droga tòxica a menor d'edat, dels delictes menors continuats d'introducció de droga tòxica pel seu propi consum, i de consum privat i en local públic de cocaïna, i de les contravencions penals continuades de consum privat de producte estupefaent haixix i de consum conjunt i en local públic de producte estupefaent haixix, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de cinc (5) anys de presó dels quals dos anys i mig (2,5) ferms i la resta condicional amb termini de suspensió de quatre (4) anys, expulsió del Principat per un període de deu (10) anys, i multa de tres mil (3.000) euros.

Cano, dels delictes majors continuat de tràfic de producte estupefaent cocaïna i de tràfic en gran quantitat de producte estupefaent haixix, i d'una contravenció penal continuada de consum en grup i en lloc públic de producte estupefaent haixix, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de cinc (5) anys de presó dels quals dos (2) anys ferms i la resta condicional amb un termini de suspensió de quatre (4) anys i multa de dos mil (2.000) euros.

Villegas, dels delictes majors de possessió i transport de droga tòxica destinada a la venda tant en domicilis particulars com en centres d'esbarjo, de proporció il·lícita de droga tòxica pel seu consum posterior, dels delictes menors de introducció de droga tòxica i continuats de consum de droga tòxica en local públic i d'una contravenció penal de introducció de producte estupefaent haixix, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal,

a la pena de quatre (4) anys de presó dels quals un (1) any ferm i la resta condicional amb termini de suspensió durant quatre (4) anys, expulsió del Principat per un període de deu (10) anys i multa en la quantia de dos mil (2.000) euros.

Badía dels delictes majors de possessió i venda en gran quantitat de producte estupefaent haixix i de proporcionar il·lícitament droga tòxica cocaïna i haixix pel seu consum posterior, dels delictes menors de possessió de droga tòxica cocaïna pel propi consum i continuats de introducció de droga tòxica pel propi consum i consum de droga tòxica i d'una contravenció penal continuada de introducció i consum conjunt de producte estupefaent haixix, amb la circumstància atenuant per analogia de col·laboració amb les Autoritats, a la pena de quatre (4) anys de presó dels quals divuit (18) mesos ferms i la resta condicional amb termini de suspensió de quatre (4) anys, expulsió del Principat per un període de deu (10) anys, i multa en la quantia de dos mil (2.000) euros.

Estany, d'un delicte major de introducció de cocaïna per la seva venda, dels delictes menors continuats de venda de producte estupefaent haixix i de consum de producte estupefaent cocaïna, amb les circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal d'ésser menor de

21 anys i de col·laboració amb les Autoritats per analogia, a la pena de tres (3) anys de presó dels quals divuit (18) mesos ferms i la resta condicional amb termini de suspensió de tres (3) anys, i multa de dos mil (2.000) euros.

Tur, d'un delicte major de possessió d'haixix en gran quantitat, d'un delicte menor de consum de producte estupefaent cocaïna i de les contravencions penals de consum individual i conjunt de producte estupefaent haixix, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de tres (3) anys de presó condicional amb termini de suspensió de tres (3) anys i dues multes de sis-cents (600) euros cadascuna.

Miró, dels delictes majors d'introducció de producte estupefaent cocaïna per la seva venda o proporció i de cessió de producte estupefaent cocaïna a persona sotmesa a tractament de deshabituació, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de divuit (18) mesos de presó dels quals cinc (5) mesos ferms i la resta condicional qualificada a justificar ocupació laboral i tractament de deshabituació durant un període de dos (2) anys i multa de mil (1.000) euros.

Hem de revocar i revoquem en la seva totalitat la pena condicional imposada per ordenança penal de data 2 d'abril del 2008, que s'executarà en semillibertat.

Villegas, d'un delicte major de introducció de producte estupefaent cocaïna per la seva venda, i un delicte menor de refús de sotmetre's a la prova de control de tòxics en ser legítimament requerit, amb la circumstància agreujant de reincidència, a la pena de divuit (18) mesos de presó dels quals cinc (5) mesos ferms i la resta condicional qualificada a justificar ocupació laboral i tractament de deshabituació durant un període de dos (2) anys, multa de mil (1.000) euros i suspensió de permís de conduir durant deu (10) mesos.

