Vici del consentiment TSJC 025/14

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-025/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de maig del 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit de data 07-01-2013, la representació processal del Sr. Esteban, va presentar demanda a tramitar pel procediment civil abreujat en reclamació de quantitat contra del Sra. Morell, demanant que es condemnés a la demandada a pagar-li, en aplicació d'un conveni de liquidació d'un negoci, la quantitat de 10.000.-euros amb els interessos legals des del dia 22-06-2011 o subsidiàriament des de la contesta a la demanda, així com a la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'Advocat, de Procurador i de pèrits.

II.- La representació de la Sra. Morell va oposar-se a la demanda, tot i formulant una demanda reconvencional sol·licitant la declaració de nul·litat o subsidiàriament d'anul·labilitat i pronunciant la nul·litat del pacte segon del referit conveni de liquidació, amb imposició de les costes a l'agent, el qual va oposar-se a la demanda reconvencional.

IV.- Per Sentència de data 20-11-2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, va decidir "Estimar íntegrament la demanda interposada pel Sr. Esteban contra la Sra. Morell i desestimar íntegrament la demanda reconvencional formulada per aquesta darrera contra el primer, condemnant-se la defenent a satisfer a l'agent la quantia de 10.000.- EUR més els interessos legals devengats des del dia 22-6-2011 i fins la data del seu total pagament i a satisfer les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de l'agent a acreditar en període d'execució de la present Resolució.".

V.- Contra aquesta resolució, ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Morell demanant la seva revocació dictant-se una altra desestimant la demanda i estimant la seva demanda reconvencional, imposant les costes de ambdues instàncies a l'adversa.

La representació processal del Sr. Esteban demana la seva confirmació íntegra amb imposició de les costes a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Vincent Anière.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat establert que les parts estaven casats i que la Sra. Morell, de nacionalitat espanyola, gestionava el negoci "A.O.T.", destinat a la venda al major de productes sanitaris, del qual el titular administratiu era el Sr. Esteban, de nacionalitat andorrana.

En data 19-01-2010, el Sr. Esteban va abonar el import de 10.000 euros al compte bancari del negoci per fer front a les conseqüències d'una acta de contenciós d'un procediment administratiu del mateix dia, en el marc del qual el servei de duana andorrana va finalment imposar una sanció igual a 8.713,28.-euros. La multa va ser pagada en data 22-02-2010 mitjançant xec bancari sobre el compte del negoci.

En el decurs del mes de maig del 2010, els esposos van separar-se i, en data 22-06-2010, van protocol·litzar un conveni regulador de separació matrimonial.

El mateix dia, van firmar un contracte privat intitulat "CONVENI LIQUIDACIÓ RELACIONS NEGOCI A.O.T." destinat a organitzar les condicions del traspàs del negoci fins que la Sra. Morell hagi adquirit la nacionalitat andorrana i pugui assumir la titularitat administrativa.

La clàusula segona de dit conveni intitulada "Deute O.W." disposa que "Segon.- Deute O.W.

Arrel de la intermediació en la venda d'un aparell adquirit a l'empresa O.W. per la Sra. Morell, el Cos de Duana del Govern d'Andorra ha instruït un expedient administratiu (nùm. 31/10) contra, entre altres, el negoci de referència, el qual ha estat resolt, mitjançant acord del Ministre d'Economia i Finances de data 21 d'abril de 2010, en el sentit de sancionar la comissió d'una infracció duanera de falsa declaració, amb la multa de 8.713,28 EUR. S'adjunta copia de la resolució.

Al respecte, la Sra. Morell declara i reconeix expressament que, malgrat el Sr. Esteban, front al Govern i a tercers, va assumir la comissió d'aquella infracció i es va fer càrrec de pagar, amb els seus havers personals, la referida suma, el Sr. Esteban tan sols va actuar per ordre i compte d'ella.

En conseqüència, en l'actualitat, la Sra. Morell reconeix deure i voler pagar al Sr. Esteban, que accepta, la suma total de 10.000 EUR (que aquest va aportar al compte del negoci per fer front al pagament de la referida sanció i demés recàrrecs) i es compromet a liquidar-la, prop del Sr. Esteban, per tot i com a màxim el 22 de juny de 2011.".

