BANCARI. Nul·litat dels contractes de compra I venda de valors. Caducitat i no prescripció. Desviament del debat. Desestimació per existència de consentiment (1000170/2021)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000216/2022 ORIGEN: 1000170/2021 - 00

NIG: 5300542120210002205

PARTS:

Apel·lant: Sr. Vilar

Representant: Sra. Amorós

Advocat: Sr. Arcos

Apel·lat: Andrade

Representant: Sra. Agullo

Advocat: Sra. Ruiz

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: BANCARI. Nul·litat dels contractes de compra I venda de valors. Caducitat i no prescripció. Desviament del debat. Desestimació per existència de consentiment.

SENTÈNCIA 042-2023

Andorra la Vella, el 18 d'abril del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Vilar va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la societat B SA, en què sol·licitava el següent :

"a) declarant la nul·litat de ple dret, radical i absoluta del contracte de compra i de venda o liquidació dels productes bancaris o actius financers anomenats B FONS AD en moneda euro i dòlars, que van ser adquirits i posteriorment venuts o liquidats pel gestor de l'entitat bancària B SA per manca d'uns dels elements essencials del contracte, com és el consentiment del meu principal.

conseqüència d'aquesta nul·litat, amb efectes "ex tunc" és la retrocessió respectiva de l'import corresponent al perjudici causat per l'entitat bancària defenent al demandant per la pèrdua econòmica que li ha comportat l'adquisició i posterior venda o liquidació del producte bancari, com si mai haguessin existit, condemnant a l'entitat bancària B SA a abonar al meu representat les sumes de 7.313,59 euros i 208.203 dòlars americans, juntament amb els interessos legals guanyats des de la data de la compra i fins a la data de pagament"

condemnant la societat mercantil defenent B SA al pagament de les despeses processals causades , incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procuradora, i perits si n'intervenen, ja que no seria just que per obtenir el que els hi correspon, el meu patrocinat hagués de sofrir uns perjudicis consistents en el pagament d'aquestes despeses"

Seguidament, en el moment de la contesta, la societat B SA va formular excepció peremptòria de prescripció i oposant-se a la demanda i prèvies les al·legacions de fet i de dret que va considerar oportunes, demanava es dictés sentència amb els següents pronunciaments :

"estimant l'excepció de prescripció, amb imposició de les costes a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 27.6.2022 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Estimar l'excepció de prescripció de l'acció formulada per la defenent B SA contra la demandant senyor Vilar.

Segon.- Es condemna en les costes processals i judicials a la part agent."

3.- En data 12.9.2022, la representació processal del Sr. Vilar ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments exposats en el seu escrit sol·licita que es revoqui la sentència de 1a instància i s'acordi la desestimació de l'excepció de prescripció de l'acció.

4.- La representació de la societat B SA en data 2.11.2022 s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada i s'imposin les costes de l'apel·lació a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Vilar reclama front la part defenent Andrade (B, endavant) en demanda en la que sosté una petició de condemna per resultar nuls de ple dret per manca de consentiment els contractes de compra i de venda de determinats productes financers (B Fons AD), adquirits en dollar USA i en euros i demanar que se li paguin els perjudicis patits (208.203 $ i 7.313,59EUR) més els interessos legals des de la data de la compra de cada producte, més les costes.

La sentència d'instància desestima la demanda per estimar l'excepció de prescripció de l'acció i condemna en costes la part agent.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

SEGON.- Fets provats

Donem per reproduïts els fets recollits en el Fonament de Dret Segon de la sentència d'instància que no han estat impugnats en el recurs.

TERCER.- Acció exercitada per la part agent

Convé precisar els termes del debat jurídic que planteja la part agent en la seva demanda perquè al llarg del procediment s'han anat desviant. En la demanda l'agent considera que els contractes de compra i de venda dels productes financers esmentats abans (B Fons AD) són nuls de ple dret i de nul·litat absoluta per manca de consentiment del seu client.

Ja hem explicat en altres ocasions (p.e. en la STJC 170/16) la distinció entre la nul·litat absoluta i l'anul·labilitat (també denominada nul·litat relativa). En la primera és quan manca un element essencial del contracte (consentiment, objecte o causa o la forma en els casos en que s'exigeix imperativament) i la segona (anul·labilitat) en la que el consentiment s'ha expressat per amb algun vici (error, intimidació, violència). Són accions diferents en les quals les conseqüències o efectes són iguals (restitució recíproca de les prestacions) però la nul·litat absoluta no té cap termini de caducitat i es pot exercir sempre, mentre que en la nul·litat relativa hi ha un termini de caducitat que és de quatre anys des de que es va poder conèixer l'existència i consciència del vici. Les dues són apreciables d'ofici, a diferència de la prescripció que ha de ser al·legada per la part a la que beneficia.