Olmo, d'un delicte menor de possessió de producte estupefaent haixix destinat a la venda i venda d'haixix i d'una contravenció penal de introducció i consum privat de producte estupefaent haixix, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena d'un (1) any de presó condicional amb un termini de suspensió de dos (2) anys i multa de sis-cents (600) euros.

Oller, d'un delicte major de proporcionar il·lícitament en petita quantitat de droga tòxica pel seu consum posterior i d'un delicte menor de consum de droga tòxica cocaïna, amb la circumstància modificativa de la responsabilitat penal d'ésser menor de 21 anys, de sis (6) mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de dos (2) anys.

Marcos, d'un delicte menor d'introducció i possessió de producte estupefaent heroïna pel seu propi consum i d'una contravenció penal de consum privat de producte estupefaent haixix, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de quatre (4) mesos de presó condicional amb suspensió de termini de dos (2) anys i multa de tres (300) euros.

Hem d'absoldre i absolem Marcos del delicte major d'introducció de producte estupefaent heroïna del que venia acusada.

A tots els processats condemnats, se'ls condemna al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc a responsabilitat civil.

Acordem el comís i destrucció de la droga intervinguda així com el comís dels diners i materials incautats".

II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets provats: "són fets provats i així es declaren que:

La processada Estany, nascuda el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, resident al Principat d'ençà mitjans del mes de desembre de 2007, fou detinguda el dia 29 de gener de 2009, a les 18 hores, a la frontera del riu Runer, quan viatjava dins del vehicle marca Renault Megane matrícula XXXX, seient davant, costat dret, acompanyada dels també processats Miró i Villegas, el qual n'era el conductor, essent-li incautada en l'escorcoll personal, efectuat pel Servei de Policia, una balança de precisió en la butxaca exterior de la seva jaqueta, els productes que consten en l'inventari escaient (foli P01 A12), així com altres productes i estris trobats al seu domicili radicat al carrer Hostalets del Ribot, núm. **, 2n -1a d'Escaldes-Engordany (foli P01 A19).

Dins del vehicle es trobà al porta objectes de la porta davantera dreta, malgrat Villegas l'intentà dissimular, un porta tovalloles d'infants que contenia una substància blanquinosa de consistència rocosa en forma cilíndrica, que resultà ésser cocaïna, per un pes de 7,98 grams, com consta en l'àlbum fotogràfic (P01 A28 i ss), i com ha certificat el dictamen pericial pertinent (P01 G8 i ss).

Aquesta droga era la resta dels 10 grams adquirits aquella nit al bar ORG_0, de la Seu d'Urgell, per Estany al seu contacte, l'anomenat LENY, encomanada aquesta droga per Miró al seu contacte, i deixant el processat Villegas el seu ordenador com fiança amb promesa de pagar la droga l'endemà, entregant-la aleshores ja dins del vehicle a Miró que l'amagà dins el porta tovalloles, i per quina intermediació havia de percebre aquesta la quantitat de 5 euros per gram.

Altrament la processada Estany ha venut a tercers dels productes estupefaents haixix i cocaïna que comprava a la Seu d'Urgell o a un contacte que tenia al Tarter (Soldeu), així com, de manera esporàdica, ha consumit dels dits productes sola o conjuntament amb d'altres processats.

L'analítica d'orina donà resultat positiu (P01 A23 i A25).

