CASS. invalidesa per malaltia comuna, naturalesa revisora de la jurisdicció. TSJA-102/12

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0078-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-102/12

SENTÈNCIA 49-2013

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Sra. Gutierrez

Advocat: Sr. Macias

Apel·lat: Sr. Villalba

Representant: ídem

Advocat: Sra. Sanz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, vint-i-tres de maig de dos mil tretze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0078-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 13 de novembre de 2012 de la Secció Administrativa de la Batllia va estimar la demanda formulada pel Sr. Villalba contra la CASS, anul·lant les resolucions impugnades de 13 d'abril i 15 de maig de 2011, i va declarar el dret de l'assegurat a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia comuna de la categoria A, grup 2, a comptar del dia 26 d'abril de 2011, amb els interessos legals corresponents.

2.- La representació de la CASS va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència, en el qual s'afirma que el Tribunal a quo ha valorat l'estat físic de l'interessat en base a circumstàncies posteriors a la data de les resolucions administratives. En concret, s'ha tingut en compte una intervenció quirúrgica que va tenir lloc el 16 de juny de 2011, consistent en una artròdesi transpedicular i intersomàtica L3-L4 i L4-L5, que va modificar la situació que presentava l'assegurat. La CASS considera que aquesta actuació és contrària al caràcter revisor de la Jurisdicció administrativa, que ha d'examinar la situació existent en la data dels actes impugnats.

3.- L'assegurat es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada. En la seva opinió, a més de la deguda aplicació del principi d'economia processal, s'ha de tenir en compte que la patologia ja era preexistent, com resulta dels informes del metge de l'interessat.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés versa sobre la procedència de reconèixer el dret de l'agent a percebre una prestació d'invalidesa per malaltia, com a conseqüència de les patologies que presenta, que consisteixen en: a) cervicàlgia que s'irradia al braç dret; b) lumbàlgia que s'irradia a nivell bilateral, però de predomini a la cama esquerra; c) neuropatia cubital esquerra; d) amputació de la falange distal del segon dit de la mà dreta; i e) limitació lleugera dels moviments de l'espatlla dreta.

Mentre que la CASS va valorar aquestes patologies en un 37% d'IPP, l'informe pericial les quantifica en un 62'54%, criteri que ha donat lloc a què la sentència apel·lada reconegués el dret a una invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 2.

La discrepància fonamental que es produeix entre l'informe dels serveis mèdics de la CASS i el dictamen pericial resideix en la valoració de la patologia lumbar, ja que el primer li atribueix una IPP del 5%, mentre que els perits judicials la quantifiquen en un 25%.

La sentència apel·lada ha considerat que, per aplicació del principi d'economia processal, s'ha de tenir en compte la situació física actual de l'assegurat, de manera que dóna preferència a les conclusions del dictamen pericial. Per la seva part, la CASS discuteix aquesta afirmació, en considerar que la sentència havia de revisar la situació de fet existent quan es van dictar els actes administratius impugnats, i que no és procedent valorar les circumstàncies sobrevingudes, com succeeix en aquest cas amb l'artròdesi que es va dur a terme amb posterioritat.

Tercer.- En termes generals, la Jurisdicció revisa la legalitat de l'actuació administrativa, la qual cosa significa que s'ha de tenir en compte la situació de fet i de dret que existia quan es van dictar les resolucions impugnades. En conseqüència, no es pot compartir sense matisacions el pronunciament de la sentència apel·lada, quan afirma que s'ha de procedir a la valoració de l'estat actual de l'agent, i això per raons d'economia processal.

Ara bé, en processos d'aquesta naturalesa resulta inevitable que algunes de les proves practicades en les actuacions, i singularment la prova pericial, es duguin a terme amb posterioritat a la data de referència, de manera que caldrà referir el seu contingut a aquesta darrera, sens perjudici de què també es reflecteixi l'evolució posterior de l'interessat, per tal de constatar la seva situació de la manera més completa possible.

Quart.- En el cas que ara s'examina, el dictamen pericial ha tingut en compte la intervenció quirúrgica que es va practicar el 16 de juny de 2011, consistent en una artròdesi transpedicular i intersomàtica L3-L4 i L4- L5. Tanmateix, les circumstàncies concurrents no permeten estimar que es tracti d'un fet sobrevingut que hagi empitjorat notablement l'estat físic de l'interessat. No es pot oblidar que la intervenció es va produir només dos mesos després de la resolució administrativa que va denegar la pensió d'invalidesa, i un dia després de la resolució del recurs administratiu previ, de manera que es pot inferir racionalment que la situació que va justificar la intervenció ja existia quan es van dictar aquestes resolucions. Així es desprèn també de l'informe elaborat pel Dr. Zapata que consta al foli 9 i següents de les actuacions.

L'examen comparatiu entre els informes mèdics de la CASS i dels perits no presenten grans diferències en la descripció dels símptomes derivats de la patologia lumbar, per la qual cosa no es pot considerar que hagi hagut una notable variació en l'estat físic que es va apreciar en un i altre moment, encara que les respectives valoracions hagin estat força diferents.

D'altra banda, l'informe pericial posa de relleu que el curs postoperatori de l'artròdesi va ser satisfactori. No es pot inferir, en conseqüència, que la situació del pacient fos pitjor després de la intervenció quirúrgica que abans de la mateixa, de manera que el resultat de la prova pericial es pot extrapolar perfectament a la data de la resolució impugnada que, cal insistir-hi, és anterior en només dos mesos a la realització de l'artròdesi.

Per tot això, s'ha de concloure que resulta ajustat a dret el reconeixement de la pensió d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 2, que ha fet la sentència impugnada, per la qual cosa s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació de la CASS.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CASS contra la sentència dictada el 13 de novembre de 2012 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.