Creació, ús i possessió de document públic inautèntic (TSJP-027/11)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. 27/11 Causa núm. TC-105-2/10 Sentència núm. 05-12

Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

S E N T È N C I A

Magistrats M.I. Srs. Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, vint-i-quatre de gener del dos mil onze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Luís contra la sentència de data 20 de juliol del 2011 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per dos delictes majors de creació de documents públics inautèntics; dos delictes menors d'ús de documents públics inautèntics i d'un delicte menor de possessió de document públic inautèntic. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 20 de juliol del 2011 amb la següent part dispositiva: "Fallem: Que hem de condemnar i condemnem a Luís, com a responsable penalment en concepte d'autor, de dos delictes majors de creació de documents públics inautèntics, de dos delictes menors d'ús de documents públics inautèntics i d'altre delicte menor de possessió de document públic inautèntic, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de DIVUIT MESOS DE PRESÓ, dels quals SIS MESOS I MIG FERMS i la resta condicional, amb un període de suspensió de la condemna de quatre anys, i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT per un període temporal de SET ANYS.

Així mateix es condemna a l'acusat Luís al pagament de les despeses processals causades, sense que hi hagi lloc d'exigir responsabilitat civil".

II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que, durant el mes d'agost del 2010, el processat Luís, nascut el XXXX, de nacionalitat ucraïnesa i amb antecedents penals a Espanya i no computables a Andorra, arribà al Principat i obrí dos comptes bancaris prop de les entitats X. (compte IBAN ADXXXX) i Cañellas (compte 2222) identificant-se com essent D.D., exhibint a tal efecte un document d'identitat i un permís de conduir falsificat a nom de D. i que prèviament havia adquirit pel preu de 8.000 EUR a una persona que no es troba a disposició d'aquest M.I. Tribunal a l'estranger, desprès de lliurar-li la seva fotografia, atorgant ensems sota dita identitat sengles contractes d'arrendament de l'apartament X radicat a l'XXXX i del vehicle marca Porsche, model Cayenne, matrícula XXXX, prop de l'empresa S. i X..

Practicada pel Servei de Policia una perquisició al domicili del processat Luís s'incautà a l'habitació de convidats, dins de l'interior d'una bossa de roba pertanyent a un amic seu, un passaport grec falsificat a nom d'A.S., del qual Luís tenia ple coneixement".

III.-RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Sr. Luís ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, recurs que fonamenta en un sol motiu referit a la pena d'expulsió del Principat que li ha estat imposada pel Tribunal de Corts, i no a la pròpia imposició de dita pena sinó a la seva extensió, que considera excessiva atès que dit acusat acaba de ser pare, doncs té reconeguda com a filla legítima la nena que la Sra. Cañellas va tenir el mes de juliol del 2011, nena que l'acusat té reconeguda com filla seva. Atenint a dita circumstància i entenent la representació lletrada de l'acusat que la pena d'expulsió per set anys "és també una ordre implícita d'expulsió de la seva filla menor i de la seva mare, que és resident andorrana", així com "una ordre de desmembrament certa de la família", considera que la pena d'expulsió de set anys suposa una vulneració del dret de tota persona a la vida privada i familiar, reconegut en l'article 8 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals de 4 de novembre de 1950. Amb el recurs, la responsabilitat penal de l'acusat pretén que la pena d'expulsió del Principat sigui reduïda a un màxim de tres anys.