El processat Salamanca, nascut el XXXX, de nacionalitat italiana i sense antecedents penals, resident al Principat d'ençà l'any 2005, fou detingut el dia 24 d'abril de 2009, a les 19.45 hores, a la frontera del riu Runer, com a passatger del vehicle marca Ford Focus matrícula XXXX acompanyat del també processat Villegas. En l'escorcoll personal se li trobà en la butxaca petita esquerra del pantalon un embolcall amb producte estupefaent cocaïna, d'un pes d'1 gram, i amagada dins la roba interior una porció d'haixix de 5,7 grams, ambdós estupefaents adquirits moments abans a la Seu d'Urgell, tal com consta en l'informe pertinent (P04 A19) i com s'observa en l'àlbum fotogràfic (P04 A24 i ss). Tanmateix al seu domicili radicat a l'XXXX, la perquisició efectuada resultà igualment positiva (P04 A46), incautant-se una balança electrònica de precisió, un mirall i un ganivet amb restes de pols blanca, cinc tubs per esnifar cocaïna, un ganivet amb restes d'haixix i papers amb anotacions numèriques diverses.

El processat, consumidor habitual de productes estupefaents haixix i cocaïna, tot sol o conjuntament amb tercers, des de finals de l'any 2008 i particularment en el decurs de l'any 2009, es convertí en el proveïdor habitual d'aquests productes d'un important nombre de clients (molts d'ells processats i/o condemnats per Ordenança Penal en la present causa), efectuant-se les transaccions normalment al seu domicili després dels contactes telefònics habituals al núm. *****, o a l'interior de locals públics, com per exemple el bar "X.", "B." o "O.", al preu quasi sempre de 50 euros el gram de cocaïna.

Normalment el producte estupefaent l'aconseguia a l'exterior, havent-lo adquirit a França i que entrava al Principat a peu per la muntanya, o en alguna ocasió l'havia comprat a un contacte del Pas de la Casa, el també processat Badía, a raó de 30 grams de cocaïna i 200 grams d'haixix, així com a la processada Estany.

Igualment el processat Salamanca, entre finals de l'any 2008 i primers de l'any 2009, havia convidat al seu domicili en 4 ocasions a la també processada i aleshores menor d'edat Oller -circumstància coneguda per ENTITY_6-, i en dues d'aquestes vegades consumiren conjuntament producte estupefaent cocaïna.

L'analítica d'orina donà resultat positiu (P04 A44).

El processat Badía nascut el XXXX, de nacionalitat francesa i amb antecedents penals, no computables per raó de la present causa, resident al Principat d'ençà l'any 2005, consumidor habitual dels productes estupefaents haixix i cocaïna, quins productes aconseguia normalment al Principat o en alguna ocasió els comprava a l'exterior introduint-los al País.

El processat ha venut producte estupefaent haixix a terceres persones, a raó de 40 euros els 10 grams, producte que en grans quantitats introduïa al Principat des de l'exterior o comprava al seu contacte, el també processat Cano, al preu de 300 euros els 100 grams. En el moment de la detenció reconegué el processat que disposava, al seu domicili radicat a l'XXXX, de la quantitat de 800 grams de producte estupefaent haixix i alguns grams de cocaïna, els quals no pogueren ser interceptats pel Servei de Policia, ja que la núvia d'aquest, la també processada Tur, en assabentar-se de la detenció del primer els recuperà i els llençà a la brossa (P05 A34). Malgrat aquest fet, la perquisició efectuada encara donà resultat positiu, tal com consta en l'informe (P05 A3 i A14), i en l'àlbum fotogràfic (P05 A15).

L'analítica d'orina donà resultat positiu (P05 A51).

El processat Cano nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals, no computables per raó de la present causa, consumidor habitual del producte estupefaent haixix, sol al seu domicili o en espais públics.

D'aquest producte haixix en vengué en diverses ocasions a Badía, inicialment en petites quantitats i després de 200 a 300 grams cada dos mesos, i en una ocasió, el dia 26 d'abril de 2008, la quantitat de 800 grams, pel preu de 300 euros la placa, i que a posteriori aquest darrer posava a la venda. Altrament, en una ocasió li facilità 3 grams de cocaïna.

Tanmateix el processat Cano vengué en una ocasió, durant l'hivern del 2008, al processat Salamanca 100 grams d'haixix i 10 grams de cocaïna, a canvi que aquest darrer transportés a peu per la muntanya 1 quilo d'haixix i l'equivalent d'una pilota bastant grossa de cocaïna.

