lesions doloses, maltractament corporal (0060/09)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Josep Maria Pijuan Canadell

Rotlle núm. 60/09 Causa núm. TC-138-1/06 Sentència núm. 13-10

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

Magistrats M.I. Srs. Marie Conte

Yves Picod

Josep Maria Pijuan Canadell

Andorra la Vella, vint-i-sis de març de dos mil deu.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Alcalá contra la sentència de data 1 d'octubre del 2009 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major de lesions doloses i una contravenció penal de lesions doloses i maltractaments corporals. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal; el Sr. Calatayud i la ORG_0. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. I. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. Il·ltre. Tribunal de Corts dictà sentència de data ú d'octubre del 2009, amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem Alcalá , com a responsable en concepte d'autor del delicte major de lesions doloses i de les contravencions penals de lesions doloses i maltractaments corporals, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DEU MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, pel delicte major, i UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL, per cadascuna de les contravencions penals, i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil es condemna Alcalá al pagament de les quantitats següents:

A Calatayud , la quantitat de 16.400,55 EUR.

A la CASS la quantitat de 9.675,93 EUR.

Deixant pel període d'execució de sentència la determinació de la ITT soferta per Calatayud , les despeses sufragades en matèria de rehabilitació, així com dels honoraris d'advocats derivats del present procediment".

II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que, vers les 02.55 hores del dia 27 de maig del 2006 el processat Alcalá , nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, mentre treballava com a vigilant de seguretat a la discoteca "M." de la vila d'Escaldes- Engordany, per compte de la societat M. S.L. a rel d'un incident ocorregut a l'interior de la discoteca en que rebé un cop, començà a fer fora indiscriminadament clients entre els quals Calatayud i Zapata al qual empentà violentament fent-lo caure per les escales de la porta de sortida del local fins a la mateixa vorera, caient Zapata sobre Calatayud el qual resultà amb ferides consistents en fractura oberta grau dos de cúbit i diàfisi radial de l'avantbraç dret, requerint per la seva curació intervenció quirúrgica.

Gairebé el dia següent, 28 de maig del 2006 vers les 20.30 hores el processat Alcalá anà al restaurant L. de la vila d'Andorra la Vella on es trobava Vara , germà de Calatayud , demanant-li explicacions respecte la denuncia presentada pels fets d'autes, donant Alcalá un cop de puny a la cara d'en Vara que patí contusions que no requeriren assistència mèdica.

La Societat M. S.L. gaudeix d'una pòlissa d'assegurança amb la Companyia Z.".

III.-RESULTANT: Que contra la citada sentència interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada del Sr. Alcalá , sol·licitant que s'absolgui el processat del delicte major de lesions doloses i que se'l condemni per una contravenció penal de lesions per imprudència lleu prevista a l'article 477.2 del Codi Penal i que es condemni la Cia. D'assegurances Z. subsidiàriament amb la societat M. SL i el seu defensat al pagament de la responsabilitat civil.

Manifesta que les declaracions del germà del perjudicat Vara i de Garzón no són suficients per acreditar la concurrència de dol per part del processat en la mesura en la qual aquests testimonis no són imparcials i que les seves declaracions són imprecises. Que la víctima i el seu germà tenien antecedents de baralles, i que al moment dels fets es trobaven en estat d'embriaguesa.

Posa de relleu que la sentència obvia testimonis que afirmen que el processat no va actuar amb dol, com els seus companys de feina Sancho , Mercader i Castillo que afirmen que la caiguda va ser deguda a l'obertura brutal de la porta.

Sosté que la sentència recorreguda presumeix la concurrència de dol en privilegiar, sobre dues versions contradictòries, aquella que permet retenir la culpabilitat del processat com autor d'un delicte major.

IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs en base a les següents argumentacions:

- la pròpia declaració del condemnat i dels testimonis porten a concloure, en virtut del principi d'immediació propi de la primera instància, la concurrència de tots els elements del tipus dolós de lesions pels quins es condemna Alcalá .

- Els testimonis i perjudicats compareguts a la data de la vista oral no poden ser objecte de tatxa que els invalidi, i que les seves declaracions prestades davant del Tribunal són suficients per desvirtuar la presumpció d'innocència.

V.-RESULTANT: Que la defensa d'Calatayud manifesta que en el cas que la conducta del processat fos culposa, els fets no serien constitutius d'una contravenció penal sinó d'un delicte menor de lesions per imprudència de l'article 117.2 del Codi Penal.

