Robatori.- Furt.- Agreujant de reincidència.- Pena excessiva.- Despeses processals. (0047/94)

Sentència

Magistrats

Josep Lluís Vazquez Sotelo

SENTÈNCIA 12-95 DE 11 DE MAIG DE 1995

Robatori.- Furt.- Agreujant de reincidència.- Pena excessiva.- Despeses processals.

Ponent: M.I. Sr. Josep Lluís Vazquez Sotelo

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: que en la causa de referència va celebrar-se judici oral, després del qual el Tribunal de Corts va dictar sentència de data 28 de setembre de 1994, la qual conté la següent part dispositiva; "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem a Romeu com autor responsable penalment de dos delictes majors de robatori, un d'ells continuat, i un altre delicte major de furt, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència, a la pena de tres anys de presó ferma, a l'expulsió definitiva del Principat, així com el pagament d'una cinquena part de les despeses processals i a la indemnització a les víctimes tal com la sentència disposa".

II.-RESULTANT: que contra aquella sentència va interposar-se recurs de Suplicació pel condemnat, l'advocat defensor del qual va al·legar fonamentalment en l'escrit i a l'acte de la vista com a motius de Suplicació, haver-se imposat al condemnat una pena excessiva (sobre tot en comparació amb els altres condemnats) i resultar improcedent la pena accessòria d'expulsió definitiva del territori andorrà. Com a fonaments va adduir que el processat té família a Andorra, i sí es manté la pena d'expulsió, no podrà tornar més. Per això la pena d'expulsió hauria d'establir-se com més equitativa com a expulsió temporal però no definitiva. A més la pena de presó ferma hauria de reduir-se a sis mesos en lloc de la que ha imposat la sentència, elevant per la resta a definitives les seves conclusions i exposicions anteriors, va concloure sol·licitant una pena de sis mesos de presó ferma amb expulsió temporal.

III.-RESULTANT: que el Ministeri Fiscal es va oposar al recurs, al·legant que en realitat no tenia fonaments objectius i que el que feia el recurrent era "tocar la fibra sensible del Tribunal". Però la condemna establerta pel Tribunal de Corts en la seva sentència havia d'estimar-se ajustada a dret, i resultava equitativa degut a que el condemnat tenia la circumstància agreujant de reincidència, sol·licitant la confirmació de la sentència recorreguda.

IV.-RESULTANT: que amb els informes esmentats al paràgraf anterior, va quedar el recurs vist per sentència, havent-se observat les prescripcions legals en la substanciació del recurs.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que per a resoldre sobre les dues peticions realitzades en el present recurs de Suplicació cal tenir en compte els fets que la sentència va considerar provats, la realitat dels quals no ha estat qüestionada ni discutida: el processat, ja condemnat anteriorment per un delicte menor de furt de ciclomotor i una contravenció penal de conducció il·legal de vehicle, així com de danys, de les esmentades condemnes se li van imposar les penes de sis mesos de presó i l'expulsió condicional del territori andorrà, ha estat jutjat en la present causa a que es refereix aquest recurs, pels tres fets que la sentència descriu: 1.- L'entrada al xalet "sol-ixent" després de tallar la reixa que envolta el xalet i els porticons de fusta d'una finestra, desmuntant el vidre d'una finestra per entrar a l'interior apoderant-se de diversos objectes i causant danys, en els quals fets (18 i 26 de novembre de 1992) va actuar amb altres dos processats també jutjats. 2.- Sostracció d'un cotxe que estava estacionat en un aparcament d'Andorra amb el qual va marxar cap a territori espanyol per apoderar-se definitivament del cotxe, amb un valor de 1.800.000.-pts, fets en els que va actuar amb altres dos processats ja jutjats, i que es van produir en la nit dels dies 3 al 4 de desembre de 1992. 3.- Juntament amb un menor d'edat penal, a principis de novembre del 1992 va entrar a un altre xalet, al qual va accedir per la finestra, desmuntant el vidre, apoderant-se d'un revòlver i una altra arma, així com tres cadenes i un rellotge d'or, i de diners en monedes alemanyes, tornant a entrar uns dies després en el xalet, fent servir unes claus i emportant-se dues defenses d'elefant. Fets pels quals ha estat jutjat i condemnat en la causa a que es refereix aquest recurs.

II.-CONSIDERANT: que n'hi ha prou amb examinar els tres fets delictius (que en realitat són quatre) comesos tots en un breu període de temps; després de la doble reincidència en la comissió d'anteriors fets delictius (delictes menors, majors i contravencions), per arribar necessàriament a la conclusió que la sentència dictada pel Tribunal de Corts és ajustada al Codi Penal, així com les penes a que es condemna al processat recurrent, les quals serien fins i tot procedents, justes i equitatives encara que no concorregués la circumstància de la reincidència, ja que els quatre fets jutjats són per sí mateixos indicadors d'una especial perillositat social, agreujada per la indicada circumstància. El fet de que ja amb anterioritat fos condemnat a pena d'expulsió condicional, que llavors no va executar-se, hauria d'haver al·lecionat i dissuadit al processat per a no reincidir en la comissió de fets delictius de la gravetat dels jutjats, sense que amb la seva conducta posterior hagi demostrat haver-se corregit i rehabilitat socialment, sinó que, tot al contrari, ha reincidit en la comissió de fets delictius de molta gravetat. Aquestes raons, juntament amb que la sentència no pateix de cap vici, que opportunament al·lega, pogués obligar a la seva anul·lació porten al Tribunal a la convicció de procedir la desestimació del recurs amb la lògica conseqüència de la confirmació de la sentència impugnada i de les penes que en ella s'estableixen per al processat recurrent.

III.-CONSIDERANT: que en ésser desestimat el recurs, procedeix imposar el pagament de les costes processals al recurrent pel ministeri de la Llei.

Decisio

Vist la legislació vigent, i els Usos i Costums aplicables a la present causa,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs de Suplicació interposat en la causa núm. 125-DE/92, pel processat Romeu.

2.- Confirmar la sentència dictada pel Tribunal de Corts en dita causa.

3.- Imposar el pagament de les despeses processals del recurs al recurrent.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.