La processada Tur, nascuda el XXXX - Normandia (França), de nacionalitat francesa i sense antecedents penals, resident al Principat des de l'any 2006 i companya sentimental de Badía, en assabentar-se de la detenció d'aquest darrer i sent coneixedora que aquest es dedicava a la venta d'haixix, es desplaçà ràpidament al domicili que ocupaven ambdós enduent-se diverses plaques de producte estupefaent haixix per un pes de 800 grams, així com restes de cigarretes, paper de fumar, embolcalls de les plaquetes i tot allò que el pogués incriminar llençant-ho a les escombraries. No obstant aquest fet, el Servei de Policia encara incautà a l'interior del domicili altres estris i petites quantitats de producte haixix i cocaïna, tal com s'ha descrit en l'apartat 3.

Altrament, la processada Tur ha consumit de manera continuada, sola o amb el seu company Badía, dels productes haixix (de 2 a 5 cigarretes per dia) i cocaïna (de 4 a 5 grams per setmana), productes que eren adquirits al Principat.

El processat Villegas nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb nombrosos antecedents penals, tal com consta en autes, fou detingut conjuntament amb els processats Estany i Miró, a la frontera del riu Runer el dia 29 de gener de 2009, a les 18 hores, conduint el seu vehicle marca Renault Megane, matrícula XXXX, després que amb el seu company Miró decidissin anar a la Seu d'Urgell per comprar 10 grams de cocaïna pel preu total de 550 euros, i contactant, a tal efecte, la processada Estany mitjançant missatges SMS, emesos des dels mòbils utilitzats per Miró amb núm. 2 (titularitat de la seva mare) i núm. 3 (titularitat de la seva esposa), per a que aquesta comprés la droga al seu contacte LENY a canvi de 550 euros, deixant però ell mateix el seu ordenador com a fiança, ja que ningú d'ells tenia diners.

D'aquest producte estupefaent, es repartirien 2 grams per cadascun (Miró i ENTITY_11), i la resta, de 6 grams, en Miró comptava vendre-la, després de preparar-la, aquella mateixa nit. No obstant 2 grams ja els varen consumir ells dos al vehicle.

El processat Villegas, que en aquell moment seguia tractament mèdic de deshabituació (circumstància coneguda per ENTITY_10), es negà a fer la prova de tòxics d'orina (P2 A15).

En l'escorcoll personal que se li realitzà en el moment del control policial se li incautà els 7,98 grams de cocaïna que intentà amagar, així com diversos estris (P2 A11).

El processat Miró nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb nombrosos antecedents penals, tal com consta en autes, fou qui ideà la compra dels 10 grams de producte estupefaent cocaïna a la Seu d'Urgell, part destinada al seu consum personal i altra per a vendre-la o proporcionar-la, per la qual cosa contactà, com ja s'ha dit, amb la processada Estany, que coneixia al proveïdor de la Seu, i al seu company Villegas, que facilitava el transport amb el seu vehicle, segons la condició imposada per aquesta darrera. Aquesta quantitat de droga la comprà Estany per compte de Miró pel preu de 550 euros, però en no disposar de diners, deixaren al venedor un ordinador portàtil de fiança -sembla que propietat de ENTITY_11- fins poder pagar l'endemà, després de vendre la part que tenia pensada.

Després de la compra en consumí amb Villegas uns dos grams, amagant la resta (la qual fou interceptada per la Policia) en el porta tovalloles d'infants.

El processat Villegas nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, resident al Principat d'ençà l'any 2004, fou detingut el mateix dia, hora i lloc que el processat Salamanca essent-ne el conductor.

El processat, consumidor habitual de producte estupefaent cocaïna d'ençà la seva arribada al Principat a raó d'1 o 2 grams per setmana, que adquiria normalment al seu company Salamanca a raó de 50 euros el gram, i que consumia tot sol o conjuntament amb aquest, aportant l'un o l'altre el producte estupefaent, als seus domicilis respectius o en locals públics d'Andorra.