VI.-RESULTANT: Que la representació lletrada de la companyia d'assegurances Z. compareix interessant la confirmació de la sentència.

Reitera que la pòlissa contractada per l'empresa "M." exclou expressament la cobertura de qualsevulla garantia per responsabilitat civil quan els danys o lesions hagin estat produïts intencionadament.

Manifesta que l'actuació imputada al processat es va produir fora del local, és a dir a les escales exteriors d'accés a la discoteca i que per conseqüent no pot tenir cap cobertura la pòlissa d'assegurances.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que el Tribunal de Corts ha valorat exactament la prova practicada en retenir que les lesions patides per la víctima Calatayud eren conseqüència d'un acte de violència voluntària imputable al processat, i que aquest darrer si bé no tenia intenció de produir lesions de la rellevància que van tenir, havia pres conscientment el risc de ferir algú, cosa que constituïa un dol eventual i que és doncs d'aplicació l'article 113.3 del Codi Penal. En efecte Alcalá va afirmar haver obert la porta d'emergència basculant involuntàriament una persona, la caiguda de la qual sobre la víctima li va comportar una fractura al nivell del braç. En la seva declaració davant la Policia va indicar "vaig empentar a un o dos nois, al mateix temps les dues portes d'entrada del local i no sé com varen caure escales avall tres o quatre nois, jo també". Empentar dos nois en obrir dues portes sembla difícilment compatible, tan com caure per l'escala en obrir la porta.

Els testimonis Pérez , Vara , Zapata i Garzón en el curs del procediment no han variat les seves declaracions, fins i tot si en el moment de la vista oral aquelles declaracions van ser menys precises, tres anys després dels fets. Tots però van confirmar que el porter P. va empentar Zapata el qual va caure, davallant per l'escala, sobre el seu cosí Calatayud , i que en cap cas aquesta caiguda no va ser conseqüència de l'obertura d'una porta.

Aquestes declaracions coincideixen amb les declaracions fetes per les mateixes persones davant el servei de policia i davant el batlle instructor.

La víctima, ella mateixa, tot i indicar que no havia vist la persona que l'havia empès va afirmar haver rebut "una forta empenta per l'esquerra" que el va desestabilitzar, abans que el seu cosí Zapata li caigués damunt, després d'haver rebut ell mateix una empenta.

Tractant-se de companys de treball del processat les seves declaracions a la vista oral són insuficients per a establir la tesi de Alcalá . En efecte si Sancho del qual no es precisa si treballa encara pel mateix patró, va afirmar que el processat "no va empènyer ningú". Mercader indica que el seu company "rebia un cop de puny o una patada i va portar la gent cap a fora, caient aquests per les escales" sense explicar la raó de la caiguda, ni fer referència a l'obertura d'una porta.

El processat posa en dubte la imparcialitat dels testimonis, amics de la víctima, i la imparcialitat d'aquesta. Ara bé en la mesura en la qual Alcalá admet estar a l'origen per la seva acció, sigui voluntària o involuntària, de les lesions patides, Calatayud no té cap interès evident a que es retingui contra el processat el delicte major de lesions doloses, que exclou la garantia de la Companyia Z. i la condemna solidària d'aquesta a indemnitzar el seu perjudici.

Finalment van ser escoltats a la vista oral els agents de policia amb carnet professional núm. 232 i 271, l'objectivitat dels quals no porta dubte. El primer evoca un canvi del processat en la seva versió dels fets entre el moment de la seva interpel·lació i el de la seva arribada al despatx. El segon precisa que a la seva arribada sobre els llocs els testimonis "van indicar com autor dels fets al porter" i recorda que "el porter va dir que va ser agredit dins de la discoteca i va decidir de buidar-la", cosa que pot explicar una reacció violenta, degut a l'efecte de la còlera.

Així, del conjunt dels testimoniatges rebuts, la sinceritat dels quals no hi ha res que permeti posar-los en dubte, és suficient per a desvirtuar la presumpció d'innocència.

II.-CONSIDERANT: En aquestes condicions la sentència recorreguda ha de ser confirmada en tots els seus extrems.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Alcalá .

2.- Confirmar en la seva totalitat la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 1 d'octubre del 2009 en la causa TC-138-1/06.

3.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.