QUART.- En el cas present, la demanda ja diu que s'exercita una acció de nul·litat de ple dret i absoluta perquè l'agent no va donar mai cap consentiment escrit d'ordres de compra o de venda dels productes esmentats. Per tant, es fonamenta la demanda en l'absència de consentiment i així es reitera en l'Audiència Prèvia. Per la seva banda, la part defenent canvia l'ordre lògic processal i defensa que l'acció estaria prescrita i subsidiàriament, que les decisions les prenia el client perquè no tenia concertat cap contracte amb el banc de gestió de la cartera sinó que era de "gestió lliure" (RTO), és a dir, que prenia les decisions de compra i de venda el client i el banc les executava.

Aquest desordre processal ha pogut induir a error a l'hora de resoldre l'assumpte doncs la sentència considera que hi ha hagut prescripció de l'acció (pel transcurs de més de tres anys), quan en realitat calia primer examinar si havia existit algun consentiment per part del client del banc en les ordres executades per l'entitat i que aquí interessa.

CINQUÈ.- Posant, doncs, ordre al debat hem de dir que l'acció de nul·litat absoluta dels contractes per manca de consentiment del Sr. Vilar no pot prosperar perquè ha quedat acreditat en les actuacions que va existir el consentiment a totes operacions en el seu compte corrent. Així ho acredita la pròpia declaració del gestor bancari en l'acte del judici que no deixa cap mena de dubtes sobre la qüestió i ho fa de manera detallada i precisa; també ho corrobora que després de la data de la venda dels productes en euros i dòlars USA que es situa en el 26.2.2009, el client va seguir operant amb l'entitat i fins i tot va efectuar nombroses operacions de compravenda d'altres productes, inclosa una disposició en efectiu (25.8.09) segons observem en el foli 24. Resulta absolutament inversemblant que no s'hagués queixat mai a l'entitat d'aquelles operacions que ara diu que no va prestar consentiment (recordem que no eren de quantia insignificant perquè en 2.10.08 va adquirir participacions per quantia que fregava els 300.000EUR i en 5.9.08 també va adquirir participacions per import de més de 1.190.000$) doncs no podien passar-li desapercebudes i el testimoni gestor bancari en aquell moment ho ha ratificat. I encara més resulta que va signar, en tancar el compte, el document d'exoneració de qualsevol responsabilitat a B de data 15.9.17 (més de 8 anys després de la suposada pèrdua per gestió de l'operativa del compte) que la sentència transcriu literalment en llengua francesa i que en cap moment ha negat la seva autenticitat. I la seva justificació de que no va firmar cap contracte escrit de compra o de venda dels productes en qüestió tampoc resulta sòlida doncs en la condició general 29ena. del contracte d'obertura del compte (foli 20) ja es preveu que el Banc pugui admetre comunicacions amb el seu client a distància (telèfon, fax, telegrama, connexió informàtica, correu electrònic, vídeo conferència i altres modalitats que tingui per convenient) excepte en la darrera venda que en descobrir-se que un 20% del Fons AD estava afectat, l'entitat C va vendre immediatament totes les participacions per evitar que l'afectació dels seus clients fos augmentada i el Sr. Vilar -inversor habitual en renda variable- n'estava al corrent en tot moment i se li informava de les accions judicials endegades (juntament amb altres inversors de tot el món) destinades a rescabalar-se d'aquell percentatge ja afectat. Per acabar, també el perit economista (prova demanada per la part agent) explica (foli 176) que en la entrevista mantinguda amb el Sr. Vilar aquest li comentar que el seu gestor bancari el trucava per proposar-li productes financers però que ell mai va acceptar, cosa que es contradiu en que no en sabia res de les dites operacions i que es va fer a esquenes seves.

En conclusió, les operacions discutides comptaven amb el consentiment del client i per això mai, en anys, consta que es queixés i a més va alliberar, per escrit i en la seva llengua materna, de qualsevol responsabilitat a l'entitat en 15.9.17. Aleshores, l'acció exercida en la demanda de nul·litat absoluta per manca de consentiment (no per error-vici en el consentiment) no pot prosperar, i la demanda ha de ser desestimada, encara que per raons de fons, i no per prescripció que hauria entrat en joc si s'hagués plantejat l'acció per responsabilitat contractual en incomplir el contracte de compte corrent, acció que tampoc es va plantejar mai en la demanda.

SISÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi de procediment civil en el seu article 354.2.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Vilar contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 27 de juny de 2022, que confirmem en la seva decisió de desestimar la demanda i en la imposició de les costes.

Segon.- Imposar el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.