Altrament, el processat, en tant que acompanyant habitual de Salamanca, no sols havia fet el viatge amb aquest a la Seu d'Urgell el dia de la detenció, sinó que en els primers tres mesos de l'any 2009 i essent-ne ell el conductor, l'havia portat al Pas de la Casa on Salamanca adquirí producte estupefaent cocaïna en forma de roca de la mida d'un ou de gallina, i en una altra ocasió a Canillo, no procedint-se a la transacció en no disposar aquest darrer de diners.

El processat refusà en el seu moment fer la valoració de tòxics d'orina (P07 A37), així com que segons Aute de data 5 de juny de 2009 es decretà la seva presó provisional en no prestar la fiança exigida, trobant-se en situació de recerca i detenció (P07 B22).

El processat Olmo nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, consumidor habitual de producte estupefaent haixix a raó de 2 a 5 cigarretes per setmana, adquirint el mateix al Principat i en alguna ocasió també a la Seu d'Urgell.

En alguna ocasió i respecte dels processats Salamanca i T.N. els hi havia venut del dit producte haixix, per imports respectius de 60 i 15 euros, el dia 20 d'abril de 2009.

En la perquisició efectuada al seu domicili, radicat a la XXXX, el Servei de Policia incautà, entre altres, diverses porcions del producte estupefaent haixix, per un pes de 129,65 grams (P08 A32).

La processada Oller nascuda el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, consumidora esporàdica dels productes estupefaents haixix i cocaïna, de quin darrer producte consumí en dues ocasions al domicili de Salamanca invitada per aquest, essent-ne en una d'elles encara menor d'edat.

Altrament, la processada en altres dues ocasions i per compte del seu amic, el processat Farré, va comprar un cop a Salamanca 2 grams de cocaïna, i altra vegada a una persona resident a Sant Julià de Lòria 2 grams més, cada cop a raó de 60 euros el gram, que després entregava a aquest.

El processat Farré nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, treballador fronterer al Principat, comprava a Salamanca i a un tercer el producte estupefaent cocaïna a través de la processada Oller, tal qual s'ha dit amb anterioritat, pel seu consum personal.

Més tard intentà, ell directament, fer la transacció amb Salamanca, contestant-li aquest que ja no disposava de producte estupefaent.

L'analítica d'orina que se li efectuà donà resultat positiu (P12 A21).

El processat Sevillano nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana, amb antecedents penals, tal com consta en autes, consumidor esporàdic de producte estupefaent cocaïna, en dues ocasions a finals de l'any 2008 i a principis de l'any 2009, hauria comprat a Salamanca cada cop a raó de 2 a 3 grams de cocaïna, destinant-la al seu propi consum.

El processat es negà a sotmetre's a la valoració de tòxics d'orina (P13 A6).

La processada Marcos nascuda el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, resident al Principat d'ençà l'any 2004, consumidora de productes estupefaents entre els 18 i 20 anys, i darrerament en els seus desplaçaments a Lleida, adquiria i consumia sobre el lloc producte estupefaent heroïna. Durant la segona quinzena del mes d'abril de 2009 comprà, en aquesta localitat, 2 grams d'heroïna que introduí al Principat pel seu consum personal, a banda de consumir igualment producte estupefaent haixix, del que disposava en haver-lo trobat per terra al seu lloc de treball.

En la perquisició efectuada al seu domicili radicat a la XXXX, el Servei de Policia incautà entre altres un embolcall que contenia 1 gram d'heroïna i dues porcions d'haixix d'un pes de 3,1 grams (P11 A33).

La valoració de tòxics d'orina donà resultat positiu (P11 A31)".

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que els recursos formulats per les Defenses dels acusats Miró i Cano coincideixen en el primer motiu de recurs de la nul·litat de la totalitat de les actuacions practicades, arran de la declaració de nul·litat feta pel Tribunal de Corts de les declaracions dels acusats al Servei de Policia, doncs entenen que la resta de les actuacions han quedat contaminades per la nul·litat de les declaracions d'acord amb la coneguda doctrina anglosaxona dels fruits de l'arbre enverinat i també de la doctrina de la causalitat adequada.