II.- El recurs es fonamenta en el fet que, al parer de la part recurrent, és fent una errònia valoració de les proves que el Tribunal a quo ha considerat que no havia patit un vici del consentiment. Argumenta en essència 1) que no és la seva separació conjugal en sí, sinó la manera per la qual se li comunicà i se li imposà la separació que va provocar un xoc emocional anul·lant la seva voluntat; 2) que el Sr. Esteban li va imposar d'assumir la sanció administrativa de manera injusta, inoportuna i inadequada per tal de menysprear-la; 3) que el Sr. Esteban la va sotmetre a una violència psicològica i a una intimidació per manipular-la i imposar-li la seva voluntat de pagar la sanció i que 4) el Sr. Esteban ha volgut unilateralment pagar dita sanció quan en realitat no s'havia de pagar.

Com bé ho ha recordat el primer jutjador, la capacitat d'obrar de les persones es presumeix.

En el cas d'autes, no queda establert que la voluntat de la Sra. Morell havia quedat anul·lada ni que no havia emès un consentiment lliure i conscient.

En efecte, els testimoniatges dels tres amics de la Sra. Morell estableixen només el fet que en el decurs dels mesos de juny, juliol i agost del 2010, aquesta darrera estava molt trista pel fet i les circumstàncies de la separació. Precisen que donava mostres d'actuar de "manera totalment mecànica" però no precisen quines mostres.

De l'informe establert, en data 15-02-2013 i a la demanda de la lletrada de la Sra. Morell, per la psicòloga Sra. Espada, en ressurt que la Sra. Morell va patir un "trastorn adaptatiu amb estat d'ànim depressiu...El seu estat emocional resultant de la separació va afectar la seva capacitat racional per prendre decisions coherents i reflexionades".

Nogensmenys, del mateix informe ressurt també que és en data 09-07-2010 que la Sra. Morell va visitar a la psicòloga, és a dir tres setmanes després de firmar el conveni criticat, i la professional indica que en aquell moment, la Sra. Morell "estava orientada en l'espai i en el temps, no presentava alteracions del curs o del contingut del pensament".

Ara bé, un trastorn psicològic no impedeix que una persona sigui capaç de discernir el sentit i les conseqüències dels seus actes.

El fet que, un mes després de la signatura del conveni, la Sra. Morell prenia una medicació per dormir, si confirma l'existència del trastorn psicològic, no prova que al moment de dita signatura no tenia cap voluntat o que el seu consentiment era viciat.

A més, l'estudi del conveni no fa aparèixer cap abús ni desequilibri en les obligacions pactades per les parts.

Per establir la prova de la violència i de la manipulació que invoca, la part recurrent fa valdre que es va assabentar de la decisió de ruptura del Sr. Esteban mitjançant un correu electrònic el qual li va deixar només un mes per marxar de casa sense el seu fill. Sosté que aquesta manera de fer va comportar per ella una violència tal que no podia fer res més que acceptar les condicions imposades pel Sr. Esteban..

Però, no existeix cap altre element de prova al respecte. No es pot treure d'aquest correu electrònic les conclusions que en treu la part recurrent ni la prova de l'existència d'una violència psicològica o d'una intimidació viciant el seu consentiment.

Al contrari, la lectura acurada de dit missatge, tot i reflectint la situació de fracàs de la parella, no fa ressortir cap marca de menyspreu o intimidació.

Encara que no s'hagi establert amb molta claredat en autes perquè el negoci A.O.T. havia de fer front a la sanció administrativa, el sol fet de pagar la multa, fins i tot si existia una possibilitat de discutir-la (fet no provat) no es pot interpretar com una maniobra per part del Sr. Esteban..

Per tot l'exposat s'ha de confirmar la resolució recorreguda.

III.- La desestimació del recurs determina la condemna de la part recurrent a pagar les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs del Sra. Morell i CONFIRMAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal, secció civil, de data 20-11-2013 en tots els seus pronunciaments; IMPOSAR a la Sra. Morell les costes processals de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.