IV.-RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal oposant-se al recurs per considerar que el Sr. Luís no té cap tipus d'arrelament al Principat, on va començar a delinquir al poc temps d'arribar-hi, on tampoc hi residia amb la seva família ja que va iniciar la convivència amb la seva parella uns dies abans de ser detingut, per la qual cosa aquesta convivència no es pot valorar com arrelament familiar, com tampoc la circumstància de que de la seva relació de parella amb la Sra. Cañellas hagi nascut un infant. Considera el Ministeri Fiscal que la pena imposada és totalment proporcional, per la qual cosa interessa la desestimació del recurs i la íntegra confirmació de la sentència recorreguda per ésser ajustada a Dret.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que el recurs es centra en un sol motiu referit a l'extensió de la d'expulsió del Principat que el Tribunal de Corts ha imposat a l'acusat Sr. Luís, que la seva representació lletrada considera excessiva perquè l'acusat acaba de ser pare, doncs té reconeguda com a filla legítima la nena que la Sra. Cañellas va tenir el mes de juliol del 2011, nena que l'acusat té reconeguda com filla seva. En base a aquesta circumstància i entenent la representació lletrada de l'acusat que la pena d'expulsió per set anys "és també una ordre implícita d'expulsió de la seva filla menor i de la seva mare, que és resident andorrana", així com "una ordre de desmembrament certa de la família", considera que la pena d'expulsió de set anys suposa una vulneració del dret de tota persona a la vida privada i familiar, reconegut en l'article 8 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals de 4 de novembre de 1950. Amb el recurs, la responsabilitat penal de l'acusat pretén que la pena d'expulsió del Principat sigui reduïda a un màxim de tres anys.

En l'escrit del recurs es cita la sentència d'aquesta Sala Penal núm. 12-11, de data 27 de juny del 2011, en la que es cita la sentència núm. 34-06 en què aquest Tribunal declarà que "la pena d'expulsió és una pena complementària d'imposició potestativa pel Tribunal en el cas de condemna per delicte major, podent el Tribunal imposar-la de manera temporal o definitiva. I que la imposició de dita pena complementària és qüestió que rau en el lliure arbitri del Tribunal, com resulta clarament del tenor de l'article 38 que, en els tres supòsits que contempla, en tots ells diu i de manera repetida que "el tribunal pot imposar". D'això en resulten dues conclusions: en primer lloc que és una facultat que correspon, en principi, al Tribunal d'instància, entenent per tal al Tribunal a quo, doncs a aquest Tribunal li correspon fixar la pena individualitzant-la, dins del termini legalment establert, d'acord amb totes les circumstàncies concurrents en els fets i en l'acusat; la segona conclusió és que, per regla general, s'haurà de respectar la decisió del Tribunal d'instància, limitant la facultat de revisió que el Tribunal d'apel·lació té en seu del recurs a la comprovació que la decisió del Tribunal d'instància és motivada i gens arbitrària".

En aquesta matèria de la pena complementària d'expulsió la qüestió clau radica en l'arrelament, arrelament familiar, laboral o social de l'acusat al Principat. I, en el cas de l'acusat Sr. Luís, l'arrelament al Principat és nul doncs de les seves pròpies manifestacions i de les efectuades per la Sra. Cañellas.

J.Q.R. resulta que va arribar al Principat a meitats del mes de juliol del 2010, els fets delictius són del mes d'agost del 2010, i no es va instal·lar a viure al Principat fins al mes de novembre del 20112 quan va començar la convivència amb la Sra. Cañellas., amb qui havia iniciat una relació sentimental sobre el mes de setembre del mateix any (foli 52 i ss. i acta del judici oral pel que fa a l'acusat i foli 99 i ss. pel que fa a la Sra. Cañellas.), i en el tràmit de la darrera paraula l'acusat manifestà que no vivia de forma constant a Andorra

Consta també que Sr. Luís consenti la seva extradició a Espanya per complir la resta d'una pena de presó que li fou imposada per sentència de data 7 d'octubre del 2008 de la Secció 9ª de l'Audiència Provincial de Barcelona per un delicte de detenció il·legal, essent la resta que li quedava per complir de 754 dies.

Pel que s'ha exposat, considerem que la pena d'expulsió de set anys és plenament ajustada a dret, per la qual cosa procedeix la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, amb la imposició al recorrent de les despeses processals del recurs atès la total desestimació.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de l'acusat Sr. Luís contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 20 de juliol del 2011 en la causa TC-105-2/10.

2.- Confirmar íntegrament dita sentència.

3.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.