En relació a la doctrina de la "connexió d'antijuridicitat", ja tenim declarat en la sentència d'aquesta Sala de 10 d'abril del 2008 (sentència núm. 15- 08, Rotlle núm. 43/07, Causa núm. TC-113-3/05), que "per a que una prova incriminatòria vingui contaminada per la prova nul·la i, per tant, manqui de caràcter incriminatori, ha de tenir vinculació directa i portar causa única de la prova nul·la", i que d'acord amb la doctrina de la causalitat adequada, "quan l'article 1.2 del Codi de Procediment Penal parla de "proves obtingudes, directa o indirectament...", haurem d'esbrinar quina és la connexió entre la prova nul·la i la prova que, de manera prou entenedora, conceptuarem de prova contaminada. És clar que hem de partir de que entre les dues hi hagi una connexió causal, doncs si no hi ha cap connexió causal, si la prova té un origen independent de la prova nul·la, no presentarà cap dubte la seva plena validesa i eficàcia".

D'acord amb l'esmentada sentència, la connexió causal entre la prova nul·la i la prova contaminada no es de pura causalitat material sinó de causalitat jurídica, amb la conseqüència de que "per a que la prova incriminatòria vingui contaminada per la prova nul·la i, per tant, manqui de caràcter incriminatori, ha de tenir vinculació directa i portar causa única de la prova nul·la".

En el cas d'autes i d'acord amb la sentència del Tribunal Constitucional de 7 de setembre del 2010, el Tribunal de Corts ha declarat la nul·litat de les declaracions que els processats varen fer al Servei de Policia, mentre estaven detinguts, per haver declarat sense l'assistència d'advocat. Però el Tribunal de Corts no ha estès la nul·litat a la resta de prova practicada, entenent que la resta de prova no té origen en les declaracions del processats al Servei de Policia sinó en altres actuacions que no estan viciades de nul·litat, com són els controls i detencions d'alguns dels processats a la frontera del riu Runer amb la intervenció de substància estupefaent cocaïna, les perquisicions realitzades als domicilis, els controls de les comunicacions telefòniques, declaracions de testimonis i també les declaracions del mateixos processats fetes a la Batllia i al judici oral amb assistència d'advocat. Assumim plenament el criteri del Tribunal de Corts doncs la prova de càrrec no té sols origen en les declaracions dels processats al Servei de Policia mentre restaven detinguts, sinó també en la intervenció dels agents Servei de Policia el dia 29 de gener del 2009 a la frontera del riu Runer, en el resultat dels control de les comunicacions telefòniques i en les declaracions dels acusats fetes a la Batllia d'Andorra i en l'acte del judici oral.

II.-CONSIDERANT: que la Defensa de l'acusat Miró al·lega que no s'ha desvirtuat la presumpció d'innocència. L'article 6.2 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, fet a Roma el 4 de novembre de 1.950, diu que tota persona acusada d'una infracció es presumeix innocent mentre que la seva culpabilitat no sigui declarada legalment. Per altra banda, la Constitució en el seu article 10. 2 garanteix a tothom el dret a la presumpció d'innocència, en l'article 3.4 diu que els tractats i acords internacionals s'integren en l'ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, i en l'article 5 proclama la vigència a Andorra de la Declaració Universal dels Drets Humans. Així doncs, la presumpció d'innocència vincula a tots els poders públics i és d'aplicació immediata pels Tribunals de Justícia.

La presumpció d'innocència té l'efecte d'exigir que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec, vàlidament obtinguda i legalment practicada, i de la que en resulti la realitat dels fets imputats a l'acusat i la participació d'aquest en els fets, avaluada d'acord amb el que disposa l'article 160 del Codi de Procediment Penal.

