CASS-SEGURETAT SOCIAL. Invalidesa accident de treball. Valoració del grau de menyscabament. Prevalença de la prova pericial (2700012/2014)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2700012/2014 Núm. De Rotlle: TSJA-0000067/2015

SENTÈNCIA 40-2016

PARTS:

Apel·lant: Sr. Ribes

Representant: Sra. Izquierdo

Advocat: Sr. Girona

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Vilar

Advocat: Sr. Vall

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, setze de juny de dos mil setze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2700012/2014.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Ribes va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 30 de setembre de 2014, la qual confirmava, en alçada, la decisió anterior del 29 de juliol de 2014. Per mitjà d'aquestes resolucions s'acordava suspendre el pagament de les prestacions econòmiques per incapacitat temporal, i atorgar una pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral amb un grau de menyscabament del 14,50%.

2.- Per sentència del dia 15 de juny de 2015, la Secció Administrativa del Tribunal Unipersonal del Batlle, ha estimat parcialment la demanda promoguda pel Sr. Ribes, en el sentit de reconèixer a la part agent una pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral amb un grau de menyscapte del 20%.

3.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

D'acord amb la prova pericial practicada en primera instància la pensió d'invalidesa derivada d'accident laboral s'ha de fixar en un grau de menyscapte del 25%.

La part agent pateix d'una hidrartrosis que ha de ser valorada en un 5% respecte el grau d'invalidesa.

4.- En la seva contesta de data 16 d'octubre de2015, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta substancialment que dels diferents informes mèdics que consten en autes es pot arribar a la conclusió que la part agent no pateix hidrartrosis, i per conseqüent s'escau reduir en un 5% el grau de menyscabament reconegut pel pèrit judicial.

5.- Per Providència de data 20 de novembre de 2015 es va acordar per millor proveir oficiar el servei de medecina legal i forense per obtenir un informe mèdic complementari, practicant-se la prova corresponent.

6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la qüestió litigiosa consisteix en determinar el grau d'invalidesa que pateix el recurrent com a conseqüència de l'accident de treball que va patir el 9 de novembre de 2011, consistent en una caiguda des d'una bastida que es va trencar i que li va produir lesions als genolls.

El recurs de l'interessat defensa que es reconegui una IPP del 25%, que és el percentatge que va determinar l'informe pericial emès per l'Àrea de Medicina Legal i Forense.

L'únic punt de discrepància de l'agent amb la sentència apel·lada versa sobre el fet de que aquesta darrera no ha aplicat el 5% que els perits atribueixen a la hidrartrosi lleugera que pateix. La Batllia ha considerat que aquesta patologia no ha quedat degudament objectivada, ja que no s'acredita la inflamació del genoll com a conseqüència de l'augment del líquid sinovial.

Per tal de resoldre aquesta qüestió, convé recordar que, com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, el fet de què els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.

Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, davant les discrepàncies existents entorn de l'existència d'una hidrartrosi, la Sala va acordar, a l'empara del que disposa l'article 64.d) de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, que es practiqués una prova addicional, consistent en requerir el Servei de medicina legal i forense a fi de que ampliés les conclusions del dictamen pericial, determinant si l'agent patia una hidrartrosi i, en el cas d'una resposta positiva, el grau de menyscapte que suposava.

El resultat d'aquest prova complementària ha vingut a confirmar les conclusions que ja avançava el dictamen pericial practicat en la instància. Com informa l'expert mèdic, el recurrent pateix un quadre d'artrosi galopant que fa indicat un recanvi protètic al genoll. La clínica que presenta el pacient degut a aquesta patologia consisteix en dolor amb frecs artròsics continuats i sobrecàrregues que produeixen inflamacions dels seus genolls. En estudis anteriors ja es mostrava l'existència de vessaments, de manera que el perit considera procedent parlar d'una hidrartrosi crònica, de caràcter lleuger, que valora en un 5% d'IPP.

En aquesta mateixa línia, no es pot deixar d'assenyalar que a les actuacions ja consten antecedents del procés inflamatori que pateix l'interessat al genoll. En l'informe pericial practicat en la instància, es relaciona l'existència d'aquestes inflamacions en les pàgines 6 i 10, i també consta aquesta patologia en els documents incorporats a l'expedient administratiu sota els números 12, 15 i 24.

En conseqüència, d'acord amb les regles de valoració de la prova que aplica de forma reiterada aquesta Sala, i que abans han quedat exposades, procedeix estimar el recurs d'apel·lació de la part agent i determinar el grau d'IPP en funció del resultat de la prova pericial, que s'ha vist confirmada per l'informe addicional incorporat en aquesta instància.

Quart.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Ribes contra la sentència dictada el 15 de juny de 2015 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es modifica en el sentit de que el grau de menyscabament de l'agent s'ha de fixar en un 25%, amb efectes econòmics des del 18 d'agost de 2014.

Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.