Contracte d'assegurança, clàusula limitativa de responsabilitat no invocada en primera instància.

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Téllez

Representant: Sra. Bueno

Advocat: Sr. Nuñez

Apel·lat: Almansa

Representant: Sr. Luís

Advocat: Sra. Pera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

TSJC.- 0000045/2024 ORIGEN: 3000534/2019 - 0

NIG: 5300542120190003304

OBJECTE: Contracte d'assegurança, clàusula limitativa de responsabilitat no invocada en primera instància.

SENTÈNCIA 000117/2024

Andorra la Vella, a 11 de juny del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 26-10-2012, Téllez subscrivia prop de Almansa un contracte d'assegurança de transport terrestre de mercaderies respecte dels vehicles figurant en el conveni atorgat.

El 18-12-2018, i mentre el xofer d'un dels camions assegurats, es trobava descansant en el seu interior a alçada de l'Àrea de Servei XXXX, va patir un robatori de diferent mercaderia que transportava. Aquests fets, foren denunciats, davant de la ORG_0 espanyola a La Seu d'Urgell. Posteriorment, la societat Téllez es va posar en contacte amb la seva companyia asseguradora, pretenent executar la garantia contractada, Almansa però refusava satisfer qualsevol import a la seva assegurada per raó del sinistre descrit.

2.- En aquest context, el 4-9-2019 la representació processal de la societat Téllez formulava demanda contra Almansa, sol·licitant es dictés Sentència condemnant-la a satisfer l'import de 76.606,40.- EUR que correspondria al valor del material sostret, incrementat dels interessos legals corresponents, i a pagar la totalitat de les costes ocasionades.

3.- El 22-1-2020, la representació processal de Almansa contestava la demanda, oposant-se a les pretensions de la part demandant, sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part actora el pagament de les costes ocasionades.

4.- Les parts litigants han replicat i duplicat reproduint les seves pretensions inicials.

5.- Practicats els mitjans de prova considerats necessaris i pertinents i evacuats els respectius escrits de conclusions, el dia 9-1-2024 requeia Sentència, amb la següent part decisòria:

"Primer.- que desestimant íntegrament la demanda formulada per la societat mercantil andorrana per accions "Téllez" contra la societat mercantil andorrana també per accions "Almansa", articulada aquesta per escrit evacuat el 4 de desembre del 2019, ha d'absoldre i absol lliurement a la darrera de tots els pediments efectuats de contrari, amb imposició de les costes processals d'aquesta instància a la part vençuda segons s'ha descrit en el darrer Fonament de dret".

6.- La representació processal de la societat Téllez ha formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, atribuint-li un error en la valoració de la prova, interessant es dicti nova Sentència en aquesta alçada que, estimant el recurs d'apel·lació articulat la revoqui i estimi íntegrament les pretensions articulades en el seu escrit rector, segons els següents motius de recurs.

Refereix que l'única qüestió que era objecte de debat depenia de determinar si el robatori de mercaderia que va patir la seva representada havia de ser cobert per la companyia d'assegurances demandada o si, per contra, concorria causa d'exclusió de garantia atribuïble a la manca de la "deguda diligència" de l'assegurat; que la resolució dictada entenia que el lloc i condicions en què el xofer que conduïa el camió es va aparcar no reunia les característiques que en la pòlissa d'assegurances s'indicaven, recolzant-se per això en les previsions d'una pericial de part que no reunia les condicions d'imparcialitat escaients. Afegia que el conductor del camió s'havia aparcat en una àrea de servei concreta, situada en una zona de trànsit i alta afluència de persones i vehicles, amb serveis i ús les 24 hores, que gaudeix de càmeres de videovigilància, sense que el conductor abandonés en cap moment el seu camió. En aquesta eventualitat considera que el conductor no havia incorregut en manca de diligència susceptible de justificar l'exclusió de cobertura de la companyia asseguradora atès que el camió no s'havia trobat en cap moment, "sense la vigilància deguda", essent pel contrari el comportament del xofer diligent.

Referia, d'altra part, que les exigències que s'incorporaven en la pericial no es contemplaven en el contracte d'assegurança (fet que la zona d'aparcament es trobés tancada, etc), ni tampoc resultaven proporcionades a la finalitat i pròpia essència del contracte subscrit i que en tot cas les fotografies incorporades en l'informe pericial emès permetien observar com les càmeres de seguretat enfocaven en totes les direccions i zones de l'àrea de serveis i no només els sortidors de la benzinera existent.

Quant a la manca de diligència que s'atribueix al xofer després del furt de mercaderies que va patir, discrepa de la Sentència d'instància considerant que res se li podia retreure per haver formulat denúncia a la Seu d'Urgell i no haver-ho fet a la comissaria del lloc, ni tampoc que no s'hagués cerciorat de l'abast de filmació de les càmeres de seguretat instal·lades en l'àrea de servei.