Els fets declarats provats en relació a l'acusat Miró són que sobre les 18 hores del dia 29 de gener del 2009 aquest acusat fou interceptat a la frontera del riu Runer, quan viatjava en el vehicle matrícula XXXX en companyia dels també acusats Estany i Villegas, i se'ls ocupà substància estupefaent cocaïna en roca amb un pes de 7,98 grams, que eren la resta de la quantitat de 10 grams que Estany havia adquirit a La Seu, a un individu anomenat Leny, per encàrrec de l'acusat Sr. Miró pel preu de 500 euros, qui pensava destinar dita cocaïna en part al propi consum i en part a la venda o cessió a terceres persones al Principat. Per aquests fets ha estat condemnat per un delicte major d'introducció de producte estupefaent cocaïna per a la seva venda o proporció de l'article 282.1 del Codi Penal.

Aquesta intervenció es prova plena de la ocupació a l'acusat Miró de la substància estupefaent cocaïna i l'acusada Estany a la Batllia, assistida de Lletrada, va manifestar que va adquirir uns 10 grams de cocaïna d'un individu a La Seu, per encàrrec de l'acusat Miró, i que aquest acusat li va dir que de la droga comprada en trauria dos grams per cadascun i que la resta "la toco" i "la vendo a los pijos esta noche", expressions que donen a entendre de manera inequívoca que Miró volia consumir part de la cocaïna i altra part vendre-la a tercers. I en l'acte de acarament entre Estany, Miró i el també acusat Villegas, la primera va reiterar que fou Miró qui va encomanar la droga, i el mateix acusat Miró ho confirmà. De les manifestacions de l'acusat Villegas a la Batllia d'Andorra també resulta que fou Miró qui va tenir la idea de baixar a La Seu a adquirir cocaïna. En l'acte del judici oral, l'acusada Estany ratificà que va ser Miró qui li va encomanar la droga, si bé mantenint que foren 8 i no 10 grams, i Villegas que la droga que van passar era per ell i per Miró. I el mateix acusat Miró té reconeguda l'adquisició de la cocaïna a La Seu, per mitjà de Estany.

També es declara provat que l'acusat Sr. Miró va consumir part dels 10 grams de substància estupefaent cocaïna junt amb el també acusat Sr. Villegas, sent Miró qui facilità la substància estupefaent a Villegas, persona que en aquell moment seguia tractament mèdic de desintoxicació. Per aquests fets ha estat condemnat per un delicte major de cessió de producte estupefaent cocaïna a persona sotmesa a tractament de desintoxicació de l'article 283.1 e) del Codi Penal. Aquest consum ha estat reconegut tant per Villegas com per Miró, i referit per l'acusada Estany. Conclusió és que hi ha prova de càrrec suficient acreditativa de que Miró va adquirir, per mitjà de Estany, 10 grams de cocaïna a La Seu, que una part la va consumir junt amb Villegas, coneixent Miró que aquest estava en tractament de desintoxicació.

Atès que el Tribunal de Corts ha arribat a la plena convicció dels fets imputats a Miró, no hi ha lloc a aplicar el principi de dret penal "in dubio pro reo" doncs, com ja té declarat aquest Tribunal, l'esmentat principi descansa sobre l'existència d'un dubte raonable, i el dubte raonable és absolutament incompatible amb el ple convenciment del Tribunal, ple convenciment que el Tribunal de Corts va assolir arran de la prova practicada en l'acte del judici oral.

III.-CONSIDERANT: que el recurs d'apel·lació formulat per la Defensa de l'acusat Cano també es fonamenta en primer lloc en el motiu de que la declaració de nul·litat de les declaracions dels acusats al Servei de Policia, d'acord amb la coneguda doctrina anglosaxona dels fruits de l'arbre enverinat i també de la doctrina de la causalitat adequada, comporta necessàriament la nul·litat de la totalitat de les actuacions. Sobre aquesta motiu ens remetem a les consideracions ja fetes en el I CONSIDERANT. Altre motiu del recurs formulat en representació de l'acusat Cano, que es refereix exclusivament a la condemna pel delicte major continuat de tràfic de producte estupefaent cocaïna i de tràfic en gran quantitat de producte estupefaent haixix, és no haver quedat desvirtuada la presumpció d'innocència ja que la principal de càrrec s'integra: 1r) per la declaració del l'acusat Badía, que és part implicada i interessada i, a més a més, la seva declaració està induïda per motius de gelosia arran d'un incident de Cano amb la companya sentimental de Badía, la també acusada ENTITY_9; i, 2n) per les declaracions de l'acusat Salamanca, que incrimina a Cano d'haver-li demanat passar droga per la muntanya, doncs s'al·lega que Salamanca no té cap credibilitat perquè ha canviat la seva declaració tres vegades.

