Reclamació de quantitat. Prescripció civil trentenària versus prescripció mercantil trienal (3000263/2019)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000195/2023 ORIGEN: 3000263/2019 - 0

NIG: 5300542120190001635

PARTS:

Apel·lant: Sr. Soriano

Representant: Sr. Ropero

Advocat: Sr. Giner

Apel·lat: Sr. Jover

MARMESSOR DE L'HERÈNCIA DEL Sr. Catalá

Representant: Sra. Moliner

Advocat: Sr. Puig

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Reclamació de quantitat. Prescripció civil trentenària versus prescripció mercantil trienal.

SENTÈNCIA 000015/2024

Andorra la Vella, el 17 de gener del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 10 de juliol de 2019, la representació processal del senyor Catalá interposà demanda en reclamació de quantitat contra el senyor Soriano, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la suma d'1.445.861 GBP, que s'havia d'incrementar amb l'interès el 5% anyal, pactat entre les parts, fins a l'eixugament total del deute i més les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de Sentència.

2.- En data 30 de juliol de 2019, la representació processal del senyor Soriano contestà la demanda articulada de contrari, tot afirmant que en no haver presentat el seu crèdit en el procediment judicial de suspensió de pagaments, li havia prescrit l'acció i en aquell moment -juliol 2019- no podia reclamar. Considerava que l'expressa renúncia del senyor Jover a la hipoteca que gravava al seu favor els béns del seu deutor provava la seva renúncia al seu crèdit. Entenia que la seva demanda era "caduca per prescripció de llurs accions de crèdit, justament per haver-hi renunciat l'any 2007" (sic); i demanava la desestimació de la demanda i la condemna de l'agent a satisfer les costes judicials.

3.- En data 26 de maig de 2023, el Tribunal d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X :

Primer.- que estimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Jover -en tant que marmessor universal, i doncs en la posició processal que ocupava en el procés el Sr. Catalá que traspassà el dia 7 de gener del 2022- contra el Sr. Soriano, ha de condemnar i condemna al darrer a pagar al primer la quantitat d'un milió quatre- centes quaranta-cinc mil vuit-centes seixanta-una (1.445.861.- GBP) lliures esterlines, incrementada dels interessos convencionals fixats en el 5% anyal, produïts d'ençà el 30 de juny del 2019 i fins que sigui íntegrament satisfeta; imposant al defenent les costes processals ocasionades a la part contrària segons preveu el darrer Fonament de Dret."

4.- Contra la dita resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Soriano en considerar, en síntesi, la prescripció de l'acció de reclamació, que considera que és la mercantil de tres anys i no la trentenària prevista a l'usatge Omnes Causae, en tractar-se d'una deute de caràcter civil i no mercantil.

5.- La representació processal del senyor Jover s'oposa al recurs d'apel·lació interposat de contrari, tot sol·licitant la seva desestimació i la confirmació íntegra de la resolució d'instància, amb imposició també a la recurrent del pagament de les costes generades en aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Dos són els greuges en els que la part apel·lant fonamenta el seu recurs contra la resolució d'instància. D'una banda, considera que l'acció de reclamació es trobaria prescrita en haver-se d'aplicar la prescripció mercantil triennal i, d'altra banda, considera també que l'import reclamat s'ha de reduir en 100.000 EUR, donat que tot i que es va acreditar que aquests també li foren abonats per transferència bancària per part del senyor Jover, no han estat inclosos en cap dels reconeixement de deute i, per tant, no li poden ser reclamats ni tan sols si no es considerés prescrita l'acció exercida.

Segon.- En relació a la prescripció triennal invocada per la part recurrent, el primer que cal posar de relleu és que l'excepció de prescripció en els termes que es fan valer en l'escrit de recurs no foren invocats en la contesta a la demanda de la instància i, per tant, no poden ser objecte del present recurs d'apel·lació, ja que el principi "pendente appellatione, nihil innovetur", s'hi oposa.

Tot i així i als efectes de donar una completa resposta als greuges plantejats, afegirem que, segons la nostra jurisprudència per ella mateixa invocada en el seu escrit de recurs, aquesta s'aplica també a les relacions entre comerciants i particulars quan la relació es situa en el marc de l'activitat professional del comerciant i el deutor és particular. Supòsit que és perfectament aplicable als casos de relacions bancàries en les que el deutor sol ser el particular i la relació es situa en l'àmbit bancari, però que no pot ser d'aplicació al cas d'espècie.

I no hi pot ser d'aplicació no només perquè en aquest cas el comerciant és el deutor, sinó sobre tot perquè el préstec no es realitza en el marc de l'activitat comercial del senyor N, sinó que un particular, el senyor Jover deixa uns diners a un altre particular, el senyor Soriano, fora de tota activitat comercial. Així es deriva de la prova practicada. Noti's que en cap dels quatre reconeixements de deute realitzats entre les parts litigants no es fa cap referència a cap motiu concret pel qual es van prestar els diners que durant tants anys es van reconèixer endeutar. I noti's també que la única referència al negoci del senyor N (G) s'efectua en el primer reconeixement de deute atorgat el 19 de febrer de 1993, en haver-se constituït una hipoteca a favor del prestador sobre el fons de negoci i el comerç G, en garantia del retorn dels 2.000.000 de marcs prestats. I noti's també com en el reconeixement de deute atorgat en data 25 de gener de 2007 el senyor Jover es va comprometre a aixecar la hipoteca, -havent-ho fet al dia següent-, sense perjudici de mantenir-se vigent l'obligació de retorn dels diners endeutats.

En conseqüència, no hi ha cap dubte de què la prescripció de l'acció no s'ha produït i que, en tot cas, aquesta és la trentenària prevista en l'Usatge Omnes Causae, en tractar-se d'una deute de caràcter civil i no mercantil.

Tercer.- I pel que fa a l'import que ha de ser objecte de reclamació, procedeix confirmar novament la resolució recorreguda.

Perquè des del reconeixement de deute atorgat en data 25 de gener de 2007 el senyor N reconeix deure i voler pagar la suma de 900.000 lliures esterlines, i aquesta és la suma reclamada, amb els interessos estipulats en el mateix i en el darrer reconeixement de deute atorgat en data 25 de gener de 2013 sobre la mateixa quantia de 900.000 GBP i amb el mateix interès -del 5 %-.

Per tant, no hi ha cap motiu pel que s'hagi de reduir la quantia reconeguda endeutar, sense perjudici que en el mateix no s'especifiqui l'origen de la mateixa, quina procedència ha estat confirmada almenys en dues ocasions pel deutor, senyor N, en haver reconegut específicament endeutar aquesta quantitat.

Quart.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Soriano contra la Sentència dictada en data 26 de maig de 2023 pel Tribunal de Batlles, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.