Sostenia que en el dret comparat, sols podia invocar-se com a causa d'exclusió de cobertura quan els fets succeïen de manera intencional o quan concorria una negligència greu, paràmetres aquests que no es donaven en el supòsit que s'analitzava; que el conveni sobre transport internacional de mercaderies per carretera, sols atribuïa responsabilitat al transportista en relació amb la pèrdua de la càrrega que transports en cas de culpa dels seus empleats, el que aquí no es va donar. En definitiva, considera que els autors del furt de mercaderia van ser els membres d'un grup especialitzat de delinqüents, comportament aquest que a la llum de l'art. 17.2 de l'esmentada disposició, exonerava el transportista de responsabilitat, essent nul·la qualsevol disposició contrària (art. 41).

Referia que la clàusula respecte de la qual la companyia d'assegurances negava la seva cobertura era una clàusula limitativa de cobertura que havia de complir amb determinats requisits formals i ser expressament acceptades per escrit i que en el present supòsit, la clàusula limitativa només establia expressament que, en les parades de més de tres hores de durada, s'havia d'efectuar en aparcaments amb vigilància permanent,

sense cap altre requisit, sense que res se li pogués retreure respecte de les condicions suplementàries que se li exigien.

7.- La representació processal de la societat Almansa s'oposa al recurs articulat, sol·licitant es dicti Sentència que el desestimi, imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada. Per això, argumenta que la valoració de la prova realitzada per l'òrgan d'instància s'ajustava a dret i a les circumstàncies concurrents.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte de la present resolució rau a determinar si el fet que el dia 18-12-2018, el xofer de la societat Téllez estacionés el camió a l'àrea de servei XXXX, és de naturalesa a excloure la cobertura prevista en el contracte d'assegurança, respecte del furt de mercaderia que va patir, en mèrits de la clàusula limitativa de responsabilitat 11 inserida en la pòlissa subscrita.

Aquesta clàusula exclou expressament les "reclamacions per robatori, furt, o sostracció quan el vehicle i la seva càrrega hagin estat deixats voluntàriament estacionats sense la vigilància deguda, entenent-se com a tal:

Parades que no superin les 3 hores (que no constitueixin càrrega inicial o descàrrega en destí):

que el vehicle es trobi completament tancat i se'n hagin accionat tots els dispositius de tancament, alarmes i bloquejos de què disposi;

que la parada s'efectuï en llocs propis d'estacionament de vehicles, en cap cas en carrers o zones solitàries.

En parades que superin les 3 hores, a més del que estipulen els paràgrafs anteriors:

els vehicles han de quedar sempre estacionats en zones d'aparcament on hi hagi vigilància permanent".

La resolució d'instància es decanta per una resposta afirmativa i és contra aquesta resolució que la societat assegurada s'alça en mèrits dels motius de recurs que seguidament analitzarem.

Segon.- Abans d'endinsar-nos en l'estudi dels diferents motius de greuge que han estat articulats, convé ressaltar que la naturalesa limitativa o delimitadora de la clàusula que acabem de transcriure no ha estat en cap moment qüestionada per part dels litigants, sense que tampoc se'n discuteixi la seva acceptació per part de la societat assegurada.

La controvèrsia que es planteja intervé exclusivament en relació amb la seva hermenèutica, i més precisament implica determinar si les condicions concretes en què es trobava el camió quan va patir el robatori o furt indicat, s'encabeixen en el pacte d'exclusió de cobertura.

Tercer.- Encara que la societat assegurada no sigui un consumidor a la llum de la Llei 13/2013 de competència efectiva i protecció al consumidor atès que no s'encabeix en la definició que l'article 2.f realitza d'aquesta noció, en tractar-se el pacte 11 transcrit, d'una clàusula d'exclusió preestablerta, inclosa en un contracte no negociat individualment, el seu joc s'ha de valorar de manera estricta, proscrivint interpretacions extensives que n'avalin l'aplicació en supòsits que no es corresponguin als estrictament previstos en el contracte.

Des d'aquesta perspectiva, la part recurrent atribueix una rellevància especial a la circumstància que el vehicle es trobava en tot moment vigilant, situació aquesta que atribueix al fet que l'àrea de servei al costat de l'indret on es va estacionar, tenia instal·lades càmeres de seguretat i que el xofer del camió es trobava al seu interior descansant. No podem compartir aquest raonament per les raons següents. La clàusula limitadora descrita, precisa exactament el dèbit específic característic del concepte de "vigilància deguda", distingint el supòsit de si l'estacionament era per una durada inferior a 3 hores (el vehicle s'ha de trobar completament tancat, havent-se accionat tots els dispositius de tancament, alarmes i bloquejos de què disposi i la parada s'ha d'efectuar en llocs propis d'estacionament de vehicles, en cap cas en carrers o zones solitàries), o si ho era per més temps en quina eventualitat al marge de les condicions a què ens acabem de referir, els vehicles havien de quedar estacionats en zones d'aparcament amb vigilància permanent.