La validesa i eficàcia com a prova de càrrec de la declaració del co-acusat ha estat admesa pel Tribunal Europeu de Drets Humans (sentència de 1 de març de 2005, Francisco Javier Minguez Villar del Amo contra España. Demanda núm. 35768/2003. TEDH 2005\25), sempre que s'hagi practicat amb totes les garanties que imposen previstes en els articles 6.1 y 6.3 d) del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. I té declarat el mateix TEDH que correspon als Tribunals interns de cada país apreciar la importància i la imparcialitat de les declaracions dels co-acusats per tal de donar-les-hi eficàcia com a prova de càrrec.

Així doncs, el Tribunal de Corts no ha vulnerat el dret fonamental a la presumpció d'innocència al tenir en compte les declaracions dels acusats Badía i Salamanca. Hem de tenir en compte que les declaracions d'ambdós, en el sentit de haver comprat haixix i cocaïna a Cano, en les ocasions que es declaren provades en la sentència apel·lada, és prova directa que està avalada, pel que fa a la declaració de Badía, pel testimoni de referència de la seva companya sentimental i també acusada Emmanuelle Tur. I el Tribunal de Corts en la seva sentència motiva la seva convicció de estimar provats els fets imputats a l'acusat Cano, sobretot tenint en compte que les declaracions de Badía i Salamanca no estan fetes amb la motivació d'exculpar-se.

I, pel que fa a la circumstància de que l'acusat Esteban Frederic Salamanca ha canviat la seva declaració respecte de l'acusat Cano en tres ocasions, el Tribunal de Corts ha pres en consideració la declaració de Salamanca a la Batllia d'Andorra el dia 15 de juny del 2009 dient que Cano li va donar 100 grams d'haixix i 10 grams de cocaïna a canvi de portar-li des de Soldeu fins a Canillo, a través de la muntanya, un quilogram d'haixix i l'equivalent a una pilota bastant grossa de cocaïna, el que Salamanca va reiterar en la diligència d'acarament practicada amb Cano a la Batllia el dia 15 d'octubre del 2009. Encara que en l'acte del judici oral l'acusat Salamanca es desmentís d'aquestes declaracions incriminatòries respecte de Cano, el Tribunal de Corts, de manera raonada, ha donat plena credibilitat al que Salamanca va declarar a la Batllia d'Andorra. El Tribunal Europeu de Drets Humans té declarat que no és contrari als articles 6.1 y 6.3 d) del Conveni Europeu la utilització com a prova de càrrec de les declaracions fetes durant la instrucció sempre que l'acusat a qui afecten hagi tingut ocasió adequada i suficient per contradir-les en el mateix moment en que s'efectuaren o amb posterioritat, i sempre que el Tribunal ho expliqui raonadament a la sentència (entre altres, sentència de 19 de febrer de 1991, cas Isgrò contra Italia, TEDH 1991\23, i sentència de 15 de juny del 1992, cas Lüdi contra Suiza, TEDH 1992\51).

En el cas d'autes, l'acarament entre l'acusat Cano i l'acusat Salamanca a la Batllia d'Andorra es va fer amb l'assistència dels advocats d'ambdós acusats, i al judici oral l'acusat Cano també va poder contradir les manifestacions de l'acusat Salamanca.

IV.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la desestimació dels recursos formulats per les Defenses dels acusats Miró i Cano, i la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, imposant als recurrents les despeses del recurs per haver estat totalment desestimades les seves pretensions.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar els recursos d'apel·lació interposats per les Defenses dels acusats Miró i Cano contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data nou de febrer del dos mil onze, en la causa TC-016-5/09.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts.

3.- Farrémnar als recurrents al pagament per meitat de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.