En aquesta situació i si bé és cert que en cap cas, s'infereix que l'exclusió examinada intervé en aquelles condicions restrictives que tant la companyia asseguradora com la resolució dictada pel Tribunal de Batlles avalen atès que cap referència s'efectua a aparcaments tancats parlant exclusivament de zones d'aparcament, no és menys cert tampoc, que la delimitació que el pacte realitza a la noció de "vigilància permanent" exigeix inexorablement que sigui la zona d'aparcament la que disposi de vigilància permanent, al marge, per tant, de les precaucions que el xofer del camió podia adoptar, quan decidia descansar en el seu interior, o de l'existència de càmeres de seguretat en l'àrea de servei veïna, atès que es tracta d'uns mecanismes de vigilància d'aquest establiment comercial, que no s'estenen, però a la zona on es trobava estacionat el camió de la societat recurrent.

Quart.- Malgrat que el què acabem d'exposar, la representació processal de Téllez discuteix la prova practicada respecte de les condicions espacials i d'equipaments de seguretat de l'àrea de serveis, impugnant el valor probatori que s'atribuïa a la pericial de Arcos, indicant que es tractava d'una pericial de part, a la qual no es podia atribuir la mateixa força probatòria que a una pericial judicial.

Aquest argument revocatori no podrà prosperar. Si bé és cert que la pericial indicada va ser realitzada per una empresa d'investigadors privats per compte de la societat defenent, el vincle que entre ambdues pot existir no es pot erigir en un obstacle que per si sol n'invalidi el resultat. En realitat aquesta prova s'ha de valorar de manera global amb els restants elements de prova practicats de conformitat amb el paràmetre de la sana crítica, rector en l'àmbit en què intervenim.

Des d'aquesta perspectiva, el treball realitzat per la societat d'investigadors privats, s'ha limitat a avançar paràmetres objectius (indret de l'estacionament, situació de l'àrea de serveis i de les càmeres de vigilància que s'hi troben), tots ells fàcilment contrastables, sense que concorri cap element que permeti dubtar de les seves indicacions.

D'altra banda, l'examen subjectiu del comportament concret del xofer del camió, tant abans d'estacionar-se com després de patir el furt, resulta irrellevant atès que l'anàlisi de les condicions d'aplicació de la clàusula d'exclusió ha d'intervenir exclusivament respecte de les concretes condicions objectives en què es va estacionar el vehicle.

Refereix, d'altra part, que en dret comparat, el joc de les clàusules d'exclusió pels supòsits de furt en contractes de transport només operaria quan existia dol del conductor o una conducta greument imprudent. Ara bé, al marge que el contingut de les resolucions judicials estrangeres no vinculen els Tribunals andorrans, tampoc la part esmenta ni aporta cap decisió en el sentit que relata, el què impedeix dur a terme qualsevol activitat de comparació en el sentit que interessa.

Tampoc podem ometre que en cap moment la part demandant al llarg del present litigi ha justificat que l'aturada que el seu xofer va realitzar, obeïa a imperatius legals associats als períodes de descans de tal forma que continuar el seu trajecte esdevenia inviable, ni tampoc ha acreditat l'absència d'altres zones d'aparcament properes que gaudissin dels equipaments escaients a assegurar degudament el dèbit de vigilància permanent previst en la pòlissa.

En darrer lloc, i respecte de les indicacions que efectua al conveni sobre transport internacional de mercaderies per carretera (CMR) (folis 142 i ss), tampoc resulten oportunes al supòsit examinat. Aquest conveni preveu les condicions de responsabilitat o d'exclusió de responsabilitat del transportista en ocasió del contracte de transport internacional de mercaderies, però les seves previsions no es poden aplicar al contracte d'assegurança existent entre transportista i la seva companyia asseguradora quines relacions es regeixen pel contracte d'assegurança.

Cinquè.- Per tot el que ha estat exposat, escaurà desestimar el recurs d'apel·lació articulat i confirmar íntegrament la part dispositiva de la Sentència dictada.

Sisè.- En mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada en haver-se desestimat el recurs d'apel·lació articulat.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la societat Téllez contra la Sentència de 9-1-2024 quina part dispositiva confirmem íntegrament.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la societat Téllez contra la Sentència de 9-1-2024 quina part dispositiva confirmem íntegrament.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.